|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
|
per una |
29 mar 2005
|
LluÃs Maria Xirinacs
Barcelona, març del 2005 |
|
Greus esdeveniments polÃtics han fet acabar de perdre al poble la poca fe que conservava en els seus polÃtics en actiu. Estem en perill de perdre el poc que ja s’havia aconseguit en la llarga lluita de recuperació nacional i estem en perill de perdre la minsa oportunitat actual d’augment d’autogovern i de finançament que potser, ara, podrÃem aconseguir en una certa conjuntura propÃcia.
Quan els polÃtics fallen, sona l’hora del poble, per oblidat, manipulat, enganyat, desorganitzat i massificat que hagi estat fins aquell moment per obra d’uns polÃtics egoistes, paternalistes i prepotents. Avui, del poble, queden entitats sectorials, desconnexes entre elles i dedicades a les seves activitats especifiques.
DEMANO ALS POLÃ?TICS
que s’autosotmetin a una cura d’humilitat, a una recuperació del sentit de la missió de servei que exigeix llur feina. Cal que impulsin o, si més no, permetin la confluència de totes les comunitats territorials, entitats i moviments populars nacionals en la formulació d’una voluntat unità ria.
I DEMANO AL POBLE
que oblidi els enfrontaments i gelosies interns, i que s’organitzi en assemblea unità ria de delegats dels variats territoris de la nostra nació i que també s’organitzi en xarxa sectorial de delegats de les variades entitats de la nostra nació, totes dues instà ncies , defensores dels mateixos punts, bà sics i irrenunciables, que pactarem entre tots.
PUNT ÚNIC DEL PACTE
Ha quedat demostrat, per desgrà cia, en els darrers mesos, que actualment una nació sense estat és un zero a l’esquerra en el concert europeu i mundial. Goso dir, doncs, que la necessitat principal del nostre poble en aquest moment és d’assolir la condició d’estat polÃtic sobirà , en mig dels altres pobles de la terra. Ja hi ha força entitats que defensen aquest punt únic i previ a qualsevol altre consideració. La primera cosa que vol un poble sa és la seva llibertat. La primera, no la darrera. L’inici, no la fi. No es tracta d’obrir cap camà cap a la sobirania, ans de tenir la sobirania per encetar camÃ.
L’any 1977, abans de les primeres eleccions vaig demanar als polÃtics de la nostra nació un acte de sobirania, com feren, més tard, per a llurs nacions, Estònia, Letònia, Lituà nia, Eslovènia, etc., tot declarant l’Assemblea de Catalunya Parlament provisional de la Generalitat. Aquells dels nostres polÃtics, que es veien triomfants en les eleccions, no em feren cas tot i haver guanyat, la proposta, la votació en l’Assemblea. Aquell mateix any, perduda la primera batalla, vaig proposar als polÃtics la presentació d’una candidatura unità ria a Madrid, “l’única veu pactant de Catalunyaâ€?. Tampoc els polÃtics no em feren cas. L’u de gener del 2000, des de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona vaig fer una crida a la formació de l’Assemblea per la Independència, només un minoritari grup polÃtic l’hi donà suport verbal. Què més hauré de fer per convèncer els polÃtics per tal que vulguin servir un poble madur i no un jardà d’infà ncia?
La independència no es demana, es pren. Els drets de la majoria d’edat no es demanen, es prenen. Qui els demana ja no se’ls mereix.
La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la terra. Mai cap paÃs no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat. |
Mira també:
http://www.pangea.org/~jbardina/xirict00.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per pesat |
29 mar 2005
|
Un altre sermó de Xirinacs, ufff
Que es dediqui a col·leccionar segells, que ja l'anava bé. |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per Cambrilenc |
29 mar 2005
|
podria ajuntar-se amb l´Angel "quatre ales" Colom i fer un duet musical de capellanets.. que es digui "the preachers" o alguna cosa així..
(i anar cantant: "hard times for Catalonia...oooh ooh") |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per jo |
29 mar 2005
|
Un respecte per en Xirinachs, molts dels ke xerren molt els agradaria tenir la lluita ke porta al l´eskena ell!
Xirinachs estem amb tu!!
nJo tb sóc amic d´ETA i de Batasuna!!
Els Països Catalans...Endavant!! |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per Cambrilenc |
29 mar 2005
|
doncs jo crec que amb el seu to messiànic i de capellà aconsegueix el contrari del que es proposa
salut |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per un |
29 mar 2005
|
El to emprat i les premises de les que parteix demostra l'allunyament crònic de la realitat que pateix aquest senyor.
La gent, senyor Xirinacs, ha de lluitar cada dia per pagar una hipoteca, per pagar un lloguer, ha de soportar treballs de merda, s'ha d'amagar de la policia perquè no tenen papers, ha de viure la precarització que imposa el capitalisme.
Aquesta crida que fa vostè, senyor Xirinacs, demostra que està cec, que no entén la realitat en la que vivim.
Invoca vostè, senyor Xirinacs, el cas de les repúbliques bàltiques i similars. Aquests casos, senyor, van poder produir-se perquè hi havia un règim, el soviètic, en descomposició, i al capitalisme, als EEUU, li interessava que això passés. Va ser fruit d'una conjuntura molt particular, i més que de voluntats nacionals va ser el resultat d'el joc d'escacs de les grans potències.
Fa pena que aquest senyor hagi acabat tan alucinat, tan allunyat de la realitat quotidiana del poble.
Senyor Xirinacs, tenim gent que ha de donar la meitat del seu salari per pagar una hipoteca, tenim gent que ha de compartir pis amb 15 persones més per poder pagar un lloguer, tenim gent que cada vegada que surt al carrer s'exposa a una identificació policial i una ordre d'expulsió, tenim gent que demà perdrà la feina perquè deslocalitzen la seva empresa, tenim gent que consumeix la seva vida treballant deu hores diàries per engreixar el capitalisme. Aquests són els nostres problemes, els problemes d'avui, però ja veiem que vostè es va quedar en la transició, potser es mira cada nit els videos de la Victoria Prego.
Desperti i miri la realitat. |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per ki |
29 mar 2005
|
Em sembla ke en Xirinachs si ke intenta apropar-se a la realitat del nostre país, potser ho fa de manera ekivocada, però jo crec ke ke tampoc se´l pot catalogar com a un il.luminat allunyat d la realitat, a mi em mereix molt de respecte akest senyor ke tan el dictadura com en memocràcia s´atreveix a denunciar l´estat terrorista expanyol, recordem ke actualment té una setència de l´audiència Nazi-onal expanyola de 2 anys de presó per ridiculitzar akest estat fastigós ke ens ha tocat viure.
I una última cosa, per l´imbècil ke ha comparat en Xirinacs amb l´Angel Colom (6 ales, i no 4 capullu), em sembla patètic ke es pugui posar al mateix nivell a una persona conseqüent com en Xirinachs amb un pallasso ke va aprofitar l´ambranzida de l´independentisme sociològic als anys 80 arreu dels Països Catalans per fer carrera política i acabar pudulant patèticament a les files de CiU, no abans sense hever fet el ridícul més espantós marxant d´ERC però quedant-se amb els càrrecs públics ke va poder arreu dels Països Catalans i muntant el PI, una autèntica vergonya per al catalanisme i el progressisme polítics, i no segueixo pk no acabaria mai, només recordar el paper lamentable còmplice amb l´estat de l´Angel Colom amb l´objectiu de decapitar l´independentisme revolucionari a la primera meitat dels anys 90, gràcies a akest senyor es van detenir, torturar i empresonar decenes d´independentistes entre el 1989 (kuan entra a ERC) i el 1995 (any de la dissolició oficial de Terra Lliure) mentrestant, durant tot akest temps, en Xirinachs va estar en tot moment amb els presos i preses polítiques i els seus familiars i amigues.
TOT EL KE TÉ DE PATÈTIC EN COLOM HO TÉ EN XIRINACS D´HONRÓS I RESPECTABLE |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per jo també flipo |
29 mar 2005
|
ki: seré "capullo" i "imbècil" però no em faràs creure que tú ets d´esquerres. No mentres et pugis per les parets per defensar un senyor que (a L´IGUAL que l´Angel Colom, et posis com et posis) tot ho veu en clau "nacional", mai social. Aquesta gent, i també la Batasuna amb la que tant es solidaritzen, tenen el cap ocupat per una única idea, la PÀTRIA.
Doncs per mi que se la confitin.
salut |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per pau i amor |
29 mar 2005
|
ALLIBEREM ELS POBLES
DESTRUIM ELS ESTATS
ACABEM AMB L'IMPERI CAPITALISTA |
|
Perfil d'en LluÃs Maria Xirinacs i Damians.
|
|
per picapoll |
29 mar 2005
|
Perfil d'en Lluís Maria Xirinacs i Damians.
Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 1932. Va ser ordenat capellà amb 22 anys i als 34 va rebutjar els diners que l'Estat donava als sacerdots i va denunciar les relacions Església-Estat amb una vaga de fam. Als anys 60 i 70 en va fer cinc més. La seva actitud va fer que el Règim l'empresonés en dues ocasions (1972 i 1974-1975) i que fos candidat al Premi Nobel de la Pau del 1975. Xirinacs fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) i va romandre durant un any i nou mesos davant de la presó Model fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va aconseguir ser senador per la circumscripció de Barcelona, amb més de mig milió de vots. Va continuar a la política amb el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), i després aquesta organització es va autodissoldre. El 1980, Xirinacs va abandonar la política activa i es va dedicar a estudiar un nou model econòmic i polític en el si del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb l'Agustí Chalaux. Posteriorment, va participar en altres organismes d'innovació social, com la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa. Cap al 1990 va deixar de ser capellà. La seva obra més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traició dels líders», publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la transició. Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de licenciatura, on va obtindre matrícula d'honor en totes les assignatures. Des de l'1 de gener del 2000 va demanar a la plaça de Sant Jaume de la ciutat de Barcelona la independència dels Països Catalans.
Text basat en el perfil publicat a la revista «Nova Ciutat Vella», de febrer del 2000.
Perfil de Lluís Maria Xirinacs i Damians.
Lluís Maria Xirinacs i Damians nació en Barcelona en el año 1932. Fue ordenado sacerdote a los 22 años y a los 34 rechazó el dinero que el Estado daba a los sacerdotes y denunció las relaciones Iglesia-Estado con una huelga de hambre. En los años 60 y 70 hizo cinco más. Su actitud hizo que el Régimen lo encarcelara en dos ocasiones (1972 y 1974-1975) i que fuese candidato al Premio Nobel de la Paz del 1975. Xirinacs fue uno de los impulsores de la Asamblea de Cataluña (1971-1977) y restó durante un año y nueve meses delante de la prisión Modelo hasta que se aprobó la Ley de Amnistía. En el año 1977 se presentó como independiente a las elecciones generales y va conseguir ser senador por la circumscripción de Barcelona, con más de medio millón de votos. Continuó en la política con el «Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)» (Bloque de Izquierda de Liberación Nacional), y después esta organización se autodisolvió. En el año 1980, Xirinacs abandonó la política activa y se dedicó a estudiar un nuevo modelo económico y político dentro del Centro de Estudios Joan Bardina, junto con Agustí Chalaux. Posteriormente, participó en otros organismos de innovación social, como la Fundación Tercera Vía y la Escuela Randa. Hacia el año 1990 dejó de ser sacerdote. Su obra más conocida es la trilogía de memorias políticas «La traición de los líderes», publicada entre 1993 y 1997, donde critica el papel de los políticos postfranquistas durante la transición. A los 65 años se doctoró en Filosofía, después de una brillante carrera de licenciatura, donde obtuvo matrícula de honor en todas las asignaturas. Desde el 1 de enero del 2000 pidió en la plaza de San Jaime de la ciudad de Barcelona la independencia de los Países Catalanes.
Texto basado en el perfil publicado en la revista «Nova Ciutat Vella», de febrero del 2000.
Centro de Estudios Joan Bardina:
http://www.bardina.org/cejbes01.htm
Agustí Chalaux:
http://www.bardina.org/aguses00.htm |
Mira també:
http://www.bardina.org/xiries00.htm
|
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per picapoll |
29 mar 2005
|
En democràcia, la sobirania del poble rau en el sí de cada comunitat, a qualsevol escala expressada en la seva corresponent ASSEMBLEA independent i sobirana.
http://www.assemblea.org
Perquè la democràcia participativa?
http://www.assemblea.org/perque.htm
Discurs de Lluís Maria Xirinacs el passat 11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres (Barcelona)
http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm
Campanyes per criminalitzar el nacionalisme d'esquerres.
El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme.
Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 6 d'agost de 1932. Va exercir de sacerdot a les Escoles Pies des del 1954 al 1963, i en la pastoral parroquial del 1963 al 1973, als bisbats de Solsona i Vic. Va menar lluites socials des del 1962 i romangué a la presó del 1973 al 1975. Des del seu inici (1971), Lluís Maria Xirinacs participà activament en l'Assemblea de Catalunya (Principat) i va ser elegit senador per Barcelona en les primeres eleccions d'ençà la mort de Franco. També participà en la confecció de la Constitució espanyola aprovada el 1978 i en la de l'Estatut del Principat de Catalunya, aprovat l'any següent. Vaig conèixer Xirinacs quan vengué a Ciutat -convidant pel PSM- a fer campanya en favor de l'abstenció en el referèndum constitucional. Em deia fa uns anys (carta de 1 de novembre del 1993): "Darrerament m'he dedicat a la investigació econòmica, social, política i filosòfica -tot plegat. També m'he anat dedicant a la lluita per una democràcia participativa escamotejada al poble en la nova legislació oficial".
El 17 de novembre del 1978 el PSM realitzava un míting per a remarcar les mancances democràtiques de la Constitució que els partits promonàrquics i procapitalistes -amb l'ajut de de tots els mitjans de comunicació- volien fer aprovar. En el míting, presidit per la quadribarrada i la ikurrinya, intervengueren Joan Perelló, Jaume Obrador (de la majoria d'OEC en procés de convergència amb el PSM), Climent Garau, Sebastià Serra i en Xirinacs. Segons informació de J. R. a Última Hora (18 de novembre del 1978), Xirinacs es demanava: "Cómo puede defender un partido socialista una constitución que impone el sistema económico capitalista; cómo puede un partido catalanista pedir el 'si' en el referéndum, si la constitución niega el derecho a la autodeterminación de su pueblo...".
La revista del nacionalisme d'esquerres PSM (vegeu Mallorca Socialista de gener de 1979), una vegada finit el Congrés d'Unitat del PSM amb els comunistes de les Illes (OEC), explicava el gran èxit de públic que tengueren a Ciutat, Inca i Manacor els nostres mítings pro abstenció al referèndum. A Inca (i a nombrosos pobles de Mallorca) hi hagué mítings en contra de les mancances democràtiques constitucionals. A Manacor parlaren en Jaume Santandreu, na Maria Duran (de l'OEC), en Pere Miralles i en Biel Oliver. Per les barriades de Ciutat la tasca recaigué en Jaume Obrador i altres membres d'OEC en convergència amb el PSM.
Com explicava molt bé Mallorca Socialista: "Malgrat la campanya de silenci i desinformació a què va esser sotmès el partit, es pot dir que la resposta del nostre poble, tant a Ciutat com a la part forana, a la crida del nostre partit fou entusiasta i amb una assistència massiva, com ho proven les fotografies que publicam. Si ens volen fer callar tenen feina per estona".
Les provatures de criminalitzar el PSM a finals de l'any 1978 eren permanents. No hi havia dia que els gasetillers a sou del poder no atacassin el PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere, l'excusa per a dir que el socialisme nacionalista era una agrupació de folls i d'il× luminats era no haver volgut esser absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era la unitat amb els comunistes (OEC), amb els homes i les dones que havien portat a coll la lluita antifranquista, amb gent que sabien no cediria ni una coma dels seus principis en defensa del socialisme, en defensa del dret d'autodeterminació dels Països Catalans, en la lluita antiborbònica.
La histèria antiesquerrana s'anà accentuant en les setmanes anteriors al referèndum constitucional, quan es veiè clarament que el PSM faria campanya per l'abstenció i continuaria lluitant per una Constitució autènticament democràtica. Les assemblees i actes on intervenia Xirinacs foren considerats "apología del terrorismo". Diario de Mallorca del 22 de novembre del 1978 publicava una nota amb els titulars "Ante la querella por 'apología del terrorismo' el PSM-PSI sale en defensa de Xirinacs". Aleshores, qualsevol crítica als pactes secrets entre UCD, AP, PCE, PSOE, PNB i CiU per a barrar el pas a la independència de les nacions oprimides o en favor de la República, eren considerades com a absurdes lluites antisistema de partits amb vocació marginal. El que no era "marginal" per als oportunistes, era acceptar les limitacions antidemocràtiques dels hereus del franquisme i els qui els anaven al darrere. Un esperit d'esclau no podia entendre la ferma posició de principis en defensa de la llibertat dels pobles, la república i el socialisme autogestionari expressat pel partit. Expressió màxima de la ràbia que comentam era una nota d'un periodista espanyol que, histèric en constatar com es consolidava el PSM, escrivia a Baleares (27 d'octubre del 1978): "Darrerament el PSM, molt més conegut com PSI, ha adoptat postures més aviat antipolítiques, que per la seva perillosa inconseqüència poden hipotecar per sempre més la trajectòria d'aquest col× lectiu dit nacionalista i socialista. I es que de l'originari i frustrat PSI no en queda ni la llavor ideològica... Després de tot, havent rebutjat l'oferta unitària del PSOE i donant acollida a un grapat de marxista-leninistes radicals es esser un còctel no païdor".
Les intervencions de Xirinacs eran manipulades. Vet aquí un titular de l'època: "Xirinacs: las Cortes siguen siendo un Parlamento vertical. El senador catalán manifestó que no comparte el terrorismo, aunque lo comprende". Les tergiversacions servien per a bastir el mite que el PSM era un grup proper al terrorisme, ple de marxista-leninistes radicals, d'il× luminats que rebutjaven una constitució democràtica, la unitat amb una organització d'ordre com el PSOE...
Els servils a sou dels franquistes reciclats no podien amagar que l'abstenció del nacionalisme marxista anava dirigida envers una Constitució que consagrava -i consagra!- l'Estat espanyol com a estat centralista i opressor de les nacions que hi romanen integrades per la força, el poble de les quals no pot decidir lliurement per ell mateix el seu futur. La Constitució es fonamentava -i fonamenta- en la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". Els oportunistes volien que, amb els ulls clucs, acceptàssim aquestes i altres mancances democràtiques. Evidentment, la nostra tasca va anar encaminada en direcció contrària: explicar als treballadors i sectors populars el que és una vertadera i autèntica Constitució democràtica.
Era la nit del 17-XI-1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en defensa d'una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l'autodeterminació. També volíem que, després d'una hipotètica victòria electoral de l'esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que un sistema de classes basat en l'explotació del treballador. La Constitució pactada d'esquena al poble entre forces pretesament d'esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema de mercat capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).
A l'endemà del mítings a l'Escola "Gabriel Alzamora", la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de combat antifeixista de tots els pobles de l'Estat, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques -la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics-, Xirinacs s'atreví a mencionar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Basta aquesta lleu menció als drets dels homes i dels pobles a la rebel× lió per crimaninalitzar-nos d'una forma vergonyosa i indignant! Misèria de cínics i lacais! Quants venuts no veuríem amb els pas dels anys. Allò només era el començament de la campanya permanent que sempre ha existit per dretanitzar el PSM i fer-lo digerible per a Espanya i el capitalisme.
Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l'esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L'any 1968, Lluís Maria Xirinacs guanyava el premi "Carles Cardó" amb l'obra Secularització i cristianisme. El llibre va ser editat per Nova Terra, a Barcelona (hagué una traducció al castellà l'any 1969). Activista cultural de primer ordre, em deia a una carta escrita el 1 de novembre del 1993: "No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla, més preocupat pel contingut que per l'estil". ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder -qualsevol poder mentre pagui!-, els que ens acusaven de fer "apologia del terrorisme", de voler bastir un "partit d'il× luminats", el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres, aquell hivern de 1978? La ignorància, la mala fe, l'enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa de la mala gent. Xirinacs era -i és!- uns dels nostres grans intel× lectuals.
Entre les seves obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L'espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Aquestes dues darreres obres són els diaris de presó de Xirinacs (anys 1974 i 1975). Més endavant publicà Futur d'Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s'edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d'una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (ni hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de Parrís-, l'italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L'any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d'esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicà que es discutia l'any 1978. De 1993 a 1997 "Llibres del Segle" edità la primera, segona i tercera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits d'ordre que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llur traïda als principis republicans, socialistes i d'autodeterminació
http://www.nodo50.org/ixent/psm.htm |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per per l'un |
29 mar 2005
|
miri "voste" (sobre l'estil d'en Xirinachs no vull parlar-ne, es sabut que es un estil que fa seguir molta gent, a mi no molt)
per lluitar contra els tancaments i les deslocalitzacions hi ha la Xarxa
per lluitar contra l'especulacio hi ha l'okupacio
per lluitar contra l'homofobia i l'heterosexisme hi ha el FAGC (que ja fa la trentena)
per lluitar per la llengua hi ha la CAl.
I es ben licit que algu de la Xarxa o al moviment ocupa faci una lectura anticapitalista del sistema.
I ho es que algu des d'una perspectiva de dona, de gai o lesbiana... en faci una d'antipatrarcal o feminista
Com es ben licit que algu des de la perspectiva de la propia identitat, cultura o llengua en faci una de ... catalanista en aquest cas (deixem les critiques al mot nacionalisme per els anglesos imperialistes com Hobsbawn, ara).
Una cosa es el que planteja en Xirinachs. I l'altra es suposar i repetir fins la sacietat que una de les lluites (en aquest cas una que juraria que no t'afecta directament en la propia pell) es la que demostra que una de les altres es menys important. Una minucia. I a mes apropiar-se, patent de cors, de la propietat exclusiva en la participacio, solidaritat i empenta en aquesta. Per tot seguit carregar-se l'altra.
I aixo no és de rebut. Perque manipular-ne una per carregar-te l'altra no et fa ser més solidari, no et fa avançar més en la lluita contra les deslocalitzacions o l'especulacio o els papers per tothom. Et fa embolicar la troca, avivar el foc del "divide y venceras" i discutir i avançar poc en el què dius que tant t'afecta com en el que se t'en refot (per insolidaritat, desconeixement o ves a saber). I ho sento: en aquest tema aixo es el ferment, el discurs en que s'ha generat el lerrouxisme historicament en aquest pais, en un oposar un projecte, unes idees, uns sentiments col·lectius d'alliberament a uns altres, donant per suposat que son antitecs i que no poden ser transversals (o es que torna la mala consciencia de les classes mitjes-altes que es pensaven i deien que tota la classe obrera, aquella llunyana, parlava en castella?)
...
Fer avançar qualsevol lluita requereix tirar-la endavant en positiu. I no fer-la servir com a pal a les rodes de les l'altres. Sumar, no restar.
(i mira, si, sembla que a tots plegats ens agafa l'estil; i en el meu cas tinc autentica fobia a un escoltisme que mai vaig viure) |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per Cambrilenc |
30 mar 2005
|
a "per l´un"
tens raó en que per a cada problemàtica hi ha una "sectorial", però jo crec que no ha de perdre mai una visió global. Deixant de banda el Xirinacs (i sobretot les bromes contra ell, que reconec que me les hauria hagut de posar al cul), i per posar l´exemple d´una organització suposadament amb vincles amb l´esquerra independentista: la CAL fa una tasca imprescindible en favor del català, però quan entren en discursos o eslogans gairebé etnicistes o impositius de l´estil "una nació, una llengua" o "el català, única llengua oficial", amb mi que no comptin.
Francament em resulta molt més simpàtica la campanya de la Gene, amb la cançoneta del "toorno a començar"
salut! |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per Catalunya lliure |
30 mar 2005
|
|
Encara que potser pija fora de test , la trajectòria d'en xirinacs mereix respecte ; En canvi el sis ales (Angel Colom i Colom ) és una traidora de ploma curta i vol gallinaci : La comparació entre els dos és francament odiosa ¡ . |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per ke no |
30 mar 2005
|
ke no era cap comparació, només era una brometa.
de fet, posats així, també el 6 ales té una trajectòria (de l´época de la Crida) que molta gent defensaria |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per aqui està |
30 mar 2005
|
xip xip xip xip xip
just el de sempre: si, no , vàlid, inútil, estafador, bla, bla, bla.
No vindrà cap déu a guiar-nos. No l'espereu.
Segurament un gran imbècil ho podrà fer millor. |
|
Re: Xirinacs: Crida al poble i als polÃtics en moments difÃcils
|
|
per Magaledro |
30 mar 2005
|
El Vaticà està molt interessat a signar "concordatos" amb nous Estats de la nova LLiga Imperial Cristiana.
El que els capitalistes diuen "pobles" es un subterfugi per amagar l'esclavatge al que sotmeten la classe treballadora, el mateix que les campanes son el subterfugi que les esglèsies fan servir per amagar les seues cadenes. |
|
|
