La fusta

En les plantes fanerògames, com a resultat de la germinació de la sement, l'embrió que conté es desenvolupa i surt enfora de les cobertes seminals. En aquesta primera fase de desenvolupament, la planta es nodreix de les reserves contingudes en els teixits nutricis de la llavor. L'aigua prové de la humitat de la terra en què germinen les sements, a l'interior de les quals penetra. Aviat, però, la rel comença el seu paper d'òrgan absorbent de l'aigua del sòl i les primeres fulles inicien també, així que són formades als flancs de la tija en creixement, llur funció assimiladora. La planta comença a viure per ella mateixa diferenciada en una tija fullosa i en una rel.

La tija és aquella part de la planta, generalment cilíndrica i simètrica respecte a l'eix, que creix cap enlaire i porta una gemma terminal. La tija consta d'un cilindre central protegit per una escorça. Als troncs de les plantes perennes l'escorça sempre té un gruix relativament feble, en canvi el cilindre central augmenta molt amb els anys i forma la fusta dels arbres, tant més vella com més interna és. Diem cor d'un arbre a aquesta part interior, més dura, de la seva fusta, i albeca a la formada darrerament, que trobem a la part externa del cilindre central, pròxima a l'escorça.

La capacitat de formació de capes consecutives de teixits estructurals que tenen el seu origen en la tija primària és una característica de les plantes llenyoses que les diferencia de la resta. La beina meristemàtica de les cèl·lules que envolten la tija, els brots i les arrels s'anomena càmbium. Aquest origina les successives capes de creixement secundari essent funcionalment una capa cel·lular en divisió activa. Cap a la part interior de la tija, el càmbium dóna origen a les cèl·lules del teixit conductor de l'aigua, el xilema. La part exterior del càmbium genera l'escorça interna que és l'encarregada de conduir els nutrients i que s'anomena floema. Les cèl·lules del xilema es dignifiquen i formen l'axis mort llenyós de l'arbre. El creixement del diàmetre dels arbres es deu a la formació periòdica de les capes cel·lulars xilemàtiques originades en el càmbium.

La fusta com a matèria primera

L'ús de la fusta com a font energètica ha estat el responsable dels aprofitaments més considerables del bosc. Al començament del segle XX l'ús com a llenya era encara el majoritari i encara avui és prou important. Constantment s'investiguen noves formes d'utilització de la fusta. Així, l'aprofitament del producte de rebuig de les explotacions forestals és important en molts territoris, en moltes zones rurals l'explotació directa de materials llenyosos dels boscos naturals o seminaturals continua tenint molta importància. Actualment tant a Europa com a Amèrica del Nord s'ha dedicat una atenció particular al desenvolupament de plantacions en règim de bosc menut amb finalitats energètiques. A molts indrets d'aquests continents ja havia existit una important tradició d'explotació del bosc baix per treure'n llenya i carbó vegetal.

Actualment la fabricació de pasta de cel·lulosa o de paper constitueix una de les principals formes d'aprofitament de la fusta. La demanda de paper i de cartró, sobretot als països rics, ha augmentat de manera espectacular les últimes dècades. Des del 1950 el consum mundial de paper s'ha multiplicat per cinc i ha ultrapassat els 200 milions de tones anuals. Els productes de paper i de cartró acaparen una part cada vegada més gran de la producció mundial de fusta i la major part de la pasta prové d'arbres dels boscos temperats i boreals. Tot i que la pasta de fusta s'aplica principalment en la indústria del paper i el cartró, la cel·lulosa també s'utilitza com a espessidor en productes com pintures, coles, xampús, sabons líquids o pasta de dents, i fins i tot en productes alimentaris com tires de peix arrebossat. La pasta de fusta també es pot fer servir per obtenir les fibres de viscosa amb què es confeccionen totalment o parcialment alguns teixits.

Una de les aplicacions fonamentals que ha tingut sempre la fusta ha estat la construcció. En el desenvolupament dels pobles i els centres urbans de l'Europa central i nord-occidental, de l'Amèrica del Nord i d'Àsia la fusta fou un element clau, i s'ha fet servir tant en la construcció de cases com en la de ponts, línies fèrries, molls i embarcadors. També fou un element essencial per al desenvolupament de serveis, com l'abastament d'aigua domiciliari, per exemple la fusta d'om i la fusta de vern s'han fet servir a Europa per fabricar conduccions d'aigua. Al Japó, el costum de construir les cases de fusta i el fet que aquest material tingui una vida limitada han comportat històricament una demanda de fusta ininterrompuda i en alguns moments enorme. Actualment la fusta encara es fa servir molt en la construcció, però tant les espècies d'arbres que s'hi utilitzen com la manera de processar i tractar la fusta han canviat molt. L'ús de les fustes dures de planifolis decau, però enfront del de les fustes més barates de les coníferes de plantació.

La fusta per a bastiments navals ha estat fins a mitjans del segle XIX un fet bàsic. El control estratègic de les rouredes havia estat sempre una prioritat per als governs europeus que han volgut consolidar el seu poder a la mar. A causa de les enormes necessitats de fusta de les marines de guerra a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, les nacions implicades en guerres navals no pudien autoabastar-se de materials essencials de les respectives flotes; Anglaterra, Holanda, França i Espanya van començar a dependre dels boscos d'Escandinàvia, del nord d'Alemanya i de Rússia. Aquest va ser un factor primordial per a la consolidació d'Anglaterra i França sobre Holanda i Espanya. La introducció del ferro en la construcció naval a partir de mitjans segle XIX arribà tard per salvar molts dels grans roures de les boscanes europees i nord-americanes, ja convertits en pals i fustam de vaixells. Avui la fusta ha esdevingut un material minoritari en aquest sector econòmic i només continua essent el material bàsic d'algunes embarcacions petites de pesca o de plaer. No falten, però, embarcacions d'altres materials que mantenen la presència de la fusta en diferents acabats (més sovint fustes precioses d'origen tropical).

De molt antic, per no dir de sempre, la fusta ha format part del mobiliari de les societats humanes, fins i tot les menys evolucionades podien proveir-se fàcilment de fusta. Nombroses comunitats d'Àfrica occidental planten arbres de fulla gran (de la família dels ficus) per obtenir un indret ombrejat on es puguin celebrar els consells d'ancians; les arrels que sobresurten de la terra són periòdicament escalabornades i polides per ser utilitzades com a seients i respatllers, un arbre viu es converteix en el principal moble del poblat. Els aborígens australians i els pigmeus bambuti de l'Àfrica, comunitats de caçadors, construeixen llits rudimentaris mitjançant branques que arrenquen dels arbres.

La fusta d'ebenisteria i decoració ha estat i és actualment una font d'explotació significativa de la fusta. L'emparament de fusta massissa en la fabricació de mobles sempre ha gaudit de molta consideració i prestigi; actualment, però, ha esdevingut prohibitiu i moltes vegades els mobles de fustes precioses són aplacats fets sobre fustes de menys preu o aglomerat.

La fusta també posseeix un paper destacat en les activitats esportives. Els bats de criquet estan fets amb una determinada varietat de salze blanc (Salix alba caerulea), mentre que els de beisbol i els estics d'hoquei solen ser de freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior). El permisó (Diospyros virginiana) és la fusta que prefereixen els jugadors de golf per als caps dels bastons. Al Japó, la fabricació de parament de cuina i coberts de fusta encara té molta importància. Els bastons emprats com a coberts de taula d'un sol ús constitueixen la destinació de bona part de la fusta autòctona i importada. Els bols es tallen en fusta de "tochinoki" (Aesculus turbinata), una espècie asiàtica de castanyer. Aquests bols servien tradicionalment per a la preparació de grans i llegums, i ara són habituals als establiments de "sushi", on s'utilitzen per servir aquest plat molt popular al Japó.

El comerç de la fusta

Aproximadament cada any s'utilitzen uns 2.500 milions de metres cúbics de fusta, aproximadament un 46% és aprofitat com a combustible en llocs propers a l'explotació. Del 54% restant, que s'utilitza per a la construcció i per a ús industrial, un 46% és consumit al país d'origen i un 8% (200 milions de m3) es destina a l'exportació en forma de troncs, fusta serrada i taulons normalitzats.

La fusta comerciable s'extreu de tres tipus principals de boscos:

· Boscos de coníferes, que s'estenen per tota la zona àrtica i subàrtica de l'hemisferi nord, en latituds inferiors d'Àfrica Oriental, el sud-est dels Estats Units i Amèrica central, que abasteixen de fusta tova tot el món.

· Boscos d'angiospermes de zones temperades, que procedeixen de Xile, Nova Zelanda i Austràlia.

· Boscos d'angiospermes tropicals, que procedeixen d'Amèrica del sud, Àfrica i el sud-est d'Àsia.

Situació dels boscos

El 80% dels boscos que inicialment ocupaven la terra han estat eliminats, fragmentats o degradats. La gran majoria dels boscos que actualment existeixen es troben a l'Amazònia, Amèrica del Nord, Àfrica Central, Àsia Sudoriental i la Federació Russa. Aquestes grans superfícies de boscos naturals amb ecosistemes no deteriorats són valuoses perquè acomoden cultures indígenes, són els centres de diversitat biològica mundial, proporcionen serveis als ecosistemes, emmagatzemen carboni, contribueixen al creixement econòmic local, regional i nacional. El 39% dels boscos existents actualment estan amenaçats per la mineria i projectes a gran escala. Actualment a tot el món hi ha uns 3.500 milions d'hectàrees de boscos i tan sols són plantacions forestals un 5%.

Les forces fonamentals que promouen la desforestació són la pobresa, la població i el creixement econòmic, les urbanitzacions, l'expansió de les terres agrícoles. El desbrossament de terres per transformar-les en terreny agrícola és la principal causa de la desforestació; la tala de troncs és la responsable d'un terç del total de la pèrdua estimada, a Àsia és del 50% i superior en la conca Amazònica. Entre 1990 i 1995 les pèrdues en milions d'hectàrees van ser: 18.7 a Àfrica, 17 a Àsia i el Pacífic i 29 a Amèrica Llatina i el Carib.

Què són les fustes certificades?

L'Estat espanyol és un dels deu principals importadors de fusta tropical del món. Més del 85% dels 800.000 m3 de fusta tropical que rep d'importació és procedent d'Àfrica, concretament de la conca del Congo, espai ocupat pel 25% dels boscos tropicals humits del món en estat verge.

Tenint en compte aquest fet, considerem que és necessari conscienciar el ciutadà de la seva responsabilitat vers la possible incidència de les seves accions de consum de productes que impliquin un foment de la destrucció dels boscos naturals. A principis dels noranta, amb el propòsit de plantejar l'explotació forestal com un recurs renovable, empreses afectades i organitzacions no governamentals van promoure un moviment destinat a la certificació de la fusta.

Segons Tolosana, E. et al. a la publicació El aprovechamiento maderero (Ed. Mundi Prensa. Madrid, 2000), en general, una certificació és un mètode en el qual una part tercera imparcial notifica per escrit que un producte, procés o servei satisfà certs requisits o criteris preestablerts. En el cas forestal al món actualment, segons el mateix autor, existeixen uns trenta sistemes de certificació, possiblement molts per crear una veritable confiança al consumidor. Alguns estats europeus tenen implantats els dos sistemes més coneguts FSC (Forest Stewardship Council o Consell de Manipulació Forestal) i PEFC (Pan-European Forest Certification o Iniciativa Paneuropea de Certificació Forestal).

El FSC, sistema considerat solvent per WWF/Adena i Greenpeace, presenta actualment 13 milions d'hectàrees de boscos certificats, en més de 150 localitats repartides per tot el món amb la participació de 650 empreses de 27 països i més de 10.000 productes etiquetats. L'òrgan de difusió del FSC és una assemblea general dividida en seccions econòmiques, ecològiques i socials. Hi ha una participació paritària en vots de països desenvolupats i no desenvolupats, sense la presència dels governs dels estats afectats. Sota l'assemblea general es troba un comitè de direcció que representa els sectors socials, econòmics i ecològics implicats en la gestió forestal.

El FSC ha llançat una marca independent d'ecocertificats que pretenen valorar si els productes forestals provenen de boscos gestionats de forma sostenible. Per controlar el resultat es pretén auditar la gestió de les masses forestals i la cadena de transformació i comercialització. Els membres del comitè de direcció aproven els criteris de certificació que remetrien als grups oficials designats en cada estat. El FSC intenta funcionar com acreditador d'organitzacions certificadores.

El reconeixement de la fusta i els productes FSC en el moment de l'adquisició no és gens dificultós. El logotip adjunt pot estar-hi mitjançant una etiqueta enganxada al producte o impresa amb un numero de registre que estableix la procedència del producte. Hi ha un directori de fustes FSC a www.forestworld.com/index.htlm i també se'n pot trobar més informació a les adreces www.greenpeace.es/bosques/bosques-3a.htm i www.panda.org i www.wwf.es.

El PEFC és un model de certificació que té com a objectiu crear una estructura a la qual puguin adherir-se els sistemes de certificació dels diferents països facilitant el mutu reconeixement. Aquesta és una proposta europea que sí que admet la participació governamental. Actualment hi ha setze estats europeus adscrits.

El mes de febrer el BOE va publicar les normes AENOR per a la gestió forestal segons PEFC. Greenpeace ha donat a conèixer un informe recentment publicat per l'oficina Greenpeace Nòrdic i la Lliga de la Natura Finlandesa en què s'indica que el sistema de certificació forestal pan-europeu no presenta credibilitat després de certificar activitats forestals en boscos d'elevada conservació sotmesos a grans i intenses tales. El 95% dels boscos finlandesos han estat certificats.