Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
28 feb 2005
Sota aquest nom realitzem un cicle de xerrades a diverses universitats catalanes amb militants de les organitzacions estudiantils AGIR (Galiza) i Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria).
Amb aquestes, tanquem un cicle de trobades als tres països que ens han servit per aprofundir en les respectives situacions organitzatives així com per valorar les diverses realitats educatives, polítiques i socials després de més de dos anys de contactes i relacions fluides.
Fruit d'aquests anàlisis, presentem també un manifest obert a demés organitzacions i col·lectius estudiantils, per tal de coordinar-nos en totes aquelles trobades internacionals.
Adjuntem manifest
Cartellagiriacepc3.JPG
Així doncs, aprofitant l'estada a Barcelona degut al recent Fòrum Social per l'Educació-Trobada Europea d'Estudiants, les dues delegacions gallegues i basques realitzaran xerrades a les universitats Politècnica de València (UPV-Campus Gandia), de Vic (UdVic), Alacant (UA), Girona (UdG), València (UVEG-Campus Burjassot), Pompeu Fabra (UPF-Campus Ciutadella), Tarragona (URV), Barcelona (UB) i Autònoma de Bellaterra (UAB) al llarg de tota la setmana.

En aquestes xerrades, es presentaran ambdues organitzacions i les seves lluites estudiantils, així com la voluntat de potenciar el treball conjunt i l'intercanvi d'informació en l'àmbit internacional. El Festival Mundial de la Joventut a Venezuela o bé la segona edició del Fòrum Europeu de l'Educació que es celebrarà a Bergen (Noruega) el maig d'enguany en són dos exemples.

Per a finalitzar aquest cicle, divendres dia 4 de Març presentarem en roda de premsa el manifest "Contra la privatització de l'educació, Cap a una escola pública. Aturem el Procés de Bolonya!" que contextualitza i analitza aquesta reforma universitària als estats espanyol i, en menor mesura, francès tot concloent que cal internacionalitzar la lluita per una educació pública, pròpia i antipatriarcal davant la progressiva mercantilització de l'educació.

Manifest, d'altra banda, obert a les adhesions d'altres organitzacions i col·lectius estudiantils, fent en el nostre cas especial èmfasi en Alternativa Estel i altres organitzacions de nacions sense estat.

La roda de premsa es celebrarà al CIEMEN (c/Rocafort 242, bis; Barcelona), divendres dia 4 de març a les 12 hores


Contra la privatització de l'educació, cap a una escola pública.
Aturem el Procés de Bolonya!


    Davant el procés de reestructuració capitalista que patim a escala mundial amb l'anomenada globalització neoliberal, els i les estudiants observem com aquest procés arriba també en el camp de l'educació. L'educació primària, secundària i universitària es veuen també abocades a aquestes reformes que persegueixen la liberalització del sistema educatiu, un sector estratègic que esdevé objectiu prioritari per part de les transnacionals i del neoliberalisme imperant, bé per la seva potencialitat sota criteris mercantilistes, bé per la necessitat de la lògica dominant d'adequar el sistema educatiu a les seves necessitats a través de l'homogeneïtzació de la població estudiantil, sector d'una rellevància essencial en el propòsit de perpetuar el model socioeconòmic actual, creant un alumnat passiu, individualista, sexista, competitiu i moldejable, perfectament configurat pels paràmetres sistèmics.

A dia d'avui, aquesta situació ha fet un salt qualitatiu amb la reforma universitària a escala europea coneguda com a Procés de Bolonya o Convergència Europea cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), reforma endegada l'any 1998 i amb una progressiva implantació que acabarà previsiblement l'any 2010.

    Aquesta reforma, pactada en diverses conferències ministerials i desenvolupada per la Comissió Europea, persegueix tres objectius en certa mesura desitjables. Homologació de les titulacions dins l'espai Bolonya, foment de la mobilitat universitària, canvis en el mètode docent en detriment de la magistralitat. Tot i això, aquesta reforma, feta d'esquenes a la comunitat universitària i de la societat en general, no preveu una política pressupostària que permeti dur-la a terme, tendint-se doncs a una elitització de l'educació. Les agendes de treball de la Organització Mundial del Comerç (OMC) i el seu Acord General sobre Comerç i Serveis (AGCS), la pressió que els lobbies empresarials desenvolupen sobre la Comissió Europea o la recent aprovació d'una Constitució Europea que no parla en cap moment de serveis públics fan que observem com aquesta reforma pot ser la via per a la liberalització educativa.
   
La seva aplicació correspondrà als diversos estats dins l'espai Bolonya, sent en el cas de l'Estat espanyol la vigent LOU la seva via d'aplicació a través d'un seguit dels seus aspectes clau: Reforç del pes dels Consells Socials, creació de les Agències de Qualitat sota paràmetres mercantilistes i aplicació del Distrito Único.

Volem manifestar, doncs, un seguit d'aspectes al voltant d'aquesta reforma:
1) No hi ha uns paràmetres socials i econòmics entre els estats de la Declaració de Bolonya que permetin garantir que tots els estudiants podran gaudir dels principis de mobilitat i intercanvi cultural sota un principi d’igualtat. No es fa referència als diferents punts de partida de cada estat (PIB, despesa pública, estat de la xarxa educativa de cada estat).
2) L’augment de la càrrega lectiva i la consagració de l’alumne a temps complet, impedeix la compatibilitat entre feina i estudis amb la conseqüent elitització de l’ensenyament públic superior.
3) Si l’augment de la mobilitat estudiantil no va acompanyat d’un augment dràstic de les beques Erasmus en quantitat i qualitat i d’una major oferta de cursos d'idiomes a preus cursos, es convertirà en un element elititzador.
4) A dia d'avui, no tenim cap garantia que aquest procés respectarà les nostres realitats lingüístiques davant del nou model universitari.
5) L’homogeneïtzació cultural també es veu reforçada per la unificació de sistemes a nivell europeu, que amenaça l’autonomia universitària i que pot treure de les universitats les particularitats culturals de cada país. Possibilitat que la Universitat perdi la seva funció d’equilibri territorial.
6) Els continguts i aplicacions dels principis de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior per part dels Estats mostren evidents signes de privatització:
·     Degradació dels actuals títols de llicenciatures, passant a tenir un caràcter completament generalista i exclusivament orientat al món laboral.
·     Especialització del segon grau orientada cap al món del treball, tal i com reclamen els lobbies empresarials, que segurament serà ofertada a preus privats.
·     Establiment d’agències externes als centres d’avaluació de la Qualitat, que subordinen i controlen el finançament de les universitats tal i com estableixen els documents de l’OCDE i el Banc Mundial.
·     Entrada amb força de l’ensenyament no presencial i en conseqüència dels "paquets educatius" de les empreses exportadores de serveis educatius (homogenis culturalment parlant, elaborats en anglès o francès, ja que els 4 primers estats exportadors de serveis educatius són EEUU, Anglaterra, Estat francès, Alemanya) i políticament orientades cap el món empresarial.
·     Polítiques de privatització paral·leles engegades pel estats espanyol i francès (retallada del finançament públic com en el cas de l’estat francès amb les zones d’educació prioritària (ZEP), lleis marcs que permeten l’entrada de l’empresariat dins dels centres d’ensenyament (LOU: augment de competències del Consell Social, liberalització dels horaris escolars a l’estat espanyol)



    Davant d'aquesta reforma, des de les organitzacions estudiantils AGIR (Galiza), la CEPC (Països Catalans) i Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria), observem que cal començar a teixir una sòlida xarxa d'oposició a aquest procés a escala europea, ja que no és només a Madrid o a París on cal protestar, sinó que cal anar a l'arrel del problema i adequar la nostra resposta a l'agressió que patim. Alhora, hem de ser conscients de pertànyer a nacions sense estat amb una llengua minoritzada i que és a nosaltres a qui correspon lluitar per assolir un sistema educatiu propi, públic, antipatriarcal, científic i de qualitat.
   
    Amb aquesta finalitat, les organitzacions sotasignants ens comprometem a treballar conjuntament en totes aquelles lluites que requereixin internacionalitzar-se i a coordinar-nos davant de les trobades internacionals on participem.

AGIR (Galiza)
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria)


[Adhesions a cepc ARROBA coordinadora.net; internacional ARROBA coordinadora.net]
Mira també:
http://www.agir-galiza.org
http://www.ikasle-abertzaleak.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
estoy de acuerdo en que no respeta la realidad social del pais. En Barcelona, el 60% de la gente habla principalmente en castellano, y vemos como en la Universidad de Barcelona el 80% de horas lectivas se dan en catalán.
Efectivamente, se debería ajustar más a la realidad.
¿O esta realidad preferís ignorarla, silenciarla, atenazarla y amordazarla?
Cuando defendais a este 60% de la población os apoyaré. ¿O es que son ciudadanos de segunda clase, a los que hay que "normalizar"?
O atendemos a TODAS las realidades, o estamos discriminando.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Entre todos los actos y los argumentos de este texto y tus "estadisticas" lo tengo claro, ire a escuchar lo que dicen AGIR (Galiza), Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria) i CEPC (Països Catalans). No seras tu el Marin, presidente del congreso español, que ha prohibido expresarse en catalán allí después de expulsar a un diputado que lo hizo. Pobrecillos, sera que este diputado les estaba imponiendo el catalán.
felicitats
01 mar 2005
felicitats a la cepc, agir i ikasle pel treball conjunt...
salut i força
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Para "Pues sí".
Vas de mentira en mentira. Me dices que mis argumentos, frente a los de los grupos citados, prefieres oír a los otros.
Has corroborado EN SU TOTALIDAD mi intervención anterior: dije que se prefiere "ignorar o silenciar" a ese 60% y su realidad. Gracias por mostrarnoslo otra vez.
Y referente a que Marín "prohibió" el catalan... ¿A quien quieres engañar? ¿A mi? Dijo que permitía el catalan seguido de su TRADUCCIÓN en castellano posterior. Y así se hizo durante días. Y con el gallego y el vasco también. Se hizo. Y nadie protestó.
Pero el paso siguiente fue no traducir el catalán. Y ahí Marín dijo que no accedía.
Dijo: "castellano y catalán, sí. Catalán SÓLO, no".
Si no hay nada como querer imponer a los demás y además quererse hacer la víctima.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Digue'm on t'he silenciat, assenyala'm exactament on t'he fet callar. He escrit que aniré a escoltar qualsevol de les xerrades que faran a les universitats Politècnica de València (UPV-Campus Gandia), de Vic (UdVic), Alacant (UA), Girona (UdG), València (UVEG-Campus Burjassot), Pompeu Fabra (UPF-Campus Ciutadella), Tarragona (URV), Barcelona (UB) i Autònoma de Bellaterra (UAB) al llarg de tota la setmana.

En cap moment dic que callis, et convido a que hem diguis a on. Si ho hagues fet estaria malament, es clar, pero no es cert i tu menteixes.

El castellà es una de les meves llengües maternes, faig servir ambdues, i constato diariament al carrer i a tot arreu que es el català qui te dificultats. La seva normalització social encara no esta assolida perque encara hi ha gent que, com tú, mante reflexos i prejudicis heredats dels segles de repressió que ha patit.

El texte parla també de que cal consolidar l'educació com un dret a l'abast de tothom que ho desitji, de consolidar l'educació pública i de qualitat, pero no veus més enllà amb les teves mentides. Ets el mateix que el Marín, com el psoe que parlen de l'"españa plural" pero no poden suportar un parell de frases en català i acaben fent com sempre. Prohibir-lo.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
pel sisisi, pensa que nosaltres també lluitem contra l'analfabetisme funcional, els prejudicis i els problemes de comprensió lectora; sense dubte, derivats del model educatiu que patim

dit això, i vist el teu interès amb la llengua, vine a una de les xerrades i participa,no? i ens demostres d'on has tret i si és realment cert aquest 80 per cent de classes en català a Barcelona, per exemple, o quina opinió tens sobre el bilingüisme i la disglòssia i ja de pas parlem del programa d'immersió lingüística a les escoles

nosaltres no posem morrions a ningú, t'atreveixes?
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Te lo vuelvo a repetir pero ahora argumentado (no creí que te hiciera falta, chico, será la E.S.O...):
He dicho silenciar o ignorar. Digo ignorar porque a pesar de la mayoría castellanohablante no se revierte la situacion. Eso es así. Ya me gustaría que fuera al revés y tú tuvieras razón, chaval.
Y digo silenciar, pq ante mis argumentos, me achacas que me empiezo a parecer a Marín (que tu dices que impone), haciendome ver que sólo por mis palabras me tendría que dar vergüenza pisotear a los demás. Sólo opino. Y no me compares por eso con la acción de "imponer como Marín".

Y sigues con la imposicion: no te enteras. Sí dejó hablar en catalan si luego se traduce en castellano. A eso no se le puede llamar imposicion. Fue ERC el que quería imponer solo el catalan.
Fijate si es burdo, que no han protestado ni los socios de PSC. Es que hay que ser tonto para querer dar un discurso en el corazón del Madrid de los Austrias solo en catalán, y querer que todos traguen y pierdan allí el tiempo sin entender nada. ¿A quien quereis engañar? ¿Qué enemigos os quereis crear? Hablale al leon de las cortes en catalan y si no te entiende dile que tambien es un dictador. Al final vais a discutir hasta con las farolas. Y lo malo es que esto al final lo pagará el idioma catalan. y vosotros creeis que lo defendeis... Si os cogiera Josep Plà os daba un boinazo que os ponia la neurona en circulación.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
vaya un altre, el Plà
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
a veure si ens entenem: el catalanisme i l'espanyolisme tenen tant de sentit com el feminisme i el masclisme. Hem de recuperar la identitat i per tant s'ha de fomentar el català i no el castellà igual que en el treball s'ha d'afavorir a les dones i no als homes. No és tant complicat d'entendre: per arribar a la igualtat tothom ha de tenir els mateixos serveis en la seva llengua (cinema, televisio, radio...) i drets i deures. Pel que fa la universitat no sé d'on heu tret les estadístiques però es mentida que el català tingui una situació privilegiada, cen el cas carreres d'enginyeria i técniques només s'usa el castellà. A filosofía que es la meva i es de lletres faig la majoria d'asignatures en castellà.no sé, com estan les vostres carreres?
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Demà a l'aula 27 d'història de l'UB hi ha un dels actes, no us el perdeu. (està a l'entrada del jardí)
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
el fet que feu la xerrada a una facultat on no hi teniu presència i en canvi si que hi ha l'alternativa estel ho he d'interpretar com un pas endavant en la unitat del sindicalisme estudiantil de l'EI?
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
a veure, em sorprèn que es pugi fer servir indymedia per fer preguntes d'aquestes totalment esbiaixades. i que evidentment, no tenen resposta de si o no. potser el mmés hàibl seria deixa morir el tema, però provarem de donar un contrapunt

com que som tant pocs -que els som-, si vols segur que saps qui sóc, i si hi tens interès, estaré encantat de parlar del tema i donar elements d'anàlisi (sempre i quan sigui alguna cosa de la que es pugui parlar), però mira, les coses on toquen i donant dret a rèplica. i evidentment el lloc no és aquest.

fent números, com som el moviment que som, et dic que la diferència de "militants" de la cepc d'enguany d'història respecte alternativa estel l'any passat a història és d'una persona. ja és trist, però és el que hi ha. vaja, que et pots posar les mans al cap respecte la "presència" perquè n'hi ha per plorar, i més important, per valorar que falla de fa temps a història (o a altres llocs, només cal veure el moviment estudiantil en general) a uns i altres, així com en les assemblees de facultats

però bé, evidentment és cosa teva pensar el que vulguis valorant tot un any segons un acte concret; personalment, a mi això em sembla un error important; i mira, hagués preferit que veiessis un pas endavant amb el que s'està fent, que no és una flor d'estiu, a nivell internacional per al conjunt del moviment -i no per la cepc- (sinó que respon a uns objectius generals fixats per la CEPC de fa temps: per això existeixen unes ponències estratègiques a x termini). i el que s'està fent no és més que gent de tot arreu consideri que a nivell català (i no espanyol) s'està treballant "bé" (això vol dir millor que a altres llocs, sent molt poca cosa) un tema concret. ja se sap però que sovint, la feina que pertoca fer, la de la "unitat popular" estudiantil, la d'aliances tàctiques, la de treballar a les aules, la de generar debat i discurs en base a uns coneixements teòrics molt mínims per algú que es consideri estudiant sindicat, la de voler aportar una visió per un nou model educatiu sense resultats pràctics immediats és la que interessa menys. I parlo d'actituds personals, no pas grupals així que no li busquem tres peus al gat.

i és que, com l'espanyol d'amunt es fixa en la llengua, tu vas a buscar el tema d'Història. Ho sento, però crec que t'equivoques de mig a mig amb les teves interpretacions i prioritats , i sobretot, en analitzar la realitat.

i sense això darrer, sense ser conscients realment de què som, en el meu parer estem condemnats al fracàs rere fracàs (i ja no parlo com a estudiant, sinó com a esquerra independentista).

apa, una mica de cap que tard o d'hora guanyarem, per això estem no? ;)

pd- per cert, aquest acte, un més dels que es fan, és dijous i no pas dimecres, tot i que algú (segurament de la meva "assemblea", jeje) s'hagi posat a penjar-lo varis cops
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
01 mar 2005
Que bé xerres nanu. Aneu als actes i disfruteu d'ells, i els debats on toca! Apa bona nit!
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
02 mar 2005
a mi el que em sorpren es la capacitat per no respondre a la pregunta en qüestió, que crec que ha estat prou concreta...

Veig que teniu les mateixes formes que els d'Endavant quan signen manifestos juntament amb batasuna i els gallecs...

Cadascú alimentant el seu xiringuitu, per quan arribi la unitat (sic) poder tenir més influencia en el procés.

a mi ja em vau cremar al seu moment...
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
02 mar 2005
mira, jo no volia entrar més al trapo però m'hi veig obligat perquè és acollonant la manca de cap a l'hora de dir segons què; tens tot el dret a pensar la teva però ara si que et dic que parlar d'alimentar un xiringuito és parlar molt a la lleugera i parlar d'influències quan és "vox populi" que hem de desembocar en una assemblea constituent sobirana, a banda que no et deus haver llegit les propostes fetes en aquest sentit (mira que han circulat) i a qui s'oferia "influència" en tot cas...em sembla que hi ha una pràctica de fa força temps a nivell nacional i d'universitats (i et citaria forces exemple de tot aquest curs i l'anterior) prou clara i documentada per part de la CEPC per concloure que el que dius és simplement mentida, o no? fins aquí haurem arribat amb el doble raser (per exemple, aquest concepte de "presència" o de "col·laboració" segons de qui estiguem parlant) i la desinformació o tergiversació de "fets"...en serio, és que no estem parlant de qüestions subjectives, sinó de voluntat d'entendre fets objectius.

sobre la pregunta, ni és correcta (encara que sigui concreta: és a dir, si o no), per esbiaixada (és a dir, deixa de banda moltes qüestions) ni l'espai és el correcte. més et diré, preguntar això aquí són ganes de montar un pollastre amb tota la intenció. ara, si vols una resposta simple, doncs jo penso que no és ni un pas endavant ni un pas enrere, és el que hi ha i no ha de ser un tema on enganxar-se. i a més ja ho havia dit anteriorment

a banda les polèmiques per internet no porten enlloc; la crítica -constructiva- es fa on toca (a nivell de nucli, a nivell d'organització) i per millorar el que hi ha, aquí i a qualsevol lloc del món. sense les hormones pel mig, sense prejudicis i sense personalitzar les coses

i ja prou tu, una mica de responsabilitat i deixem de buscar "fantasmes"; perquè així segur que no ens sortirem. és de calaix. i si qualsevol persona organitzada té algun dubte, sap que té mecanismes perquè els el responguin i donguin element d'anàlisi per fer-se una opinió contrastada

i sobre endavant...buf, em sembla molt agosarat comparar organitzacions polítiques amb sindicats d'esutidants que fa cert temps que es coneixen i que volen difondre una feina conjunta (sense ser la CEPC la impulsora del manifest a més), a banda a més, a nivell internacional s'ha "ofert" ja força cosa (de la poca que es fa, a mi em rebenten les autocomplaences justament de "xiringuito"): FSE Londres, fòrum educació-trobada d'estudiants, bergen, venezuela; altra cosa és aprofitar-ho i ficar-s'hi, i això ja no és cosa de cap militant de la CEPC. TOT això sé que s'ha transmès amb la antelació que s'ha pogut i donant tota la informació que s'ha pogut. Dit això, fa gràcia que a alguna persona concreta (parlo de persones) només sap retenir que no surt determinat logo en un manifest, doncs perdoneu però no és això,

apa, salut, ànims i canya; perquè ens n'hem de sortir, parlant de tu a tu i demostrant que ens en volem sortir.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
02 mar 2005
si penjeu la vostra propaganda aquí heu de ser conscients que se us respondrà / preguntarà / criticarà el que a la gent li sembli, si no responeu es el vostre problema
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
02 mar 2005
doncs és trist que llocs com indymedia siguin per posar gent a caldo i sense contraargumentar, massa que passa. i jo no crec que la gent faci propaganda tal com dius a indymeda sinó difusió i donar a conéixer que es fa

a m'hi m'ha semblat interessant aquest intercanvi d'opinions
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
02 mar 2005
" el fet que feu la xerrada a una facultat on no hi teniu presència i en canvi si que hi ha l'alternativa estel ho he d'interpretar com un pas endavant en la unitat del sindicalisme estudiantil de l'EI? "

No te més, això és fals i punt. I si algú vol els seus noms per aquí no els donarem.
Re: Tres Pobles en lluita per una Universitat Pública
03 mar 2005
d'aCORD
Sindicat