|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
l'autodeterminació autista?
|
|
|
per jonc |
21 feb 2005
|
|
|
L'AUTODETERMINACIÓ AUTISTA ?
- A propòsit de l'autofragmentació -
Sorprèn d'una manera extraordinària observar com els polítics catalans
suposadament més nacionalistes, quan reivindiquen el dret a l'
autodeterminació, el limiten de manera invariable a l'àmbit de la regió
autònoma de Catalunya.
Es tracta d'una experiència realment decebedora, sobretot si observem que es
tracta d'un capteniment que té lloc amb una certa regularitat: sempre que es
fa una reivindicació concreta, els polítics en qüestió acostumen a
"compensar-la" amb alguna concessió, com una mena de contrapartida
automàtica que caldria ofrenar al "poder-ogre" per tal de no fer-lo
enfurismar massa. És així com es perpetua la dita de perdre un llençol a
cada bugada, pel que fa a les relacions amb el poder de l'Estat espanyol.
Darrerament hem assistit, per exemple, a intents de renunciar explícitament
a la Franja de Ponent per part de persones i partits autoanomenats
nacionalistes, per mor de pactes electorals amb la Chunta Aragonesista o de
connivències amb el Partido Socialista Obrero Español. Sectors autoanomenats
nacionalistes proposen, per exemple, abandonar la població de la Franja de
Ponent com a part de la nació lingüística i cultural catalana, tot assignant
a aquests ciutadans la consideració d'"aragonesos amb unes certes
peculiaritats lingüístiques".
Què hi guanyem amb això? La subordinació queda així consagrada i l'
autodeterminació, per consegüent, hi és negada de manera definitiva.
Semblantment, quan els polítics de la regió autònoma de Catalunya proposen
la defensa del dret a l'autodeterminació com a relacionada amb el caràcter
nacional de la pròpia col.lectivitat, aquesta nació queda sempre reduïda a
les simples quatre províncies de la comunitat autònoma. On queden els drets
de la resta de territoris i poblacions? Com es podria mai configurar, a
partir d'aquesta autofragmentació, un mercat lingüístic i cultural sòlid?
Des del punt de vista polític això és, a més, falsejar el contingut mateix
del dret a l'autodeterminació. Tota població que posseeix característiques
nacionals (llengua, cultura, història) que estan en perill -que cal
salvaguardar- és susceptible de l'aplicació del dret d'autodeterminació,
garantia -com sabem- de la seva supervivència col.lectiva.
Aquest dret s'aplica, doncs, a tota comunitat específica i qualsevol
persona que es vulgui autoproclamar com a defensora dels drets nacionals no
pot circumscriure la reivindicació d'aquest dret a una sola part del
territori o a una sola fracció de la població concernida.
L'aplicació del dret d'autodeterminació no es pot reduir tampoc a un
referèndum d'un sol dia, ni tampoc pot tenir només aplicació allà on la
consciència política nacional sigui més consolidada. Cada territori té el
dret d'avançar en l'aplicació d'aquest principi d'acord amb el grau de
consciència de cada moment. Aquesta aplicació pot anar des de la
reivindicació d'un marc polític constitucional propi, susceptible d'ésser
objecte d'una consulta sobre la independència política, fins a unes
garanties polítiques i legals generals per a la preservació i el foment de
la pròpia llengua i la pròpia cultura.
El dret a l'autodeterminació s'ha de reivindicar, doncs, arreu de la nació
lingüística i cultural catalana (és a dir, el conjunt dels Països Catalans),
tot i que, com hem assenyalat, pot ésser objecte d'aplicacions ben diverses;
l'experiència política internacional sobre aquesta qüestió ha demostrat prou
aquesta diversitat concreta.
No correspon, doncs, a nosaltres mateixos la promoció de la nostra pròpia
fragmentació. Potser ja n'hi ha prou de "vendre" o d'"excloure" parts de la
nostra nació amb les fosques perspectives d'uns "negocis polítics" més aviat
dubtosos.
Tota la nació lingüística i cultural ha d'estar protegida pel respecte a uns
mateixos drets. I correspon als polítics que es reclamen de la defensa de la
catalanitat, de reivindicar-los sense rebaixes ni exclusions.
Col.lectiu d'Opinió Mata de Jonc/Països Catalans
"El Col·lectiu Mata de Jonc és un grup d'opinió (ciutadanes i ciutadans de
diferents àmbits professionals i compromeses amb el país des del camp
nacional i social) amb la intenció de combatre les operacions generals o
parcials que es puguin perpetrar contra la nostra identitat lingüística,
cultural i nacional, tot treballant per enfortir la consciència i els
instruments per a la nostra (re)-construcció com a país". |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per Sants vila roja |
21 feb 2005
|
|
I de quina part del país ha sortit aquest col·lectiu? Teniu alguna cosa a veure amb l'editorial? |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per sentiu comun |
21 feb 2005
|
Ye verdá. Apatrida. Entámase glayando que n'Austria falen l'alemán, y acábase cola invasión de Xequia y Polonia, que yeren eslavo-falantes.
N'Arago falase l'aragonés, non el català. Bono ,sí, En Ribagorza... ¿Y qué? tamien se fala asturiano en caceres, y no por eso n'Àsturies reivindícase Careces. Será que n'Asturies hay menos señoritos |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per sentiu comun |
21 feb 2005
|
A too esto. Cayendo n'cuenta de que'n America Llatina falase castiellano, propongoi a ZP un plan pa reconquistar esos territorios, pe'l bien de la Patria. juasjuasjuas
Ufroy tamien el mio conceyu al recien elexiu presidente portugues pa si quier tornar a tener Brasil. Perque nun se si lo sabreis, pero n'el Brasil falase portugues.
juasjuasjuasjuas
Astilleros, nun se pesllen. Puxa la naval!!!
La cuenca minera, si cierren mines nun prospera!!! |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per sentiu comun |
21 feb 2005
|
y pal que entame a glayar conque si facismu, si fallaxismu, direi que ne'l Brasil falase portugues y ne'l restu America Llatina falase castiellano PE'LA MESMA RAZÓN QUE NE`L PAIS VALENCIANU Y NA FRANXA DE PONENTE FALASE CATALÀ: perque foron tierres conquistaes. les primeres, per reis catodicos, les segundes pe'l Jaume primeru esi. Si per equí hay babayos que falen de Pelayo comu el primer llibertador de la historia, nun me estrañase ná que soceda tres cuartos de lo mesmo en Catalunya. Pa dalgunos, va resultar que el Che Guevara, al llau del vuesu Jaume, yera un PePeru. juas
comu ta'l patiu |
|
Re: l'autodeterminació justa?
|
|
per GarcÃa |
21 feb 2005
|
Que obsesión que tienen algunos con vascos y catalanes, ¿por que no nos dejan en paz? Con todos los problemas que hay en el mundo y se dedican a decir estas chorradas.
En Aragón no hay reconocimiento legal del catalán, no existe legalmente, la gente en la Franja que se organiza para asegurar la normalización y la continuidad del catalán lo hacen completamente solos.
Eso ya tiene mérito, pero mucho más cuando no sólo recibe una indiferencia a veces hostil del gobierno aragonés sino además las agresiones de la extrema derecha españolista equivalente a los blaveros en el Pais Valencià .
Son los mismos habitantes de la Franja los que se organizan para hacer respetar su derecho a vivir con normalidad en catalán. Sólo puede hablarse de imperialismo catalán desde la demagogia o desde la estupidez. ¿Cual es tu caso?
Un saludo para los aragoneses, les deseo lo mejor a ellos y a la fabla. Estos mismos que malgastan sus energias en meterse con el catalán, ¿por qué no dicen nada, pero nada de nada, respecto a la delicada situación de la fabla aragonesa?
Por cierto, que la fabla no retrocede ante el catalán "imperialista" sino ante el castellano. Que "no fue nunca lengua de imposición", ¿no?
2004: L’ANY EN EL QUE DESPUNTA LA FRANJA>/b>
Mai s’havien fet tantes activitats i s’havia parlant tant de la Franja de Ponent. Aquesta setmana membres del Consell Directiu de la Institució Cultural han presentat en diferents à mbits governamentals i culturals la memòria d’activitats de l’any 2004.
L’informe resumeix les activitats portades a terme en l’any més intens, fins ara, en l’activisme cultural de la Franja de Ponent. El resum, de 303 pà gines, arreplega les 280 accions i actes més destacats de la Institució en aquests dotze mesos, entre ells alguns tan meritoris com la primera part del Congrés de la Franja de Ponent o la Campanya “Llibres pels Xiquetsâ€? que va merèixer el juny passat el guardó nacional de voluntariat lingüÃstic de l’ADAC.
Pel que fa a la divulgació de la Franja mai se n’havia parlat tant. En concret hem documentat 198 reportatges en rà dio, televisió i premsa escrita nacional o regional. D’ells, 182 han estat fruit de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Com sabeu també a la xarxa tenim un paper destacat, situant-se la web franjadeponent.net com la més llegida de la Franja i la quarta dels Països Catalans entre les entitats d’activisme cultural.
Tots els estaments de l’administració i el món cultural que han rebut l’informe han volgut fer-nos coneixedors de que valoren excel·lentment la feina que hem dut a terme i fins i tot ens han fet saber que consideren la ICFP l’entitat avui en dia probablement més activa o dinà mica dels Països Catalans.
Agraïm enormement aquest sincer recolzament i no cal dir que no tenim cap intenció de despuntar, senzillament volem ser una entitat més i continuar treballant modestament però amb fermesa per aquest petit territori.
I per no baixar el ritme aquest dijous 3 de febrer s’han reunit a Barcelona els nostres companys de coordinació de la Institució Jaume Borbón, Joaquim Montclús, Paulà Fontoba, Guillem Chacón i Josep Maria Andreu per a tancar el Pla d’Acció a la Franja de Ponent del curs 2005-2006. Document que ja ha estat elaborat i serà lliurat aquesta setmana.
Ara s’està redactant el projecte “Franja 2006 De Ponent 2012� una estratègia de treball global i a tots els nivells per als anys vinents. |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per GarcÃa |
21 feb 2005
|
2004: L’ANY EN EL QUE DESPUNTA LA FRANJA
Mai s’havien fet tantes activitats i s’havia parlant tant de la Franja de Ponent. Aquesta setmana membres del Consell Directiu de la Institució Cultural han presentat en diferents à mbits governamentals i culturals la memòria d’activitats de l’any 2004.
L’informe resumeix les activitats portades a terme en l’any més intens, fins ara, en l’activisme cultural de la Franja de Ponent. El resum, de 303 pà gines, arreplega les 280 accions i actes més destacats de la Institució en aquests dotze mesos, entre ells alguns tan meritoris com la primera part del Congrés de la Franja de Ponent o la Campanya “Llibres pels Xiquetsâ€? que va merèixer el juny passat el guardó nacional de voluntariat lingüÃstic de l’ADAC.
Pel que fa a la divulgació de la Franja mai se n’havia parlat tant. En concret hem documentat 198 reportatges en rà dio, televisió i premsa escrita nacional o regional. D’ells, 182 han estat fruit de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Com sabeu també a la xarxa tenim un paper destacat, situant-se la web franjadeponent.net com la més llegida de la Franja i la quarta dels Països Catalans entre les entitats d’activisme cultural.
Tots els estaments de l’administració i el món cultural que han rebut l’informe han volgut fer-nos coneixedors de que valoren excel·lentment la feina que hem dut a terme i fins i tot ens han fet saber que consideren la ICFP l’entitat avui en dia probablement més activa o dinà mica dels Països Catalans.
Agraïm enormement aquest sincer recolzament i no cal dir que no tenim cap intenció de despuntar, senzillament volem ser una entitat més i continuar treballant modestament però amb fermesa per aquest petit territori.
I per no baixar el ritme aquest dijous 3 de febrer s’han reunit a Barcelona els nostres companys de coordinació de la Institució Jaume Borbón, Joaquim Montclús, Paulà Fontoba, Guillem Chacón i Josep Maria Andreu per a tancar el Pla d’Acció a la Franja de Ponent del curs 2005-2006. Document que ja ha estat elaborat i serà lliurat aquesta setmana.
Ara s’està redactant el projecte “Franja 2006 De Ponent 2012� una estratègia de treball global i a tots els nivells per als anys vinents.
Consello d'a Fabla Aragonesa
www.consello.org |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per sintiu comun |
21 feb 2005
|
yo nun falo de llingues imperialistes. les llingues imperialistes non existen. lo que existen son les ansies imperialistes o imposicionistes de dalgunos ne'l nome de les llingues y les cultures. yo nun toi escontra los que falen catalá, toi escontra los que lu usen comu si fuera la china d'un gomeru: pa apuntar escontra too.
Yo tamien me esfoto n'animar a la fabla aragonesa, pues ye una llingua que comparte permunchu co'l asturiano: tan a puntu de extinguise.
Qu'el catalá nun fue d'imposición? na edá media, n'aragon, yera la llingua de los señoritos. acuei! que nun toi diciendo que'l catalá seya una llingua de señoritos: ne'l principau de catalanya, nun lo yera, perque tamien falaben-lo los siervos. Asina, nun toi d'alcuerdu con que nun fuese una llingua impuesta, pues y tantu al menos yera una llingua de diferencimientu estamental, y privilexá. Igual que el castiellanu, si. Da fechu, doy per xuru que cuando'l casoriu de losreis catolicos, hubiese sio más fuerte el reinu catalano-aragones, en vez de castiella, guey podría ser que lallingua hexemónica n'españa sería quiciaves el catalan, mentantu el castiellanu hubiera quedao solo pa los sos llindes de orixe. anque esto ye solo una hipotesis, nin.
yera inevitable sacar a colamientu lo de la extrema derecha. d'averes? nun m'afecta, nin, perque pa min los de la extrema derecha son unos tochos, unos fantoches y unos intransixentes. lo que me preocupa ye que estes coses tan reaccionaries, cada dia ta mas claro que nun son solo patrimoniu de la extrema derecha oficial. ye más preocupante, si cabe, que dalgunos que van de roxos repitan comu loros conseñes de la extrema derecha. esto,garcia, nun va necesariamente per ti, pero ye un problema importante. y tien un nome: socialfacismu |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per sintiu comun |
21 feb 2005
|
Garcia diz: "Con todos los problemas que hay en el mundo y se dedican a decir estas chorradas"
PUÉS APLICATE'L CUENTU |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per Garcia |
21 feb 2005
|
No se como hablas asturiano siendo la consecuencia de la imposición del latín sobre las lenguas celtas habladas en la Asturias prerromana.
Pero vaya, ahora me doy cuenta que también catalán y castellano, además del portugues, son lenguas derivadas de la imposicion del latin.
Total mejor hablamos euskara que es una lengua anterior al latin y que probablemente es de la más antigua de Europa. Igual se impuso a alguien hace varios miles de años pero no hace falta ponerse tan plasta. ¿O no?
Es curioso, has escrito otras veces en Indymedia Bcn y sólo te he visto hacerlo en bable para repetir lo mismo de las lenguas imperialistas etc.
En definitiva, empieza por aplicarte lo del sintiu comun a ti mismo y luego ya veremos.
Un saludo a la gente de la Franja por todo su esfuerzo tan necesario y positivo, también para los aragoneses que luchan para salvar la fabla y por supuesto a los asturianos.
Menos demagogia y más solidaridad-
Consello d'a Fabla Aragonesa
www.consello.org |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per NO religion |
22 feb 2005
|
|
Quina millor defensa de les arrels culturals que fer una campanya de a favor de la "caixelada", que es la llengua veritablemente precursora de quansevol idioma i corre molt perill perque ja la gent no en sap prou de donar "caixelada" als altres, excepte per fotre'ls la pasta ! |
|
Re: l'autodeterminació autista?
|
|
per pau |
22 feb 2005
|
|
Per l'apatrida: apàtrida, cualsevfol col·lectiu necessita un mínim sentit d'identitat colectiva, segur que tu amb els teus companys anrakistes també tenbiu una serie de coses en comú k us fan sentir-vos bé kuant esteu junts. Trobo molt desproporcionada la teva reacció contra el text. Jo no crec en Nacions pero si en CUltures i ti nc molt clara la meva i el seu abast territorial (païssos catalans), la cual cosa no vol dir que en akest abast no hi hagin altres cultures (com la española o la magrebí). Però necessito tenir-ho clar, sense que aaixó hagi de suposar jun problema amb ki ho vulgui viure d'unba altra manera. No hi han raons k valguin, sinó la voluntat. |
|
|
