Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
8 de Març: tots els drets ciutadans aconseguits?
07 mar 2005
El 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, sorgeix per la voluntat de les dones dels moviments revolucionaris d’ajuntar les veus de totes les dones per les seves reivindicacions específiques.
8marc.jpg
Endarrere queda un segle XX en el qual les dones hem lluitat per enormes canvis: el dret al vot, al divorci, a decidir sobre el nostre cos; que el matrimoni, la llar i la maternitat no siguin la nostra única destinació; a lâaccés a lâeducació, a la independència econòmica a través del treball retribuït, incloent moltes ocupacions que abans per costum o per llei ens estaven vedades. Hem lluitat per trencar el silenci i la invisibilidad en els quals el patriarcat ha mantingut la nostra aportació al pensament, la ciència i lâart, recuperant i reconstruint la nostra història i la nostra memòria de gènere.

Aquests assoliments no han estat iguals per a totes les dones i hem de seguir lluitant per més espais de llibertat. Per aconseguir tots els drets ciutadans que ens són retallats per un tractat de Constitució Europea aprovat âper daltâ? i que no respecta el que aconseguim amb tant esforç i que no assumeix el que ens falta per aconseguir.

Per totes aquestes raons hem de seguir denunciant i exigint:

Que no es produesquen més morts de dones (17 en el que va dâany) i agressions. Es pot considerar que hem donat un pas amb âla Llei Integral contra la violència de gènereâ? però és molt petit. Solament sâaconseguirà acabar amb la violència masclista quan acabem amb els mecanismes que mantenen la desigualtat, que generen discriminació i la posició de poder dels homes sobre les dones. Quan una Constitució Europea denuncie aquests mecanismes en lloc de fomentar-los.

Lâocupació femenina no passa de ser una promesa. En un estudi presentat en la Comunitat de Madrid per CC.OO. es constata que de la totalitat de les persones en atur el 59 % són dones i que les dones que treballen en la seva majoria ho fan en precari, percebent un 31 % menys de salari que els homes en treballs dâigual valor.

La precarización també afecta, i molt, al treball domèstic, que segueix recaient de forma desproporcionada, si no exclusiva, sobre les dones i que sâincrementa a lâhaver de pal·liar la manca de serveis socials que cada vegada es retallen més. Aquest treball no remunerat representa el doble del remunerat, i la jornada laboral total de les dones duplica a la dels homes.

Les dones transexuals es troben amb tot tipus dâobstacles mèdics i legals per a poder decidir sobre el seu cos i el seu gènere, i a ser respectades i tractades com ciutadanes de ple dret.

Les dones prostitutes tenen dret a exercir el seu treball, sense màfies o proxenetes, i en conseqüència sense veure la seva salut i integritat física en perill, i a ser respectades per una societat que amb massa facilitat pràctica una doble moral.

Sabem que el 97% de les dones que avorten ho ha de fer en clíniques privades, quan hauria de ser la xarxa sanitària pública qui atengués aquesta demanda. Mentre no es modifiqui aquesta situació i es despenalitze lâavortament, el dret de les dones a decidir estarà condicionat i tutelat. Exigim que la píndola del dia després, es facilite en la xarxa sanitària pública.

Hi ha qui diu que les dones ja hem aconseguit els drets de ciutadania. No obstant això, moltes segueixen sent âciutadanes de segona categoriaâ?. Com les dones immigrants, que viuen i treballen de manera il·legal, sense dret a lâobtenció dâun permís de treball i residència que els garantesca una qualitat de vida, és a dir exemptes de drets formals i reals i exposades a la violència institucional.

Ens preocupa lâestatus privilegiat que els fonamentalismes religiosos, com el Vaticà, tenen en les Nacions Unides, posa en perill la salut i la vida de les dones, anteposant la tradició patriarcal als drets humans. Exigim la fi de les agressions contínues dels poders religiosos contra els nostres drets i la llibertat de decisió sobre el nostre propi cos i sobre la nostra sexualitat.

Sabem que en la resta del món hi ha moltes dones que lluiten per la mateixa causa. Perquè el néixer en determinats països comporta que les dones siguin condemnades a passar la vida sota un âxadorâ? o desaparèixer sota el sudari de la âburkaâ?. Són mutilades genitalment en la més tendra infància o en la seva joventut, en nom de velles tradicions, i veuen vulnerats tots els seus drets sistemàticament. Exigim els siga concedit asil polític a quantes dones decideixin fugir de les situacions dâopressió patriarcal a les quals es veuen sotmeses en els seus països dâorigen. Expressem, també, la nostra solidaritat amb totes aquestes dones i amb aquelles que, víctimes de les guerres, es converteixen en territoris de conquesta de règims militaristes.

Per tot això i molt més, us animem a totes les dones a seguir reivindicant els nostres drets i a unir les nostres veus per a manifestar-ho públicament aquest 8 de Març.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050306.htm

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa