Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
La CUP qualifica de «VERGONYA» la gestió de la futura nova escola (Manresa)
17 mar 2005
Només així és com es pot qualificar la gestió i planificació de la futura nova escola que sâha de construir al costat de la química Lipmes. Fa uns mesos la regidora dâEducació Montserrat Mestres va assegurar públicament, davant de molts veïns, que el centre estaria edificat el Setembre del 2005. Per tal que això fos possible, sâoptava per un edifici de âconstrucció ràpidaâ?, en el que el temps que transcorre entre la primera remoguda de terres i el final de lâobra són cinc mesos.

Gent que hi havia en aquella reunió ja va mostrar-se escèptica, donat que cinc mesos és molt poc temps i coneixent una mica com funciona el ram de la construcció i sabent que pel mig hi ha el mes dâAgost, aquests terminis ja es veien molt agosarats. Però la senyora Mestres va assegurar de totes totes que no només era possible sinó que ella hi apostava decididament. Bé: el temps lâha desmentit. Ara no només no estarà llesta pel Setembre sinó que serà aquest el mes en que començarà a edificar-se. Permeteu, doncs, que la CUP posi en dubte que realment al Setembre sâiniciïn les obres.

Més enllà de lâincompliment de la seva pròpia paraula, el que sí que la senyora Montserrat Mestres demostra és que no sap de què parla quan parla dâuna escola. No es tracta de fer un edifici, ficar-hi canalla a dins, nomenar-hi un claustre i llestos. Això, diguem-ne, és el mínim. Una escola vol dir des dâinstaurar el servei de menjador a planificar el curs, o planificar les aules i dotar-les de material (no només taules i cadires), decidir quins i quants llibres de text, constituir un Consell Escolar, fer un pressupost per material i encomanar-lo, planificar sortides i activitats extraescolars, generar dinàmiques de cicle, dâetapa o de centre... només el fet de suggerir la idea que potser la nova escola constarà primerament de dos barracons de P3 al solar on hi haurà el futur edifici ja diu molt de la mena de concepció que es té des de lâAjuntament de la qualitat de lâensenyament. Dir que hi haurà dâhaver una mudança des dels locals provisionals cap als definitius a meitat de curs és no tenir ni idea de com funciona un centre per dins. En definitiva, demostra que no es valora la qualitat de lâeducació dels nens i nenes de Manresa. Improvisar dâaquesta manera tan lamentable quan fa quatre dies es va âperdreâ? un centre a la ciutat o quan no hi ha hagut la previsió necessària de terrenys per a és escolar al sector de les Bases de Manresa, demostra el desgovern al que ens tenen sotmesos des de la Casa Consistorial. Com la CUP ve dient des de fa estona: una vergonya.



Dâaltra banda, cal dir que un edifici de âconstrucció ràpidaâ? és la menys dolenta de les opcions, perquè resultat de la pèssima feina feta durant els darrers anys. Ara CAL un altre centre a la ciutat. No es pot escollir una altra opció. Però mentre a moltes dâaltres viles i ciutats del país la construcció dels centres és un procés consensuat entre ajuntament, Departament dâEducació, claustre de mestres i, en alguns casos, fins i tot els veïns, aquí ens trobem que es farà una âcaixaâ? absolutament despersonalitzada, construïda sense estar connectada amb les necessitats educatives que tindrà la comunitat educativa, sense tenir en compte cap suggeriment de qui en seran els usuaris i tenint unes prestacions molt inferiors al les que hauria pogut tenir si les coses sâhaguessin fet mínimament bé.
Si no fos perquè el temps ja és el factor més important, la CUP demanaria que sâaturés tot plegat i es comencés de cap i de nou tot el procés. Però sí que, com a mínim, caldria que la regidora dâEducació de lâAjuntament prengués el pols a tots els agents implicats (CODEP, mestres de la ciutat, mares i pares interessats,...) per tal que les seves decisions futures anessin en una decisió molt més consensuada i, per tant, corresponsabilitzada. Altrament tot fa cara de ser una de les pitjors gestions dels darrers anys a la ciutat.
I tot això sense parlar de Lipmes, que en aquella reunió descrita a lâinici dâaquest text es va assegurar que aniria a fora de la zona en 2 o màxim 3 anys. Per la mateixa regla de tres, imaginar-se que escola i química hauran de conviure dècades no és desaforat, oi?

Per a més informació:
cup.manresa ARROBA llibertat.com

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa