Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Pensament únic, fumadors i paternalisme
05 mar 2005
fotche15.jpg
Tot va començar amb una raonable campanya de sensibilització vers els efectes nocius del tabac que durant molt temps havien estat camuflats o menystinguts en profit de la indústria tabaquera. Després continuà amb una campanya de denúncia dels casos on individus no-fumadors es veien exposats al fum del tabac sense desitjar-ho i per tant ser voluntàriament responsables d'inhalar substancies contingudes en el fum del tabac. Fins aquí tot normal, qui volia fumar podia sent-ne conscient de les conseqüències i qui no gradualment ha aconseguit espais nets de fum o ha tingut l'opció de decidir si anar o no en aquells on hi pot estar exposat ( un procés aquest darrer, el dels espais nets, potser encara obert que sens dubte cal fer avançar).

Ara bé, en els últims anys s'està desenvolupant una campanya de criminalització contra els fumadors bestial que atempta contra la llibertat de l'individu i que està elaborant un discurs de pensament únic que per mitjà d'una hàbil campanya medico-mediàtica (més mediàtica, que medica realment) ha estat assumit per gairebé tota la societat. FUMAR MATA, aquest es el missatge principal d'aquest discurs únic i molt pocs, no-fumadors i fumadors també, no han acceptat aquest discurs com a únic i vertader. Es tracta d'un discurs en el fons arbitrari; primerament no analitza el fons de la qüestió que no es el tabac en sí ( nociu i més encara pel tractament que li apliquen els principals productors) sinó els fumadors: Algú coneix alguna persona que fumi 2 paquets diaris que no visqui en un estat de nerviosisme, inseguretat i stress? Algú coneix algun fumador compulsiu que no treballi en un medi laboral alienant o sota cap mena de pressió social? La resposta seria que pocs o segurament cap. A tot això s'hi afegeix el nombre de productes alimentaris que actualment existeixen al mercat i que per la seva composició , en menor o major grau, comporten riscos per la salut i pels que no hi ha cap mena de legislació restrictiva i una campanya que alerti al consumidor sobre els riscos ( i menys en el propi etiquetatge, com en el cas del tabac)

Aquests dies a EEUU diversos empleats d'una empresa han estat despatxats per fumar en un país on en diversos barris d'algunes localitats s'ha imposat el Free smoke zone que no és més que la impossibilitat de la gent de fumar a les seves pròpies cases; al Nord, a Canadà, una empresa ha prohibit als seus empleats fumar a 1 Km a la rodona. A Hollywood l'industria cinematogràfica ha produït als 90 varies pel·lícules contra el tabac amb subvencions de fons públics i a més s'han fet "recomanacions" per evitar treure escenes de fum a la gran pantalla. Fa poc una dona va perdre la custodia dels seus fills per ser fumadora ( no per ser mala mare).
A Europa poc a poc s'estan prenent mesures que si bé encara estan lluny d'atacar tant directament a les llibertats individuals poc a poc van camí de fer-ho; per què els governs i sectors de la població es llencen a aquesta política paternalista en el cas del tabac? Els preocupa tant la salut de la seva població? Si és així, per què desmantellen la sanitat pública i l'estat del benestar garants de la salut de tots els ciutadans? Per que no només autoritzen els organismes genèticament modificats sinó que impedeixen que en l'etiquetatge quedi clarament marcada l'existència d'aquests en begudes i aliments - i ja no parlo de posar un asburd, o no, “Els TRANSGENICS MATEN? sinó un clar “això conté organismes genèticament modificats?- com molts ciutadans demanen? Per què entorn del tabac només hi ha un discurs únic que a més es repetit a tort i a dret per tots els mitjans possibles i en canvi d'altres condicionants -negatius- per a la salut individual o col·lectiva com són la pol·lució, la pobresa, l'stress en general, la mala alimentació i fins i tot l'auto(i a vegades no tant auto)medicació no gaudeixen ni d'un 10% d'aquest ressò i en la gran majoria dels casos no són com el tabac una opció personal? Per què no s'exigeix d'entrada un control de qualitat pel tabac per fer-lo menys nociu quan està demostrat que té una composició adulterada per fer-lo més adictiu?

Si us diguessin de que hi ha màquina que ha produït més morts que la Iª i IIª guerres mundials juntes, creuríeu que s'ha de prohibir? Aquesta màquina existeix i se'n diu automòbil... que esperen els nostres estimats governs a prohibir-lo o les empreses a expulsar a conductors... o els jutges a fer perdre la custodia dels seus fills a les mares imprudents que tenen a casa la maquina més mortífera del planeta i a la que obliguen a pujar als seus fills? Això és pura demagògia i una barbaritat que mol poques persones podrien acceptar, sí, però s'assenta en una premissa certa i demostra que les dades poden ser interpretades de diverses formes.
La criminalització sobre el tabac és un tema que esta derivant en la criminalització de les opcions personals i la creació d'un discurs únic que ha assolit una hegemonia social gairebé total, no hi ha discurs crític, res és discutit en aquest tema, tot nou estudi, noticia, llei... tot és acceptat sense passar per un procés crític. Avui aquest discurs va contra els fumadors -més que contra el tabac o les pròpies tabaqueres- demà contra qui anirà?

FUMAR MATA... VIURE TAMBÉ.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
05 mar 2005
Entenc el teu plantejament, però penso que t'equivoques. Penso que en aquestes campanyes s'equivoquen voluntàriament amb les paraules i a més es dóna una hipocresia brutal, per que el tabac mata, però també omple les arques de l'estat. Podriem dir que les nostres carreteres i les nostres universitats públiques, etc, s'han fet i es fan a base d'enterrar fumadors. La cosa és que et diuen que tu compris el tabac...després no t'el fumis, perquè mata, però compra'l, consumeix...això que no falti.

Això és cert, però jo, al marge d'unes campanyes que no comparteixo, i ho dic com a ex-fumador, penso que no s'ha de criminalitzar "EL TABAC" genèricament, si no aquest tabac que no és només tabac si no que duu afegides una sèrie de substàncies que augmenten la sensació d'addicció en l'organisme i a més són cancerígenes. Però tampoc és aquest el problema, el problema mai és la substància per que aquesta és només això, una substància, ni és bona ni és dolenta, només és matèria. El que realment és problemàtic, el que s'ignora i s'amaga per que resultaria més difícil, més lent, més car i més dolorós per el que viuen i s'enriqueixen il.licitament de la mort cancerígena dels altres, és que el veritable problema és un altre, és un problema d'ordre sociològic, educatiu, psicològic, inclús filosòfic i informatiu. El veritable problema està en quins factors faciliten o inciten a una persona en un moment determinat de la seva vida a iniciar una relació que pot acabar sent de dependència...o no amb una substància determinada. Què passa en la psique individual de les persones que comencen a fumar tabac o a consumir d'altres substàncies? Què passa en la psique col.lectiva? Quins factors hi tenen a veure?...aquest és l'anàlisi realment necessàri i que no es fa. No oblidem que les substàncies psicoactives, també anomenades drogues, no són una cosa de pobres, són introduïdes pels rics, per les capes benestants de la societat i per que? Doncs per que atonten a la població, són una arma política de control social, cuanta més droga hi hagi repartida, menys activisme polític organitzat hi haurà. La droga és una arma política per adormir a la joventut, és una arma contrarevolucionària, és una arma per a perpetuar poders, és una de les armes de l'inmovilisme social, és una de les armes que està acabant amb la unió i la força del jovent com a flama de la revolució i la transformació social, és un instrument que està destruïnt al jovent d'esquerres que anhela transformar radicalment la realitat social.
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
05 mar 2005
jo, la veritat, em sento un apestat, suposo que ja estan preparant algun triangle d'algun color
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
06 mar 2005
El tabac és l'únic gran símbol del capitalisme més salvatge que encara aconsegueix donar la imatge de rebel·lia i transgressió.
Ho té tot: monocultius, explotació laboral, expoli colonial, concentració en poques grans transnacionals que monopolitzen el mercat... Nike, Coca-cola... són bona gent al costat de la Philip Morris, Altadis...
Però tenen bons assessors de màrqueting!!!
Si eres joven y rebelde ducados te comprende.
Re: Pensament รบnic, fumadors i paternalisme
07 mar 2005
marihuana, marihuana...
Amb lo bona que estás i amb lo bona noia que ets i et posen entre reixes.

LLIBERTAT per a MARIA!

HEMP CAN SAVE US NOW!
Re: Pensament únic, fumadors i paternalisme
08 set 2005
Al món, hi ha de tot: fumadors i no-fumadors, obesos i anorèctics, addictes al sucre o al cafè, musulmans, cristians... o atees, i potser alguna gent perfecte segons criteris relatius. Però, de ben segur, si encara tingués l'Estat algun paper per complir seria que tota aquesta gent pugui conviure.

He pogut experimentar els efectes de la llei antitabac a Roma i us asseguro que senti allí un cert regust de dictadura. A veure, que no puc permetre que l'Estat em digui que he de fer un pipi blau o vermell. Que em sembla que sóc major d'edat ja.

Ara no hi ha cap llei que prohibeixi que un restaurant es declari no-fumador, llavors per què s'ha de prohibir en el futur que un restaurant es declari fumadors?

Que de debò, fumar amb un bona copa de vi és molt agradable.
Sindicat