Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Catalunya en acció !!!!
27 mar 2005
Colonitzats o lliures?
24/mar/2005

Aquets últims mesos, tenim els polítics, catalans i espanyols amb representació parlamentària, ocupats en la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya. És lamentable i vergonyós que els nostres representants no ens ofereixin cap més alternativa a l’ Estatut, que al cap i a la fi, és una mera llei orgànica de l'Estat Espanyol opressor, o sia la seva obra mestre.

Senyors polítics, el poble català ja està fart de foteses i d’anar perdent la Sobirania, el temps i els diners amb estatuts. Ningú està autoritzat a renunciar a les aspiracions de Catalunya de tornar al «statu» anterior al 1714. Ah! ... i si hi ha algú a qui li sembla que d’això fa molts anys..... que es fixi amb la roca de Gibraltar, que encara en fa mes d’anys i els espanyols no hi renuncien pas.

Per posar Catalunya al lloc que li correspon, hauríem de desqualificar tots aquells polítics catalans que s’atrevissin a demanar quelcom inferior a la total independència de Catalunya.

És vergonyós que els nostres polítics, en lloc de parlar clar i català emparats per l'evidència de la història, adoptin una actitud de pollets esmorteïts, enduts per la droga del poder, per la "dolce vita" i la manca de patriotisme. Davant aquesta situació hem de promoure polítics nous, que els seus programes diguin NO a l’estatut, S� al retorn de les Corts Catalanes, S� a la Constitució Catalana, S� a la Catalunya plural, i S� a la Independència, i treballin i posin data a aquests objectius.

Josep Vilalta, 64 anys
Berga (Berguedà)
Vice-president del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Membre de Catalunya Acció
Un pla per a assolir un Estat
22/mar/2005

Un conjunt de catalans «Innegociables» guiats per un lideratge centrat en la persona d'en Santiago Espot, ha iniciat un projecte, «Catalunya Acció», convençuts que a més de parlar ja cal posar-se mans a l'obra, convençuts que ens calen catalanes i catalans compromesos en «acció» i esperit a favor de tots els països de la nostra parla i en defensa dels seus drets.

Per assolir aquesta fita ens hem dotat d'un pla al que donem el nom de "Independència 2014", un pla que al seguir les seves diferents etapes ens ha de portar pels vols del 2014 a l'assoliment d'un Estat Català, únic instrument capaç de garantir la nostra independència i veritable sobirania. I finalment, en aquesta breu descripció del que serà la tasca prioritària de molts, durant aquest nou anys que falten per aquella anhelada data, com és molt natural i a molts ja s'us haurà acudit, ens caldrà un fons econòmic per poder seguir els viaranys d'aquest pla, «El Fons per la Independència».

Totes les catalanes i catalans que facin seu aquest projecte, en seran membres, els uns treballant de forma directa, i uns altres col.laborant en diferents intensitats en qüestions determinades dins les diferents etapes del pla que es vagin concretant, però tots ells, en diferents nivells segons la seva voluntat i capacitat econòmica, hauran de procurar que aquest fons, de forma ben transparent, vagi creixent, com més millor.

Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció




Molt bé Sr. Ibarretxe
19/mar/2005

Rebi tota la meva admiració i recolzament per la seva valentia i la gran lliçó de nacionalisme que ha donat a tot el país, sobretot als nostres "governants autonòmics" que s'autoanomenen "nacionalistes i independentistes".

Sr. Maragall, Sr. Carod Rovira, Sr. Mas. On és el seu catalanisme? No serà que en realitat no és més que un pur i simple "col·laboracionisme" amb el seu estimat "Estado Español"? Per què no tenen els "peb......ots" d'enfrontar-se d'una vegada als nostres botxins? És que tenen por de perdre la cadira i les "peles" que porten enganzades al cul?

Sóc català, independentista i donaré el que sigui necessari per a aconseguir la nostra independència. Per això m'en avergonyeixo dels meus governants que no han fet més que enganyar-nos i jugar amb els nostres sentiments patriòtics, principalment ERC i CiU, que es diuen ells mateixos "partits catalans" i no són més que una colla de venuts i caragirats.

Tot això i el que vindrà no ens ha de sorprendre, doncs amb el pacte PSC-ERC ja estava tot cantat. Senyors d'ERC, si el nostre President Companys aixequés el cap i veiés en què s'ha convertit el seu partit demanaria que el tornessin a a afusellar. Amb la qüestió de la reforma de l'Estatut i els canvis en la Constitució Espanyola, aquests "polítics de poca monta" que comencin a pensar i a meditar en el que diu el refrany castellà "cuando veas la barba del vecino cortar pon la tuya a remojar".

Ramon Massip, 64 anys
Parets del Vallès (Vallès Oriental)
Membre de Catalunya Acció





El naufragi
17/mar/2005

Tot s'ha enfonsat. Ningú dubta que la situació general de la política catalana és d'un absolut naufragi després del que s'ha derivat del famós 3%. Els diversos partits amb representació parlamentària han estat engolits per l'immens mar del descrèdit i la desaprovació popular. Voldrien amagar-ho però no hi ha cap supervivent. Són, tots ells, uns simples cadàvers polítics. Ara només ens cal decidir si els enterrem o els cremem.

Malauradament, ha calgut la desgràcia de mil barcelonins per veure un escenari polític on el que predomina és la roïnesa i l'encefalograma pla. Un fracàs sense precedents on els actors ja no saben ni el paper que representen. No ha estat només l'enfonsament d'uns homes o dones determinats, és la caiguda definitiva d'unes idees i d'una manera de fer política. Si als catalans ens calia un motiu més per allunyar-nos dels nostres dirigents, ara el tenim definitivament. Què més necessitem?

Si no ens falla la memòria, en els darrers anys se'ns ha intentat fer creure que el polític actual havia d'ésser, sobretot i més que res, un bon gestor. Deien que l'important eren homes que solucionessin de forma eficaç els nostres problemes materials del dia a dia. Allò que feia referència al que despectivament anomenen "aspectes essencialistes" de la nació havia de quedar en un darrer terme. Molt bé. El cas és que, a la seva inutilitat per entendre l'esperit del país, cal afegir-hi ara també aquella per resoldre simples qüestions tècniques. Urgeix o no el relleu polític?

Santiago Espot, 41 anys
Barcelona (Barcelonès)
President Executiu de Catalunya Acció




La cagada exponencial
7/mar/2005

Té un divertit costum aquest home, en Pasqual Maragall. Quan té un problema, el magnifica fins a dimensions astronòmiques i li dóna el que a ell li sembla una gran solució. Mai cap mortal ha sabut discernir si les seves solucions són o no un problema encara més gran que no pas l'inicial. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, l'Euro-regió, la promesa de milions al Carmel, ara el 3%... em seguiu?

Però aquesta manera de fer té un problema. Quan les coses es torcen de debò, quan els problemes requereixen solucions de debò, assumir responsabilitats i com a mínim humilitat, això no funciona, no. Quan les preteses grans solucions no arreglen res, el nostre President es queda tancat en un atzucac i, movent-se violentament, incomprès i atrapat per la seva pròpia trampa, no fa més que superar de llarg la seva cagada inicial. I si ningú no l'atura, tot esdevé una sèrie infinita i exponencial de cagades.

Això ja és insuportable, vull despertar d'aquest malson. No vull com a President algú que ha creat el concepte de "maragallada" governant a cop d'incontinència verbal, de somiar despert, d'irresponsabilitat i de plaer morbós per tot allò que és superlatiu, un cínic capaç de dir sense immutar-se que "Catalunya ja és independent" i que el Govern se sent "com una dona maltractada". No puc. Aquestes mentides fan molt de mal, dites per un President, perquè ni Catalunya és independent, ni ell es pot sentir de cap manera com una dona maltractada. En tot cas, seria tot el poble català qui es podria sentir lleugerament com una dona maltractada. Però no, segons Maragall, "Catalunya és com una dona que ha de seduir Espanya"... Respirem profundament.

Si us plau, que algú aturi aquest home. Si no plega o el fan plegar aviat, proposo que emigrem tots a Groenlàndia, allà on no pugui seguir-nos de cap manera. Passaríem fred, però guanyaríem en pau mental.

Juan Manuel Rodríguez, 29 anys
Castelldefels (Baix Llobregat)
Conseller de Catalunya Acció




Pasqual Maragall contra les dones
7/mar/2005

Simplement com a persona em sento humiliada, però a més a més com a dona em sento maltractada i si hi afegim com a catalana em sento avergonyida per haver de suportar un president com Pasqual Maragall. Un home que de cap manera puc considerar el meu president ni el president del meu país.

Com pot aquest home comparar la seva situació i la dels membres del seu govern a la situació d’una dona maltractada i massa sovint assassinada? De fet, aquestes paraules representen una burla cruel i ignominiosa del dolor, la por i l’angoixa de moltes de nosaltres. Què no pagarien aquestes dones per disposar de cotxe oficial amb servei d’escorta personal i de tenir la vida assegurada —i de quina manera!—, i entrar als llocs sobre catifa vermella.

Senyor Maragall, no es poden fer unes brometes tan cruels sobre unes situacions tan delicades. Recorden massa els acudits dels nazis sobre les seves víctimes! Us ho passeu tan bé com ells? Ja som ben desgraciats els catalans i catalanes per haver de suportar que el qui figura com a president de Catalunya practiqui, entre moltes altres coses, la violència de gènere en dir que se sent una dona maltractada. Davant d’aquesta manca de respecte, davant aquesta burla humiliant, volem la dimissió de Pasqual Maragall com a president pel seu masclisme palès i per una actitud que atempta contra els drets humans més elementals.

Maria-Lluïsa Pazos
Barcelona (Barcelonès)
Vice-presidenta de Catalunya Acció




Anem per feina !
3/mar/2005

Per sort el tema del 3% ja està en mans de la fiscalia. Ara podem respirar, esperem conclusions, confiem en una justícia malgrat massa vegades esdevé parcial i injusta, però no ens queda cap més remei. Siguem pràctics compa-triotes catalans. Oblidem per un moment els odis i contra odis partidistes. Prou sabem tots que ningú té les mans ben netes i molts tenim la teulada de vidre.

Aquest parèntesi provocat per la tempesta del 3% ens ha de permetre dedicar-nos a la feina, l'autèntica feina d'alliberar-nos d'aquest estat que ens pren finament el 10% del PIB, ens el pren hora darrera hora i dia darrera dia, durant tot l'any, sense esperar ni obres ni concessions. Aquest és l'espoli fiscal de l'estat sobre Catalunya, 40 milions d'euros diaris. Cada dia se'ns emporten un hospital completament equipat o un tram d'una autopista.

Catalunya i els catalans no podem aguantar aquesta pèrdua de diners, cap estat europeu s'ho pot permetre això. Això és un ofeg, això és la nostra ruïna anunciada. Això no és negociable! ERC vol superar part d'aquest dèficit en 25 anys. Però van errats perquè d'aquí 10 anys, si no reaccionem ara, haurem de tancar les caixes per falta de diner i capacitat de generar-lo.

Per això, entre altres coses, però sobretot per això, els «innegociables» de tots els partits catalans guiats per un projecte fora del joc parlamentari hem començat el camí cap a l'assoliment d'un estat propi.

Salvador Molins i Escudé, 52 anys
Berga (Berguedà)
President del BIC (Berguedans per la Independència de Catalunya) i Conseller de Catalunya Acció


--------------------------------------------------------------------------------

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Catalunya en acció !!!!
27 mar 2005
Moolt be catalunya accio seguiui treballant
Re: Catalunya en acció !!!!
27 mar 2005
...Seguiu treballant per dividir els pobles i enfortir la classe dirigent!
Sindicato Sindicat