|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Bush restringeix els drets dels condemnats a mort
|
|
|
per Comunista |
11 mar 2005
|
El Periódico - edició impresa
Internacional
11/03/05
NOVA MESURA NORD-AMERICANA SOBRE L'APLICACIÓ DE LA PENA MÀXIMA
Bush restringeix els drets dels condemnats a mort
• Els EUA es retiren del pacte internacional que empara els presos estrangers
• Washington assenyala que l'acord és una eina d'ingerència judicial
MERCEDES HERVÃ?S
NOVA YORK |
El president dels EUA, George Bush, està decidit a contrarestar les pressions internacionals que li demanen l'abolició de la pena de mort. Ahir, el mandatari nord-americà en va donar prova i va retirar el seu país d'un acord que permetia al Tribunal Internacional de Justícia tenir l'última paraula sobre els estrangers condemnats a mort als EUA. El Protocol Discrecional de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars era un recurs comú quan als presos se'ls prohibia qualsevol contacte amb els diplomàtics del seu país d'origen.
Aquest és el cas de 51 mexicans que esperen per ser executats en diversos estats dels EUA. Cap d'ells va tenir accés als diplomàtics mexicans després de ser arrestats, i l'any passat el tribunal internacional va ordenar revisar les seves sentències. El 28 de febrer, Bush va acceptar complir les instruccions del tribunal, i el 28 de març el Suprem celebrarà una audiència sobre el cas de José Medellín, actualment en una presó de Texas.
CARTA DE RICE A ANNAN
No obstant, a Washington es va interpretar l'ordre del tribunal com una ingerència en les decisions del sistema judicial nord-americà. Com a conseqüència d'això, dilluns passat la secretària d'Estat, Condoleezza Rice, va enviar una carta al secretari general de l'ONU, Kofi Annan, informant-lo que els EUA s'esborraven del pacte.
"Ens estem protegint contra judicis futurs del tribunal que hi puguin interferir de forma similar, cosa que no prevèiem quan vam subscriure el protocol", va dir ahir Steve Pike, portaveu del Departament d'Estat. "En la pràctica, el protocol demanava al tribunal que supervisés el nostre sistema de justícia criminal", va afegir la seva col.lega Darla Jordan.
La decisió suposa que qualsevol disputa sobre l'aplicació de la pena de mort a estrangers als EUA quedarà a partir d'ara en mans dels tribunals nord-americans.
IMPULSOR DEL PROTOCOL
Curiosament, van ser els Estats Units el país que el 1963 va proposar posar en marxa el protocol, que van ratificar el 1969. En aquella època, Washington ho considerava com una eina per protegir els seus ciutadans a l'estranger. A més, van ser el primer país que el va invocar davant el màxim tribunal internacional, quan va demandar l'Iran per la presa de 52 ostatges nord-americans a Teheran, el 1979. No obstant, en els últims anys altres països han acudit al tribunal, emparant-se en aquest acord, per recórrer la condemna a mort dels seus ciutadans en territori dels Estats Units.
Washington va anunciar ahir que seguirà complint la resta de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars, que l'obliga a informar els presos estrangers del seu dret a contactar amb diplomàtics dels seus països. La secretària d'Estat va qualificar ahir aquest dret com una cosa "extremadament important". |
This work is in the public domain |
