|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Ciu va cobrar comisions per un tubo...informació sobre el tema
|
|
|
per Antiglobi |
12 mar 2005
|
|
|
El Periódico - edició impresa
TEMA DEL DIA
11/03/05
MOCIÓ DE CENSURA // LA INVESTIGACIÓ
L'ACUSAT DE COBRAR COMISSIONS VA SER XÒFER DEL NÚMERO DOS DE CDC
• L'INTERMEDIARI D'ADIGSA VA TREBALLAR PER AL LLAVORS SECRETARI GENERAL, PERE ESTEVE
• PEN�N VA COMENÇAR EL 1996, A L'ACCEDIR FELIP PUIG A LA SECRETARIA D'ORGANITZACIÓ
JORDI CORACHÃ?N
BARCELONA
Convergència Democrà tica de Catalunya (CDC) va contractar el 1996 com a xòfer del seu acabat de nomenar secretari general, Pere Esteve, a Josep Maria PenÃn, presumpte cobrador el 2003 de les comissions del 20% per rehabilitacions de vivendes oficials d'Adigsa, segons van assegurar ahir a EL PERIÓDICO familiars directes de PenÃn.
El mateix Esteve, que va abandonar Convergència el 2000 per acostar-se a Esquerra Republicana (ERC), i que ha estat conseller de l'actual Govern de Pasqual Maragall, va reconèixer ahir a aquest diari que PenÃn va ser durant uns mesos el seu xòfer, entre els anys 1996 i 1997.
PenÃn es trobava ahir en parador desconegut. L'exempleat de CDC, acusat de ser un intermediari en la trama de les comissions, va ser contractat unes setmanes després del nomenament de Felip Puig --parent llunyà seu-- com a secretari d'organització del partit.
En els últims vuit anys, les vides de Puig --actual portaveu de CiU al Parlament-- i PenÃn han transcorregut de manera paral.lela, malgrat que el dirigent nacionalista ha negat rotundament haver tingut "cap relació econòmica ni personal" amb ell.
PenÃn havia estat contractat pel Departament de Benestar Social el 1989, quan Puig ja era conseller de PolÃtica Territorial, i va mantenir el lloc de treball durant 10 anys. Entre el 1999 i el 2000, PenÃn va treballar a Ensenyament i, el 2003, a l'empresa pública Adigsa, que llavors va passar a dependre de la cartera de Puig. La seva contractació a la Generalitat no li va impedir treballar com a xòfer de confiança de CDC durant el 1996 i el 1997.
RELLEU DE CONDUCTORS
Pere Esteve va assegurar que va conèixer PenÃn el dia que el partit li va assignar com a conductor, arran del seu nomenament com a secretari general el 7 de gener de 1996. Esteve va recordar que l'assignació es va produir perquè el seu antecessor en el cà rrec, Miquel Roca, es va endur el seu xòfer.
Esteve va subratllar que disposa de conductor des del 1996 pels cà rrecs que ha ocupat des d'aleshores i va assegurar que no ha triat mai cap conductor. "Tots m'han semblat sempre bé", va insistir. Sobre PenÃn, Esteve va precisar que "la relació va ser curta i no va traspassar l'à mbit professional". I va afegir: "No recordo ni la cara que té, però si el veiés, segurament el reconeixeria".
LA VERSIÓ DE PUIG
Una portaveu de l'exconseller va ratificar ahir parcialment aquesta versió. Va confirmar que PenÃn va ser xòfer d'Esteve, però va matisar que ho va ser només els caps de setmana. "Va ser empleat del partit, però no xòfer oficial", va puntualitzar.
La mateixa font va afegir que Puig, que va refusar dialogar ahir amb aquest diari, "no recorda qui va dur PenÃn a CDC", encara que tampoc va poder sostenir si havia estat el mateix Puig qui ho havia fet. No obstant, va admetre que la contractació es va fer poc després que Puig fos nomenat secretari d'organització i, com a tal, mà xim responsable del funcionament intern del partit.
La portaveu de Puig va recordar que l'exconseller ha denunciat el constructor Juan Antonio Salguero davant la Fiscalia del Tribunal Superior de JustÃcia per implicar-lo en un presumpte cobrament de comissions que tenia PenÃn com a intermediari. També va insistir que PenÃn no és parent de l'exconseller. En realitat, el mateix Puig, al conèixer-se la relació, el va definir aixÃ: "És fill, en segones núpcies, de la viuda d'un cosà germà de la meva mare".
-------------------------------------------------
El Periódico - edició impresa
TEMA DEL DIA
11/03/05
MOCIÓ DE CENSURA // LA INVESTIGACIÓ
VILLAREJO CREU POSSIBLE SEGUIR EL RASTRE DEL PAGAMENT DE COMISSIONS
EL PERIÓDICO
BARCELONA
L'exfiscal en cap Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo estima que una de les "claus" en la investigació del presumpte cobrament de comissions il.legals en les obres públiques és "buscar els rastres a través dels quals pot circular la comissió", i que es podrien trobar en els comptes bancaris.
Villarejo, que també va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya, va explicar ahir en una entrevista a la Cadena Ser que encara que aquests pagaments no deixen rastre administratiu, es poden arribar a detectar perquè "en el moment en què circulen diners ja hi ha possibilitat de provar-ho, perquè els diners ho fan sempre a través d'uns camins determinats, que solen ser comptes corrents", i, va afegir: "Els bancs en tenen constà ncia documental".
Villarejo proposa investigar també les donacions anònimes als partits, que suposen el 90% dels donatius que reben. I va recordar que, segons el Tribunal de Comptes, el 2001 "CDC va rebre per aquest concepte 1,7 milions d'euros (283 milions de pessetes), i Unió, 1,6 milions, de manera que es va preguntar si hi podria "haver relació entre l'import d'aquestes comissions i els beneficis anònims que reben els partits polÃtics".
Per avançar en la investigació de la Fiscalia de Catalunya, Villarejo va considerar també fonamental que "aquells empresaris que s'han vist obligats a pagar una comissió per obtenir una concessió d'obra pública col.laborin amb la justÃcia".
-------------------------------------------------
El Periódico - edició impresa
TEMA DEL DIA
11/03/05
MOCIÓ DE CENSURA // LA INVESTIGACIÓ
"EN AQUESTS CASOS, SEMPRE ELS TOCA REBRE ALS POBRES"
• LA MARE DE PEN�N DIU QUE FA 10 DIES QUE EL SEU FILL SE'N VA ANAR DE CASA
J. C.
BARCELONA
Més que una mare és una marassa. La mare de Josep Maria PenÃn el defensa a capa i espasa de les acusacions de corrupció, tot i que admet que no sap res de l'assumpte. Una cosa té clara, que "en aquests casos sempre acaben rebent els pobres".
La dona assegura que no sap res del seu fill des de fa deu dies. "No sé on para i pateixo per ell. Ni tan sols truca i no tinc el seu mòbil", diu al rebedor de la seva vivenda de l'Eixample. La casa té mobles antics i clars, que brillen com una patena. Al fons del passadÃs, a l'esquerra, hi ha el menjador. I al davant de la porta d'entrada hi ha la cuina. La conversa s'allarga i la dona apaga el foc que feia bullir el menjar.
La mare de PenÃn torna i manté la conversa, tot i la natural prevenció davant del periodista que mira de localitzar el seu fill. Encara que han passat uns quants anys, afirma estar encara molt afectada per la mort del seu marit. "Només puc dir que el meu fill era un mer treballador, un simple empleat".
"El meu fill --afegeix-- va treballar en el partit i després se'l van emportar a la Generalitat, on va treballar més de 10 anys". "Era una persona de la seva confiança. Tots l'estimaven", assegura.
Al preguntar-li per Felip Puig, la dona assegura no haver sentit el seu nom a casa. En canvi, sà que recorda que PenÃn parlava amb freqüència fa anys de Pere Esteve. "L'apreciava molt. No sé què feia amb ell, però sé que tenien una bona relació i que el meu fill treballava molt a gust a les seves ordres. Però d'això fa ja molt temps", recorda.
De l'assumpte de les comissions, la dona l'única cosa que en sap és que el seu fill, abans d'anar-se'n, li va dir que no patÃs perquè havia posat el cas en mans d'uns advocats. "Només desitjo que s'aclareixi tot i que el deixin en pau", postil.la la mare de PenÃn.
-------------------------------------------------
El Periódico - edició impresa
12/03/05
POLÃ?TICA
CRISI A CATALUNYA // LA INVESTIGACIÓ
DECLARA DAVANT LA FISCALIA UN ALTRE CONSTRUCTOR
• L'EMPRESARI SOSTÉ QUE VA PERDRE DUES OBRES PER NO PAGAR UNA COMISSIÓ
• IGNACIO S�NCHEZ TAMBÉ ASSENYALA PEN�N COM A INTERMEDIARI
JORDI CORACHÃ?N
BARCELONA
El constructor Ignacio Sánchez es va convertir ahir en el segon empresari a denunciar davant la fiscalia l'exis- tència de comissions il.legals per poder treballar per a Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat dedicada a la compra i la rehabilitació de vivendes socials.
Sánchez va declarar que la seva empresa va perdre dues feines de rehabilitació fa dos anys per negar-se a pagar el 20% de comissió a Josep Maria PenÃn, parent llunyà de Felip Puig, exconseller de PolÃtica Territorial i Obres Públiques.
Fonts judicials van assenyalar que el contractista Sánchez va anar ahir a la Unitat de Policia Judicial, adscrita a la fiscalia del Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya, després de ser citat a declarar com a testimoni a proposta de Juan Antonio Salguero. Aquest va ser el primer constructor que va denunciar el cas. Ho va fer després de l'acusació formulada el dia 24 passat per Pasqual Maragall al Parlament que CiU cobrava comissions del 3% en l'adjudicació d'obra pública.
Salguero va denunciar el dia 7 haver pagat una comissió del 20% en una vintena de rehabilitacions de pisos d'Adigsa. Aquest petit empresari va assegurar que tots els encà rrecs els hi va fer PenÃn, que es presentava com a parent de Puig.
Sánchez va confirmar ahir en lÃnies generals la versió donada per Salguero a la premsa el dia 3 i, posteriorment, a la fiscalia. Segons fonts judicials, Sánchez va dir haver estat present en alguna conversa entre Salguero i PenÃn el 2003, en què s'hauria parlat d'aquests pagaments il.legals.
AUTÃ’NOM AMB CONTACTES
L'intermediari era un autònom que buscava pisos buits per Catalunya i els oferia a Adigsa. PenÃn coneixia ben detalladament l'empresa pública perquè havia treballat entre el 1989 i el 1999 al departament de Benestar Social, actualment Benestar i FamÃlia, i al de PolÃtica Territorial i Obres Públiques. En aquella època, Puig va ser conseller d'aquests departaments. A més, entre el 1996 i el 1997, PenÃn va ser xòfer de Pere Esteve, llavors secretari general de CDC, partit que va abandonar el setembre del 2002 per acostar-se a Esquerra Republicana.
VERSIÓ DE CiU
Responsables d'Adigsa en l'etapa de CiU sostenen que PenÃn era un col.laborador extern. "No tenia contracte i facturava per cada operació que feia", van assenyalar. I van afegir que és un prà ctica de relació amb l'Administració "completament legal".
Segons aquesta versió, PenÃn era una espècie d'observador de vivendes buides. Les localitzava, les taxava i informava Adigsa del seu valor. Després, les rehabilitava en col.laboració amb petits empresaris. Al final del procés les oferia formalment a Adigsa, que solia adquirir-les si el preu no sobrepassava el 25 o el 30% del que s'havia acordat.
Les fonts citades van dir que és possible que PenÃn i alguns constructors acordessin confeccionar una factura per sobre de la taxació. No obstant, van defensar la conducta dels cà rrecs i funcionaris d'Adigsa: "Si l'obra no passava de 30.000 euros (cinc milions de pessetes) no tenien obligació de fer concurs".
ARA JA HAN TROBAT A UN CAP DE TURC I TOT LI CAURÀ A ELL, A UN SIMPLE XOFER...PERÒ ELS GRANS CORRPUTES, LES GRANS MENTIDES, ELS GRANS ESTAFADORS NO CAURÀN I MENTRES MAS I MARAGALL HAN SOLUCIONAT LA HISTÒRIA EN REUNIONS PRIVADES...S'HAURÀN REPARTIT EL PAST�S DEL 3%? i PIQUÉ QUE HA RETIRAT LA MOCIÓ DE CENSURA...HA REBUT LA PART PROPORCIONAL A LA CANTIT DE PARLAMENTARIS DEL PPC AL PARLAMENT DE CATALUNYA? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ciu va cobrar comisions per un tubo...informació sobre el tema
|
|
per rafel |
12 mar 2005
|
|
Tots els partits grossos tenen el mateix mal, posà la lupa damunt un en particular es manipular. |
|
Re: Ciu va cobrar comisions per un tubo...informació sobre el tema
|
|
per kina jeta! |
12 mar 2005
|
En canvi, si no posem la lupa no manipularem, oi??
Quines penques!!! Quan et vas endur tu de la epoca de Conveniencia i Unció?? O ets dels primos que van parar el cul i se'ls hi va quedar a l'aire? Perque de tontos utils, aquella colla de buitres mafiosos que pixen aigua beneita mentre s'enfarlopen, en necessitaven molts. I en van tindre, aquest mateix en te tota la pinta. |
|
tema de fons
|
|
per K. |
12 mar 2005
|
Devant el possible escandol per comissions aixecat a arrel de la insinuacio de Pascual Maragall al Parlament penso que hauriem d'estar alerta. Existia o existeix un sistema integral de financiacio paral.lela dels partits politics a Catalunya a base de comissions i altres actes lessius per al contribuent/elector? S'ha d'evitar que un acord entre les principals forces politiques permeti que se surtin amb la seva. Cal demostrar-los que no es simplement el descredit de la clase politica el que esta en joc sino igualment la responsabilitat ciutadana de controlar i fiscalitzar el poder. En tot moment i per cualsevol mitja.
Respecte a l'aportacio d'en/la "Rafael" te rao en que es tendencios posar tota l'atencio en un sol partit. Pero quan aquest partit ha estat al poder prop de 23 anys i ha construit la seva identitat al voltant de l'associacio de la seva propia imatge amb la de Catalunya com a territori i poble doncs s'imposa examinar-los be.
Dinamitem l'oasis català.
Les cent families? Una elit a derrocar. |
|
Re: Ciu va cobrar comisions per un tubo...informació sobre el tema
|
|
per Rafel |
12 mar 2005
|
No dubto que CiU hagi cobrat comissions. No dubto que el PSC hagi cobrat comissions. Es probable que el PP de Catalunya no hagi pogut cobrar tantes comissions, per la senzilla raó de que no pinta res.
Per evitar aquest frau es precís una forta fiscalització de les comptes del partits, però això no es dura a terme perquè implica una major igualtat d’oportunitats entre els partits grossos i petits a las campanyes electorals. |
|
Re: Ciu va cobrar comisions per un tubo...informació sobre el tema
|
|
per ADECAF |
14 mar 2005
|
Es necessari fundar una Coordinadora Ciutadana per la Democràcia Participativa que exerceixi un control exhaustiu sobre la classe política en tots els temes claus on l'opacitat afavoreix el frau als ciutadans.
En aquests moments s'està creant.
Vid.
www.adecaf.com
secció ENSPO |
|
|
