Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Independència i comunisme
26 mar 2005
Internacionalisme i independència són dues lluites comunes.
L'alliberament social i nacional dels pobles són dos fets que estan íntimament lligats.

La classe treballadora catalana, sotmesa des de fa 291 anys al domini imperialista espanyol, s'ha vist convertida en una eina per al desenvolupament de la metròpolis. Com sabem, Catalunya va industrialitzar-se vertiginosament al llarg del segle XVIII i, el seu desenvolupament tècnic, agrícola i industral ha anat sent el pioner de l'Estat fins a les últimes dècades del segle XX. Això, lògicament, va implicar l'aparició d'una consolidada societat de classes al nostre poble, molt abans que a la resta de l'Estat (tot i que, tal com diu Marx, el que ara anomenem proletariat com a oprimits i burgesia com a opressors, ho foren també camperols i nobles, respectivament).
La qüestió, és que Catalunya va esdevenir la "fàbrica d'Espanya" i, per tant, la bomba impulsora de l'economia estatal. Per tal d'aìxò, com totes les metròpolis fan en relació a les seves colònies, van castigar el nostre major creixement industrial a través de rendes i expropiacions de béns per tal d'abastir la resta de l'Estat, mentre que el problema d'arrel ni es comentava. Aquest, consisteix en l'existència d'una noblesa latifundista, així com una burgesia terratinent, que posseeix gran part de les terres més pobres de l'Estat: Andalusia, Múrcia, etc. Les quals no s'utilitzen pel conreu i, d'aquesta manera, no s'exploten els béns propis de la comunitat en qüestió. Aquest fet produí que a l'actualitat, l'Estat espanyol depengui de nosaltres, els catalans, per tal de subsistir, quan això només comporta una doble explotació: la de la classe obrera catalana, al expropiar-li la seva producció, i la del camperolat espanyol, al deixar-lo sense terra. Només amb aquests termes, podem deduir, que la independència del poble català suposaria una emancipació de dues classes diferents d'explotació, ja que suposaria una major qualitat de vida per als catalans i una eradicació dels terratinents i latifundistes espanyols, el qual suposaria, de retruc, la millora de la qualitat de vida dels espanyols.

A part d'aquesta explotació de caràcter econòmic, que a l'actualitat s'ha traduït en peatges, transvassaments, etc. Hi ha el fet que la classe obrera catalana tingui el dret fonamental de viure la seva cultura i plenament amb la seva llengua autòctona, sense la intervenció del colonialisme cultural i lingüístic espanyol que ocasiona actituts xenòfobes de sectors independentistes (el sector Unitat Nacional), degut a la culpabilització de la immigració com a font de destrucció de la nostra cultura i llengua, quan és l'Estat espanyol el que utilitza aquest fenomen natural i essencial per a la nostra subsistència (el de la immigració), com un mitjà colonial.

Després, també tenim el cas de l'existència d'unes forces d'ocupació militars i policials, que són regides des de fora (en el cas de la Guàrdia Civil i la Policia Nazional) o des del nostre país per polítics titelles del Govern Central (Gossos de Quadra). Sens dubte, aquestes forces policials reprimeixen les masses populars i la llibertat de les persones a passejar-se pels carrers, sembrant l'odi i la por entre la classe treballadora. La seva brutalitat, defensa dos interessos distints i, alhora, lligats: l'imperialisme espanyol i la burgesia. Veiem, per exemple, en el cas de l'okupació de cases i centres socials, com la policia té una actuació defensora dels interessos privats, els quals, segons Marx, són els derivats del capital i, per tant, els que deriven de la plusvàlua de la burgesia sobre la classe treballadora.

En definitiva, l'alliberament nacional del poble català sempre a d'anar acompanyat del seu alliberament social i, viceversa. D'una bamda, no podem imaginar una Espanya sense classes ni propietat privada en què Catalunya estigués sotmesa a la seva dominació nacional, ja que això significaria una contradicció. D'altra banda, tampoc podem imaginar una Catalunya independent burgesa, ja que consistiria en una aberració al desenvolupament econòmic, social i polític del nostre país. Això és degut a que la independència nacional ha d'anar acompanyada d'un alliberament social de la classe treballadora, per tal que aquesta es pugui autogovernar i, així, la riquesa de la burgesia pionera de la nostra nació sigui repartida entre totes les catalanes i catalans, tot podent-se desenvolupar una economia superior i equitativa que propiciï una qualitat de vida superior a la què mai ha existit.

INDEPENDÈNCIA I COMUNISME!!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Independència i comunisme
26 mar 2005
i què voleu crear, la dictadura del partit-vanguàrdia iluminada, en possessió de la veritat? una altre forma d'opressió estatal, tecnocràtica i burocràtica? O el comunisme sense estat, sense jerarquies, sense classes dirigents?
Sindicat Terrassa