|
|
|
|
|
Anàlisi :: dones |
|
La precarietat és violència (8 de Març) (Cat / Cast)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
06 mar 2005
|
|
|
8 de Març de 2005
Dia Internacional de la Dona Treballadora
La lluita feminista de classe ha donat com a resultat la conquesta d'espais de llibertat per a les dones, i també per als homes, que aspirem a un canvi social radical. Les dones feministes i els homes que rebutgem els valors dominants identifiquem el patriarcat com el sistema d'opressió cap a les dones, i el capitalisme global, com el sistema d'explotació d'una immensa majoria de dones i d'homes per part d'una minoria. El patriarcat i el capitalisme es conjuguen amb racisme, sexisme, misogínia, xenofòbia, homofòbia, esclavisme, imperialisme. Generen pobresa i exclusió, violència, guerra, violacions. Rebutgem aquest sistema i reivindiquem drets, perquè totes les persones tenim dret a viure sense guerra, sense ocupació estrangera ni bases militars. Totes les persones tenim dret a lluitar contra la dominació de les persones i els pobles, totes les treballadores i treballadors tenim dret a lluitar contra l'explotació. Ens solidaritzem amb totes les dones treballadores del món que pateixen: iraquianes, palestines, colombianes... i proclamem que un altre món amb justícia social és possible.
Arriba un nou 8 de Març i ens trobem amb una realitat laboral cada cop més crua. El mercat globalitzat esclavitza homes i dones però els i les treballadores joves, les persones immigrants i les dones ens veiem afectades amb major gravetat. A més, a més, les dones patim la doble i triple jornada fent compatible el treball productiu i reproductiu. Sobre nosaltres recauen , principalment, les tasques de cura i d`atenció a las personas, tasques que no son considerades socialment.
En lloc d'anar cap al repartiment de les hores de treball disponibles entre tots i totes per reduir la jornada laboral i dirigir la producció a un fi social, el treball sota les lleis de mercat obliga a una explotació cada cop més brutal.
Les dones treballadores s'insereixen en el mercat laboral en una situació de desigualtat (major temporalitat, contractes a temps parcial, salaris baixos, etc.) respecte a l'home; d'acord amb un estudi recent, la dona a l'Estat espanyol cobra de mitjana a l'empresa privada la meitat que l'home.
Els empresaris rebutgen contractar dones en edat fèrtil o les acomiaden per evitar el període de maternitat. Segons un estudi recent, el sector privat expulsa les dones del mercat laboral a partir dels 28 anys. A les dones majors de 45 anys se'ls ofereixen jornades reduïdes amb el pretext que serveix per autorealitzar-se i treballar fora de casa, però no permet subsistir. La inserció de les dones en sectors productius fortament feminitzats (hostaleria, neteja, comerç, telemàrqueting, etc.) fa que la reivindicació dels seus drets sigui dèbil, ja que no tenen tradició sindical combativa pel tipus de sindicalisme existent, centrat a les grans empreses, amb concentració de mà d'obra majorment masculina.
La deslocalització i el tancament d'empreses s'estan produint en sectors industrials també fortament feminitzats, com el tèxtil i l'electrònica, amb el suport, no reconegut però real, de les grans centrals sindicals (CCOO i UGT) i l'acceptació dels diferents governs, inclòs el tripartit, que ens intenta convèncer que no hi ha res a fer, i fins i tot ajuda a deslocalitzar. N'és un exemple la situació de les treballadores de MINIWATT, que, amb més de 45 anys, s'enfronten a l'acomiadament pel tancament de la seva empresa.
L'Estat referma la càrrega de l'obligació social sobre les dones amb les tasques domèstiques i d'atenció a les persones (nenes i nens, malaltes i malalts, gent gran) per la contínua retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics, que encareixen el seu ús en mans privades (l'usarà qui tingui per pagar). La Constitució europea promou aquestes privatitzacions.
Les dones treballadores immigrades, a més de patir com la resta d'immigrants la Llei d'estrangeria, tenen una situació d'explotació més acusada per la seva inserció en el mercat laboral en sectors encara més precaritzats i aïllats, com són el treball domèstic i d'atenció a les persones i la prostitució. Davant la violència de gènere són més vulnerables per la Llei d'estrangeria.
La Llei integral contra la violència de gènere és el resultat de molts anys de lluita feminista de classe. Tanmateix ens preocupa la seva desviació penalitzadora, molt centrada en el càstig al maltractador i amb poc accent en la prevenció i les polítiques socials que acompanyin les dones a fer els passos necessaris.
Manifestem el nostre profund desacord per l'absència de denúncia a la violència estructural del sistema capitalista, que impedeix el desplegament autònom de les dones i les situa en un pla de desigualtat social respecte als salaris, pensiones, prestacions socials. Un milió i mig de vídues espanyoles sobreviuen amb una pensió més baixa que els 513 euros del salari mínim. Tampoc posa fre a la utilització de la violència masclista com a arma de tortura per part dels aparells repressius.
Les dones treballadores hem de lluitar en el si dels sindicats i en la direcció d'aquests, com a eina d'intervenció per aconseguir la igualtat de drets socials i laborals.
Organitzem-nos, lluitem i prenem la paraula
Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat
PARTICIPEM EN LA MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ DE LES NOSTRES CIUTATS i POBLES
_______________
LA PRECARIEDAD ES VIOLENCIA
8 de Marzo de 2005
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
La lucha feminista de clase ha dado como resultado la conquista de espacios de libertad para las mujeres, y también para los hombres, que aspiramos a un cambio social radical. Las mujeres feministas y los hombres que rechazamos los valores dominantes identificamos el patriarcado como el sistema de opresión hacia las mujeres, y el capitalismo global, como el sistema de explotación de una inmensa mayoría de mujeres y de hombres por parte de una minoría. El patriarcado y el capitalismo se conjugan con racismo, sexismo, misoginia, xenofobia, homofobia, esclavismo, imperialismo. Generan pobreza y exclusión, violencia, guerra, violaciones. Rechazamos este sistema y reivindicamos derechos, porque todas las personas tenemos derecho a vivir sin guerra, sin ocupación extranjera ni bases militares. Todas las personas tenemos derecho a luchar contra la dominación de las personas y los pueblos, todas las trabajadoras y trabajadores tenemos derecho a luchar contra la explotación. Nos solidarizamos con todas las mujeres trabajadoras del mundo que padecen: iraquíes, palestinas, colombianas... y proclamamos que otro mundo con justicia social es posible.
Llega un nuevo 8 de Marzo y nos encontramos con una realidad laboral cada vez más cruda. El mercado globalizado esclaviza hombres y mujeres pero los y las trabajadoras jóvenes, las personas inmigrantes y las mujeres nos vemos afectadas con mayor gravedad. Además, las mujeres padecemos la doble y triple jornada haciendo compatible el trabajo productivo y el reproductivo. Sobre nosotras recaen, principalmente, las tareas de cuidado y atención a las personas, tareas que no son consideradas socialmente.
En lugar de ir hacia el reparto de las horas de trabajo disponibles entre todos y todas para reducir la jornada laboral y dirigir la producción a un fin social, el trabajo bajo las leyes de mercado obliga a una explotación cada vez más brutal.
Las mujeres trabajadoras se insertan en el mercado laboral en una situación de desigualdad (mayor temporalidad, contratos a tiempo parcial, salarios bajos, etc.) respecto al hombre; de acuerdo con un estudio reciente, la mujer en el Estado español cobra, por término medio en la empresa privada, la mitad que el hombre.
Los empresarios rechazan contratar mujeres en edad fértil o las despiden para evitar el periodo de maternidad. Según un estudio reciente, el sector privado expulsa a las mujeres del mercado laboral a partir de los 28 años. A las mujeres mayores de 45 años se les ofrecen jornadas reducidas con el pretexto de que sirve para autorealizarse y trabajar fuera de casa, pero no permite subsistir.
La inserción de las mujeres en sectores productivos fuertemente feminizados (hostelería, limpieza, comercio, telemárqueting, etc.) hace que la reivindicación de sus derechos sea débil, puesto que no tienen tradición sindical combativa por el tipo de sindicalismo existente, centrado en las grandes empresas, con concentración de mano de obra mayormente masculina.
La deslocalización y el cierre de empresas se están produciendo en sectores industriales también fuertemente feminizados, como el textil y la electrónica, con el apoyo, no reconocido pero real, de las grandes centrales sindicales (CCOO y UGT) y la aceptación de los diferentes gobiernos, incluido el tripartito, que nos intenta convencer que no hay nada que hacer, e incluso ayuda a deslocalizar. Es un ejemplo la situación de las trabajadoras de MINIWAT, que con más de 45 años se enfrentan al despido por el cierre de su empresa.
El Estado aumenta la carga de la obligación social sobre las mujeres con las tareas domésticas y de atención a las personas (niñas y niños, enfermas y enfermos, gente mayor) por el continuo recorte del gasto social y la privatización de los servicios públicos, que encarecen su uso en manos privadas (los usarán quienes tengan con qué pagar). La Constitución europea promueve estas privatizaciones.
Las mujeres trabajadoras inmigradas, además de padecer como el resto de inmigrantes la Ley de extranjería, tienen una situación de explotación más acusada por su inserción en el mercado laboral en sectores aún más precarizados y aislados, como son el trabajo doméstico y de atención a las personas y la prostitución. Ante la violencia de género son más vulnerables por la Ley de extranjería.
La Ley integral contra la violencia de género es el resultado de muchos años de lucha feminista de clase. Aun así nos preocupa su desviación penalizadora, muy centrada en el castigo al maltratador y con poco acento en la prevención y las políticas sociales que acompañen a las mujeres a hacer los pasos necesarios.
Manifestamos nuestro profundo desacuerdo por la ausencia de denuncia a la violencia estructural del sistema capitalista, que impide el despliegue autónomo de las mujeres y las sitúa en un plano de desigualdad social respecto a los salarios, pensiones, prestaciones sociales. Un millón y medio de viudas españolas sobreviven con una pensión más baja que los 513 euros del salario mínimo. Tampoco pone freno a la utilización de la violencia machista como arma de tortura por parte de los aparatos represivos.
Las mujeres trabajadoras tenemos que luchar en el seno de los sindicatos y en la dirección de éstos, como herramienta de intervención para conseguir la igualdad de derechos sociales y laborales.
Organicémonos, luchemos y tomemos la palabra
Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat
PARTICIPEMOS EN LA MANIFESTACIÓN DEL 8 DE MARZO DE NUESTRAS CIUDADES y PUEBLOS |
This work is in the public domain |
|
|
