De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: un altre món és aquí
De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per Marcelo Expósito	29 mar 2005
Escrit a finals del 2002 i revisat a principis de 2003. Publicat en la revista Brumaria, nº 2, juny 2003.
En dos partes dividiré este escrito y comenzaré por ofrecer, casi programáticamente, una secuencia de tres tesis. Tales tesis están lejos de buscar constituir algún tipo de conocimiento sistemático sobre las prácticas desobedientes, lo que no resultaría conciliable con lo que de hecho se postula. Modestamente, a modo de ráfagas, se trata tan sólo de introducir algunos presupuestos del racimo de casos -prácticas, movimientos y grupos, saberes- que posteriormente se van a enumerar. Todo ello con un propósito final: exponer una serie limitada -aunque ojalá no azarosa ni anecdótica- de constataciones y aventurar algunas ideas sobre la manera en que parece que se están operando hoy, en las prácticas de la desobediencia, algunas resignificaciones, a caballo del ciclo de luchas globales en curso y de acuerdo con la actual reorganización de los poderes y de los saberes también a escala global. Se trata asimismo de rastrear tentativamente el papel que la desobediencia juega en las nuevas formas de expresividad antagonista y al tiempo en la conformación de sujetos políticos nuevos, en un mundo crecientemente complejo y cambiante: no sin fundamento, ni aisladamente, Paolo Virno afirma que la desobediencia y el éxodo (la deserción) son los dos términos clave en la nueva acción política de la multitud [1]. El conjunto quiere mostrar, antes que la estructura de un texto omnicomprensivo, la forma más provisional y abierta de una suerte de cuaderno de notas. 1ª tesis. Si la desobediencia "excede" la norma, entonces la experiencia de su práctica no puede ser adecuadamente comprendida -sólo cosificada, recuperada, normalizada- cuando el foco se reduce a aspectos normativos, sean técnico-jurídicos, filosófico-políticos u otros. 2ª tesis. Si son verdaderas, las nuevas gramáticas de las formas de hacer política antagonista no pueden reducirse a un adorno de lo viejo, pues son el síntoma de la emergencia de nuevas subjetividades políticas; la desobediencia es hoy una herramienta clave para su autoconstitución. 3ª tesis. Si hablamos de imaginación y creatividad en la desobediencia, es desde la crisis de las figuras clásicas del compromiso. -------------- ...continueu llegint el text a http://www.altediciones.com/t59.htm
This work is in the public domain

Comentaris

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per pagesot	29 mar 2005
Aquest és un bon exemple de com hi ha gent que s'emociona quan veu manifestacions mooolt grans. Amb quatre cimeres amb manifestacions amb bofetades, hi ha qui comença a veure "ciclos de lucha", "desobediencia civil", "multitud", "nuevas subjetividades políticas", "autoconstitución" i "nuevas gramáticas". Tot això l'any 2003. Molt bé, doncs un parell d'anys després (ara), el text ja s'ha quedat desfasat. Per començar no hi ha "ciclo de luchas globales", una altra cosa és si ens volem donar per assebentats o no. De fet, el debat l'hauriem de situar en si el que va pasar mereixia aquest qualificatiu. Apropiar-se d'unes lluites amb un llenguatge acadèmic pot ser molt autocomplaent, però en la mateixa mesura que estèril i deshonest. La antiglobalització mai va dotar-se d'aquest llenguatge, propi de l'autonomia de saló. Per molt que es vulgui, la antiglobalització, principalment, va ser una mobilització ciutadanista. Analitzar-la amb eines discursives i ideològiques pròpies no dona dret a la seva apropiació. Dintre d'aquests discursos es dóna la tendècia a anomenar "desobediència civil" a tantes coses que al final ens oblidem del que significa realment. Sembla (potser m'equivoco, però ho sembla) que tenen tantes ganes de que la realitat confirmi les "tesis" del seu manual que perden el rigor pel camí. jo no vaig veure "nuevas subjetividades políticas" per enlloc. Vaig veure joves de barri, sindicalistes, estudiants, trotskistes, associacions locals, cristians de base, anarquistes... fins i tot vaig veure als d'Iniciativa. I tots aquests col·lectius són més vells que l'anar a peu. A on són les "nuevas subjetividades"? A tota aquesta penya es refereix Paolo Virno quan parla de "multitud"? L'única cosa que es va autoconstituir va ser una assemblea i vàries comissions. Que si per fer un cartell, que si per muntar un concert... I per muntar autocars per la penya que es podia donar el luxe d'anar a Praga o a on fos. En una cosa si que va ser profètic: en això de la "nueva gramática". Ara predomina la castellana en la majoria de materials de campanya. Vés per on! Però això també té una explicació funcional: per a parlar amb els italians, el català deu fer pagès. I si ens veuen provincians, potser no ens cediran l'usdefruit de la seves franquícies, tipus May Day (pels pagesos ignorants, ens referim en aquí a una jornada de lluita abans coneguda com "primer de Maig").

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per marcelo	29 mar 2005
hola, soy el autor del texto de arriba. yo no lo he colgado, así que aunque es ok que me cite como autor de la cosa, no es correcto que se me indique como si fuese yo quien ha posteado. a quien responde: tío me molaría discutir un poco más contigo, pero ahora no puedo. (de veras). solamente te diré una cosa: en el ciclo de contracumbres, plataforma de lanzamiento de movilizaciones globales, sí era explícita la mención de la desobediencia civil. si lo niegas, es seguramente porque tú no estaría allí, o estaría cerrado de ojos y oídos. desde seattle, la mención de la desobeciencia es clara; también lo fue en praga, y en génova. que el ciclo de movilización global se ha desfondado es una opinión tuya que no resiste, disculpa, discusión alguna con datos en la mano. las movilizaciones políticas de escala global se han transformado desde la crisis del ciclo de contracumbres, con génova y el 11-S. ahora se manifiestan de manera muy diferente. podríamos discutirlo largamente. sobre el tema campañas "antiglobi" en barna y el asunto mayday, discutimos cuando tengas ganas de hablar de algo más que ironizar sobre el idioma. chau marcelo.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per Jordi	29 mar 2005
Em sembla "pagesot" que potser ets tu qui confon les coses; no sé si per voluntat reactiva o per què potser així et sents més cofoi. En tot cas m'agradaria puntualitzar alguns temes que anomenes en el teu escrit: 1) A qui et refereixes amb l'autonomia de saló? A Paolo Virno que va romandre empresonat pel procés 7 d'abril i que posteriorment s'ha destacat per la seva vinculació amb el sindicalisme de base i les lluites contra la precarietat com les desenvolupades per la Camera de Lavoro e non lavoro de Brescia o els treballadros de l'aeroport de Fiumicino? 2) Abans d'ironitzar sobre el concepte de multitud en Virno, t'has preocupat en llegir-lo? Potser aleshores t'adonaries que no té res a veure amb "noves subjectivitats polítiques" sinó en el seu caràcter ambivalent, capaç tant de generar noves praxis polítiques alliberadores com noves disposicions del feixisme. No vull dir amb això que sigui imprescindible llegir-lo, però en tot cas abans de criticar-lo no hi ha res millor que informar-se'n. No et sembla? 3) Els comentaris al voltant del català resulten sobrers i només pretenenen ser confussionistes. Si no parlessis d'anomenada i coneguessis una mica més el tema, potser et sorprendia determinades posicions, no només al voltant de la llengua sinó també sobre la territorialitat, defensades entre qui despectivament anomenes "autonomia de saló". A reveure, Jordi

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per pagesot	29 mar 2005
Bona nit, Us demano disculpes a tots dos pel tò i per determinats qualificatius emprats en el meu primer text. Jordi, tens raó en què hi ha certa "voluntat reactiva", a veure siara queda clar el perquè. El cas, però, és que he aconseguit un primer objectiu: que us poseu en disposició de discutir. Cosa que, en aquest racó d'indimèdia, no sempre passa. Poques vegades he vist que una intervenció amable d'algú rebi una resposta digna d'anomenar-se "interessant" de cara a debatre el que sigui. Però ara... aqui us tinc :) Dit això, voldria apuntar algunes cosetes. No totes les que em convindria, però no vull clavar una xapa perquè sino això és poc àgil. De moment només vull aclarir dues idees que poseu en boca meva i que jo no he dit: a) Jo no he dit que no fos explícita, en les mobilitzacions antiglobalització, la menció a la desobediència civil. Jo he dit textualment: "Dintre d'aquests discursos es dóna la tendècia a anomenar "desobediència civil" a tantes coses que al final ens oblidem del que significa realment." Com es pot observar jo no he negat res d'això que dius (Marcelo), sino que faig esment del que jo considero una sobreexplotació del concepte. Potser es tracta d'una limitació expressiva meva, no ho sé: un paràgraf quasi sempre pot estar millor redactat. El tema de fons és que això de la desobediència civil dóna per un debat molt llarg, i a mi em sembla que portem massa anys omplint-nos la boca i avançant poquet. b) Jo no he dit que Paolo Virno fos un autònom de saló, i no he fet befa del concepte de multitud. El què he dit textualment (novament) és que: "jo no vaig veure "nuevas subjetividades políticas" per enlloc. Vaig veure joves de barri, sindicalistes, estudiants, trotskistes, associacions locals, cristians de base, anarquistes... fins i tot vaig veure als d'Iniciativa. I tots aquests col·lectius són més vells que l'anar a peu. A on són les "nuevas subjetividades"? A tota aquesta penya es refereix Paolo Virno quan parla de "multitud"?" És l'únic lloc on apareix en Virno i el que tracto de PREGUNTAR en aquest paràgraf és si Virno diu o no diu això. Perquè, com he dit, jo no vaig veure noves subjectivitats: vaig veure la gent de sempre més la gent jove que s'incorporava, però en general gent que ja tenia una pràctica política activa i, en alguns casos, amb militàncies fregant la patologia. El que tractava d'enfatitzar és que Virno respòn a una realitat concreta, que és diferent de la nostra, i que no es poden traslladar alegrement conceptes esperant que funcionin sempre a tot arreu. Així que el problema no el situo en Virno. Tornem-hi: Pot haver-hi un dèficit expressiu propi (d'un servidor). I per últim, i referent a això de la ironia, a veure... en Jordi diu que: "Si no parlessis d'anomenada i coneguessis una mica més el tema, potser et sorprendia determinades posicions, no només al voltant de la llengua sinó també sobre la territorialitat," Doncs potser em sorprendria, si... però mireu, jo no tinc cap obligació de conèixer més el tema. Jo he vist, i m'he llegit, tots els materials que m'han caigut a les mans i els que he buscat amb interès. És a dir, els textos, cartells, dossiers i articles, tant d'aquest any com del passat (ara parlo del May Day). I, la veritat, em reafirmo en la ironia. A mi, que vosaltres en la intimitat tingueu una concepció sobre l'ús de la llengua i sobre la territorialitat que sigui la monda, em sembla meravellós. Però el que defineix una campanya són els materials públics, i són aquests els únics que estic obligat a conèixer per a fer judicis de valor. Hi ha molts més temes, però les limitacions del mitjà i les meves em diuen que pari una mica. Salut.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per marcelo	29 mar 2005
la versión completa del dichoso texto, por cierto, se puede consultar en la web autonomía social: http://usuarios.lycos.es/pete_baumann/marceloexpo.htm lo que se colgó en altediciones es una versión reducida, aprox la mitad del texto. pagesot, no te voy a ocultar que no me agrada tu tono condescendiente de ahora ("veeenga, en realidad lo que yo quería, dandoos una bofetada, era que nos sentásemos a conversar, mola eh? hablar de política entre tíos"); pero sea. si busco un rato me pongo a responder. gracias a jordi por la intervención.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per Jordi jordi ARROBA globalproject.inf	29 mar 2005
Comencem pel final: 1) En la intimitat? Perdona però t'equivoques. Si em coneguessis no crec que diries que em reservo la meva con concepció sobre llengua i territorialitat en un àmbit privat. I no sóc pas l'únic. Per descomptat que hi ha altres persones, amigues i amics la majoria, que participen del que podriem anomenar, si em permets la boutade;) "moviment global" que diferim en aquestes temàtiques. Tanmateix no crec que sigui un fenomen exclussiu, sinó que es reprodueix en el conjunt de moviments d'arreu dels Països Catalans tret d'aquells centrats específicament en qüestions nacionals. 2) Malgrat que el concepte que s'ha populartizar més al voltant de Multitud ha estat l'acepció de Negri, tot i que el terme prové d'Spinoza un filòsof materialista del segle XVII, no tothom comparteix la lectura negriana. Pots consultar el número 7 de la revista Contrapoder a http://www.revistacontrapoder.net un debat on hi ha diferents aportacions sobre el tema. També pots consultar els llibres Virtuosismo y revolución y Gramática de la multitud disponibles en pdf a la web de l'editorial Traficantes de Sueños http://www.nodo50.org/ts 3) Reconèixer que el cicle de protestes encetat a Seattle i que es perllonga més enllà de les contracimeres en el moviment contra la guerra marca un punt d'inflexió respecte a l'etapa de refluxe precedent em sembla una data òbvia. Això no vol dir que aquest procés no tingui clarobscurs i dèficits. Si tens curiositat en saber què penso (de forma col·laborativa) sobre el tema pots consultar el darrer número de Contrapoder (versió consultable a http://www.investigaccio.org/ponencies/ambivalencia.pdf i l'article aparegut al periòdic Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/pdfs01/33debate.pdf Així tindràs més material "caigut a les mans" per parlar-ne;) P.D. Per cert, i sense acritud, disposició a debatre sempre n'hem tingut. No crec que sigui aquest el problema. Tanmateix, tampoc tinc clar que Indymedia pugui ser útil per vehicular aquest debat.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per pagesot	29 mar 2005
Bona nit, Jordi, t'agraeixo moltíssim tota la bibliografia. A Spinoza l'he llegit i em sembla d'una gran finura. Sobre la lectura feta per Negri&Hardt em van passar alguns textos i després m'hi vaig posar amb Imperio. Confeso que ho vaig deixar meitat perquè els meus interessos com a lector, en aquell moment, anàven per altres bandes (i també per què vaig empatitzar més aviat poc, i això em va condicionar). L'article de Diagonal el tinc guardat a la carpeteta de "pendent" des del dia que vaig fer-li un repàs als números que han sortit, però lo de Contrapoder no ho tenia controlat. Sobre si Indimèdia és el lloc o no per enraonar d'això, doncs home: potser no. Però tampoc és que els moviments, a Barcelona, es carecteritzin per la gran quantitat d'espais presencials per a discutir res que no sigui els torns de barra. Sobre els conceptes de Virno o de Negri no tinc una opinió tancada, perquè considero que em manquen lectures. Fins on vaig arribar, no em feia el pes. Però després de llegir uns quants articles criticant bastant a saco, em vaig mosquejar una mica amb tanta destral. I em vaig dir "calla, que aquí hi ha tema". Però, i per tornar a agafar el fil, a mi m'interessa més el debat sobre les implicacions estratègiques i la concreció pràctica política que s'en deriva (aquí). I perquè, per si queda algun dubte, de moment no les trobo útils per a la realitat catalana. És més, les trobo contraproduents a mig i llarg termini. Bé, amb aquest plà d'estudis que m'has dibuixat se'm gira feina! ;) Salut Mira Marcelo, entén el que et doni la gana. Jo no pretenia ser condescendent. Si t'ho ha semblat, doncs deu ser responsabilitat meva i et torno a demanar disculpes. I si de cas ho deixem aqui, perquè si m'has de perdonar la vida per respondre... doncs quasi que no cal.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per marcelo	29 mar 2005
... y disculpas aceptadas, y no te perdono la vida, tan sólo te digo cómo me siento por la manera en que has entrado en discusión. ok respondo en un ratito. gracias por los argumentos a ambos. yo tampoco creo que éste sea el lugar para una discusión de este tipo, pero entrados en faena no sé si es cuestión de dejarlo colgado de esta manera. al menos por mi parte.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per lectora	30 mar 2005
yo si creo q indymedia es para este tipo d debates. es importante empezar a debatir otros temas, en vez d insultarse o repetirse en columna derecha. es subir la calidad d la comunicacion. es salir del gueto.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per Vaja, vaja!!!	01 abr 2005
Si ja em va estranyar que s'esborrés el post que hi anava aquí sobre (més tenint en compte que no s'insultava ningú i explicava uns fets que tenien una certa versemblança), el que ja no puc entendre de cap de les maneres és que la versió censurada encara accesible hagi estat mutilada de tal manera que resulta absolutament ininteligible. Senyors (i senyores) d'Indymedia, no hi hauria hagut prou, francament, en esborrar les estrictes dades personals? Us agrairia una resposta, doncs crec que està una mica en joc la credibilitat del medi

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per indygena	01 abr 2005
vaja, vaja!!! barcelona.indymedia no es para discutir asuntos personales. si conocieses los criterios d moderación no hablarias. desde siempre se han qitado ataques personales pues no se considera q sea el sitio adecuado. si se tiene un problema con una persona, se habla con ella, no se viene aqi a tirarse trapos sucios o dar nombres y direcciones. este no es el lugar para atacar compañer*s si no para informar d convocatorias, ideas o lo q sea para conseguir un mundo mejor.

Re: De la desobediència civil a la desobediència social: la hipòtesis imaginativa
per el del post	05 abr 2005
lo personal es político lo político es personal [espero que este no lo censuréis. gracias]