|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Els Països Catalans aporten més del 35% dels vots negatius al Tractat
|
|
|
per diari avui |
22 feb 2005
|
|
|
Els Països Catalans aporten més del 35% dels vots negatius al Tractat
1 de cada 4 sufragis en contra es va emetre a Catalunya, on el no supera el suport electoral a ERC i ICV-EUiA
David González
BARCELONA
Un total de 2,4 milions de ciutadans de l'Estat espanyol van votar diumenge en contra del Tractat que estableix una Constitució per a la Unió Europea. Aquesta xifra, sumada a l'elevadíssima abstenció i el gens negligible volum de vots blancs i nuls (gairebé un 7% del total) matisa l'ampli suport a l'opció guanyadora al referèndum, el sí (76,7%). Però el rebuig explícit al text no ha estat territorialment homogeni: la part del lleó del no se l'enduen, per aquest ordre, els Països Catalans -Catalunya, el País Valencià i les Illes- que van aportar més del 35% del total de sufragis negatius; Madrid, amb un 14,61%, i Euskadi i Navarra, que sumen l'11%.
Sis de les 17 comunitats autònomes, les citades més Astúries, van superar o vorejar la xifra del 17,2%, mitjana estatal de vots en contra. El País Basc, Navarra i Catalunya, van encapçalar aquest rànquing, amb un 33,6%, un 29,22% i un 28%, respectivament. Però una altra lectura de les xifres, atenent a la composició territorial del conjunt del vot negatiu, evidencia que, en realitat, és Catalunya i la seva àrea lingüística i cultural qui, proporcionalment, va rebutjar més el Tractat. Així, en el total estatal, 1 de 4 vots en contra es va emetre al Principat, 35 de cada 100 considerant el conjunt dels Països Catalans. En xifres absolutes van ser 844.000 sufragis negatius als Països Catalans dels 2.428.000 de tot l'Estat.
Transversalitat
A Catalunya, la xifra depassa en bona mesura els percentatges de suport que van obtenir a les eleccions de 2003 les dues úniques formacions parlamentàries que demanaven el no a la campanya del referèndum: ERC i ICV-EUiA. Els republicans van tenir un 16,4% dels vots i la coalició entre ecosocialistes i postcomunistes un 7,3%, és a dir, un 23,7% en conjunt. Que són 4,3 punts menys que el total del no al Principat diumenge passat (28,07%). Si es té en compte que a ICV hi havia un ampli gruix de dirigents, quadres i militants favorables al sí, es dedueix que el no ha pogut tenir un caràcter en part transversal, ampliat a segments d'electorat de CiU i el PP, entre els quals pot haver tingut també un pes important l'abstenció. Val a dir que la federació nacionalista va mantenir obert el debat sobre el sentit del seu vot al Tractat entre el juliol i el gener passats. Com també, que en part dels electors populars hi pot haver calat la idea de propinar un vot de càstig a José Luis Rodríguez Zapatero aprofitant la consulta del 20-F.
En general, el pes del no s'ha palesat especialment a les comarques de Girona -amb nombrosos municipis on ha guanyat- i Lleida, i en menor mesura a les de Tarragona i Barcelona, coincidint amb les àrees amb més presència del vot a CiU i/o ERC. Cas paradigmàtic és el del municipi d'Arbúcies (Selva), on el no s'ha imposat amb un 48,9% dels vots. En municipis de les comarques lleidatanes com Solsona o les Borges, ha superat el 43%. També en poblacions de l'interior de les comarques de Barcelona, com ara Vic o Berga, el no s'acosta al 40%. A les comarques de Tarragona, el no depassa el 30% a Valls o a Falset.
Fidelitat al PSC
En canvi, l'electorat del PSC s'hauria mostrat més majoritàriament fidel a l'opció defensada per la direcció del partit, el vot a favor, encara que també s'ha pogut veure afectat per l'onada abstencionista. Així ho indica el fet que és als grans municipis de l'entorn de Barcelona, feus electorals dels socialistes catalans, on el sí ha recollit les millors collites a les urnes: Santa Coloma de Gramenet (73,66%), Cornellà de Llobregat (73,4%), Sant Adrià de Besòs (73,1%) i l'Hospitalet de Llobregat (73,03%). No obstant això, cap d'aquests municipis tampoc arriba a la mitjana estatal del sí, que va ser del 76,7%. |
This work is in the public domain |
