|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder |
|
Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia
|
|
|
per bandera blanca |
25 mar 2005
|
Tal i com explica L'Avanç, l’actitud bel·ligerant i ultradretana de l’Esglèsia Catòlica ha provocat l’allau de sol·licituts per renunciar a engrossar les llistes que utilitza la institució per rebre milionaries subvencions d’un Estat declarat laic a la seua Constitució
La recent elecció del nou president de la Conferència Episcopal espanyola ha vingut esguitada per la campanya que distintes organitzacions polítiques i socials estan desenvolupant per protestar contra el to bel·ligerant de ha adoptat l’Esglèsia darrerament. Es tracta d’una acció col·lectiva per esborrar-se de les llistes que la institució religiosa presenta per justificar el nombre de fidels, pels quals rep cada any una subvenció milionària d’un Estat que es declara laic a la seua Constitució.
http://www.lavanc.org
http://www.racocatala.com |
L’actitud del nou govern davant determinats assumptes com el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’assignatura de religió o l‘us d’anticonceptius ha provocat un cert gir integrista en el discurs de l’Esglèsia Catòlica, que constantment arremet contra una “apostasia silenciosaâ€? promulgada des de la Moncloa. El partit governant fou blanc fins i tot de les crÃtiques del Papa moribund, que s’atrevà a opinar sobre polÃtica hÃdrica, referint-se al derogat trasvassament de l’Ebre. Aquest contraatac catòlic però, no li ha eixit de bades a la institució, ja que moviments ciutadans de tot l’Estat s’han mobilitzat per promoure una apostasia “no silenciosaâ€?, recollint un gran nombre de sol·licituts d’apostasia, per les quals la institució deixarà de rebre part de les subvencions estatals.
Un lobby moral i empresarial
Durant el govern del PP, l’Estat, a través de les seues administracions central, autonómica i municipal, aportà cada any vora 586.000 milions de pessetes a l’ Esglèsia católica en les seues diferents i nombroses manifestacions. D’aquestes quantitats reflexades pel diari El PaÃs l’any 2002, només 21.750 milions procedeixen directament dels Presupostos Generals de l’ Estat que aproven les Corts, dels què a penes 15.000 milions corresponen a l’ assignació tributaria que els fidels atribueixen a la seua religió mitjançant el 0,5239% de la quota en la declaració de l’ IRPF. La resta ix de les arques de diversos ministeris d’ Estat -Educació i Cultura, Defensa, Sanitat, Treball i Assumptes Socials- i dels presupostos de les conselleries equivalents dels Governs autónoms. L’Esglèsia católica espanyola esdevé una poderosÃsima potència econòmica, cultural, educativa i, inclús, immobiliaria, per damunt de qualsevol altra organització. Aquest tracte privilegiat atorgat per l’Estat contrasta amb la realitat sociològica, on queda sobradament demostrada la crisi que pateix la institució mil·lenaria, que no ompli els seus temples ni els diumenges.
Tradició Vs Realitat
La majoria dels adults actualment es troben amb què a la seua infà ncia van ser batejats, és a dir adscrits a una confessió religiosa, habitualment la Catòlica, a una edat en què ni disposaven de capacitat per valorar el significat d’aquest acte, ni d’ autonomia personal suficient per prendre les seues pròpies decisions, pel què ara es troben pertanyent activa o passivament a una confessió que ells no han escollit i amb la que no s’ identifiquen. L’apostasia és doncs la renúncia a la fe cristiana rebuda pel bautisme, sent l’única manera de renunciar explÃcita i voluntariament a les creences i dogmes de l’ Esglèsia. Les dades que la pròpia institució proporciona evidencien un clar distanciament d’aquesta de la societat: tan sols el 35% asigna a l’ Esglèsia la quota corresponent dels seus impostos en la declaració annual de la renda. L’Esglèsia però, té un gran interés en inflar el seu nombre de fidels en les estadÃstiques amb el propòsit d’obtenir majors beneficis lligats a una suposada representativitat social que no respón a la realitat. Per això, els col·lectius que han impulsat la campanya per l’apostasia han facilitat totes les passes necessà ries per trametre la sol·licitut, explicant el procés que s’haurà de seguir, ja que la Institució hi posa nombroses traves per fer desistir els interessats en desertar de les seues llistes. Campanyes similars ja van ser impulsades per col·lectius de gais i lesbianes, vÃctimes habituals de les ires catòliques, que varen recollir vora 1.500 signatures. Els col·lectius que ara s’han sumat a la campanya presentaran conjuntament davant la Conferència Episcopal les sol·licituts trameses.
Miquel Ramos
València |
This work is in the public domain |
|
Re: Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia
|
|
per tu? jo? ell? |
26 mar 2005
|
|
i com haig de fer si vull sortir d'aquestes llistes? quin es el procés a seguir per apostar? |
|
Re: Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia
|
|
per tots! |
26 mar 2005
|
|
mira http://sindominio.net/apostata/ |
|
Re: Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia
|
|
per Magaledro |
30 mar 2005
|
En mi opinión, es el Estado el que debe "apostatar" de cualquier Iglesia, empezando por REVOCAR el llamado "CONCORDATO CON EL ESTADO VATICANO" heredado del ¿Antiguo Régimen Franquista?. Este Concordato es un Tratado Internacional que vulnera la Constitución, pues crea una especie de "ciudadanos de primera clase" que son los Obispos, los cuales disfrutan de la ciudadanía española, pero rinden obediencia a la Jefatura del Estado Vaticana, que es un régimen dictatorial y completamente antidemocrático.
Se entiende que el ¿Antiguo Régimen Franquista? se sintiera identificado con el Régimen Medieval del Estado del Vaticano, pero actualmente este "CONCORDATO" es un TRATADO contra-constitucional.
Por otro lado, las leyes deben aplicarse a la Iglesia y en este caso, sus registros como todos los registros de organizaciones privadas, deben atenerse a la LEY ORGANICA DE PROTECCION DE DATOS, la cual obliga a que los datos personales en archivos privados SEAN CANCELADOS AL CABO DE SEIS AÑOS, y en todo caso, el titular del archivo debe comunicar su inclusión al interesado.
Así pues, la Iglesia Católica incumple los mandatos de la ley de protección de datos, puesto que no solicita autorización a los ciudadanos que se inscribieron en sus registros hace más de seis años para mantenerlos por encima de ese plazo.
El Estado, además de revocar el tratado contra-constitucional llamado Concordato, debe obligar a la Iglesia Católica a adecuar sus archivos a la Ley de Protección de Datos, de forma que sean borrados de tales archivos todos los ciudadanos que no den su EXPRESO Y ACTUALIZADO consentimiento a seguir figurando en tales listas.
Estas dos medidas son imprescindibles. |
