|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia : amèrica llatina |
|
Els transgènics, a debat
|
|
|
per l'ortiga |
20 mar 2005
|
|
La imminent regulació del cultiu de transgènics en convivència amb els cultius convencionals i ecològics ha reobert el debat sobre aquestes innovadores llavors. Arguments a favor en el Govern català i arguments en contra manifestats vistosament durant una setmana per activistes enfilats dalt dels arbres de la Gran Via. Com tenim posicions molt enfrontades, que a més en alguns moments adopten aspectes molt tècnics, m'agradaria des d'aquestes línies traslladar-los altres informacions, que almenys al meu parè resulten suficient clares i decisives per prendre actituds al respecte. |
Gustavo Duch
La informació fiable sobre l'assumpte podrem tenir-la sense sortir de casa. Els qui estiguin connectats a Internet, que busquin la pàgina www.sojasolidaria.org.ar . Si no té Internet, el cibercafè més proper pot resoldre igualment el problema, la pàgina ens mostra la imatge real de l'impacte de la producció de soja transgènica a Argentina. Els situo i després em compten.
Resulta que Argentina, un país on podies ser pobre, però viure en el camp amb aliments i dignitat, va optar a finals de la dècada de 1990 per reconvertir la seva agricultura diversificada, d'hortes, verdures, fruites, hortalisses i bestiar? al monocultiu de soja. Avui tot el camp és monocolor, bronze de soja. Les excavadores han retallat els boscos per guanyar més terres per a la soja i alhora diversos pobles han quedat abandonats. L'imperi de la soja transgènica omple les butxaques de l'oligarquia argentina, que ha pogut acaparar terres, i de les empreses agrícoles que hi mercadegen. Són monoempresas que alhora distribueixen els insummes, les llavors (transgèniques) i els seus pesticides. Els beneficis monosógics s'obtenen de l'exportació de la soja en l'altre costat de l'Atlàntic perquè aquí puguem engreixar amb ella el nostre bestià. Mentre a les llunyanes terres argentines estan treballant per a nosaltres, el dèficit alimentari de la població d'aquell país augmenta. La solució proposada pels monobeneficiaris de la soja és aquest programa soja solidària. Per una part destrueixen l'agricultura i l'alimentació del país, i per una altra [d'allà el solidari] obsequien a la població necessitada amb una part de la soja que els sobra. Benefactors o traficants de misèria?
Curiosa situació. Mentre aquí, lògicament, teoritzem sobre les probables conseqüències per als agricultors i consumidors de la implantació dels cultius transgènics, ja podem analitzar els efectes a Argentina: milers de famílies camperoles, arrencades de les seves terres, hauran d'alimentar-se amb la soja transgènica que les va expulsar del seu paisatge.
Què més cabria dir? Jo, d'economia no entenc gaire, i menys d'economia de lliure mercat, encara vull entendre menys. Però amb realitats com a aquesta observo que tecnologies que faciliten la concentració empresarial, com els transgènics casen a la perfecció amb processos d'empobriment rural. Encara guardo a les meves retines aquelles imatges televisives dels anys del corralito. Camperoles i camperols corrent després d'unes vaques que havien saltat d'uns camions accidentats per matar-les allà mateix. Camperols i camperoles famolencs en un país amb un potencial agrícola de primer ordre. La cosa no acaba de quadreu.
Gustavo Duch Guillot és director de veterinaris sense fronteres.
El País 19.03.2005 |
Copyright by the author. All rights reserved. |
|
Los transgénicos, a debate
|
|
per l'ortiga |
20 mar 2005
|
Gustavo Duch
La inminente regulación del cultivo de transgénicos en convivencia con los cultivos convencionales y ecológicos ha reabierto el debate acerca de estas innovadoras semillas. Argumentos a favor en el Gobierno catalán y argumentos en contra manifestados vistosamente durante una semana por activistas encaramados en lo alto de los árboles de la Gran Via. Como tenemos posiciones muy enfrentadas, que además en algunos momentos adoptan aspectos muy técnicos, me gustaría desde estas líneas trasladarles otras informaciones, que al menos a mi me resultan suficiente claras y decisivas para tomar posturas al respeto.
La información fiable sobre el asunto podremos tenerla sin salir de casa. Quienes estén conectados a Internet, que busquen la página www.sojasolidaria.org.ar . Si no tiene Internet, el cibercafé más cercano puede resolver igualmente el problema, la página nos muestra la imagen real del impacto de la producción de soja transgénica en Argentina. Les sitúo y luego me cuentan.
Resulta que Argentina, un país donde podías ser pobre, pero vivir en el campo con alimentos y dignidad, optó a finales de la década de 1990 por reconvertir su agricultura diversificada, de huertas, verduras, frutas, hortalizas y ganado… al monocultivo de soja. Hoy todo el campo es monocolor, bronce de soja. Las excavadoras han cercenado los bosques para ganar más tierras para la soja y a la vez varios pueblos han quedado abandonados. El imperio de la soja transgénica llena los bolsillos de la oligarquía argentina, que ha podido acaparar tierras, y de las empresas agrícolas que mercadean con ellas. Son monoempresas que a la vez distribuyen los insumos, las semillas (transgénicas) y sus pesticidas. Los beneficios monosojeros se obtienen de la exportación de la soja al otro lado del Atlántico para que aquí podamos engordar con ella a nuestro ganados. Mientras las lejanas tierras argentinas están trabajando para nosotros, el déficit alimentario de la población de aquel país aumenta. La solución propuesta por los monobeneficiarios de la soja es este programa soja solidaria. Por una parte destruyen la agricultura y la alimentación del país, y por otra [de ahí lo solidario] obsequian a la población necesitada con una parte de la soja que les sobra. ¿Bienhechores o traficantes de miseria?
Curiosa situación. Mientras aquí, lógicamente, teorizamos sobre las probables consecuencias para los agricultores y consumidores de la implantación de los cultivos transgénicos, ya podemos analizar los efectos en Argentina: miles de familias campesinas, arrancadas de sus tierras, tendrán que alimentarse con la soja transgénica que las expulsó de su paisaje.
¿Qué más cabria decir? Yo, de economía no entiendo mucho, y menos de economía de libre mercado, todavía quiero entender menos. Pero con realidades como ésta observo que tecnologías que facilitan la concentración empresarial, como los transgénicos casan a la perfección con procesos de empobrecimiento rural. Aún guardo en mis retinas aquellas imágenes televisivas de los años del corralito. Campesinas y campesinos corriendo tras unas vacas que habían saltado de unos camiones accidentados para matarlas ahí mismo. Campesinos y campesinas hambrientos en un país con un potencial agrícola de primer orden. La cosa no acaba de cuadrad.
Gustavo Duch Guillot es director de veterinarios sin fronteras.
El País 19.03.2005 |
|
Re: Els transgènics, a debat
|
|
per barrina |
06 jun 2005
|
|
Estic d'acordissim amb la lluita contra els trangenics i a la seva politica economica de privatizacio de les especies vivents per a crear grans monopolis sempre de les mateixes multinacionals i aprofitarse del mon rurAL...mOrt ALS TRNSGENICS, S'OBRE UNA NOVA LLUITA CAMPEROLA!!agafem les falçs!es urgent.... |
