Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació
Grans esdeveniments: resistències i complicitats
18 feb 2005
A Madrid, Saragossa i València, diversos col.lectius planten cara a la política de grans esdeveniments
Amb la recent declaració unànime del Parlament de Catalunya a favor de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2012, es posava de manifest no només lâestreta unió del âpentapartitâ? (actuant com a partit únic de la cohesió i el consens) en qüestions vitals per a lâEstat, sinó també la futilitat de determinades amenaces quan aquestes no tenen fonaments gaire sòlids. Quan el que prima és el mercadeig polític una lògica única sâimposa: tots amb Madrid, lâespectacle ha de continuar. I per damunt de tot, el negoci: el del cava, i el de les empreses constructores.
Aquest recolzament dels partits catalans a la celebració de les Olimpíades a Madrid és lâexpressió dâuna coincidència més general amb un model de gestió i negoci que ha impulsat, per exemple, la transformació urbanística de la Barcelona del Fòrum 2004: lâús dels grans esdeveniments internacionals, que afavoreixen el creixement de les ciutats i justifiquen inversions i canvis estratègics alhora que requereixen una explícita col·laboració social. De fet aquest és el model amb què les grans ciutats espanyoles pugnen actualment per esdevenir cada cop més competitives en un context globalitzat. Barcelona i el Fòrum, Madrid i els Jocs Olímpics, però també lâExposició Internacional de Saragossa de 2008 o la Copa Amèrica de Vela de 2007 de València. La coincidència és absoluta i permet parlar, com fa el diari Diagonal en el número -1 dedicat a la âcultura de lâespeculacióâ?, de la política de grans esdeveniments com una constant urbana, en què les ciutats es transformen en marca comercial a la recerca de patrocinadors.

Sortosament, i a diferència del que succeïa el 92, en què el grau dâadhesió i complicitat era enorme, amb el fenomen de milers de voluntaris i la ràpida neutralització dels sectors contraris, el Fòrum ha viscut un constant assetjament crític per part de múltiples col·lectius, i sâha creat una situació nova i diríem que irreversible, que prové del desemmascarament dâaquest muntatge i del model de ciutat que hi ha darrera.

La qüestió és que, malgrat el pes de la propaganda i els mitjans oficials, les olimpíades de Madrid tenen ja oposició. Ho testimonia la creació recent de la plataforma contra les Olimpíades de Madrid 2012, on es denuncia la malversació de fons públics que representen, així com el seu paper crucial per reforçar el poder de les grans constructores i empreses immobiliàries. La situació ja caòtica de lâurbanisme madrileny no faria més que agreujar-se amb els nous plans previstos, on lâexcés dâurbanització i infraestructures comporta gravíssims problemes ambientals.

A Saragossa lâoposició també existeix, tot i haver patit amenaces i persecució. Lâequip dirigent de lâajuntament i la comunitat autònoma no vol deixar escapar lâocasió de lâExpo per posar Saragossa en el rànquing de ciutats âinterconnectadesâ? a nivell europeu. Però les raons dels que discrepen són unes altres. Lâoperació, que comportarà un endeutament indesitjable de lâAdministració, desviarà fons dâaltres qüestions més necessàries des del punt de vista social. Les inversions públiques a més serviran per a enriquir les constructores privades i les promotores, que trauran grans beneficis dâuns terrenys revaloritzats artificialment. Finalment, els ecologistes denuncien la urbanització dels marges del riu Ebre i la destrucció del meandre de Ranillas, una de les poques zones verdes periurbanes conservades, amb un bosc de ribera dâespecial interès ecològic i els darrers horts propers a la ciutat. Paradoxalment, lâExpo explota el discurs sostenibilista i lâanomenada nova cultura de lâaigua, eslògans que es desmunten quan sâimpulsa el model de ciutat-espectacle abocada a un creixement insostenible. La plataforma ciutadana Contra la Expo 2008, que ja ha realitzat diverses accions injustament criminalitzades, compta amb la presència de col·lectius socials, associacions de veïns i grups ecologistes.

A València finalment, el front unit dâempresaris i polítics duen una campanya de bombardeig desinformatiu sobre lâanomenada Americaâs Cup 2007, intentant convèncer la població valenciana de la utilitat econòmica i social de la celebració dâuna competició tan elitista com aquesta. Com a dâaltres ciutats, aquest gran esdeveniment permetrà lâenriquiment ràpid de sectors vinculats a la construcció i la promoció turística. Dóna exempcions fiscals a les empreses que la patrocinen i en general beneficia els magnats directament implicats i el procés de globalització econòmica. Els perjudicats seran com sempre la població en general i el territori. Nous ports esportius a Santa Pola, Peníscola, El Campello, continuaran la destrucció del litoral valencià, el darrer a Cala Baeza, en una de les poques zones no urbanitzades i on els fons marins són força rics. A València capital, el port sâamplia desmesuradament, es destrueix el barri del Cabanyal- Canyamelar per permetre lâespeculació i es veuen afectades valuoses zones dâhorta i poblats. Els moviments dissidents pateixen una contundent repressió policial, mentre les campanyes publicitàries parlen dels grans beneficis que això suposarà per a tots.

This work is in the public domain
Sindicat