|
|
|
Notícies :: @rtivisme : pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Vilafranca] Ovidi Montllor: deu catalans i un rus.
|
|
|
per ulls |
24 feb 2005
|
Diumenge 6 de març a les 20h Teatre Cal Bolet - Vilafranca del Penedès. Preu:6€
Organitza: Ateneu Popular X |
|
Deu catalans i un rus és el nom que l’Ovidi i jo donàvem als onze muntatges poètics que varem fer durant més de vint anys.
Lamentablement no els varem poder enregistrar tots, sols s’han publicat:
- Salvat Papasseit per Ovidi Montllor (1975)
- Ovidi Montllor diu Coral Romput de Vicent Andrés Estellés (1979)
- Homenatge a Apel-les Fenosa, amb poemes de Carles Riba, Josep Carner i Salvador Espriu (1989)
- Ovidi diu Sagarra (1994)
Sempre he tingut la idea de recuperar aquests deu muntatges poètics, i finalment, amb motiu del desè aniversari de la mort de l’Ovidi, sembla que es presenta l’oportunitat de fer, si no una mostra de cada poeta, si un petit ventall dels poemes i cançons més significatius de la vida de l’Ovidi.
Ester Formosa i Carles Rebassa son dos acompanyants perfectes per realitzar aquest homenatge a aquell gran artista que va ser Ovidi Montllor.
Toti soler
Toti Soler. Músic. (Vilassar de Dalt 1949)
Toti Soler, compositor, guitarrista, músic de poemes i cantant, sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa i generosament ens l’ofereix en cadascuna de les seves composicions. Nascut el 1949 a Vilassar de Dalt, va iniciar els seus estudis musicals el 1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar-los el 1969 a l’Spanish Guitar Center de Londres. Aquesta formació clàssica serà sempre present a la seva obra però no serà ni de bon tros l’única.
.El 1971 coneix al blues-man nord-americà Taj Mahal i aprenent i compartint l’un de l’altre la mesura del ritme del plor fet música realitzaran plegats diversos concerts. Però el camí de continu aprenentatge tot just comença i captivat per la saviesa gitana del flamenc més pur Toti Soler viatja a Andalusia el 1972 i adquireix i integra a la seva música els aprenentatges rebuts del llegendari guitarrista flamenc Diego del Gastor.
A partir del 1973 la seva vida musical inicia una altre vol. De la mà del poeta, actor i cantant Ovidi Montllor el Toti posa tota la sensibilitat apressa i compresa damunt versos de poetes escollits transformant-los en cançons i recitals que durant vint-i-sis anys ompliran escenaris d’arreu del món, un d’ells el celebrat al mític teatre Olympia de París.
El 1981 Léo Ferré troba en els prodigiosos dits de Toti Soler el complement ideal per a les seves intenses interpretacions. Així, després de diversos concerts plegats enregistren en un estudi de Milà els discs Leo Ferré : Ludwig, l’Imaginaire i Le bateau lvre.
Consagrat ja com a compositor i intèrpret de la contemporaneïtat que recull tradicions de sons tan diversos Toti Soler accepta el repte de retornar als orígens de la seva formació i participa el 1996 en el VIIè Festival de Guitarra de Barcelona oferint la seva primera actuació pública com guitarrista clàssic en un concert dedicat a J.S.Bach. Aquell mateix any rep el Premi al Millor Disc Català de l’Any per les seves composicions recollides al disc gravat a Suïssa, Lydda. El 1998 composa la música pel muntatge teatral sobre l’obra de l’autor Ramón del Valle-Inclán Farsa y Licencia de la Reina Castiza. Aquest treball li valdrà el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. El 1999 rep el Premi al Millor Disc Infantil de l’any per les seves alegres peces sobre poemes de Miquel Martí i Pol. L’any 2000 Toti Soler enregistra de nou dinou cançons que formen part de la memòria poètica col·lectiva de tot un país, el disc Cançons és un regal d’aquest mag que sempre sorprèn i captiva amb veu de vellut i so net d’aigua clara. Un disc que retorna al Toti més solitari als escenaris catalans participant al Festival d’estiu de Barcelona Grec de l’any 2001 i que li va fer valdre dos prestigiosos premis dins l’àmbit de la cançó catalana, el Premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat i el Premi a la Popularitat que atorga l’emissora Ràdio 4.
L’any 2003 rep el Premi de la Sociedad General de Autores y Editores (S.G.A.E.) al Millor Disc dins la categoria Nuevas Músicas pel disc Vita Nuova.
Toti Soler, però, flueix amb el temps, respira incombustible tota la riquesa del temps i del seu alenar continu en fa sorgir sempre aire nou.
Carles Rebassa. Poeta. (Palma,1977)
El gest i la veu de dins d¹aquest gran poeta surten enfora amb la força del vent més lliure quan diu amb veu alta, en veu ben alta, els poemes propis i el poemes d¹altri.
La saviesa i el domini màgic del seu art l’han dut a escriure entre d’altres Requiescat in Pace (Capaltard, Palma, 1998); Auca. Guió cinematogràfic amb Biel Mesquida, a partir del poema Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Conselleria d’Educació i Cultura del Consell de Mallorca, Palma, 2001); l’encarregada, enllestida i lliurada a l’editorial Empúries biografia de Blai Bonet, Blai Bonet i tu i l’encara no premiat, llibre de poemes Sons Bruts.
Dalt l’escenari ha participat com actor, guionista i atrezzista, de la companyia Mag Teatre-Mag Poesia, escenificant muntatges amb obres de més d’una trentena de poetes entre els que s’hi compten Joan Oliver, Andreu Vidal, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Joan Alcover, Ramon Llull, etc. A més de fer nombrosos recitals a Palma, València, Barcelona, Vilafranca del Penedès i d’altres indrets del País Català.
El març de l’any 2003, amb Toti Soler, va estrenar a la Capella de Sant Agustí de Barcelona el muntatge poètic Un home reparteix fulls clandestins, una antologia encertadíssima del poeta Joan Brossa.
Ara, la vida completa de l’Ovidi Montllor continua el seu alè immarcescible amb aquest germà de sang dels seu poetes, dels seus poemes. Seva és la joventut dels qui empenyen i perduren.
Ester Formosa, (Barcelona, 1961) cantant i actriu.
Tot sentiment. Això és el que transmet aquesta versàtil artista que sap com ningú posar-se a la pell l’emoció que demana cadascuna de les seves variadíssimes interpretacions.
Coneguda i reconeguda com a gran actriu, ha participat en diversos muntatges teatrals de producció diversa : Teatre Lliure, Centre Dramàtic del Vallès, amb la companyia de Calixto Bieito, entre d’altres. Creadora d’un personatge propi, La Canyi, Ester Formosa va ser guardonada amb els premis Revelació de la crítica el 1989, Aplaudiment Sebastià Gasch, 1991 i Millor actriu de TV de l’ADDC.
Més enllà, però, del seu rostre més popular, que deu sens dubte a la seva participació en dues sèries de televisió, Nissaga de poder i Des del balcó, l’Ester posseeix, el do de la claredat, el do de la llum, el do de la senzillesa.
La seva veu els recull a tots i és així com pel camí de l’evidència sense traves, canta amb il·luminada força totes les cançons que escull i que podem sentir a La casa solitària, Època, M’aclame a tu i L’arxiver de Tortosa.
Des del 1996, amb el Toti, canta cançons de l’Ovidi Montllor. L’Ester aconsegueix que siguin impossibles les comparances. Només dues coses iguala les dues veus : la dignitat i la qualitat artística i la profunditat i la sinceritat a cada paraula. L’Ester sent i nosaltres escoltem el seu sentiment.
Per a més informació - www.totisoler.com |
This work is in the public domain |
