Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Estatuts d'Autonomia? Europa del Capital?
26 mar 2005
Després que el tractat inter-estatal anomenat âConstitució Europeaâ? (CE) hagi passat el tràmit del referèndum del 20-F proppassat, els Països Catalans afrontem en els propers mesos una altra prova decisiva per al nostre futur: les dites reformes dels estatuts dâautonomia.

Amb el procés de ratificació i incorporació de la CE en els cossos legals dels estats de la Unió (previst que finalitzi el 2009 amb la fi de les modificacions de les respectives constitucions estatals), el nostre Poble es troba en un dels contextos històrics més difícils i amenaçants per a la nostra continuïtat com a col.lectivitat. Sense reconeixement ni instruments per a defensar el nostre entorn, cultura i economia, sense poder defensar els nostres interessos col.lectius i la nostra identitat nacional, la CE, la reforma del marc jurídico-polític espanyol i el reforçament de la UE suposaran greus agressions als Països Catalans en el futur immediat.
En aquest difícil moment, doncs, des de lâEsquerra Indepdendentista (EI) hem de ser capaços i capaces de fer arribar a àmplies capes de la població catalana lâoposició a lâoperació reformista que, amb la reforma dels estatuts principatí, valencià i illenc, sols cerca de tancar el procés de modernització de lâestat espanyol i la integració dins dâaquest de la part de la nació catalana que s'hi troba. I hem dâaconseguir, doncs, també en aquest camp, dâassentar i fer avançar organitzativament la Unitat Popular.


El debat per a combatre el discurs reformista i autonomista és i serà molt dur per a l'Esquerra Independentista, ja que el missatge de lâautonomisme ha penetrat en àmplies capes socials catalanes. La lògica de lâautonomisme, amb els seus suposats canvis suaus, de progressives (falses) conquestes... és acceptat per moltes persones i amplis sectors polítics i socials. Així, aquells sectors socials més o menys partidaris o sensibles a lâalliberament nacional i social del nostre poble, davant d'aquest debat, prendran majoritàriament posicions d'acceptació ("crítica", tal vegada) de la reforma dels estatuts. La realitat, doncs, és que la major part de la societat catalana, actualment, descarta el trencament i lâenfrontament amb lâestat. Des de l'EI, però, hem de fer entendre a la societat catalana que sols des de lâantagonisme, enfrontament i la desobediència al capitalisme, el Patriarcat, la UE i Espanya i França podrem ser lliures. Hem de trencar amb aquestes estrctures i crear-ne de noves, el Contra-Poder popular català.

En els propers mesos, des de l'Esquerra Independentista hem de fer entendre que per al Poble català els estatuts i la reforma d'aquests són inacceptables. Els estatuts són eines de divisió dels Països Catalans i subordinades a l'ordenament jurídic espanyol. Amb els estatuts no només no és possible d'alliberar-nos, sinó que tenen per funció evitar que poguem fer-ho. Davant d'això, i tenint en compte que ara per ara la nostra prioritat ha de ser la construcció del moviment polític, l'EI en el moment actual hem de construir realitats, i sobretot, realitats de lluita: fer avançar la Unitat Popular.

En aquesta tasca, l'EI no compta amb un espai polític gaire gran i ens trobem en ple procés de vertebració d'un moviment polític. Necessitem prioritàriament, doncs, (re)fer, o millor dit, construir per primera vegada, totes les estructures populars, tant polítiques com socio-polítiques i socio-culturals, que necessita un veritable moviment polític capaç d'enfrontar-se, amb possibilitats d'èxit, a les estructures capitalistes. Aquesta és la prioritat i no cap altra. No és prioritat, per bé que sigui desitjable, dotar l'EI d'estructures electorals, de masses (irreals i fràgils, en el millor dels casos), si actualment al carrer i per a la societat catalana, a cada poble i barri, l'EI pràcticament no hi existeix o no es troba participant en els problemes i lluites de les classes poplars. Més que tenir una estructura unitària de masses, avui per avui l'EI ha de madurar i demostrar capacitat de lluita i de treball, articulació d'estructures de base. Aquesta és la única i més real manera per tal de, en el menor termini possible, poder crear estructures populars de masses. L'articulació d'un moviment polític, si volem que aquest sigui capaç de resistir els atacs del Capital, és quelcom complex i que comporta molt de temps, lluita i patiment. No es poden tenir presses, cremar etapes i fer passar l'arada davant del bou.

D'altra banda, hem de tenir present que un discurs, com el de lâEI, que defensi amb dignitat i fermesa que cap reforma, que cap estatut no ens pot fer avançar, xocarà amb moltes dificultats i patirà tots els intents possibles des de la classe política i la burgesia per tal que quedi del tot marginat socialment. Fàcilment sâacusarà lâEI de no voler aprofitar el moment en que ens trobem i les possibilitats que sâofereixen. Amb el referèndum sobre la CE ja hem vist que malgrat els importants esforços, malgrat les escletxes mediàtiques i comunicatives que sâha aconseguit dâobrir, malgrat lâesforç organitzatiu que les diferents plataformes dâoposició a la CE han pogut dur a terme, i malgrat la notòria tasca agitativa i propagandística que sâha dut a terme, el resultat ha distat força de ser favorable a les nostres posicions. Ãs en aquests moments que és més vàlida que mai la frase de Marx que diu que âen una determinada societat, els valors dominants són els de la classe dominantâ?. La propaganda sobre âEuropaâ? resulta i resultarà per força temps encara un molt bon reclam ideològico-comercial i trigarem encara a poder desacreditar als ulls de les masses populars aquest projecte burgès que es diu UE (per bé que ja hi ha importants escletxes que permeten de tenir esperances respecte al creixent descrèdit de la UE entre les classes populars). Tanmateix, ningú pot negar que el treball al si de la Campanya dels Països Catalans contra la CE ha estat molt important i que és un avenç important respecte anteriors campanyes en que ha participat lâEsquerra Independentista. De fet, des de lâEI sâha donat en gran mesura forma a una campanya amb marc territorial dels Països Catalans en la que han participat diferents col.lectius i organitzacions dâesquerres que pràcticament mai no havien treballat en aquest marc abans. Ha estat sens dubte un important pas, un exemple concret, d'avenç cap a la vertebració de la Unitat Popular.

Així, igualment en la denúncia dels Estatuts dâAutonomia, lâEI hem de continuar avançant cap a la Unitat Popular. Respecte a les reformes estatutàries, als Països Catalans, no hi ha cap força política i social prou forta per a oposar-sâhi ni que pugui reclamar i liderar un canvi en el marc jurídic i polític per a avançar vers la independència nacional, entroncant en un procés democràtic i popular. Això és el que hem de construir en els propers anys. Des del moment actual hem de lluitar amb vistes a acumular forces per tal de poder esdevenir un agent polític i social. I això passa, doncs, per la Construcció Nacional. Això vol dir continuar vertebrant la Unitat Popular (UP), que cada cop es configura com una realitat més tangible, com sâha demostrat, com deiem, amb la campanya contra la Constitució Europea, però també amb les jornades de la Xarxa Solidària Contra el Tancament dâEmpreses i la Precarietat o el treball als municipis a través de les CUPs, entre dâaltres. La Construcció Nacional significa anar guanyant espais on els Països Catalans prenguin forma, des de festes majors combatives als pobles i barris fins a campanyes unitàries entre tots els agents de l'EI, passes concretes que creïn estrucures i realitats tangibles. Aquesta és la manera com teixirem contra-societat, Contra-poder Popular català, i tindrem garanties per no acabar integrats en la reformulació de lâactual marc jurdíco-politic espanyol (com fa ERC, amb el ple suport a la reforma de lâEstatut del Principat i el País Valencià, o el suport als pressupostos del govern espanyol). Si no sâopta pel trencament, per la desobediència i lâenfrontament amb lâestat i per la construcció dâuna societat civil i moviment polític al marge de projecte burgès, la integració és lâúnic horitzó que resta a qualsevol moviment polític o social que es pretengui alternatiu. Ara toca aconseguir de vertebrar una campanya que pugui aglutinar el màxim dâesforços, col.lectius i persones en lâoposició al reformisme i pels Països Catalans.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Estatuts d'Autonomia? Europa del Capital?
26 mar 2005
molt interessant, hi seguiré reflexionant. Si tens més coses a dir no dubtis en fer-les saber.
Sindicat