|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Manifest per al 14 d'abril
|
|
per Plataforma Ciutadans per la República-País Valencià
Correu-e: ciutadansperlarepublica@yahoo.es (no verificat!) |
26 mar 2005
|
|
|
PER LA III REPÚBLICA
Un any més, l'arribada del 14 d'abril representa el record i l'actualització política del moment crucial en què els pobles de l'estat espanyol irrompen en el carrer i es fan amos de la seua història. Porta la memòria també d'una Transició que sota la màscara de la democràcia, va suposar la recomposició dels mecanismes de poder en mans de les mateixes classes dominants i la liquidació del moviment popular que va liderar la lluita contra la dictadura. Els successius governs de la monarquia han executat fidelment el programa polític neoliberal, han consumat la integració en l'OTAN i augmentat la dependència als EUA i aprofundit fins a l'exasperació el problema nacional.
Fa un any la ciutadania va consumar en el carrer i en les urnes el que exigien les mobilitzacions contra la guerra: la derrota del govern representant de la dreta franquista que, en un marc irrespirable d'agressions socials i laborals i de repressió, exercia de lacai preferent de l'imperialisme nord-americà.
La massiva rotunditat de les manifestacions va aconseguir trencar un instant el consens ferri al voltant de la invasió i ocupació de l'Iraq, vigent des de la Transició, entre PSOE i PP. La pancarta de la manifestació institucional del 12 de març, després dels terribles atemptats del dia anterior a Madrid, va intentar taponar amb la presència unitària de la família reial, Aznar, Zapatero, Berlusconi, Frutos, Llamazares, Fidalgo i Méndez, la riuada de poble que l'endemà – a penes recuperada de la brutal sacsada – exigia la veritat en els carrers i apuntava directament els responsables últims de la barbàrie, a Atocha i a l’Iraq.
L'eixida de les tropes d'Iraq era una decisió ineludible per al nou govern; es va produir i ens hi felicitem. No va canviar, no obstant, la subordinació a l'imperialisme, i se succeïren decisions inscrites en la lògica militarista més genuïna, intensificada per contorsions esperpèntiques destinades a tornar a aconseguir el favor de l'imperi: increment espectacular de la presència militar a Afganistan sota bandera de l'OTAN, col·laboració en l'ocupació militar d'Haití, acceptació del compromís de la formació de militars, policies i jutges contribuint materialment a la legitimació de l'ocupació d'Iraq, manteniment de les condicions de cessió de les bases espanyoles als EUA. Allò indignant és que aquestos fets estiguen ocorrent amb el silenci còmplice de la suposada esquerra verda que garanteix al PSOE la governabilitat.
Malgrat la complicitat directa de les grans centrals sindicals en el manteniment de la pau social, el malestar de les capes populars més explotades augmenta al ritme del deteriorament de les condicions de treball i de vida. La desocupació segueix en xifres intolerables; la precarietat s'estén imparable entre joves i dones, cada dia moren quatre treballadors en accidents laborals i un exèrcit d'immigrants pateix condicions de treball que freguen l'esclavitud. La carestia de la vida des de l'entrada en vigor de l'euro i les privatitzacions de serveis públics col·loquen cada vegada més treballadors i pensionistes en el llindar de la misèria.
Els beneficis d'una minoria d'empresaris i rendistes creixen, mentre el deteriorament del salari, l'ocupació i els drets laborals de la majoria, s'usa com a moneda de canvi per atraure la inversió.
Milions de joves no tenen casa, en un país amb tres milions de pisos buits en mans, en la seua major part, d'especuladors sense escrúpols. El fill del Borbó té a la seua disposició un palau de mil set-cents metres quadrats, mentre el preu de la vivenda no cessa d'augmentar per causa de l'especulació, consentida quan no potenciada pel poder polític.
Què fa el règim per acabar amb aquestos problemes? Res que supose una millora de situació tan lamentable: Després de més de dos anys d'intensa lluita política i social, el Govern de Zapatero es proposa portar endavant una reforma del vell edifici borbònic, consensuada amb la dreta mitjançant la signatura amb Rajoy, el passat 14 de gener, un pacte d'Estat. Rajoy, representant de la dreta més rància, hereva conscient del franquisme, declarava l'endemà: «Hui es recupera l'esperit de 1978, que és el de comptar amb els grans partits nacionals per al disseny de l'arquitectura institucional d'aquest país. Jo n’estic molt satisfet».
L'única Reforma Constitucional que nosaltres entenem és la que fixe el dret irrevocable a l'autodeterminació dels pobles, és la que fixe la República com a forma d'Estat a Espanya i la que garantesca els drets socials i laborals de les classe treballadora.
La política econòmica del govern PSOE, recolzada per IU i ERC, continua el camí marcat per governs anteriors: greixar amb explotació creixent beneficis bancaris i empresarials insultants. Així ho ratifica l'aplaudiment de Rodrigo Estona a Zapatero des del Fons Monetari Internacional. Cal doncs començar a treballar, redoblar els nostres esforços per construir una alternativa unitària de l'esquerra, independent del règim i republicana; alçar un mur democràtic que expresse les reivindicacions i desitjos de les classes populars: dels joves i les dones sense treball, dels immigrants explotats per empresaris sense escrúpols, dels treballadors....
El Referèndum sobre la Constitució Europea s’ha desenvolupat enmig de la vulneració flagrant de les lleis i normes democràtiques més elementals, minimitzant escandalosament la presència pública i mediàtica dels que defeníem el NO i restringint-la a la dels partits polítics amb representació parlamentària, que no hi han invertit grans esforços.
Una vegada més l'eslògan «li diuen democràcia i no ho és» representava la impotència i la ràbia de la ciutadania davant d'un Referèndum que recordava els dels temps de Franco. A pesar del consens «d'Estat» entre PP i PSOE, inalterable malgrat l'estridència verbal dels enfrontaments mediàtics, el 18% hi va dir NO i el 58% s’hi va abstindre. Ells diuen que han guanyat. Nosaltres sabem que cada vegada menys gent està disposada a engolir-se rodes de molí.
La santa aliança entre el PP i la direcció del PSOE es proposa també impedir que el poble basc debata l’anomenat pla Ibarretxe, la qual cosa, es compartesca o no el seu contingut, suposa un atropell antidemocràtic. De la mateixa forma la reforma de la LOCE i la necessària separació efectiva entre l’església i l'estat van camí de limitar-se a uns canvis cosmètics, que no solucionen els problemes de fons.
La Constitució de 1978 és un símbol anacrònic i reaccionari de l'absència de ruptura amb la dictadura franquista. Un símbol superat per les necessitats històriques dels nostres pobles. La direcció del PSOE i el Govern de Rodríguez Zapatero estan defraudant les expectatives dels seus propis militants i les de milions de ciutadans que li van donar el vot per desbancar la dreta i escometre una cada vegada més necessària reforma democràtica. Aqueix i no un altre va ser el mandat del 14 de març.
Dia a dia va quedant clar que els pobles de l'Estat espanyol no s'enfronten únicament a formes de fer política i a tarannàs més o menys crispats, sinó a una estructura que garanteix, governe qui governe, que la política es fa sempre segons els interessos d'una oligarquia, en la capçalera de la qual se situa un rei no triat.
Per això, en aquest catorze d'Abril en què recordem la proclamació de la II República, i fem nostres les raons dels que es van deixar en la seua defensa la vida, la llibertat i la joventut, les organitzacions sotasignants, renovem el nostre compromís de treballar per la superació del règim monàrquic i per a crear les bases d'un nou marc polític de respecte a la sobirania dels pobles de l'Estat espanyol. Pel respecte als drets socials i polítics dels ciutadans, per la separació efectiva de l'Església i l'Estat i l'eliminació de la religió en les escoles públiques.
NO A LA CONSTITUCIÓ DE 1978!
SOBIRANIA POPULAR!
DRET D'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL ENFRONT DE L'IMPERIALISME!
Separació efectiva de l'Església i l'Estat; no a la religió en les escoles públiques!
VISCA LA III REPÚBLICA!!
14 d'abril del 2005
Podeu enviar les vostres adhesions al correu de la Plataforma de Ciudadanos por la República: lodena ARROBA nodo50.org
Més informació, en www.nodo50.org/republicanos
Salut i República.
CPR |
This work is in the public domain |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per llibertàri@ |
26 mar 2005
|
|
ni monarquia ni república. |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per un altre llibertari |
26 mar 2005
|
|
exacte |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per republica abans que monarquic |
26 mar 2005
|
|
i com no voleu ni una cosa ni l'altra, som tots plegats subdits d'una monarquia conçebuda per franco. l'enhorabona, lliberticides! |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per llibertàri@ |
26 mar 2005
|
|
que hi ha més liberticida que un estat. On comença el Poder acaba la llibertat, entenem el Poder no només l'estat, el govern, el Capital..., sinó qualsevol forma de poder-dominació, de relació de poder, incloses les relacions interpersonals: adult-infant, patriarcat, jerarquies de tota mena, mobbing, assetjament entre iguals... |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per republica abans que monarquic |
27 mar 2005
|
|
"que hi ha més lliberticida que un estat?" potser que et façis un quants cops aquesta pregunta al llarg de la teva vida |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per el q t dije |
28 mar 2005
|
visca la III Republica.
Despres prenem l' estat i el fem miques
Tot i tot a l´hora o Tot per sempre |
|
Re: Manifest per al 14 d'abril
|
|
per companyes |
28 mar 2005
|
|
visca la II republica. Qui serà el valent que declari la II republica desde la Plaça de Sant Jaume? La primera ja la van declarar, ara ens toca a la nostra generació. |
