|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Va com va, Ovidi...
|
|
|
per albert martínez |
20 mar 2005
|
|
Aparició d'un dietari confidencial vinculat a les lluites alternatives |
Va com va, Ovidi...
El passat 10 de març va fer 10 anys de la desaparició de l'Ovidi. Una dècada després que un càncer s'endugués la vida del polifacètic artista d'Alcoi, les coses no han canviat gaire. El món segueix cultivant aquella dinàmica del "Si jo no tinc per mi, si tu no tens mai prou". Va com va, Ovidi... Aquest 2005 també fa 10 anys que es va destapar la presència d'un talp (Albert Martínez Hernando) al si del moviment antimilitarista català. Desenes de persones havien treballat amb ell colze a colze fins que un bon dia es va destapar que treballava per l'enemic. Després de ser reconegut per antics companys seus, l'inefable es féu fonedís.
Des de la voluntat individual de contribuir a la lluita contra el poder que domina les nostres voluntats fins a límits inimaginables, i aprofitant l'ocasió del —trist— doble aniversari de l'Ovidi i l'Albert, neix aquest Va com va. Un dietari confidencial (perquè no hi haurà embuts a l'hora d'esbombar tot allò que silencien els qui treballen sota el paraigües del sistema), dissident, resistent, alternatiu, amb un peu als moviments socials, que pretén ser una esquerda en el pensament unidimensional que ens uniformitza. La resistència, 10 anys després, segueix en peu. Avui ja no calen insubmisos, però la societat necessita, més que mai, veus —com la de l'Ovidi— dissidents. Que s'alci, doncs, el teló.
Blázquez: llop amb pell de xai
En cercles d'Església, és un secret a veus que la "sorpresa" de l'elecció de Blázquez com a nou president de la Conferència Episcopal Espanyola no va ser, de fet, tal sorpresa. Diuen els qui palpen de prop el tema que el relleu al capdavant de la jerarquia eclesiàstica espanyola no va ser sinó una simple operació camaleònica —al més pur estil dels canvis de director de La Vanguardia—, absolutament teledirigida. Amb els socialistes al poder, Rouco era un maldecap massa evident per a una institució amb clara vocació de moure i barrejar-se entre els fils del poder.
Blázquez no és, però, malgrat el que ha volgut inculcar-nos la campanya dels media, una mare Teresa, sinó un home sorgit de les faldilles de la sotana del mateix Rouco. El seu únic gest va ser, un cop nomenat bisbe de Bilbao, oficiar funerals de militants d'ETA i aprendre el basc. Allò que, amb sentit comú, hauria fet qualsevol. I és que Blázquez no és més que un llop amb pell de xai col·locat per garantir unes relacions fluïdes amb l'executiu de Zapatero, tal com demostra el fet que ahir mateix expressés la seva voluntat de reunir-se "aviat" amb el president del Govern. Els bisbes espanyols poden ser conservadors i llefiscosos, però han demostrat que d'intel·ligència tampoc els en falta.
|
Mira també:
http://vacomva.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Va com va, Ovidi...
|
|
per ADECAF |
20 mar 2005
|
Escolta, em pots explicar com és possible que un sindicat independentista recolzés una secció de funcionaris de presons d'extrema dreta?
Això encara no m'ho ha explicat ningú.
Més informació a
www.adecaf.com |
|
Re: Va com va, Ovidi...
|
|
per saltamarges |
20 mar 2005
|
molt sensill, ser independentista no significa ser d'esquerres!
Disortadament n'hi ha de dretres, hem de continuar lluitant per la Independència i el Socialisme.
Ni nazis catalans ni nazis espanyols! |
