Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Entrevista a Juan Montero, sindicalista de Miniwatt
17 mar 2005
Juan Montero i Antonio Gil, entrevistat i entrevistador, són destacats sindicalistes al moviment obrer de Catalunya. El Juan a Miniwatt, formant part de la secció sindical de CC.OO., i l’Antonio a SEAT, des de la seva responsabilitat com a secretari de CC.OO. de SEAT Martorell i posteriorment a la CGT, tenen una llarga trajectòria comuna com a sindicalistes d’esquerres, classistes i combatius, i acumulen una valuosa experiència en les principals lluites, conflictes i debats que ha protagonitzat el moviment sindical. I també com a comunistes revolucionaris i internacionalistes en els gairebé quatre decennis de militància a la IV Internacional (primer a les files de la LCR i darrerament a Revolta Global), i en la seva llarga amistat, forjada en la lluita i la solidaritat.
miniwatt_12.jpg
Antonio Gil: La direcció de Miniwatt ha decidit tancar la fàbrica i acomiadar els seus 300 treballadors i treballadores el 31 de març. Amb aquesta mesura, entre altres objectius, el grup Philips-LG intenta beneficiar-se de la liberalització dels mercats, deslocalitzar la seva producció i obtenir ingressos enormes per la venda dels terrenys de Miniwatt. Quin penses que hauria de ser el paper del govern de la Generalitat?

Juan Montero: Essent un govern que es deu al vot majoritari dels treballadors, la seva actuació hauria de consistir a legislar i posicionar-se a favor dâaquests, rebutjant lâERO [Expedient de Regularització dâOcupació] presentat per lâempresa. I si la multinacional insisteix a tancar la fàbrica, que la nacionalitzi i expropiï els terrenys sense cap mena dâindemnització.

AG: Què en penses de les declaracions del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, encoratjant els empresaris catalans a invertir i estendre la seva activitat cap a altres mercats?

JM: Amb aquestes declaracions i altres de similars demostra clarament que és un govern que està en contra dels interessos dels treballadors i al servei de la burgesia catalana, ja que els anima a tenir pretensions imperialistes.

AG: Quin calendari de mobilitzacions ha decidit la plantilla de Miniwatt per a les properes setmanes?

JM: Bé, fins ara hem fet una mobilització davant del Corte Inglés i de la seu comercial de Philips a Barcelona cridant al boicot dels productes dâLG-Philips, un dejuni de 24 hores dâuns 150 treballadors i treballadores els dies 26 i 27 de febrer, la manifestació del 6 de març pel centre de Barcelona, amb una participació de més de 2.000 treballadors, i el 10 de març una jornada de vaga de 24 hores amb una concentració davant del Parlament de Catalunya per a donar suport a la presentació dâuna proposició no de llei que obligui el govern de la Generalitat a oposar-se als plans de tancament de Miniwatt. Continuarem amb concentracions a centres oficials, i el dia 4 dâabril tenim prevista una marxa a Madrid per a fer concentracions a les seus dâLG-Philips.

AG: Quina és la moral de lluita de les treballadores i els treballadors de Miniwatt?

JM: Tot i que la gran majoria tenen una mitjana dâedat molt elevada, amb més de 30 anys dâantiguitat a lâempresa, després dâencaixar el cop que suposà lâanunci del tancament, sâha refet la moral i la gent està predisposada a lliurar la batalla més decisiva a què ens hem hagut dâenfrontar en els últims 30 anys de grans lluites.

AG: Fins a on esteu disposats a arribar?

JM: En una lluita tan decisiva com aquesta, amb multitud de xantatges de la multinacional i com a mínim tres col·lectius objectivament diferenciats per la seva condició dâedat (els âprejubilablesâ?, els de 40 a 54 anys i el col·lectiu de joves amb menys de 10 anys dâantiguitat), mai no es pot assegurar amb claredat fins a on és possible arribar. Però el que sí tenim clar a la secció sindical de CC.OO. és que allò que mai no farem serà signar lâacomiadament de cap treballador o treballadora que estigui disposat a lluitar pel seu lloc de treball, i serem al seu costat fins que sâacabi la resolució del conflicte.

AG: Quines expressions de solidaritat heu rebut?

JM : Hem rebut mostres de solidaritat amb comunicats de suport dâun ampli ventall sindical que va des de diferents seccions sindicals i organismes de CC.OO. fins alguns de la CGT i les diferents expressions de lâesquerra sindical presents a la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat.

AG : Com valoreu que només CiU us hagi plantejat una reunió on han expressat el seu interès per les vostres reivindicacions?

JM: Això que ha fet CiU és un clar exemple dâoportunisme polític, perquè sâha de tenir en compte que quan eren al govern van acceptar un ERO en frau de llei per acomiadar 161 joves, cosa que significava el principi del desmantellament de la fàbrica, i posteriorment van avalar la venda de la fàbrica a un testaferro liquidacionista dâempreses com és Business Creation.

AG: Què els plantejareu? Portareu al Parlament de Catalunya la vostra reivindicació en el sentit que sâhan de prendre mesures efectives per frenar la desertització industrial a Catalunya?

JM: El que plantejarem és que donin suport a la proposició no de llei que el Comitè de Miniwatt va presentar al Parlament, on es denuncia el desmantellament industrial que sâha portat a terme a Catalunya en els últims tres anys, amb la fuga en massa de les multinacionals LEAR, les factories de Valeo a Sant Esteve Sesrovires i a Abrera, Gates, Autotex, Samsung, Novalux, Lámparas Z, Panasonic, Leviâs, IAR-IBÃRICA, etc., i on sâexigeix que el govern de la Generalitat sâimpliqui políticament per aturar aquesta sagnia contra la feina estable a Catalunya, alhora que rebutgi els ERO que li presentin i arribi fins a la nacionalització de les empreses.

AG: Partits polítics que integren el tripartit, ERC, ICV-EUiA, han cridat a votar No a la Constitució europea pel seu contingut neoliberal, i fins i tot sâautoproclamen de lâesquerra transformadora. Quina és la seva actitud davant la lluita de Miniwatt?

JM: Fins ara ICV no ha aparegut per enlloc. Pel que fa a EUiA, ha aprovat una resolució de la seva Permanent donant suport a la lluita i la tramitació de la proposició no de llei que hem presentat, i el seu diputat Jordi Miralles, que és el portaveu dâICV-EUiA en els temes laborals, és qui més ha seguit la nostra problemàtica dins dels tres grups del tripartit. Però a lâhora de donar suport a la lluita hi ha una gran diferència amb altres lluites pel que fa a la participació dels seus militants. No hi ha dubte que, com estan donant suport al govern, no volen que la nostra mobilització desgasti dâalguna manera el tripartit.

AG: Què cal exigir-los?

JM: Que estiguin amb els treballadors donant suport a la mobilització i, si és necessari, que es desmarquin públicament de les polítiques neoliberals que sâapliquen des del tripartit.

AG: Quin missatge, quina reflexió, quina crida creus que sâha de divulgar entre la classe treballadora, entre la joventut rebel i solidària, davant el desordre terrible que provoca el capitalisme en lâactualitat?

JM: Que cal no resignar-se, que sâha de lluitar i resistir davant totes les agressions del sistema, que sâha de canviar lâactual línia de desmobilització en què estan immergides les forces majoritàries de lâesquerra política i sindical. I, sobretot als joves, que sâhan dâorganitzar i lluitar allà on estiguin treballant, encara que sigui als llocs més precaris. Aquesta és la condició imprescindible per a que sorgeixi una nova generació dâactivistes sindicals que sigui capaç de donar un gran impuls a un altre tipus de sindicalisme.

Ãltima hora

El 10 de març els treballadors de Miniwatt van fer una vaga de 24 hores i una marxa a través del Cinturó del Litoral fins al Parlament de Catalunya on es van entrevistar amb el grup parlamentari de CiU i els del tripartit (PSC,ERC y ICV-EUiA). Es va demanar el seu suport a la Proposició no de Llei promoguda pel Comitè dâEmpresa de Miniwatt exigint que lâERO presentada per lâempresa sigui rebutjada i que sâarribi fins a la nacionalització de lâempresa en cas que persisteixi amb el tancament. Alguns membres del Comitè es van sorprendre quan, en llegir el text de les dues resolucions, van constatar que la de CiU i la del tripartit eren idèntiques en la seva part dispositiva. A més, la defensa de part del tripartit la feia Jordi Miralles, coordinador general dâEUiA. La dreta catalana i el tripartit dâesquerres coincidien en la mateixa Proposició no de Llei malgrat no haver tingut cap contacte entre ells per confeccionar-la!

Però està clar que, havent assumit les polítiques neoliberals, els límits del tripartit en temes laborals són els mateixos que els de la dreta; dâaquí ve que tant els uns com els altres es van negar a incloure en la resolució el rebuig de lâERO i la nacionalització de lâempresa. Ara, independentment de la seva negativa a prendre mesures legislatives a favor nostre, en el cas que la Generalitat hagi de resoldre lâERO, la batalla principal lâhem de centrar en la mobilització, propiciant en aquell moment una correlació de forces suficient per tal dâobligar la Conselleria a rebutjar-lo.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050317.htm

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat