Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sanitat
El model sanitari catalá
24 feb 2005
El model sanitari català, va ser pioner en introduir mecanismes de mercat en els serveis sanitaris. Amb una gran Seguretat Social i una xarxa d’hospitals comarcals i mutuals els canvis es van justificar barrejant conceptes com reforma, modernitat, competitivitat, eficiència.
Però 20 anys desprès de les transferències sanitàries, el govern català ha ampliat la xarxa dâentitats privades que gestionen la sanitat i ha introduït també el model en lâatenció primària. Pocs dies abans del canvi de Conselleria de Sanitat, lâantic director del Servei Català de la Salut, Josep Prat i Domènech va declarar que la gestió del actual sistema sanitari català passa per la âdesregulació, la corresponsabilització entre Administració y professionals sanitaris, i en trobar un model sostenible en base a noves fórmules de financiació, així com en una oferta de prestacions més ajustada als requeriments dels ciutadansâ?. i per posar fi a âla desmotivació entre el personal sanitariâ?, proposa que el nou model de gestió sanitària de qualitat contempli la âcorresponsabilitat real i efectiva dels professionals del sistema sanitari en la gestió dels centresâ? y per aquest motiu s'ha introduït el model de Entitats de Base Associativa (EBA).

Afirmacions gratuïtes que no es basen en cap evidencia. No demostra que els EBA millorin de forma eficient la salut de la població, donat que no sâhan establert indicadors bàsics de salut i tampoc nâhi ha evaluació de lâassitència. No reconeix les crítiques que s'hi donen per part de sindicats i ciutadans a aquest model, perquè si un reduït grup de professionals es motiven actuant de empresaris-gestors, poguent-se beneficiar de l'estalvi que la seva gestió genera, no queda garantit que aquesta reducció de costos es tradueixi en una millora o en un manteniment de la qualitat assistencial en la població atesa. Un altre dels riscos d'aquesta estructura es el de la inestabilitat i precarització laboral d' una gran part dels treballadors.

A nivell hospitalari el model que sâimposa és el de les Fundacions Sanitàries, entitats de diversa titularitat, algunes gestionades per mutues o asseguradores privades i altres per ajuntaments o societats sense ànim de lucre, que fragmenten el sistema. Aquesta fragmentació del sistema sanitari en oligopolis sanitaris, augmenta els costos burocràtics, en detriment dels sanitaris. Amb dades de Galícia, comunitat pionera en la creació de Fundacions Sanitàries, i amb dades elaborades pels nostres companys de Galícia, el nombre de directius de les fundacions ha augmentat significativament, arrivant a ser un 37,5% superiors als dels hospitals comarcals del mateix nivell sanitari, el dels metges és un 24,7% inferior i el d'infermeria un 62,9%. (dades establertes per 10.000 habitants).

Amb la proliferació d'aquestes entitats no s'assegura la construcció de sistemes sanitaris basats en la promoció de la igualtat, ni en la prioritat de la salut com a dret ciutadà en front del mercat. A més a més, irresponsablement, s'està ignorant l'impacte que aquestes mesures tindran a mitj i llarg termini. Tenim el risc de que la solidaritat i responsabilitat col·lectiva sobre la salut i la malaltia sigui substituïda pels interessos econòmics, i de que el govern traspassi la responsabilitat de la salut de la població al sector privat.

Perquè en aquest muntatge, segueixen sense funcionar els mecanismes de control democràtic, cada vegada més necessaris, mecanismes reconeguts per la Llei dâOrdenaciò Sanitària de Catalunya, en 1990. El model català es sospitós d'ineficient, burocràtic, endogàmic i generós en afavorir als amics. Ha augmentat el sector sanitari gestionat per entitats o consorcis privats en front dels de titularitat pública, s'afavoreix la entrada de iniciatives privades en la gestión de las àrees bàsiques, sense que la gestió privada hagi demostrat millors resultats en la salut de la població que ha d'atendre, ni tampoc en l'estalvi que justifiqui aquest creixement. No s'ha avançat com la societat requereix en la reforma de les àrees bàsiques gestionades per l'ICS, la gran empresa pública, afavorint amb aquestes mancances la consolidació de la gestió privada, amb ànim de lucre.

Es necessari que aquesta estructura cada vegada més elitista s'obri a la societat, a la participació ciutadana, al control democràtic. Tenim el perill de que la gran màquina burocràtica del model català segueixi creixent, sense que es tradueixi en atenció sanitària i en millores en salut.

Els serveis de salut han de ser sistemes que contribueixin a millorar la salut dels individus i de la societat. S'ha d'utilitzar els recursos de forma eficient i no ens referim només a una eficiència econòmica sinó també i sobretot a una eficiència social.


Associació Catalana per a la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP-FADSP)
Mira també:
http://www.nodo50.org/fadsp/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El model sanitari catalá
11 feb 2006
En primer lloc dir que estic completament d'acord amb l'escrit. Afegiria que s'ha de cir un no rotund a la privatització encuberta de la sanitat pública. Aquesta serà molt perjudicial pels ciutadans (usuaris) i pels professionals de la salud (precarització del treball).
Sindicat