|
|
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
CATalunya, zona lliure de transgènics
|
|
|
per rsc |
12 mar 2005
|
|
Davant del projecte de decret de coexistència els tres col·lectius ( GEPEC -Ecologistes de Catalunya , El Brot i CERAP) s’han adherit a la Plataforma Transgènics Fora que exigeix la retirada i demana que es declari Catalunya zona lliure de transgènics. |
Estem d’acord amb lo dit el dia 7 de març per la plataforma en la roda de premsa feta a Barcelona que deia que:
La Unió Europea, sota la pressió de la indústria biotecnològica i el lobby EuropaBio va decidir l’any 2003, sota una falsa premissa de llibertat d’opció, que és possible i necessà ria la coexistència entre els conreus transgènics i no transgènics i proposa una sèrie de recomanacions perquè cada estat membre marqui les pautes que regulin la coexistència.
L’experiència recollida de tot el planeta de contaminació per conreus OGM, mostra clarament que la coexistència és absolutament inviable. La contaminació per ADN transgènic, a diferència de la contaminació quÃmica, és irreversible: pot perpetuar-se, ampliar-se i reproduir-se amb resultats desconeguts i imprevistos en plantes, animals i éssers humans que serien impossible de controlar o retrocedir.
El projecte de decret català de coexistència ignora el conflicte que genera la contaminació genètica i el que és pitjor, no fa cap referència a la greu situació en què es troba Catalunya: Més de 16.000 hectà rees de blat de moro transgènic i en conseqüència enormes possibilitats de contaminació; Manca total de seguiment i control institucional de la normativa europea sobre camps experimentals i de conreu; I, irresponsabilitat i negligència de l’administració en casos detectats de contaminació en agricultura ecològica.
L’estratègia general del projecte és estendre sense cap limitació els OGM, desprotegir les altres agricultures de la contaminació genètica i reduir la coexistència a una pura qüestió econòmica. No admet ni reconeix l’enorme complexitat per establir distà ncies de seguretat entre conreus que siguin acceptables i menysprea els informes existents de distà ncies significatives oÂn s’ha trobat contaminació per ADN transgènic.
El decret iguala el llindar de contaminació al llindar establert pel reglament d’etiquetatge i de traçabilitat, que és del 0,9% ( Reglament CE núm., 1830/2003 del Parlament i del Consell de 22 de setembre), però obvia que aquest llindar està acceptant únicament i exclusivament que la presència de transgènics sigui “accidental o tècnicament inevit6ableâ€?. En lloc de regular unes mesures per evitar la presència d’OGM en els aliments (com recomana els reglament europeu) accepta la contaminació en unes normes que haurien de servir precisament per prevenir-la. Això impedeix mantenir el nivell 0 d’OGM establert en agricultura ecològica i la col·loca en una situació molt greu per a la seva supervivència. A més, només són mesures a desenvolupar en finca i no es tenen en compte les altres vies per oÂn arriba la contaminació: transport, envasat, elaboració, etc.
Tampoc preveu el nostre dret a gaudir de conreus i aliments lliures de transgènics, ni figura la possibilitat de declarar zones lliures de transgènics i molt menys encara que es puguin desenvolupar mesures adequades de protecció enfront als milers d’hectà rees d’OGM que avui estan present per tot el territori català .
El projecte de decret trasllada la responsabilitat en l’aplicació de les mesures als propis pagesos mitjançant una sèrie de normatives impossibles de realitzar. En els casos que es detecti contaminació, el propi pagès haurà de denunciar al pagès veÃ, això si pot demostrar que és el responsable de la contaminació. I, en tot cas, qui haurà de fer front als costos de les anà lisis? El que queda clar en el projecte és que s’elimina de tota responsabilitat als qui contaminen, i deixa totalment indefensos als pagesos que la pateixin, especialment els que fan agricultura ecològica.
Des de la Plataforma Transgènics Fora defensem una agricultura sostenible i un consum responsable i ecològic, es tem per la sobirania alimentà ria dles pobles i es vol agroecologia i no OGM. La contaminació genètica és ineherent als transgènics i la única forma d’evitar-la és no cultivar OGM, l’única garantia per mantenir els nostres camps i els nostres plats lliures de transgènics.
Valorem l’actitud noviolenta de les sis persones penjades en tres arbres davant de el DARP a Barcelona. A més de donar suport a totes les accions de denúnicia d’aquest projecte de decret de coexistència que està portant a terme la Plataforma Transgènics Fora. I ens solidaritzem amb tots i totes productors/es i xarxes de consumidors que posen de manifest aquest debat.
Afegim en aquestes declaracions que en les nostres comarques, les comarques de Tarragona, ens veiem afectats directament per l’administració pública ja que sabem que la URV ( Universitat Rovira i Virgili ) de Tarragona, implantarà el curs 2005-06, els nous estudis de Biotecnologia. I casualment, a la ciutat de Reus, la setmana del 7 a l’11 de Febrer de 2005 es va constituir el consell assessor del Parc Tecnològic ( Tecnoparc 2005) de la ciutat formada per 25 personalitats "Consell de savis" - segons la premsa local- dels à mbits de l'administració, l'empresa i universitari. El president d'aquest consell és Jesús Acebillo, que també és president del grup Novartis a Espanya.
Denunciem que l’Ajuntament de Reus accepti com a president el mateix president l’Empresa Novartis- Syngenta, actualment en la franja de la legalitat, que comercialitzen productes OGM sense saber amb certesa les conseqüències en la salut humana i no segueix les pautes sobre la comercialització d’OGM que estableix la CE (anteriorment esmentat).
Les Comarques de Tarragona molt afectades ja per la indústria quÃmica un cop més l’administració pública s’ha venut al món empresarial sense ni tan sols qüestionar els fins últims d’aquestes empreses que accepten contaminació mediambiental i trepitja drets humans sobre patents d’éssers viu. Aquest cop ni olors, ni visualització, ni gust, etc. Un altre cop desprotegits de criteri i manipulats en nom de l’avenç tecnològic, la revolució verda ara revolució tecnològica.
NI CONTAMINACIÓ GENÈTICA, NI DECRET DE COEXISTÈNCIA. CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS. |
Mira també:
http://www.pobleviu.org/modules.php?name=News&file=article&sid=395
http://www.gepec.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
Re: CATalunya, zona lliure de transgènics
|
|
per llavor d´anarquia |
13 mar 2005
|
Critica aferrissada de "Llavor d'anarquia" als transgènics i a la nanotecnologia:
CONTRA L'ARTIFICIALITZACIÓ DE LA VIDA.
CONTRA L'ENGINYERIA GENÈTICA
CONTRA LA NANOBIOTECNOLOGIA
El procés de civilització ha estat un procés d’establiment i perfeccionament de relacions de dominació, aquesta dominació ha vingut juntament, suportant-se la una a l’altra, amb una artificialització creixent de la vida, de la vida de les persones i de la vida de la resta d’éssers vius, l’artificialització dels ambients fÃsics i, hores d’ara, es comença a albirar l’artificialització total del planeta en si.
Fins ara ens havÃem enfrontat a la domesticació generalitzada de ments, d’animals, de vegetals, d’ecosistemes ... processos que no són cap
novetat i que s’han anat trobant amb resistències notables però d’èxit nul o limitat. Malgrat l’enorme pressió civilitzadora resten encara indrets marginals on animals, vegetals i ecosistemes son lliures i salvatges (per quan de temps?). Però ara no ens enfrontem amb la vella domesticació de ments, d’animals, de vegetals i ecosistemes, sinó amb la manipulació Ãntima de la matèria de que estem formats, manipulació a escala industrial i al servei de la dominació civilitzadora de l’actual mon corporativitzat.
EL COMENÇAMENT: L’ENGINYERIA GENÈTICA I LA BIOTECNOLOGIA.
Els primers passos es van donar amb l’enginyeria genètica i la genòmica, les eines utilitzades eren, però, massa grolleres. Hi ha ja al mercat (doncs són mercaderia patentada) organismes transgènics de totes les menes, des de microorganismes a mamÃfers ... fins i tot s’han patentats gens humans, l’apropiació capitalista arriba cada cop més lluny, el 6 de maig d’enguany Monsanto ha aconseguit fer valer la seva patent d’espècie (PE 301 749 de 1994) per a tota la soja transgènica, a partir d’ara tota una espècie és en mans d’una corporació, Monsanto controla, d’aquesta manera, un 50% de la soja mundial. Els resultats obtinguts, en al camp de l’agricultura, malgrat que desiguals, han tingut un fort impacte prou. Per una part les llavors transgèniques copsen cada cop més mercat de llavors, fent dependents als pagesos de les multinacionals de l’agroquÃmica i de les llavors, per l’altra les contaminacions genètiques es van estenen i cada cop hi ha més casos. En resum, més pobresa, més dependència, més agroquÃmics .... i més gana, la promesa d’un mon sense desigualtats grà cies a l’agricultura transgènica s’esvaeix entre els beneficis de les multinacionals.
Per altra part les contaminacions genètiques (allò que segons els tecnocientÃfics no podia succeir) son ja un fet. El cas més conegut ha estat el del blat de moro Starlink que va contaminar amb un proteïna sospitosa d’alergogènia la cadena alimentà ria humana (productes Kraft als EUA) es van retirar 300 productes més i la contaminació genètica del StarLink va aparèixer arreu, contaminant diverses varietats de blat de moro. No ha estat, però, un cas aïllat de contaminació. Posteriorment s’han trobat contaminacions de blats de moro salvatges dels estats de Oaxacas i Puebla contaminats amb proteïnes d’origen transgènic, hi ha agut d’altres contaminacions arreu del mon, de colza a Europa, de cotó a la Ã?ndia, els aliments de l’ajut alimentari a Amèrica del sud i l’Àfrica han presentat també nombroses contaminacions per transgènics, en una estratègia comercial de fets consumats de les corporacions de llavors i agroquÃmics. Menys polèmic i vigilat ha estat el desenvolupament de transgènics d’us industrial (farmacèutic, matèries primeres ....) i les experimentacions de transgènia en animals (generalment amb finalitats també industrials).
Malgrat que la oposició als transgènics a estat à mplia els resultats han estat molt pobres a nivell generals, i els èxits s’han d’atribuir més a l’acció directa d’alguns grups, que a les grans campanyes d’opinió. Algunes de les causes d’aquest fracà s, en la nostra opinió són les que segueixen:
1.- Considerar que es tracta d’una qüestió de defensa dels consumidors, i no d’una lluita en defensa de la llibertat i la intimitat de persones, animals i de la terra en conjunt.
2.-Centrar el debat en les moratòries de comercialització per consum humà i de conreu, l’avenç del sector farmacèutic, l’informe favorable de la OMS i la denuncia a la OIC (WTO) portaran a l’aixecament de la moratòria europea (la única a la prà ctica) en un termini breu de temps.
3.-Buscar la quimèrica (tan quimèrica com la transgènia) “cara humana� del capitalisme i discutir el que és patentable i el que no, i no la patent mateixa, discutir a qui van els beneficis i no els beneficis mateixos ....
CapÃtol a part mereix l’apropiació corporativa del genoma i el proteoma humà . La seva eficà cia com rendible mà quina “sanità riaâ€? i com instrument de control i classificació social són ben conegudes (si no que es pregunti a les policies, sistema sanitari, departaments de personal, companyies d’assegurances ... de tot el mon), en un futur (que de fet és un ara mateix) als privilegis socioeconòmics s’afegiran els privilegis genètics i en una llunyania cada cop menys llunyana la possibilitat d’una humanitat de primera i una humanitat de segona....
La historia ens mostra el que passa quan l’estat te a les seves mans instruments de classificació (bo, regular i dolent), però malgrat l’amenaça que sabem be que això representa, pocs s’atreveixen a criticar, i menys encara a combatre, la investigació biomèdica, el poder biomèdic és enguany una vaca sagrada intocable. Prà ctiques com les noves tecnologies reproductives, la clonació (terapèutica?), les cèl·lules mare no han aixecat ni una dècima part de la pols que era d’esperar en prà ctiques tan invasores, perilloses i amenaçants.
LA SEGONA PART, LA NANOTECNOLOGIA.
La nanotecnologia és la tècnica que treballa a escala de nanòmetre (una mil milionèsima part d’un metre). A aquesta escala, de fet, es treballa a nivell d’à toms i molècules, i es poden configurar estructures que no existeixen en la naturalesa, a aquesta escala les substà ncies presenten propietats diferents (duresa, elasticitat, conductivitat del calor, d’electricitat ...) de les “normals� i d’aquesta manera s’estan patentant. Per exemple hi ha patents per formes de carboni pur (fulerens i nanotubs) nanoescalar. La nanotecnologia, que fa pocs anys era una paraula quasi de ciència ficció, és ja una realitat, realitat rendible i emergent, cada any es destinen més milions a l’investigació en aquest camp (els països occidentals més els orientals desenvolupats van gastar el 2002 més de 2100 milions d’euros en investigació nanotecnològica) , més diners en
la producció de nanomaterials i nanoartefactes, en contrast amb tota aquesta despesa no s’inverteix absolutament res en estudiar la seguretat i els riscos lligats a aquesta tecnologia. La nanotecnologia te molt futur econòmic/industrial en diversos camps, des del tractament de superfÃcies fins la producció de catalitzadors, des de la indústria aerospacial fins la medicina i la farmà cia ... i naturalment l’ús militar i policial (dels 710 milions de dòlars que els EUA destinen a investigar el tema més del 35% te destà directa en el camp militar).
Actualment els sectors més desenvolupats (que comencen a donar bones rendibilitats) són el dels nanomaterials, especialment nanopartÃcules,
nanomembranes i catalitzadors i un xic per darrera la nanoelectrònica (nanoxips, memòries...). Ja hi ha a la venda pintures amb components
nanotecnològics, materials reforçats amb nanotubs de carboni i fins i tot protector solar i cremes cosmètiques (L’Oréal) amb nanopartÃcules.
En el camp del control ja es treballa en nanosensors d’aplicació “mèdicaâ€?, que podrien transmetre directament des del cos humà tota una sèrie de parà metres (pressió sanguÃnia, temperatura, nivells hormonals ...) i de nanodispensadors i nanocà psules de substà ncies també instal·lats dins del cos humà i que actuarien directament sobre els “objectiusâ€?. La construcció d’artefactes a escala micromètrica (MEMS) i fins i tot nanomètrica (NEMS), està encara molt endarrerida, però es va accelerant cada cop més, la perspectiva dels micro o nanorobots ensambladors autorreplicants, potser tardi o no arribi mai, però és indiscutible que ens hi estem acostant, diversos i seriosos laboratoris estan esmerçant esforços en aquest sentit (l’autoensamblatge, primer pas per a l’autorreplicació, és un dels objectius, a llarg termini, de la majoria de centres d’investigació membres de la xarxa cientÃfica Nanospain). La “plaga grisâ€?, l’amenaça d’un exercit de NEMS fora de control destruint el planeta, no per llunyana o improbable (segons els tecnocientÃfics), deixa de ser una tecnoamenaça a considerar. Els “productes nanotecnològicsâ€? tenen riscos evidents, uns més immediats, la seva toxicitat intrÃnseca, i d’altre a un termini més llarg(la “plaga grisâ€?). Les cèl·lules dels éssers vius no els detecten com matèria estranya i no desenvolupen anticossos contra ells, alguns materials poden penetrar molt fà cilment dins, fins i tot de les cèl·lules nervioses i acumular-se en determinats punts, els efectes desastrosos que poden tenir directament (recordem l’amiant) o si s’associen amb algun patogènic o tòxic son doncs evidents. Hi ha però un risc pitjor, el risc de l’ús per el control i la classificació, ja sigui directament sobre els humans mitjançant nanosensors i nanoxips, ja sigui exercint el control sobre la naturalesa en conjunt, donant a la enginyeria genètica eines de precisió.
Sens dubte es port afrontar el problema dels nanomaterials i nanoartefactes d’una manera similar a com s’ha fet en el cas dels transgènics, des del punt de vista de la salut dels consumidors, demanar una moratòria per els productes amb nanomaterials i més investigacions.... Els resultats podem predir que seran encara menors que els obtinguts amb els transgènics, cal anar pas més endavant que la indústria, els investigadors i els estats.
LA NANOBIOTECNOLOGIA, L’EP�LEG DE LA VIDA LLIURE AL PLANETA?
Hi ha molts especialistes tecnòcrates que no creuen en que algun cop existiran nanorobots autorreplicants, però prà cticament tots creuen que
de l’ús de la nanotecnologia i la biotecnologia sorgiran “organismes artificialitzatsâ€? amb usos especÃfics (d’interès econòmic o de control social), organismes nanobiotecnològics. Hi ha ja experiències “d’interruptorsâ€? per gens, proteïnes intel·ligentsâ€? de diferents menes, s’està treballant en DNA artificial, on es podran fer gens a la carta, fins i tot afegir una nova base al DNA (4 en lloc de tres lletres) per augmentar la informació, dissenyar nous aminoà cids i per tant noves proteïnes.... L’artificialització de microorganismes i cèl·lules aïllades és ja un fet. L’autoensamblatge i autoreplicació (caracterÃstics de la vida) poden reportar beneficis importants a les corporacions i als estats. Potser els nanorobots no arribaran mai, però serà perquè organismes vivents artificialitzats n’ocuparan el lloc. Els riscos que impliquen les tècniques nanobiotecnològiques sobre la
nostra seguretat i la nostra llibertat són enormes i multipliquen per mil els coneguts fins ara. L’acceleració al desenvolupament tècnic i econòmic que impliquen fan que les previsions sobre el futur siguin impossibles. Les tècniques de manipulació atòmica, com la nanobiotecnologia ens
prometés de nou (com ja va fer el maquinisme de finals del segle XIX i la biotecnologia de finals del segle XX) la felicitat i la plenitud, l’experiència, però, ens fa dubtar d’aquestes promeses. Actualment hi ha més persones per sota del nivell de nutrició vital que abans de la
revolució industrial, mai havÃem acumulat un grau tan alt de bens i coneixements, però tampoc mai havÃem estat tan a prop de l’extinció col·lectiva, mai la destrucció de la natura i l’extinció d’espècies havia arribat a nivells com els actuals i mai tanta gent havia viscut i mort en condicions tan dolentes. Amb la nanobiotecnologia tots els malsons de la transgènia i la nanotecnologia es faran realitat, la naturalesa en conjunt (els humans, els altres animals, els vegetals, els ecosistemes) al servei del sistema de les corporacions i els estats, la fantasia autorità ria de la
domesticació total feta realitat.
UNA ESTRATÈGIA PER REBUTJAR L’ARTIFICIALITZACIÓ?
Certament és impossible viure al marge de l’artificialització, ja que no és una qüestió elegible sinó imposada. Per exemple es pot vigilar l’alimentació, però amb un 50% de la soja conreada transgènica (sense contar conreus no comptabilitzats estadÃsticament com molts d’espanyols
ni les contaminacions), la transgènia s’imposa .... i el mateix passarà amb les altres tecnologies, quan les nanopartÃcules formin part del recobriment de tots els materials d’us quotidià , de les pintures, dels vidres .... quan s’incorporin a l’identificació personal, a l’historial mèdic, als instruments policials no hi haurà a on fugir la imposició serà un fet. Per l’altra banda les prà ctiques de “defensa del consumidorâ€? queden molt limitades, ja hem vist l’eficà cia de la moratòria de la UE als transgènics. El recurs a noves investigacions per garantir la seguretat sols porta a acumular informes contradictoris i sempre els estats i les corporacions aniran per davant en aquest tema. No hi ha prou amb rebutjar l’artificialització parcialment, no es possible una moratòria, el rebuig ha de ser global i comporta moltes altres coses, cal destruir la lògica del sistema de dominació. Tota oposició a l’artificialització ha de ser antiproductivista i antidesenvolupament, tota oposició a l’artificialització ha de ser contraria a la domesticació.
Quan participem en una protesta, en una campanya, preparem una activitat, quan rebutgem un aliment transgènic o un producte nanotecnològic, sempre hem d’incloure el rebuig total a l’artificialització: el rebuig al capitalisme, el rebuig al mercat, els rebuig als estats, ...
EL REBUIG A LA CIVILITZACIÓ I A LA DOMESTICACIÓ
llavorda ARROBA anarchie.net |
|
|
