Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: xarxa i llibertat : dones
On es troba el feminisme dins del ciberfeminisme?
06 mar 2005
La primera trobada del Cyberfeminist International es va celebrar a Kassel, Alemanya, del 20 al 28 de setembre de l997, i formava part del Hybrid Workspace at Documenta X. Després de vuit dies de vida i treball diaris intensos amb més de 30 participants en aquest acte, Faith Wilding fa una reflexió sobre el significat d'aquests debats i les seves implicacions tant per als intents de definir, i els arguments en contra de buscar una definició del ciberfeminisme.
Mentre aquests debats i els que els van seguir debats on-line proporcionen un navegador mitjançant el qual les pràctiques possibles d'un moviment ciberfeminista arriben a ser visibles, especialment mitjançant la llista de FACES, el que la preocupa és la manera en què aquestes polítiques puguin ser traslladades a la pràctica per una política ciberfeminista compromesa en la Xarxa.

Contra la definició

La pregunta de com s'ha de definir el ciberfeminisme es troba al bell mig de les posicions contemporànies, que sovint són contradictòries, de les dones que treballen amb les noves tecnologies i les polítiques feministes. La posició de la Sadie Plant quant al ciberfeminisme, per exemple, s'ha identificat com una "insurrecció absolutament posthumana - la revolta d'un sistema emergent que inclou les dones i els ordenadors, en contra de l'opinió mundial i la realitat material d'un patriarcat que segueix intentant dominar-los. Aquesta és una aliança dels 'béns' contra els seus propietaris, una aliança de dones i màquines " (1). Aquesta visió utòpica de la revolta i la fusió entre la dona i la màquina també queda patent en el Manifest Ciberfeminista per al segle XXI de VNS Matrix: "som el virus del nou desordre mundial /rebentant allò simbòlic des de dins /sabotejadores de l'ordinador central del gran papà /el clítoris és una línia directa a la matriu..."(2) Rosi Braidotti ofereix una altra visió d'aquest debat: "....el ciberfeminisme requereix cultivar una cultura d'alegria i afirmació....Avui dia les dones han d'emprendre el ball a través del ciberespai, encara que només sigui per assegurar-nos que els joy-stick dels cowboys del ciberespai no reprodueixin una fal.làcia unívoca sota la màscara de la multiplicitat...."(3)


L'informe de premsa que es va emetre durant els debats de les ciberfeministes a Kassel va anunciar que: "La primera trobada CIBERFEMINISTA INTERNACIONAL evita les traves de la definició amb diferents actituds envers l'art, la cultura, la teoria, la política, la comunicació i la tecnologia-el territori de Internet." Estranyament, el que va sorgir d'aquests debats va ser un intent de definir el ciberfeminisme mitjançant el rebuig, patent no solament en la intensitat dels arguments, sinó també en les cent antítesis realitzades allí - per exemple: "el ciberfeminisme no és una declaració de moda / sajbrfeminizm nije usamljen/el ciberfeminisme no és una ideologia, sinó un navegador /cyberfeminismus ist keine theorie/ el ciberfeminisme no és una frontera/(4)..." No obstant això, les raons proporcionades per aquelles que es van negar a definir el ciberfeminisme - tot i que s'autodenominaven ciberfeministes - indiquen una profunda ambivalència en la relació del que elles, les moltes dones connectades a l'ús de la Xarxa, perceben com a història, teoria i pràctica monumental del feminisme del passat. Van sorgir tres manifestacions principals d'aquesta ambivalència i la seva rellevància quant a les condicions contemporànies amb què s'enfronten les dones relacionades amb la tecnologia que requereixen un examen més detallat.

1. El rebuig del feminisme "de l'antiga escola" (dècada dels setanta).

Segons aquesta polèmica, el feminisme "de l'antiga escola" (dècada dels '70) es caracteritza per la seva naturalesa monumental, sovint constrictiu (políticament correcte), que indueix a la culpabilitat, essencialista, anti-tecnologia, anti-sexe, i no rellevant per les circumstàncies de les dones en les noves tecnologies (segons que es dedueix del debats de Kassel, aquest concepte és comú als EUA i a Europa occidental). Irònicament, en la pràctica real el ciberfeminisme ja ha adoptat moltes de les estratègies dels moviments de d'avantguarda i feministes, incloent-hi el separatisme estratègic (llistes només per a dones, grups d'autoajuda, grups de xat, xarxes i formació tecnològica de dona a dona), l'anàlisi feminista cultural i social i la teoria del llenguatge, la creació de noves imatges de les dones en la Xarxa per tal de confrontar als estereotips sexistes que abunden (avatars feministes, ciborgs, fusió de generes), la crítica feminista en xarxa, l'essencialisme estratègic, etc. El rebuig del feminisme històric és problemàtic ja que aconsegueix uns objectius però en destrueix un altre i s'associa incòmodament a les pors generalitzades, els estereotips i els falsos conceptes de feminisme.

Com és que tantes dones joves (i homes) als EEUU (i a Europa) saben tan poc fins i tot sobre la història recent de les dones, per no parlar dels moviments feministes del passat i les seves filosofies? És una temptació assenyalar amb el dit els sistemes educatius i les institucions que segueixin tractant la història de les dones i la de les poblacions racials i ètniques marginades com si fossin annexos de la història "normal", relegant-les a uns cursos o departaments especialitzats. Però els problemes rauen en una capa encara més profunda. La tasca política de construir un moviment és una habilitat que s'ha de tornar a aprendre a cada generació, i requereix l'ajuda d'unes practicants experimentades. La lluita per mantenir vives les pràctiques i històries de resistència avui dia és més difícil tenint en compte la cultura de consum que prospera mitjançant les novetats, la velocitat, l'obsolescència, la fugacitat, la virtualitat, la simulació i les promeses utòpiques de la tecnologia. La cultura de consumista sempre es manté jove i fa que fins i tot el recent passat sembli remot i mític. Mentre les dones joves estan a punt d'entrar en la economia de la tecnologia, moltes feministes grans no estan segures de com han de considerar els temes de les dones que treballen amb les noves tecnologies, ni com adaptar les estratègies de les feministes a les condicions de la nova cultura de la informació. Per tant, el problema per al ciberfeminisme és com incorporar les lliçons d'història a les polítiques de les feministes activistes de tal forma que sigui el més adequat per tractar els temes de les dones en la cultura de la tecnologia.

Òbviament el problema de perdre uns coneixements històrics i un lligam amb els moviments radicals del passat no es limita al feminisme --és endèmic en els moviments de l'esquerra en general. En discutir la importància de conèixer la història no pretenc retre homenatge nostàlgic als moments d'un passat gloriós. Si les ciberfeministes desitgen evitar els errors de les feministes del passat, han de comprendre la història de la lluita feminista. I si pretenen expansionar la seva influència en la Xarxa i negociar els temes de les diferències més enllà dels límits generacionals, econòmics, educatius, racials, nacionals i experimentals, han de buscar unes coalicions i aliances amb grups diversos de dones relacionades amb el circuit integrat de les tecnologies globals. Al mateix temps, és igualment important una estreta familiaritat amb els estudis postcolonials i amb les històries de la dominació imperialista i colonialista -i la resistència a aquests - per a una pràctica de les polítiques ciberfeministes.

2. Cibernena-isme.

Si s'ha de jutjar amb una ullada ràpida per la Xarxa, una de les rebel·lions més populars de les feministes que actualment practiquen les dones en la Xarxa és el "cibernena-isme" amb totes les seves variants: "webnenes", "nenes motí", "nenes guerrilla", "nenes dolentes", etc. Com ha destacat la Rosi Braidotti (5) i d'altres, la tasca sovint irònica, paròdica, humorística, apassionada, enfadada o agressiva de molts d'aquests grups recents de "nenes", és la manifestació important d'unes noves representacions femenines subjectives i culturals en el ciberespai. Actualment existeix una amplia selecció d'articulacions de pràctiques feministes i protofeministes en aquests 'grups' diversos que van des de les llistes de correus de xat on "qualsevol persona femella pot apuntar-se " fins als de ciència-ficció, ciberpunk, i femporn magazines; projectes d'anti-discriminació; exhibicionisme sexual; experimentació transgènere; separatisme lèsbic; autoajuda mèdica; autopromoció artística; serveis d'ocupació i de cites; o simplement un lloc per airejar les queixes. El cibernena-isme generalment sembla subscriure's a una certa dosi d'actitud utòpica de la xarxa: "qualsevol cosa que vulguis ser i fer en el ciberespai, mola". Malgrat les queixes en contra dels homes en general, que dominen alguns debats i pàgines web, la majoria de les cibernenes no semblen estar interessades a comprometre's amb una crítica política de la posició de les dones en la Xarxa - en comptes d'això adopten una actitud més aviat antiteòrica que sembla dominar la Xarxa últimament; preferirien expressar directament les seves idees a través del seu art i de les pràctiques interactives.

Mentre les cibernenes de vegades utilitzen (sigui conscientment o inconscient) les anàlisis feministes de les representacions en els mitjans de comunicació de la dona -i sobre les estratègies i l'obra de moltes artistes feministes- sovint també s'apropien de les imatges sexistes i estereotipades de la dona dels mitjans de comunicació populars i sense pensar les tornen a fer circular -la "nena del gàngster, la femella ciborg carregada de sexe i la tira del còmic dels anys '50 del Tupperware són els favorits-sense cap anàlisi ni recontextualització crítica. La creació d'unes imatges més positives i complexes de la dona que trenquin els motlles dels codis de gènere que dominen en la Xarxa (i en els mitjans populars) requereixen molts caps intel·ligents, i existeix una profunda i suggeridora investigació sobre el feminisme, que va des dels ciborgs monstruosos de Haraway, la flexibilitat dels gèneres de Judith Butler, fins als gèneres recombinants d'Octavia Butler. Tot tipus d'éssers híbrids poden alterar el vell binomi masculí/femení.

Les diferents trajectòries del cibernena són importants com a vectors d'estudi, investigació, invenció i afirmació. Però no poden reemplaçar el treball dur que es requereix per a identificar i modificar les estructures de gènere, el contingut i els efectes de les noves tecnologies sobre la dona a nivell mundial. Si és veritat, com argumenta Sadie Plant que "les dones no han jugat un paper insignificant en l'aparició de les màquines digitals.....[ja que] les dones han estat simuladores, acobladores i programadores de les màquines digitals, (6)" aleshores, per què hi ha tan poques dones en els llocs visibles de lideratge en el món de l'electrònica? Per què les dones representen un percentatge tan petit dels programadors de la informàtica, dissenyadors de software, analistes de sistemes i hackers, mentre que són la majoria de teclistes, acobladors de xips i instal·ladors, i teleoperadors sense formació que mantenen funcionant les dades globals i els bancs de dades? Per què persisteix la percepció generalitzada que les dones són tecnofòbiques? Malauradament, la lliçó d'Ada Lovelace és que encara que les dones som les que han contribuït més a l'invent dels ordinadors i a la seva programació, això no ha fet canviar la percepció --o la realitat-de la condició de la dona en les noves tecnologies. Passar per nenes dolentes a Internet en si mateix no desafiarà l'status quo, però podria proporcionar uns moments refrescants de deliri iconoclasta. Però si s'unís l'energia i la invenció de les nenes a la teoria i pràctica de la política compromesa.....Imagineu-vos!

Imagineu-vos les teòriques ciberfeministes unint-se amb les artistes més agosarades i astutes de la Xarxa per tal de visualitzar unes noves representacions femenines dels cossos, les llengües i les subjectivitats en el ciberespai! Actualment (als EEUU) existeix poca col·laboració entre professores teòriques feministes, artistes feministes i la cultura generalitzada de dones a la Xarxa. Què passaria si aquests grups treballessin junts per visualitzar i interpretar unes teories noves i les fessin circular d'una forma generalitzada i accessible? Imagineu-vos que utilitzéssim les xarxes electròniques existents per connectar grups diversos d'usuàries d'ordinadors (incloent-hi les teletreballadores i programadores teclistes) en un intercanvi d'informació sobre les seves condicions de treball i les seves vides dia a dia a la Xarxa; imagineu-vos que utilitzéssim aquesta xarxa d'informació com una base d'acció per a tractar els temes de les treballadores digitals en la reestructuració global de l'ocupació. Aquests projectes podrien lligar tant les aspiracions utòpiques com les polítiques del ciberfeminisme.

3. Utopisme en la Xarxa.

Com s'ha constatat en un assaig anterior sobre la condició política del ciberfeminisme, queda molt a dir abans de considerar el ciberfeminisme una nova onada de pràctica del feminisme prometedora que pugui pugnar pels territoris tecnològicament complexos y traçar un nou camí per a les dones (7). Però existeix la tendència entre moltes ciberfeministes a creure, per satisfer les esperances tecno-utòpiques, que els nous mitjans electrònics ofereixen a les dones començar de bell nou per a crear nous llenguatges, programes, plataformes, imatges, identitats fluides i les definicions de multi-subjectes en el ciberespai; per tal que les dones puguin, de debò, recodificar, redissenyar, i reprogramar la tecnologia de la informació i ajudin així a canviar la condició femenina. Aquest utopisme defensa que el ciberespai sigui un espai lliure on el gènere no importi -pots ser el que vulguis sense tenir en compte la teva edat, sexe, raça o posició econòmica "reals" -i que rebutgi una posició del subjecte fix. Dit d'una altra manera, el ciberespai es considera una arena inherentment lliure de les mateixes velles relacions i lluites entre gèneres. No obstant això, és de crucial importància que es reconegui que els nous mitjans de comunicació existeixen dins d'un marc social que ja està establert dins de les seves pràctiques i encarnat dins d'uns entorns econòmics, polítics i culturals que segueixen sent profundament sexistes i racistes. A diferència dels somnis de molts utòpics de la Xarxa, aquesta no esborra automàticament les jerarquies mitjançant els intercanvis lliures d'informació traspassant els límits. A més, la Xarxa no és una utopia sense gènere; ja està gravat socialment pel que fa a cossos, sexe, edat, economia, classe social i raça. Malgrat les contribucions innovadores indiscutibles per part de les dones a la invenció i el desenvolupament de la tecnologia informàtica, l'Internet actual és una zona disputada que es va originar històricament com un sistema per a proporcionar ajuda a les tecnologies de guerra, i actualment forma part de les institucions masclistes. Qualsevol nova possibilitat que s'imagini a la Xarxa primer haurà de reconèixer i tenir en compte les implicacions de les seves formacions fundadores així com les condicions polítiques actuals. Evidentment, és un acte radical introduir la paraula feminisme en el ciberespai, i intentar interrompre el flux dels codis masculins declarant valentament la intenció d'encreuar, hibridar, provocar i pertorbar l'ordre masculí de les coses de l'entorn de la Xarxa. Històricament, el feminisme sempre ha comportat unes pertorbacions perilloses, actes encoberts i manifestament oberts, i la declaració de guerra contra les creences, tradicions, estructures socials patriarcals -i ha ofert unes visions utòpiques d'un món sense rols de gènere. Un ciberfeminisme políticament intel·ligent i a favor de les minories, i utilitzant la saviesa apresa de les lluites anteriors, podria formar una política desimbolta i pertorbadora amb l'objectiu de deconstruir les condicions patriarcals que actualment elaboren els codis, els llenguatges, les imatges i les estructures de la Xarxa.

La definició com a estratègia política

Vinculant els termes "ciber" i "feminisme" es crea una nova formació crucial dins de la història de(ls) feminisme(s) i dels mitjans electrònics (e-media). Cada part del terme modifica necessàriament el significat de l'altre. "Feminisme" (o més aviat, "feminismes") s'ha entès com un moviment històric -i contemporani-transnacional per a la justícia i la llibertat de la dona, que depèn de la participació de les activistes vinculades a grups locals, nacionals, i internacionals (8). Se centra en les condicions materials, polítiques, emocionals, sexuals i psíquiques que es deriven de l'estructuració social diferenciada de les dones i els rols de gènere. Si es vincula això amb "ciber," que significa dirigir, governar, controlar, podem imaginar la possibilitat immensa del feminisme al timó electrònic. Els CiberfeminismeS podrien imaginar maneres de connectar les pràctiques històriques i filosòfiques del feminisme als projectes contemporanis i les xarxes tant a dins com a fora de la Xarxa, i amb les vides materials i experiències de les dones dins del circuit integrat, tenint sempre en compte l'edat, la raça, la classe, i les diferències econòmiques. Si el feminisme ha d'estar a l'altura del seu ciberpotencial, aleshores haurà de transformar-se per estar al nivell de la complexitat canviant de les realitats socials i les condicions de vida que hem vist modificar-se per l'impacte profund que les comunicacions i la tecnociència tenen en les nostres vides.

Tot i que el rebuig de la definició sembli una tàctica atractiva, sense jerarquia i en contra de la identitat, en realitat els ho deixem molt fàcil als qui preferirien un quietisme a la Xarxa: Doneu a unes quantes dones afortunades uns ordinadors amb què poder jugar i callaran, deixaran de queixar-se. Davant d'aquesta actitud les ciberfeministes hauran de ser molt cauteloses i crítiques. L'accés a Internet encara segueix sent un privilegi, i de cap de les maneres s'haurà de considerar un dret universal (ni tan sols això seria necessàriament útil ni desitjable per a tots). Mentre que el màrqueting genial del consumisme ha tingut èxit en aconseguir que el ser propietari d'un PC sembli tan imperatiu com disposar d'un telèfon, els ordinadors són en realitat uns instruments poderosos que poden proporcionar a la persona que en disposi d'un un avantatge polític (l'ordinador personal és l'ordinador polític). Si la Xarxa és cada vegada més el canal mitjançant el qual moltes persones (de les nacions sobredesenvolupades) obtenen la major part de la seva informació, aleshores és molt important com participin les dones a l'hora de programar, de fixar les polítiques i les formacions del contingut de la Xarxa, ja que cal contextualitzar la informació que s'obté de la Xarxa tant per part del receptor com per part del remitent. A Internet, el feminisme disposa d'un nou públic transnacional que necessita educar-se en la seva història i les seves condicions contemporànies des del moment que predominen als diferents països. Per a molts, el ciberfeminisme podria ser el punt d'entrada al discurs i a l'activisme feministes. Tot i que existeix una gran quantitat d'informació sobre el feminisme disponible a la Xarxa -i que constantment apareixen noves pàgines web- cal recordar que contra més es contextualitzi políticament aquesta informació, i es vinculi a les práctiques, a l'activisme i a les condicions de la vida quotidiana, més probable és que sigui efectiu per a ajudar a connectar i mobilitzar la gent (9). Un exemple potent es troba a la Xarxa Zamir (Zamir "per la pau") de la BBS i l'e-mail que es va crear després d'esclatar la guerra civil a Iugoslàvia el 1991 per connectar els activistes per la pau a Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, i Bòsnia travessant les fronteres mitjançant ordinadors host a Alemanya. Es tracta que els ordinadors siguin quelcom més que eines juganeres, jocs de consumisme o màquines personals de plaer -són els instruments del propietari, i tenen significats i usos molt diferents per a diferents poblacions. Caldran uns pilots molt astuts per a navegar per aquests canals.

Tot i que les ciberfeministes desitgen evitar els errors perjudicials de l'exclusió, la lesbofòbia, la correcció política i el racisme, que en algunes ocasions van formar part del pensament feminista del passat, el coneixement, l'experiència i l'anàlisi feministes i les seves estratègies acumulades fins als nostres dies són crucials perquè la seva tasca vagi endavant. Si l'objectiu és crear una política feminista a la Xarxa i donar el poder a les dones, aleshores les ciberfeministes hauran de reinterpretar i traslladar les anàlisis, crítiques, estratègies i experiència feministes per a confrontar i refutar les noves condicions, les noves tecnologies i les noves formacions. La definició o autodefinició pot ser una propietat emergent que sorgeixi de la pràctica i canviï amb els moviments de desig i d'acció. La definició pot ser fluida i afirmativa-una declaració d'estratègies, accions i objectius. Es pot crear una solidaritat crucial a la llar de la diferència -la solidaritat, més que la unitat o el consens-la solidaritat com a base per a una acció política efectiva.

Les ciberfeministes tenen massa a perdre per allunyar-se espantades de les dures i estratègiques accions de la política per por de les discussions, la ideologia i les diferències polítiques. Si jo preferís ser una ciberfeminista en lloc d'una deessa, més em valdria saber per què, i haig d'estar disposada a donar-ne la raó.

Una cèl·lula ciberfeminista

Com poden les ciberfeministes organitzar-se per treballar per a un entorn polític, feminista i cultural a la Xarxa? Quines són les diferents àrees de la investigació i l'activitat feministes a la Xarxa que ja comencen a sorgir com una pràctica de les ciberfeministes? La primera trobada Internacional Ciberfeminista (CI) a Kassel serveix com a exemple de l'organiz(m)atció feminista a la Xarxa.

La responsabilitat de l'organització dels dies de treball del CI la va assumir l'OBN (Old Boys Network)-un grup format per a tal propòsit d'unes sis dones -amb consultes on-line amb totes les participants. Gràcies a les comunicacions on-line entre el comitè de l'OBN i les participants, es van establir unes relacions de treball en col·laboració i de contingut de les reunions ja des d'abans del moment de reunir-se les participants cara a cara a Kassel. Va participar al CI un grup divers i canviant de més de trenta dones (autoseleccionades a través d'una invitació oberta a les sòcies de la FACES listserv, [amb un grup central d'unes deu]).

Des del primer dia aquest procés de col·laboració -una forma que recombina els processos de grups de feministes, autoorganizació anàrquica, i un comitè rotatiu -es va desenvolupar entre dones de més de vuit països i d'entorns econòmics, ètnics, professionals i polítics diferents. Cada dia començava amb una reunió de les participants a l'Hybrid Workspace per tal de treballar en grups dividits per tasques (textos, premsa, tècnica, festa de cloenda, etc.) i per organitzar el programa públic del dia. A això van seguir tres hores de conferències i presentacions públiques per al públic de Documenta. A continuació, el grup tancat es va reunir de nou per a sopar i comentar temes com a ara la definició del ciberfeminisme, els objectius dels grups i les accions i els plans de futur. Es va repartir la feina segons la inclinació i l'habilitat de cadascuna; no hi havia cap llista de deures i tampoc hi havia cap pensament preconcebut que totes treballéssim la mateixa quantitat d'hores. Els horaris flexibles varen permetre convivència, actes espontanis, brainstorming i temps personal. Es va mantenir electrònicament la connexió constant de les participants al FACES listserv. Pràcticament totes les activitats s'enregistraren en vídeo- i gravadora d'àudio i fotografies. Els equips personals d'informàtica de les participants es van muntar dins l'espai obert per a la feina/reunions i la majoria de les conferències es van acompanyar d'unes imatges projectades de les pàgines web de les conferenciants. Una participant va ensenyar al grup com es munten les connexions de CU_SeeMe_ i després va continuar participant de forma virtual perquè va haver de marxar; i dues russes que intentaven unir-se al CI a Kassel, varen enviar per fax un diari del seu viatge il·legal mentre passaven d'un país a l'altre per tal d'evitar problemes amb els visats. Així doncs, hi va haver una interacció interessant entre el virtual i la presència en viu. Les interaccions cara a cara es van viure de forma molt més intensa i vigorosa que les comunicacions virtuals, i van forjar diversos graus d'afinitat entre diversos individus i subgrups, alhora que van fer que totes les diferències fossin més palpables. El brainstorming i els actes espontanis va semblar que es produïssin més fàcilment durant les reunions cara a cara. L'oportunitat de les sessions immediates de preguntes i respostes i els debats extensos després de les conferències també van permetre uns intercanvis més íntims i exploradors del que sol ser possible mitjançant les comunicacions on-line. I el que és més important, totes les presentacions, formació pràctica i discussions van tenir lloc dins d'un context de debat intens sobre el feminisme, la qual cosa va provocar una consciència constant de la relació viscuda de les dones amb la tecnologia.

L'àmplia varietat de contingut presentat a les conferències, projectes web i tallers va tractar molts dels temes d'última hora que concerneixen el ciberfeminisme: les teories de la visualització de la diferència entre els sexes a la Xarxa; les autorepresentacions digitals de les dones on-line com a avatars i cossos de dades; anàlisi de les representacions dels gèneres, pàgines web amb sexe, cibersexe, i porno femení; les estratègies de la fusió de gènere i la hibridació per a combatre esterotips, l'essencialisme i les representacions sexistes de les dones; el feminisme com un "navegador"; els perills del desig fetitxista per la informació i la paranoia que han creat les noves tecnologies; la disseminació del coneixement de la dona mitjançant la història; els estudis de les diferències entre les dones i els homes programadors i hackers; un examen de les estratègies de l'art electrònic feminista; els models feministes de l'educació tecnològica; els temes de salut de les dones a la Xarxa; i un debat sobre com organitzar i donar suport a uns projectes d'interrelacions entre feministes en diferents països (10).

Les victòries més grans del debats del CI van ser la confiança, l'amistat, una comprensió i tolerància més profundes de les diferencies; l'habilitat de celebrar uns debats sobre uns temes controvertits i divisoris sense causar una ruptura de grup; i una educació mútua sobre els temes de les dones immergides en la tecnologia, a més d'una comprensió més clara del territori per a la invenció ciberfeminista. Tot i que el CI no va elaborar una llista formal dels objectius, dels actes i dels plans concrets, vam aconseguir un acord general sobre les àrees que requereixen una tasca i un estudi addicionals. Una preocupació constant és la de com fer que el ciberfeminisme sigui més visible i efectiu per a arribar a les diferents poblacions de les dones que utilitzen aquesta tecnologia. Les opcions que vam debatre incloïen la creació d'un cercador ciberfeminista capaç d'enllaçar unes pàgines web feministes estratègiques; informes segons cada país sobre les activitats a la Xarxa i la ciberorganització per a les dones; formar coalicions amb unes dones tècnics, programadores, científiques i hackers, per tal d'enllaçar la teoria feminista a la Xarxa, els continguts i la pràctica amb la investigació i invenció tecnològiques; els projectes d'educació (tant per als homes com per a les dones) en la tecnologia, la programació i el disseny de software i hardware, que tractaria de les construccions tradicionals dels gèneres i els prejudicis basats en la tecnologia; i estudis addicionals sobre com la reestructuració global contínua de la labor de les dones és el resultat dels canvis omnipresents introduïts per la tecnologia informàtica.

El "(Ciber)Feminisme com un navegador per a veure la vida." (11)

Si les ciberfeministes tenen el desig d'investigar, teoritzar, treballar de forma pràctica i evidenciar com afecten a les dones (i a altres col.lectius) arreu del món les noves tecnologies de la comunicació, la tecnociència i la dominació de les xarxes globals de comunicacions, hauran de començar per formular d'una forma clara els objectius polítics del ciberfeminisme i les seves posicions. Les ciberfeministes tenen l'oportunitat de crear unes noves formulacions de la teoria i la pràctica feministes que dirigeixin les noves i complexes condicions socials, culturals i econòmiques que han creat les tecnologies globals. Els usos estratègicament i políticament intel·ligents d'aquestes tecnologies poden facilitar la tasca d'un moviment transnacional que busca infiltrar-se i assaltar les xarxes del poder i la comunicació mitjançant projectes de solidaritat, educació, llibertat, visió i resistència activista-feminista. Per tal que resulti efectiu crear un entorn feminista polititzat en la Xarxa que desafiï el seves actuals estructures de gènere, raça, edat i classe, les ciberfeministes han de recórrer als estudis i les estratègies de la història avantguardista de les feministes i les seves crítiques del patriarcat institucionalitzat. Mentre declaren les noves possibilitats per a les dones dins del ciberespai, les ciberfeministes han de criticar les construccions utòpiques i mítiques de la Xarxa, i esforçar-se per treballar amb altres grups de resistència a la Xarxa mitjançant coalicions d'activistes. Les ciberfeministes s'han de declarar solidàries amb les iniciatives feministes i postcolonials transnacionals, i s'ha de treballar per a utilitzar el seu accés a les tecnologies de comunicacions i xarxes electròniques per donar suport a aquestes iniciatives.

NOTES

1. Caroline Bassett, "With a Little Help from Our (New) Friends?" mute, agost de l997, 46-49.
2. VNS Matrix pàgina web: [sysx.apana.org.au/artists/vns/]
3. Rosi Braidotti, "Cyberfeminism with a difference." [www.let.ruu.nl/womens_studies/ rosi/cyberfem.htm]
4. Les cent antítesis completes es troben a Old Boys Network [http://www.icf.de/obn]
5. Braidotti. Ibid.
6. Sadie Plant, Zeros + Ones: Digital Women + the New Technocultures. Nova Iork: Doubleday, l997. p. 37
7. Faith Wilding i el Critical Art Ensemble, "Notes on the Political Condition of Cyberfeminism."[http://mailer.fsu.edu/~sbarnes]
8. Utilitzar el terme "feminisme" és molt diferent al ús del terme "dones"-malgrat això pot ser s'hauria de considerar l'ús del terme "ciberdonaisme," que reconeix la crítica del feminisme blanc racista tan encertada que va realitzar l'Audrey Lorde, Alice Walker, bell hooks, i altres.
9. Vegeu-ne, per exemple, la llista de les 1.000 pàgines web de feministes o aquelles relacionades amb dones al llibre de Shana Penn, The Women's Guide to The Wired World. Nova York: Feminist Press, l997.
10. Per a una informació més àmplia sobre la primera trobada de Cyberfeminist International i les ponències vegeu-ne [http://www.icf.de/obn]
11. Alla Mitrofanova, la presentació de la primera trobada de Cyberfeminist International a Kassel, setembre l997.
(Faith Wilding, una participant fundadora del moviment d'art feminista, és una artista multi-media, escriptora, i activista-feminista que actualment resideix a Pittsburgh, EUA) Traductores:Raymond Lang y Sílvia Garriga.
Mira també:
http://2-red.net/habitar/tx/text_fw_cat.html

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more