|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Crónica de la Taula Rodona: Entre la reforma de l’Estatut i la Ruptura Independentista
|
|
|
per Sants vila roja |
21 mar 2005
|
|
|
Taula Rodona: Entre la reforma de l’Estatut i la Ruptura Independentista
Dijous 10 de març el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va organitzar una Taula Rodona amb el lema Entre la reforma de l’Estatut i la ruptura independentista. L’acte es va celebrar al centre cívic barceloní del Pati Llimona.
Els ponents convidats eren Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional a la UPF i autor del llibre La independència i la realitat; Joan Sebastià Colomer, d’Endavant (OSAN); i Carles Castellanos, de l'MDT. Els temes que es plantejaren en la Taula Rodona giraven al voltant de la posició que ha de mantenir l’independentisme davant la reforma de l’Estatut que es planteja al Principat i també, encara que a amb uns treballs menys avançats, al País Valencià i a les Illes.
López Bofill exposà la possibilitat que el procés de reforma estatutària al Principat evolucioni cap a una situació d’independència. Per a això és necessari situar l’opció de la independència dins el debat polític actual, i el següent pas ha de ser canviar l’òptica política del text: d’un Estatut autonomista a un Estatut sobiranista. Segons ell, la contradicció entre aquest Estatut sobiranista (que partís de la sobirania plena del poble de Catalunya i, per tant, del dret a l’autodeterminació) i les Corts espanyoles portaria les institucions del Principat al gest independentista. López Bofill va dir també que la independència l’assolirà primer el Principat i que aquest exercirà d’estímul i referent per a la resta del territori nacional.
Carles Castellanos va mostrar-se d’acord en la necessitat d’una òptica política que parteixi exclusivament de la sobirania del poble català. Però va qüestionar que calgués deixar que el procés de reforma estatutària seguís les seves pròpies dinàmiques. Per a la conquesta de la independència, segons ell, cal una dinàmica social favorable i que tendeixi a l’hegemonia i això no es generarà (exclusivament) des dels Parlaments. Seguint les idees principals del llibret publicat pel MDT, Ara és el moment de la Ruptura Democràtica per la Independència, Castellanos va exposar que amplis sectors del poble català poden mostrar-se favorables a un nou marc polític i social, però que calen una sèrie d’infraestructures nacionals que generin la dinàmica social propícia. Va reafirmar-se en la idea que cal partir del conjunt del poble català (dels Països Catalans) per al projecte independentista, ja que el capital humà és l’únic de què disposem.
La darrera intervenció fou la de Joan Sebastià Colomer. Va afirmar que l’autodeterminació era un objectiu polític fonamental dels treballadors catalans perquè no tan sols definia un nou subjecte polític, sinó que permetia un assoliment de més poder per als sectors populars, fet que podia facilitar un canvi en els marcs econòmic, laboral o ecològic. Va exposar que seria possible una ruptura democràtica però, com Castellanos, va mostrar-se crític respecte la possibilitat que això sorgís de la pròpia dinàmica dels partits parlamentaris. Segons Colomer, el procés d’avançar cap a la independència és un procés de construcció nacional i, per tant, la identificació del conjunt d’habitants dels Països Catalans amb aquesta nació i amb aquest projecte és progressiva.
Des del públic es van plantejar altres qüestions, com ara la necessitat que l’independentisme s’impliqui en totes les lluites que es desenvolupen als Països Catalans per a generar la dinàmica social de què havia parlat Castellanos o les relacions internacionals que mantindria l’Estat català (concretament, amb la UE i l’OTAN). També es va esmentar la problemàtica de la sobirania econòmica d’uns Països Catalans independents en un món on regit per determinats agents de caràcter capitalista i neoliberal. |
This work is in the public domain |
