|
|
|
Notícies :: immigració |
|
Nou reglament de la Llei d'estrangeria: Cursa d’obstacles amb trampa
|
|
|
per Brian Anglo |
09 mar 2005
|
|
El 7 de febrer va entrar en vigor el “procés de normalització� previst en una disposició transitòria del nou Reglament de la Llei d’Estrangeria. D’acord amb aquesta “generosa� mesura, els patrons que s’han estat beneficiant de la sobre-explotació de les persones sense papers tindran l’oportunitat de regularitzar la seva situació mitjançant un contracte de sis mesos. |
|
No cal dir que en el món real, són les pròpies persones sense papers qui tenen més interès a moure el tema, encara que el Reglament els ha deixat en mans dels seus explotadors. AixÃ, doncs, hauran d’intentar superar, en el termini de tan sols tres mesos, els mil i un obstacles que trobaran en el seu camÃ.
Al gran públic, la cosa li pot semblar bastant raonable. Hi ha només tres requisits i són prou clars: un certificat d’empadronament d’abans del 7 d’agost del 2004, un certificat d’antecedents penals del paÃs d’origen (el govern s’encarrega dels de l’Estat Espanyol i de l’Espai Schengen) i un contracte de sis mesos (tres mesos per a l’agricultura i normes un xic més “favorablesâ€? per al servei domèstic). A primera vista, ben podrien semblar dissenyats perquè tota la gent que ja és aquÃ, està treballant i no és un criminal pugui obtenir un permÃs. Però ja se sap, les aparences són sovint enganyoses.
La primera cosa a notar és precisament que aquest procés exclou, d’entrada, tota la gent que no treballa fora de casa (moltes dones, menors d’edat), que ho fa en condicions socialment marginals (treballadores i treballadors sexuals) o que ho fa per compte propi.
Pel que fa a l’empadronament, cal recordar que arran de l’anunci que la policia hi tindria accés, molta gent se’n va esborrar o va optar per no inscriure-s’hi. Altra gent no ha tingut mai la possibilitat de fer-ho per anar canviant constantment de lloc a la recerca de feina. Aixà es produeix, per exemple, la paradoxa -gens còmica per cert- que una persona que no es va inscriure al padró però que si disposa d’un altre document oficialÃssim, com ara una ordre d’expulsió, no pot passar el primer obstacle.
Les dificultats per aconseguir els “penalsâ€? varien segons el paÃs en qüestió. En alguns casos cal presentar la sol•licitud personalment, en altres l’administració és corrupta, caòtica o no funciona a causa dels greus conflictes interns, mentre que en altres simplement tal cosa no existeix. I si cal que el certificat porti el segell de l’ambaixada espanyola al paÃs d’origen, això pot significar que un familiar o amic hagi de fer un viatge addicional de milers de quilòmetres o fins i tot anar a un tercer paÃs. O sigui, per a moltes persones aquest requisit representa demanar la lluna en un cove.
Mirem ara què passa quan una persona que ha estat treballant sense contracte en demana un. Prou sovint, el patró l’engega a dida: “Si vols un contracte, ves-ne a buscar en un altre lloc!� Hi ha empresaris, però, que no passen per alt cap ocasió de fer negoci i ofereixen un tracte: tu em dones cinc mil euros, i jo et dono un contracte. Que no m’ho pots pagar tot de cop, doncs dóna-me’n dos mil d’entrada i cinc-cents cada mes.
Efectivament; un altre dels molts efectes perversos d’aquest procés és que molta gent acabarà pagant per poder treballar. I cinc (o més) mil euros per un contracte de sis mesos, quan el salari no és de gaire més que mil, si hi arriba, no és cap ganga. Que hi ha empresaris (i mà fies) sense escrúpols no ens sorprèn. Ni al govern tampoc.
En el moment d’escriure aquest article, molta gent s’està dedicant a intentar superar aquestes barreres com sigui. No podia ser d’una altra manera. Tanmateix, en la majoria dels casos no hi a solució individual possible. Aleshores es planteja la qüestió de la lluita col•lectiva. El 22 i el 23 de gener ja hi va haver mobilitzacions en diferents punts de l’Estat que han de servir com a trampolà cap a accions més contundents, més massives, amb més suport social i repartides per més territoris. El 2 d’abril està convocada una jornada europea de lluita pels drets dels migrants.
Durant el debat sobre el Pla Ibarretxe, una de les crÃtiques fetes tant des del PSOE com des del PP era que la proposta del nou estatut per a Euskadi distingia entre nacionalitat i ciutadania. En la seva boca, és un argument summament hipòcrita. La Llei d’Estrangeria que ells van aprovar, han aplicat i apliquen, es fonamenta justament en aquesta distinció, tot negant els drets bà sics a les persones que no tenen la nacionalitat espanyola com ho fa també la Constitució europea respecte a les persones que no tenen la nacionalitat d’un dels Estats membres de l’UE.
La defensa unità ria d’aquests drets per a tothom, autòctons o immigrants, incloent-hi el dret al treball i a les prestacions socials dignes, és una de les tasques més importants que tenim per davant.
publicat al nº13 (març 2005) de Revolta Global |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/
|
This work is in the public domain |
