Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Un record per Miquel Bauçà
19 feb 2005
Un record per Miquel Bauçà
17/02/05 , Arreu (Països Catalans)

A partir d'ara tot és
qüestió de resistència.
Miquel Bauçà

La cultura catalana torna a estar de dol. Lâescriptor Miquel Bauçà ha mort a Barcelona. Inconformista i rabiós, Bauçà ha estat un dels personatges més coherents de la nostra cultura en les darreres dècades. Allunyat per pròpia voluntat de la vida pública i de la âculturetaâ? dels despatxos, lâobra literària del felanitxer ha esdevingut un conjunt dâincisives sagetes contra un sistema que rebutjava de dalt a baix. Tal i com havia afirmat fa uns anys en Joan Quetgles des de les planes del diari lâEstel de Mallorca, âla llibertat conquerida li permet dir coses que ningú altre s'atreviria a dirâ?.

Des de la tristesa i amb el màxim respecte cap a la seva persona, ens veiem obligades a denunciar aquells personatges de la cultura oficial i del catalanisme panxacontent que sâentestaran a fer-lo passar per un dels seus o tan sols destacaran el vessant més morbós de la seva vida.

Emperò, tanmateix, Miquel Bauçà, no els pertanyia. Es va mostrar sempre lliure, tant en la seva obra com en la seva actitud vital. I de forma ben clara i catalana. Per tot això, reconeixem la petjada que ha deixat en nosaltres: proclamar les nostres idees independentistes i revolucionàries sense complexos ni vergonyes.

Maulets, el jovent independentista revolucionari, volem retre-li el nostre més sincer homenatge. I entenem que aquest no pot ser altre que continuar la nostra lluita, coherent i sincerament, per la independència dels Països Catalans.

Maulets, el jovent indepenentista revolucionari
Països Catalans, febrer de 2005

Fragments de la seva obra El canvi (1998).

Catalanitat, La. [...] pertanyent a una tribu que basa la seva petició d'independència, sobretot, en el fet de tenir un nom propi més que no pas en el fet de ser d'alguna manera, almenys durant el període en què m'ha esdevingut de viure-hi [...] som raçuts i ben raçuts: ens distingeixen d'una hora enfora, sobretot els nostres enemics, que seria de qui ens hauríem de determinar d'una vegada de separar-nos, sense cap explicació [...] Ãs possible que aquesta Europa alemanya triomfant, que aviat s'imposarà, sigui la fi per a la tribu catalana, havent ja complit la fita suprema que s'havia manat a si mateixa de no tenir mai un Estat propi. Serà una mort desapercebuda i indolora. Només els americans ens recordaran com una cosa geogràfica curiosa, com alguna vall de Madagascar. Europa, avui, és granment esperançadora, car promet o ens proposa, fetillera, un marc encara més gran per a satisfer les ganes no fartables de no existencialitat. Ningú no podrà resistir-s'hi.

Cultura, La [...] Així una cultura més que el tarannà d'una tribu és el sistema de rebuig de què disposa per afrontar les altres, hostils o no hostils.
La cosa intolerable de la cultura que mostren i imposen els nostres enemics és que no és un fet aïllat, un meteor, ans una cultura, porca si hom vol, però cultura. No és com un constipat, és una malaltia crònica. L'error de molts dels meus compatriotes és que no l'han considerada així i no han pres cap mesura preventiva i han acabat contagiats, amb els seus símptomes més foscs i llords.

Feixisme, El. Un ingredient poc comentat del fenomen és el de la ràbia de controlar el veí, no del món ni d'aquestes coses. Els mossens també tenen aquesta dèria, però saben amagar-ne la ferotgia i són més eficaços. No hi ha dubte. [...]

Marxisme, El. [...] Ara: a mi el marxisme em va ensenyar una cosa: que tot era possible i em va alliberar del pessimisme provincial professional, catedralici, canongil, de caire parisenc, tan de moda al meu temps, entre tots els sectors socials: des del mossèn abrandat que retronava per la trona fins a l'humil i clam boig que se la pelava darrera els barrots, davant la indiferència de les beguines, fartes de tanta calor. Tots eren uns fervents i obsedits pessimistes, que la sabien llarga, molt llarga... He arribat a pensar que el pessimisme era o és un tret específic del provincianisme, com ho és la diglòssia militant.

Repressió, La. [...] La simple repressió de la informació té molt d'efecte, almenys en mi l'ha tinguda. Tant que el fet de tenir una parabòlica em produeix un sentiment d'ilâ¢legalitat. Potser és a causa de l'ús que en faig, que és realment delinqüent: poder estalviar-me totes les televisions indígenes. Potser són les dues coses: el record de l'antiga repressió i la delinqüència de no voler saber. [...]

Magisteri Teatre â Mag Poesia >> http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/bauca/

This work is in the public domain
Colera camping CNT