Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Segona transició: entre la frustració i l’esperança
per Revolta Global	01 mar 2005
[març 2005] Editorial revista Revolta Global nº13
El model d’estat consagrat en la Constitució espanyola no s’aguanta més. La insatisfacció davant el sistema de les autonomies ja no és exclusiva d’una majoria ciutadana en les nacionalitats històriques; també a la resta de comunitats autònomes s’espera eixamplar els límits d’autogovern a mesura que Euskadi i Catalunya obrin nous horitzons. Paradoxalment, en una època històrica on la burgesia espanyolista coincideix amb les burgesies basca i catalana en la renúncia a cotes de poder i govern en matèria econòmica i accepten limitar les sobiranies respectives a favor de la seva aposta per competir en el mercat de la UE, les seves representacions polítiques tesen els seus discursos i es confronten sobre la sortida a un model d’estat en oberta crisi. Però no estem davant l’escenificació d’un conflicte aparent. Darrere els interessos electoralistes, d’espai polític, de conservar en suma el control de la gestió de recursos i de pressupostos, estan subjacents les forces de fons, els interessos de les classes socials, la lluita permanent per la distribució de la riquesa, els sentiments d’opressió polítics, econòmics, socials i culturals. Per a forces com el PNB, el marc de la UE oferia un possible escenari per a la solució “formal� de la “qüestió nacional�. Disminuït el poder dels vells estats en el supra-estat europeu, les nacions sense estat podrien accedir a una forma estatal buida de poders, per tant simbòlica i amb menys càrrega de conflicte que en el passat. Però aleshores, per què no recullen el guant de la negociació les forces polítiques centralistes i jacobines, entre les quals es troben PP i PSOE? Sens dubte, les inèrcies polítiques i culturals expliquen aquesta resistència. Però també persisteixen raons econòmiques i de conservació del poder en tota la seva dimensió. Els estats encara conserven una important capacitat de gestió sobre recursos i pressupostos, tot i que amb un marge menor a causa dels límits per endeutar-se, per impulsar la inversió pública, o augmentar la despesa social. Així les tensions pel repartiment d’un pastís més reduït incrementen paradoxalment les tensions entre les diverses administracions, autonòmiques i central.... El nou Estatut aprovat pel Parlament basc, amb un contingut econòmic i social respectuós amb el capitalisme i la UE, no deixava de ser una possible solució per mantenir la unitat de l’estat espanyol sota altres formes. Encara més, el procediment per autodeterminar-se, més que l’antesala per a un projecte independentista subreptici, té la lectura de mecanisme de salvaguarda per garantir l’eficàcia de l’Estatut en el seu estira i arronsa amb l’administració central. La “derrota� del nou Estatut basc en el Congrés de Diputats pot transformar-se en una victòria “pírrica� per al centralisme espanyolista. A l’instant, incrementarà els sentiments nacionalistes en comprovar-se que el destí d’Euskadi continua decidint-se a Madrid i probablement això serà capitalitzat electoralment pel PNB; la radicalització consegüent reduirà els marges per al rellançament de nous projectes de reforma i negociacions dels estatuts; la “dreta� sortirà crescuda i pressionarà a la baixa en la reforma de l’Estatut de Catalunya; tot això pot abocar a noves renúncies i claudicacions vista la predisposició de les forces polítiques de Catalunya a la “sensatesa� i el “possibilisme�. A Euskadi, assistirem després de les eleccions anticipades a una reafirmació del nou Estatut mitjançant la convocatòria de la consulta promesa pel Lehendakari, o a un replantejament de la qüestió si entra en joc el nacionalisme radical en posar sobre la taula de negociació el final del conflicte armat. Però fins ara, al menys pel que fa a Catalunya i el seu Estatut, la ciutadania no ha parlat i està a l’expectativa. La mobilització ciutadana, la veu del poble, serà un cop més qui generi noves esperances de trobar una sortida democràtica a un conflicte secular, el qual pròpiament dit s’hauria d’anomenar “problema espanyol�. La combinació d’insatisfaccions davant el curs neoliberal i antidemocràtic de la UE i la gestió “socio-liberal“ dels governs de l’estat i de les comunitats autònomes, a més de la frustració respecte a una sortida democràtica a les aspiracions d’autogovern, pot incrementar la tensió social i ciutadana. Hem de preparar les condicions per donar una alternativa a la desesperança i la frustració impulsant la mobilització en defensa dels drets democràtics nacionals i l’exercici del dret d’autodeterminació, promovent l’alternativa d’una Europa democràtica, socialista i dels pobles davant el monstre “neoliberal� que reflecteix la Constitució europea, aixecant un programa que trenqui radicalment amb el neoliberalisme i posi al seu centre la satisfacció de les necessitats socials de la classe treballadora i de la ciutadania. publicat al nº13 (març 2005) de Revolta Global
Mira també: http://www.revoltaglobal.net
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more