|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
La tortura, un delicte blindat
|
|
|
per Antoni Ferret |
06 mar 2005
|
|
|
L'ACAT (Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura) va organitzar el dia 5 de març una xerrada sobre la pràctica de la tortura a l'Estat espanyol. Va parlar una persona funcionari del Ministeri de Justícia.
No repetiré algunes qüestions ja esmentades en l'article que vaig fer amb motiu de les II Jornades sobre el tema que es van fer a Gràcia fa aproximadament un any. El que em va impressionar més en la xerrada del dia 5 de març, i que vull reflectir ara, és el tema dels mecanismes de blindatge que fan que la pràctica de la tortura i dels maltractaments, en detenció o en presó, sigui protegida amb una quasi total impunitat.
Heus ací alguns d'aquests mecanismes de blindatge:
* Diuen que, molt sovint, quan una persona que ha estat detinguda denuncia haver patit tortures, tot seguit la policia (o el cos de què es tracti) presenta una denúncia contra aquesta persona per calúmnies. I diuen que hi ha moltes probabilitats que en surti, d'aquesta darrera denúncia, més malparada que no pas els funcionaris que l'han torturat.
* També diuen que moltes persones que han patit detenció i tortures, sobretot en el cas de petits delinqüents, no volen denunciar-les, encara que els advocats els hi animin, perquè creuen que, si ho denuncien, «la pròxima vegada podria ser molt ptjor».
* Així mateix es diu que persones acusades d'un delicte que presenten una denúncia per haver patit tortures, quan arriba l'hora de ser jutjades pel delicte que han fet elles, retiren la denúncia de tortures, perquè, d'aquesta manera, aconsegueixen una «considerable rebaixa de la pena que els posen», segons algun tipus de pacte secret.
* Encara es diu que, quan, excepcionalment, algun funcionari més honest denuncia pràctiques de tortura dins el cos, o col·labora en alguna denúncia presentada per una víctima, immediatament és objecte d'un dur assetjament per part dels seus companys de cos.
* Fins i tot esmentaré, com a cas pintoresc (diguem-ho així...) que en una ocasió un sindicat va presentar una denúncia per maltractament a un pres, a instància d'un funcionari de presons afiliat a aquest sindicat, i que els altres funcionaris afiliats a aquest sindicat van exigir, i van aconseguir, que la denúncia fos retirada, perquè era un descrèdit per al cos de funcionaris.
En una situació tan mafiosament tapada, les persones que treballen en la defensa dels drets humans en aquest camp saben que hi ha tortures, que aquestes són freqüents i que fins i tot sembla que hi hagi una tendència a l'augment. Ho saben perquè hi ha denúncies abundants, encara que molt poques acaben en condemna, i perquè moltes d'aquestes denúncies, si bé acaben arxivades, no hi acaben perquè els jutges creguin que «no hi ha hagut tortura», sinó perquè afirmen que «no s'ha pogut demostrar la identitat del culpable». Per tant n'hi ha hagut!
La conclusió era mig optimista mig pessimista: sembla que la pràctica de la tortura i els maltractaments tendeix a augmentar, però també tendeix a augmentar l'actitud de denunciar, malgrat tot.
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
|
Re: La tortura, un delicte blindat
|
|
per aquesta sí què és bona |
07 mar 2005
|
|
cristians contra la tortura???? |
