Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : dones
3,5 anys sense Laura. Nou trasllat Badajoz-Alacant-Murcia. Concentració a Terrassa a les 19h
25 feb 2005
LAURA, UN ANY MÉS, ET VOLEM A CASA

El dia 24 de febrer ha fet 3 anys i mig que la nostra companya Laura Riera va ser detinguda i empresonada sota l’acusació de col•laborar amb ETA. Recordar aquest dia suposa, per davant de tot, fer que la situació de la nostra companya no caigui en l’oblit i denunciar un cop més la presó com a forma de patiment imposada que continua afectant a la Laura directament, però també als familiars i a les amistats.

Durant aquests 3 anys i mig la Laura ha estat en diverses presons de l’Estat Espanyol, totes a centenars de quilòmetres de Catalunya. Ha patit tortures a mans de la Guàrdia Civil, vexacions per part dels funcionaris de presons, aïllament imposat i la privació de drets com el d’estudiar o comunicar-se amb la família i companys, pèrdues de les seves pertinences i ha estat moltes setmanes en cel•les de càstig, en règim d’aïllament. A més, durant més de 2 anys ha estat a la presó sense cap condemna ferma. No cal oblidar que actualment ha estat absolta de la mateixa acusació per la que en un altre judici havia estat condemnada a 7 anys de presó. Actualment la Laura es troba a l’espera de la resolució del recurs presentat contra la primera sentència i, malgrat que ja ha superat la meitat de la condemna (que li pot ser revocada), continua encara a la presó.

La presó patida per la Laura i altres pres@s polítics/es catalans/es és una forma de tortura i desgast, també per a familiars i amics/amigues, sobretot quan es recorre a la dispersió a milers de kilòmetres de les persones preses i se les aïlla del seu lloc d’origen. En aquests 3,5 anys hem hagut de fer més de 200.000 Km (l’equivalent a donar la volta al món 5 vegades) per anar-la a veure. Hem hagut de dedicar caps de setmana sencers per poder fer una visita que amb prou feines arriba als 60 minuts, perdent el descans després de treballar tota la setmana. Hem vist accidents a la carretera i hem estat en perill de patir-los. I la despesa econòmica que aquests viatges imposats han suposat supera els 23.000 euros, quasi 4 milions de pessetes. A tall d’exemple, el passat dissabte tres amics de la Laura van viatjar a Badajoz per visitar-la i, un cop allà, els funcionaris de la presó els van notificar que el dia abans la Laura havia estat traslladada a una altra presó, sense notificar-ho ni a la família ni advocats ni a la pròpia visita que venia de Barcelona.

No ha estat fins entrada la setmana que hem sabut a través de la mateixa Laura que l’havien traslladat a la presó d’Alacant on es troba el seu company Diego pres polític català. Però ahir dijous 24 de febrer vam saber que després d’una discussió amb el director de la presó d’Alacant la Laura va ser traslladada de nou a una presó de Múrcia.

Un any més l’Estat Espanyol aplica l’aïllament i la dispersió, mesures inhumanes contra les preses polítiques. Una mesura que suposa fer extensiva, encara més, la condemna i el patiment cap la família i les amistats. La dispersió atempta contra els drets humans, no només de la persona presa.

Un any més no ens hem cansat ni ens cansarem de sortir al carrer i denunciar també altres casos en els què s’aplica la presó com a mesura de coacció a persones i col•lectius que lluiten.

L’A�LLAMENT ÉS TORTURA
PRES@S POLÃ?TICS CATALANS ALS PAÃ?SOS CATALANS
LLIBERTAT PRES@S POLÃ?TICS CATALANS


SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA
RESCAT
Febrer 2005

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat