|
|
|
Notícies :: educació i societat : laboral |
|
Precarietat al món educatiu i la recerca.
|
|
|
per Revolta Global i Xarxa d'interins i substituts |
24 feb 2005
|
|
Taller sobre precarietat al Fórum Social de l'Educació aquest dissabte a la UB (Plaça Universitat) |
Dissabte, 26 de febrer de 2005.
11-14h
Universitat de Barcelona (UB)
Aula 03 Aulari Josep Carner
Plaça Universitat, Barcelona
Taller del Fòrum social d’educació
Precarietat en el món de l’educació i la recerca
Col·lectius que organitzen:
Xarxa d’interins i substituts
Revolta Global
Ustec-Stes
La precarietat és un fenomen cada cop és més freqüent. Precari és el/la treballador/a que està en risc de finalitzar la seva relació laboral, o dit d’altre manera no té seguretat de continuïtat de la feina. La precarietat és consubstancial al capitalisme i va en augment de la mà de la desregulació laboral que imposa el neoliberalisme. Ara bé, la temporalitat, la incertesa, la inseguretat etc... fan que la precarietat no ens afecti només a nivell econòmic sinó que es faci latent en la nostra vida a nivell “integral�. És un nou model de “por� a la que estem sotmesos per causa del model econòmic i social en el qual vivim.
Cal que ens plantegem que ens produeix aquesta precarietat per tal de poder visualitzar que no és només un problema individual, sinó que és un fenomen cada cop més estès i també amb difÃcil definició.
L’educació i la recerca són eines bà siques per la millora de les condicions de vida de la població. En canvi, a Catalunya les i els que tenim aquesta professió suportem nivells de precarietat molt elevats. Alguns de nosaltres ni tan sols tenim contractes, ni seguretat social. Beques, falsos autònoms, contractes d’obra i servei, interinatges i substitucions, són alguns dels exemples del variat panorama de la precarietat laboral en el món educatiu.
PodrÃem parlar des dels interins i substituts de l’educació obligatòria, i passarÃem per totes les categories i nivells fins arribar a la universitat.
Pel que fa a l’ensenyament obligatori (desde P3 fins a Batxillerat), a Catalunya existeixen 17.000 treballadors interins i substituts. Aquests treballadors i treballadores de l’administració treballen, alguns des de fa més de quinze anys, amb aquest tipus de contracte en condicions laborals i econòmiques molt diferenciades dels altres docents funcionaris de carrera que fan la mateixa feina a les escoles i instituts. La seva experiència docent no és reconeguda en el procés de selecció d’oposicions. Tot i aixà cobreixen totes les vacants que no són cobertes pels funcionaris de carrera sovint en centres amb moltes dificultats. La temporalitat de la feina aixà com la possibilitat de ser confirmats als centres per part dels equips directius fa d’aquest un col·lectiu sotmès a la pressió de l’avaluació continua. La dispersió d’aquest col·lectiu i les diferencies de situació, tan geogrà fica com laboral, fa molt difÃcil la possible comunicació i organització de cara a defensar els drets laborals.
A la universitat les formes contractuals de la precarietat són múltiples, dins d’una estratègia de divisió i fragmentació de la força de treball. Si ens centrem en l’à mbit de la docència i la investigació podem trobar des dels professors associats, els professors ajudants, els professors substituts, els becaris en règim de personal docent en formació , els becaris col·laboradors en la prestació de serveis, els becaris en projectes especÃfics de recerca, etc. Un estudi recent del sindicat CGT a la Universitat de València fixava l’abast de la precarietat en un 40% dins la plantilla del personal docent investigador. El 90 % d’aquests professors d’universitat tenen sous inferiors als 900 euros, i molts d’ells no arriben ni tan sols al salari mÃnim interprofessional (580 euros). A la Universitat Autònoma de Barcelona, la publicació del cens electoral ja demostra que els personal docent investigador de categoria B, és a dir, no funcionari, supera en nombre a la categoria A (funcionari) en algunes facultats.
Reflexionar sobre això i cercar estratègies d’acció col·lectiva per millorar aquesta situació és l’objectiu del taller. El món de l’educació forma part de la vida de tot home i tota dona. Tots ens passem moltes hores a l’escola, a l’institut, a la universitat i també en hores extra-escolars som educats per moltes altres persones.
Si les persones que es dediquen a l’educació es troben en “precari� aquesta situació afecta també als educands que reben aquesta educació. Per tant de quin tipus de precarietat parlem? Com afecta a la qualitat del sistema educatiu global? Com afecta la privatització d’aquest sector públic? Com identifiquem els diferents aspectes de la privatització?
La metodologia i temps del tallers seran els següents:
De 11 a 12:15. Diversos ponents de diferents perfils dins l’à mbit educatiu, ens presentaran la seva situació de precarietat i com afecta això a la seva feina (incloent la qualitat del procés educatiu) i a les seves vides. Tindrem una mestra de primà ria, una de secundà ria, un educador social, un estudiant universitari, una professora d’universitat i la visió dels alumnes dels cicles formatius. Les ponències, breus, ens donaran una “bonaâ€? panorà mica de la precarietat en el món educatiu en el nostre paÃs, i ens serviran per encetar els debats
12:15- 13:15. En funció de la gent que siguem,, ens dividirem en petits grups per fomentar el debat . Aquest es farà a través d’una dinà mica de grups per tal d’identificar diferents precarietats, Com ens afecta? Com l’afrontem a nivell personal? Quines són les causes? Per acabar arribant a conclusions comuns sobre com es pot afrontar aquesta situació col·lectivament. La dinà mica proposada és la de l’arbre causa-efecte, a través de la qual podem identificar les causes i els efectes de la precarietat personal a la feina i veure com cadascú dels afectats arriba a afrontar aquesta situació, per tal de poder arribar a conclusions conjuntes de com hi podem fer front col·lectivament i trobar els responsables de la situació de precarietat.
13:15h-14:00h. Posada en comú dels diversos grups i propostes d’accions contra la precarietat en l’à mbit educatiu. Podem comentar les diverses mobilitzacions de precaris i precà ries ja existents, proposar-ne de noves, intercanviar opinions entre persones, sindicats i col·lectius, sobre les formes de lluita que cal emprar per acabar amb la precarietat. |
This work is in the public domain |
