|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Comencen les accions de la setmana antitransgènica
|
|
|
per PTF- Comunicació |
07 mar 2005
|
|
Sis membres de la Plataforma Transgèncis Fora s'han penjat als arbres de la Gran Via davant del DARP en protesta per la inminent aprovació del Decret de Coexistència que legalitzarà l'agricultura transgència a Catalunya. |
Aquest matà ha començat la setmana de mobilitzacions en contra del Decret de Coexistència que legalitzarà l'agricultura transgènica a Catalunya. La primera acció duta a terme ha començat aquest matà a dos quarts de deu: sis membres de la Plataforma Transgèncis Fora s'han instal·lat als arbres de la Gran Via davant del DARP (Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614. Les primeres hores del matà s'han dedicat a l'adequació de l'espai per a passar-hi aquesta setmana. S'ha insta·lat un punt d'informació sobre l'acció que es mantindrà al llarg de la setmana, alhora que s'han organitzat diverses mobilitzacions.
Ara només hi faltes tu!!
Vine i participa en les accions!!
del 7 al 12 de Març
Dilluns 7:
11:00: Roda de premsa
19:00: Concentració a la plaça Sant Jaume. Lectura d'un manifest. Marxa fins a la plaça Universitat
21:00: Sopar popular a la plaça universitat
Dimarts 8:
Participació en els actes del dia de la dona a la plaça Sant Jaume
20:30: Sopar popular a la plaça Universitat
Dimecres 9:
11:00: Acció sorpresa
Dijous 10:
18:00 (Lloc per confirmar): Xerrada informativa i debat sobre els OMG amb la participació de diversos ponents.
Divendres 11:
17:00 a la plaça Universitat: Bicicletada popular pels carrers més "importants" de Barcelona.
20:30 Sopar popular a la plaça Universitat
Dissabte 12 a les 12:00:
Manifestació multitudinà ria !!
Avisa a tanta gent com puguis, associacions, cooperatives de consumidors, ong's, etc. Tots fem falta !!
Informa't a: http://www.agrariamanresa.org/transgenics/
Per què ens oposem als transgènics?
Què són els transgènics ?
Transgènic (o OMG: Organisme Modificat Genèticament) és un organisme viu al qual se li han incorporat artificialment gens d’altres organismes. Aquest “intercanvi� de gens mai podria passar de forma natural entre diferents espècies i encara menys entre diferents regnes.
Les falses promeses de la manipulació genètica
1. “S’ha demostrat cientÃficament la inoqüitat d’aquests alimentsâ€?
No es coneixen amb exactitud els efectes perjudicials per a la salut perquè en cap moment s’han realitzat els estudis pertinents. Els cientÃfics independents que estan investigant aquest tema són sistemà ticament expulsats dels centres de recerca i de les universitats. Per altra banda, els productes de l’agricultura transgènica contenen habitualment una quantitat molt més gran de residus de productes quÃmics de sÃntesi (pesticides,...).
2. “Tenen uns rendiments superiors i representen menys problemes de plagues�
Hi ha gairebé unanimitat en constatar que els cultius transgènics no produeixen més. Malgrat que en una primera fase sigui possible la reducció de l’ús de plaguicides, a mesura que augmenta la resistència de les plagues cal utilitzar-ne cada cop més.
3. “Acabaran amb la fam al món�
Actualment la relació d’aliments per habitant és major que mai: les veritables causes de la fam són la mala repartició dels aliments i la riquesa.
La penetració gairebé total de la soja transgènica a Argentina ha coincidit amb l’empobriment generalitzat del paÃs i ha estat acompanyada per un augment espectacular de bancarrotes, pagesos sense terra i un augment de la mortalitat infantil.
Els transgènics representen l’última imposició des del model agrÃcola industrial i exportador que continua ampliant desigualtats entre Nord i Sud. Però també es veuen perjudicats els petits productors d’arreu del món que cada cop són més depenents de les multinacionals que comercialitzen tant les llavors com els agroquÃmics.
4. “No tenen cap repercussió negativa sobre el medi ambient�
El pol·len d’un panÃs (transgènic o no) té un radi d’acció de 2 Km. Pot passar perfectament que panÃs no transgènic sigui contaminat pel pol·len del panÃs transgènic. S’ha vist que alguns transgènics poden afectar espècies d’insectes beneficioses. A Mèxic s’ha trobat contaminació genètica de panÃs en almenys nou estats diferents malgrat que no es cultiven transgènics en tot el paÃs. Aquests resultats són especialment preocupants ja que Mèxic és el centre d’origen i diversitat del panÃs al món.
A l’Estat Espanyol l’agricultura convencional també està molt contaminada per OMG però no es realitzen proves per a detectar-los. Sols a l’agricultura ecològica es fan aquestes proves perquè l’etiquetatge ecològic no permet contingut transgènic.
El 2001, es van trobar quantitats d’OMG als cultius de tres explotacions ecològiques, dos de panÃs i una de soja, a Navarra.
5. “La investigació és pública i objectiva�
A partir dels anys 80 la investigació agrÃcola s’ha anat privatitzant. La investigació “públicaâ€? està finançada per les empreses biotecnològiques de manera que elles controlen quins estudis es publiquen en funció dels seus resultats. Un resultat negatiu seria perillós perquè les empreses han d’amortitzar al voltant de 30.000 milions d’euros per cada varietat transgènica obtinguda. Clarament, tenen un fort interès en el seu èxit. En canvi, altres à rees molt més importants però que no generen tants beneficis, com ara l’estudi del sòl o l’agroecologia no han rebut prà cticament cap finançament.
Al plat ? SÃ, sobretot en aliments transformats, des de rebosteria i pa fins a salses, refrescos, gelats, melmelades,..
Cal recordar que els transgènics entren a la cadena alimentà ria també a través dels pinsos per a l’alimentació animal: ni els propis ramaders saben si estan alimentant amb pinsos transgènics.
I no estan etiquetats ? No, tot i que existeix un Reglament Europeu que obliga a etiquetar ingredients, additius i aromes derivats de soja o panÃs transgènic. A més, si no es detecta l’OMG al producte final, no cal que compleixin i escapen de l’etiquetat!
Tot i això, la solució no és un correcte etiquetatge. Degut a la contaminació transgènica, la producció d’aliments transgènics en sà mateixa impossibilita la coexistència d’altres tipus d’agricultura i, per tant, el nostre dret a escollir allò que volem consumir.
Al camp ? SÃ, a Catalunya hi ha unes 80 mil hectà rees de panÃs transgènic sembrat, sobretot a la provÃncia de Lleida. A la comarca de La Vall d’Aran s’han trobat OMG en pinsos per a l’alimentació animal i la Generalitat ha intentat ocultar-ho.
I no hi ha control ? No, un cop la varietat s’ha aprovat no s’exigeix cap seguiment més. De fet, el pagès mateix sovint no sap que està sembrant llavors modificades genèticament.
I què pot passar ? Un conreu transgènic pot creuar-se fà cilment amb cultius que no ho són. Ni les empreses patentadores ni les institucions volen assumir cap responsabilitat davant dels possibles efectes perjudicials pel medi ambient i per a la salut.
L’actual model agrÃcola té un enfocament totalment productivista. Valora l’alta producció per sobre els interessos dels pagesos, el medi ambient i la seguretat i qualitat dels nostres aliments.
La situació actual ?
El govern central i el Darp de Catalunya estan preparant un decret que promou la coexistència i per tant la legalització dels OMG i la conseqüent desaparició de qualsevol altre tipus d'agricultura.
I nosaltres, què hi podem fer ?
- Ser unes consumidores crÃtiques i informades; no comprar transgènics i consultar la guia d’aliments transgènics (www.greenpeace.es) per a saber quins productes contenen OMG.
- Recolzar altres tipus d’agricultura: consumir productes de producció agroecològica: productes locals, de temporada, obtinguts el més directament possible i produïts tenint en compte criteris socials.
-Contactar amb la Plataforma Transgènics Fora!
Estem duent a terme una campanya d’acció i sensibilització contra els transgènics. Visita la nostra web a:
http://www.agrariamanresa.org/transgenics/
- Informar-te'n a:
www.ecologistasenaccion.org,
www.grain.org,
www.saveourseeds.org,
www.biotechmic.org |
This work is in the public domain |
