Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: ecologia
La transgènia animal
16 mar 2005
Barcelona és cada cop més una ciutat de "ferias i congresos". Vàrem tenir el Biospain (congrés de la industria biotecnològica), ara hem tingut el Nanospain (reunió de la xarxa de nanotecnologia) i vagi vosté a saber que vindrà en el futur
LA TRANSGÃNIA ANIMAL
Un capítol apart en lâartificialització.

Ãs més coneguda (i combatuda) la transgènia vegetal, els clàssics conreus suposadament resistents a plagues, a herbicides.... amb continguts âbeneficiososâ? que segons les corporacions agroindustrials (Monsanto, Bayer, Syngenta, Pionner .....) portaran a la humanitat a la felicitat, i la salut.
Hi ha però una transgènia tan o més inquietant que la vegetal: la transgènia animal. La transgènia animal ha estat, al menys fins ara, molt unida a lâindustrial biofarmacèutica i sâha beneficiat del tabú i de la intocabilitat de tot el que està vinculat a la medicina.
Un animal transgènic és el mateix que un vegetal transgènic, un organisme al que sâha afegit una part de genoma estrany, dâun altra animal o dâun vegetal. En la transgènia animal les contradiccions sâaguditzen al tractar-se de vida sensible, especialment quan es parla de mamífers transgènics més propers a nosaltres (per quan la transgènia humana?....).
En aquests moment la âfabricacióâ? dâanimals transgènics te 4 objectius:

1.-Obtenir models animals per a lâexperimentació.
2.-Transramaderia per augmentar la productivitat respecte als sistemes pecuaris tradicionals (creixement més ràpid, major, potenciar determinades qualitats, augmentar la resistència a les malalties).
3.-El biopharming o obtenció de productes especials mitjançant la transgènia (generalment substàncies dâinterès farmacèutic).
4.-Ell xenotransplantament.

1.-Models dâexperimentació:

La pràctica totalitat de mamífers transgènics oferits al mercat de âmodels animalsâ? són els desgraciats ratolins de laboratori, i darrerament el peix zebra (fàcil de criar i amb un cicle vital curt), però també, cada cop més, dâaltres animals (gossos, rates, conills....). Ãs un mercat força rentable, el preu dâun ratolí knockout (amb un o més gens inactivats) al mercat pot variar entre els centenars i els milers dâeuros.
Hi ha diverses empreses catalanes dedicades a la lucrativa activitat de la creació de models transgènics per experimentació, dâaquestes dues són de âcapital pùblicâ?, una és el CEBATEG de la Universitat Autònoma de Barcelona, lâaltre la Unitat de Transgènia del Servei dâExperimentació Animal del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, les dues venen ratolins knockout, i preparen nous âproductesâ?, amb diners et fan un animal transgènic a mida, tant dâespècie, com de âcaracteristiquesâ? genètiques.

2.-Transramaderia:

En aquests moments no sâacaben de difondre mamífers amb objectius agropecuàris (vaques que produeixen llet amb més proteïnes per exemple), de moment el camp més âesperançadorâ? en aquest sentit és la piscicultura. La transgènia dels peixos e invertebrats, te lâavantatge de que aquests animals tenen, generalment, el desenvolupament embrionari i la fecundació externs, i no sâha dâimplantar el zigot transgènic en una femella portadora (com és el cas dels mamífers) i a més tenen un cicle vital generalment més curt.
Lâaquicultiura és un negoci en expansió, cada cop hi ha més varietat i quantitat de peixos criats en captivitat, també cal dir que és un negoci força brut, extremadament contaminant i amb garanties dâhigiene alimentària animal molt baixes (el proper prion entrarà en el cicle alimentari humà a través dâun peix?). La fugida dâaquests animals (fugida impossible dâevitar, tots els animals exòtics criats en una zona acaben alliberant-se) pot tenir unes conseqüències nefastes per a la biodiversitat, com ja ha passat amb altres animals introduïts per el mercat.
Hi ha estudis avançats de transgènia en peixos de consum humà a les espècies que segueixen: salmó, truita, llobarro, orada, llenguado, tilapia, carpa, peix gat, abaló, medaka .... en total hi ha 17 projectes (coneguts) en desenvolupament avançat. A més hi ha una varietat de salmó en espera dâautorització als EUA i Canadà i una de tilapia a Cuba.
El salmó que espera la autorització als EUA, que segurament serà el primer animal transgènic que entrarà dâuna manera significativa a la cadena alimentària humana, està modificat incorporant-hi un gen de lâhormona de creixement i de la proteïna anticongelant del llenguado àrtic(que estimula lâacció de lâhormona de creixement). El resultat és un salmó que engreixa el doble de ràpid que les varietats naturals, fins i tot lâhivern (període durant el que els salmons pràcticament no creixen) i això menjant molt menys. El salmó transgènic te també una millor adaptació a les aigües marines. Aquest salmó, de nom comercial AquAdvantage serà autoritzat en breu per la FDA dels EUA, i, a partir dâaquí, a la conquesta del mon.
La transramaderia a casa nostra està centrada en la piscicultura. El Grup de Fisiologia dels Peixos de la UAB treballa sobre llobarro, orada i truita, un dels camps dâinterès és el dels peixos transgènics resistents a les baixes temperatures. LâIRTA lidera el projecte PLEUROGENE per el llenguado, és un projecte en col·laboració amb Genome Canadà (que treballa sobre lâHalibut) i tot un seguit dâinstitucions del CSIC i Universitats sobretot dâAndalusia, també participa la empresa de Barcelona ORYZON GENOMICS, una spinoff del Parc Científic de Barcelona.

3.-Biofarming:

Biopharming és un neologisme resultat dâun joc de paraules en anglès entre âfarmingâ? de âfarmâ?, granja i âpharmingâ? de farmàcia, així sâescriu amb f o amb ph. Es refereix a la producció de substànies dâinterès farmacèutic mitjançant organismes transgènics de granja, sobretot mamífers i peixos. El mercat dâaquestes substàncies, que actualment sâobtenen dâorganismes naturals no artificilitzats o de bioreactors es situa en més de 20.000 milions dâeuros lâany.
No és dâestranyar doncs que sigui un camp cada cop més explorat, les empreses farmacèutiques esmercen esforços i diners en aquest camp. Hores dâara hi ha femelles de mamífers transgènics que produeixen llet amb diverses substàncies dâinterès econòmic, tant per aplicació humana com animal, factors de coagulació, insulina, hormones, vacunes... per exemple: a -1-antitripsina, proteïna C, factors VIII, X de coagulació, antitrombina III ..... Un altra camp, el de producció de substàncies dâus industrial, sembla més endarrerit (tenen un valor afegit menor), però indubtablement és sols qüestió de temps, així ja hi ha cabres que donen llet amb proteïna de tela dâaranya, cucs de seda que teixeixen altres material .....
Amb el biofarming lâanimal queda reduït al trist paper de bioreactor, ja no és la relació de dominació domesticada de la ramaderia convencional, sinó la cosificació artificilitzada dâun esser viu, amb la perspectiva de que més aviat que tard, aquesta cosificació ens atraparà també als animals humans. No seria una mena de biofarming lâús de la teràpia gènica en lâesport dâelite?? Per obtenir, en lloc de substàncies espectacle.
En el camp del biofarming en mamífers sols tenim el cas de la multinacional Harlam Interfauna, que a les seves instal·lacions de Sant Feliu de Codines te Notificada al MIMA la utilització confinada de porcs transgènics per a la síntesi de proteïnes humanes. Hi ha una experiència de biofarming amb peixos, coordinada per lâINIA en la que participen la Universitat Miguel Hernandez dâAlacant i el CSIC ..... i DIVER DRUGS una empresa de Barcelona que, com no podia ser menys, és una spinoff del PCB.

4.- Xenotransplantament:

Hi ha encara una altra via de transgènia amb mamífers, es tracta dâintroduir gens humans en una espècie animal cara a obtenir teixits i òrgans per a xenotransplantament (el principal âcandidatâ? per aquesta experimentació es el porc sâassembla molt als humans). Entre dâaltres possibilitats està la de que els gens introduïts tinguin relació o siguin de la persona receptora per tal de disminuir el rebuig..... per exemple, es âcorregirienâ? els gens dâun diabètic (diabetis 1) i es faria un xenotransplantament dels illots pancreàtics del OGM obtingut. Hores dâara sembla que els cultius de cèl·lules mare substituiran, en bona part, les espectatives posades en els xenotransplantaments. En algunes reglamentacions es considera xenotransplantament lâobtenció de cèl·lules clòniques mares per transferència dâun nucli humà a un òvul anucleat animal.
El principal problema, per el xenotransplantament, a part del rebuig agut, és la transferència de patògens animals a humans, hi ha indicis de que en alguns âexperimentsâ? sâhan produït infeccions dâaquesta mena. De tota manera la totalitat dels xenotransplantaments assajats en humans i primats han estat un fracàs i la supervivència no ha superat casi mai unes setmanes, i en la major part uns pocs dies. De tota manera hi ha un experiment portat a terme amb adolescents mexicans diabètics (i suposem que pobres), als que seâls va implantar subcutàniament cèl·lules de pàncreas porcí aïllades dins dâun dispositiu, amb un relatiu èxit, un 13% no necessitaven insulina, un 52% van disminuir la dependència i un 35% varen seguir igual....
El súmmum de la banalització de les quimeres transgèniques són les mascotes artificials, de moment ja hi ha al mercat de lâaquarifilia dos peixos transgènics de la mateixa espècie, el peix zebra, un te un gen de medusa (TK de Taikon Corp) i lâaltre de corall (Glofish dâuna empresa texana), els dos són fosforescents i de colors âespecialsâ? que properament podran ser âa la cartaâ?. Es tracta dâuna vulgarització de la transgènia que serà seguida per gossos que no borden ni mosseguen, gats que no perden el pel.... A més de ser un bon negoci (TK ja ha guanyat varis milions dâeuros) és una bona manera de fer-nos entrar en contacte amb els animals transgènics dâuna manera âamigableâ?.

ESTRATÃGIES PER REBUTJAR LâARTIFICIALITZACIÃ?.

Certament és impossible viure al marge de lâartificialització, ja que no és una qüestió elegible sinó imposada. Per exemple es pot vigilar lâalimentació, però amb un 50% de la soja conreada transgènica (sense contar conreus no comptabilitzats estadísticament com molts dâespanyols, ni les contaminacions), la transgènia sâimposa .... i el mateix passarà amb les altres biotecnologies, quan els compostos obtinguts per biofarming envaeixin la medicina i la vida quotidiana, quan es generalitzin els aliments/medicina ....
Quan totes les noves tecnologies en preparació (nanocomputació, computació ubícua, RFDI ...) sâincorporin a la identificació personal, a lâhistorial mèdic, als instruments policials no hi haurà a on fugir la imposició serà un fet.

Per lâaltra banda les pràctiques de âdefensa del consumidorâ? queden molt limitades, ja hem pogut veure els resultats de la moratòria de la UE als transgènics. El recurs a noves investigacions per garantir la seguretat sols porta a acumular informes contradictoris i sempre els estats i les corporacions aniran per davant en aquest tema. De ben poc ha servit, per exemple, lâinforme del Pannell Científic sobre OGM promogut per el govern del Regne Unit, que ha realitzat lâestudi més perllongat sobre lâefecte dels conreus transgènics fet públic a finals dâoctubre de 2003, on es quedava clar que la colza i la remolatxa transgènica tenen efectes nocius sobre la biodiversitat front els informes de recolzament a cegues de la FAO, la OMS i dâaltres organismes transnacionals entusiasticament dedicats a afavorir lâexpansió de les corporacions i dels estats.
No hi ha prou amb rebutjar lâartificialització parcialment boicotejant certs productes, no es útil una moratòria... el rebuig ha de ser global i comporta moltes altres coses, cal destruir la lògica del sistema de dominació. Tota oposició a lâartificialització ha de ser antiproductivista i antidesenvolupament, tota oposició a lâartificialització ha de ser contraria a la domesticació.
Quan participem en una protesta, en una campanya, preparem una activitat, quan rebutgem un aliment transgènic o una pràctica biotecnológica, sempre hem dâincloure el rebuig total a lâartificialització: el rebuig al capitalisme, el rebuig al mercat, els rebuig als estats, ... EL REBUIG A LA CIVILITZACIÃ, LA DOMINACIà I A LA DOMESTICACIÃ.
PER UN MON LLIURE I SALVATGE
Llavors dâanarquia
Setembre de 2004
llavorda ARROBA anarchie.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La transgènia animal
16 mar 2005
Tot aquest "progrés" ens passarà factura, tal com va passar amb la malaltia de les vaques boges, estem deformant la realitat.
Sindicat