|
|
|
Notícies :: dones |
|
8 de Març: tots els drets ciutadans aconseguits?
|
|
per Alicia López i Mª Jesús Miranda
Correu-e: revoltaglobal ARROBA revoltaglobal.net (no verificat!) |
07 mar 2005
|
|
El 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, sorgeix per la voluntat de les dones dels moviments revolucionaris d’ajuntar les veus de totes les dones per les seves reivindicacions específiques. |
|
Endarrere queda un segle XX en el qual les dones hem lluitat per enormes canvis: el dret al vot, al divorci, a decidir sobre el nostre cos; que el matrimoni, la llar i la maternitat no siguin la nostra única destinació; a l’accés a l’educació, a la independència econòmica a través del treball retribuït, incloent moltes ocupacions que abans per costum o per llei ens estaven vedades. Hem lluitat per trencar el silenci i la invisibilidad en els quals el patriarcat ha mantingut la nostra aportació al pensament, la ciència i l’art, recuperant i reconstruint la nostra història i la nostra memòria de gènere.
Aquests assoliments no han estat iguals per a totes les dones i hem de seguir lluitant per més espais de llibertat. Per aconseguir tots els drets ciutadans que ens són retallats per un tractat de Constitució Europea aprovat “per dalt� i que no respecta el que aconseguim amb tant esforç i que no assumeix el que ens falta per aconseguir.
Per totes aquestes raons hem de seguir denunciant i exigint:
Que no es produesquen més morts de dones (17 en el que va d’any) i agressions. Es pot considerar que hem donat un pas amb “la Llei Integral contra la violència de gènere� però és molt petit. Solament s’aconseguirà acabar amb la violència masclista quan acabem amb els mecanismes que mantenen la desigualtat, que generen discriminació i la posició de poder dels homes sobre les dones. Quan una Constitució Europea denuncie aquests mecanismes en lloc de fomentar-los.
L’ocupació femenina no passa de ser una promesa. En un estudi presentat en la Comunitat de Madrid per CC.OO. es constata que de la totalitat de les persones en atur el 59 % són dones i que les dones que treballen en la seva majoria ho fan en precari, percebent un 31 % menys de salari que els homes en treballs d’igual valor.
La precarización també afecta, i molt, al treball domèstic, que segueix recaient de forma desproporcionada, si no exclusiva, sobre les dones i que s’incrementa a l’haver de pal·liar la manca de serveis socials que cada vegada es retallen més. Aquest treball no remunerat representa el doble del remunerat, i la jornada laboral total de les dones duplica a la dels homes.
Les dones transexuals es troben amb tot tipus d’obstacles mèdics i legals per a poder decidir sobre el seu cos i el seu gènere, i a ser respectades i tractades com ciutadanes de ple dret.
Les dones prostitutes tenen dret a exercir el seu treball, sense mà fies o proxenetes, i en conseqüència sense veure la seva salut i integritat fÃsica en perill, i a ser respectades per una societat que amb massa facilitat prà ctica una doble moral.
Sabem que el 97% de les dones que avorten ho ha de fer en clÃniques privades, quan hauria de ser la xarxa sanità ria pública qui atengués aquesta demanda. Mentre no es modifiqui aquesta situació i es despenalitze l’avortament, el dret de les dones a decidir estarà condicionat i tutelat. Exigim que la pÃndola del dia després, es facilite en la xarxa sanità ria pública.
Hi ha qui diu que les dones ja hem aconseguit els drets de ciutadania. No obstant això, moltes segueixen sent “ciutadanes de segona categoriaâ€?. Com les dones immigrants, que viuen i treballen de manera il·legal, sense dret a l’obtenció d’un permÃs de treball i residència que els garantesca una qualitat de vida, és a dir exemptes de drets formals i reals i exposades a la violència institucional.
Ens preocupa l’estatus privilegiat que els fonamentalismes religiosos, com el Vaticà , tenen en les Nacions Unides, posa en perill la salut i la vida de les dones, anteposant la tradició patriarcal als drets humans. Exigim la fi de les agressions contÃnues dels poders religiosos contra els nostres drets i la llibertat de decisió sobre el nostre propi cos i sobre la nostra sexualitat.
Sabem que en la resta del món hi ha moltes dones que lluiten per la mateixa causa. Perquè el néixer en determinats països comporta que les dones siguin condemnades a passar la vida sota un “xadorâ€? o desaparèixer sota el sudari de la “burkaâ€?. Són mutilades genitalment en la més tendra infà ncia o en la seva joventut, en nom de velles tradicions, i veuen vulnerats tots els seus drets sistemà ticament. Exigim els siga concedit asil polÃtic a quantes dones decideixin fugir de les situacions d’opressió patriarcal a les quals es veuen sotmeses en els seus països d’origen. Expressem, també, la nostra solidaritat amb totes aquestes dones i amb aquelles que, vÃctimes de les guerres, es converteixen en territoris de conquesta de règims militaristes.
Per tot això i molt més, us animem a totes les dones a seguir reivindicant els nostres drets i a unir les nostres veus per a manifestar-ho públicament aquest 8 de Març. |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_050306.htm
|
This work is in the public domain |
