Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : educació i societat
Estudiants contra la Constitució Europea. Valoració i Manifest de la jornada de lluita a Barcelona
17 feb 2005
Estudiants contra la Constitució Europea. Valoració i Manifest de la jornada de lluita a Barcelona
17-F. JORNADA DE LLUITA CONTRA LA CONSTITUCIÃ EUROPEA A BARCELONA

Avui 17 de febrer sâha celebrat una jornada de lluita estudiantil contra la Constitució Europa a Barcelona. La jornada sâha visualitzat en aturades de classes lectives en tres de les universitats públiques barcelonines (la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra) i una manifestació unitària convocada sota el nom dâEstudiants contra la Constitució Europea amb el lema âContra la privatització de lâensenyament, No a la Constitució Europeaâ?, ha recorregut els carrers del centre de la ciutat (el mateix recorregut que la manifestació del dissabte 12), en la qual han participat més de 5.000 estudiants universitaris i alguns de secundària.

La convocatòria va sorgir de les plataformes unitàries contra la constitució Europa constituïdes a la UAB i la UPF en el marc de la campanya nacional dels Països Catalans. A aquesta coordinació de les plataformes estudiantils es van unir els sindicats dâestudiants catalans com la Associació dâEstudiants Progressistes (AEP), Alternativa Estel i la Coordinadora dâEstudiants de Països Catalans (CEPC). Més tard aquestes convocatòries de lluita es van traslladar a les assemblees dâestudiants de les universitats (les seves legítimes representants segons la tradició del moviment estudiantil a Catalunya).

Encara que amb moltes dificultats per a tirar endavant la convocatòria (gener i febrer és època dâexàmens i no hi ha classes) considerem un èxit la jornada estudiantil de lluita. A la UAB, les aturades a les facultats de Lletres i de Ciències Polítiques ha sigut gairebé dâun 100% (més irregular ha estat en altres facultats). La manifestació, formada per més de 5.000 estudiants, ha transcorregut amb normalitat, en to festiu i reivindicatiu. Sâha cridat contra la privatització de la universitat, pel dret dâautodeterminació, pel reconeixement del català com llengua vehicular de lâeducació i contra la construcció de l'Europa del capital. Durant la marxa sâhan realitzat algunes accions que han donat molta visibilitat, com desplegar enormes pancartes des de bastides de façanes en obres. Al arribar a lâedifici dels sindicats en Via Laietana, sâhan llençat globus de pintura a les façanes i sâhan realitzat diverses pintades on es podia llegir âtraïdorsâ? en les entrades dels edificis de CCOO i UGT pel seu suport al tractat constitucional. A lâacabar la manifestació a Pla de Palau (davant de la Delegació del Govern) sâha llegit el manifest (criticant el procés dâaplicació en les universitats catalans de lâEspai Europeu d'Educació Superior, més conegut com Procés de Bologna) i sâha donat per acabada la manifestació. Un petit grup sâha quedat fins a mitja hora després de la manifestació llançant objectes a lâequip dâantidisturbis de la policia fins a que sâhan produït càrregues i detencions.

A hores dâara sabem de 6 persones detingudes segons fonts del Col·legi dâAdvocats, menors dâedat i acusades de desordres i disturbis, encara que podria tractar-se dâun nombre més gran. Cal destacar lâexagerat desplegament policial al llarg del recorregut entre policia uniformada i de paisà, la denegació de lâautorització de la manifestació per tractar-se de âpropaganda políticaâ? segons Delegació del Govern així com la ja habitual manipulació informativa de la Guàrdia Urbana que inicialment xifrava la manifestació en 100 persones, unes dades que sâha vist obligada a rectificar.

Estudiants contra la Constitució Europea,
Barcelona 17 de febrer 2005

MANIFEST 17-F

El proper 20 de febrer la Constitució Europea es sotmet a referèndum, ja fa temps que moltes persones, organitzacions, col·lectius i moviments socials treballen per mostrar el seu rebuig a aquest tractat, en bona part aplegades dins la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, des dâon sâhan organitzat les mobilitzacions dâaquests últims dies amb lâobjectiu de difondre que amaga aquest text i aconseguir que el 20 de febrer no sâaprovi aquest constitució del capital i la guerra.

No ha existit un procés constituent participatiu i democràtic. El tractat regula que és lâeconomia social de lliure mercat altament competitiva el model econòmic de la Unió Europea, fomentant directrius que suposen una precarització per a la classe treballadora especialment a les dones i el jovent.

El tractat militaritza a la Unió Europea, supeditant-la a lâOTAN. Es destaca la necessitat dâaugmentar la despesa en defensa i es reconeix el dret de la âguerra preventivaâ?, de la que ja en coneixem les seves conseqüències.

No es reconeix el dret a lâautodeterminació dels pobles europeus, tampoc lâoficialitat de les llengües no estatals, de manera que no es donen garanties del manteniment dels trets lingüístics i culturals propis, els Països Catalans serem uns dels perjudicats per aquestes polítiques.

Els estudiants no estem exclosos dels efectes negatius que suposarà la Constitució Europea. Els serveis públics, ara anomenats âserveis econòmics dâinterès generalâ? corren el perill de patir un procés de liberalització generalitzada del qual lâensenyament no està exclòs. LâAGCS o la Directiva Bolkenstein ja parlen dâaquesta liberalització posant lâensenyament com un dels serveis a privatitzar.

La política de âdèficit zeroâ?, potenciada pel tractat, elimina la possibilitat de qualsevol mesura social efectiva, obrint les portes a una devaluació de la qualitat de lâensenyament públic.

Les referències sobre educació al tractat són poques, tot i la seva solemnitat no ofereixen garanties ni mecanismes dâexecució, per exemple no sâespecifica el període dâescolarització obligatòria i reconeix la possibilitat dâun model educatiu confessional.

Dins aquest context de construcció europea trobem també la creació de lâEspai Europeu dâEducació Superior. Un procés que els estats que hi participen estan encaminant cap a una universitat més competitiva i elitista, una universitat que, amb lâexcusa de ser més competitiva a nivell mundial, en comtes de regir-se per criteris realment socials, ho farà per criteris de mercat. La liberalització de lâensenyament superior pot ser un fet en poc temps si no aconseguim canviar totalment el rumb dâaquest procés.

Es fomenta la lliure mobilitat estudiantil i docent sense tenir en comte les diverses realitats ni dels sistemes educatius ni de les persones que volen accedir a aquesta mobilitat. Així, sâavança en lâelitització de l'educació i la obertura de la universitat a models de finançament competititus i de gestió empresarial.

En definitiva; transnacionals i institucions antidemocràtiques com el Banc Central Europeu o la Comissió Europea -altament influenciades pels lobbies empresarials- estan dictant progressivament el marc que necessiten per a perpetuar el model capitalista imperant. L'educació no està escapant d'aquest procés d'eradicació del -d'altra banda insuficient- model de l'Estat de Benestar i es configura un model educatiu que parteixi dels mateixos valors que reclama el mercat de treball.

Per tot això, els i les estudiants, també hem de mostrar el nostre rebuig a aquest tractat i a aquest procés de globalització neoliberal que patim.
Per un ensenyament públic, català i de qualitat.
Per una Europa dels drets socials i dels pobles,
NO A LA CONSTITUCIÃ EUROPEA
Mira també:
http://noconstitucioeuropea.pangea.org/

This work is in the public domain
Sindicat