Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Ha mort en Miquel Bauçà
17 feb 2005
Comunicat de Maulets, el jovent independentista revolucionari, per la mort d'en Miquel Bauçà, escriptor.
La cultura catalana torna a estar de dol. L’escriptor Miquel Bauçà ha mort a Barcelona. Inconformista i rabiós, Bauçà ha estat un dels personatges més coherents de la nostra cultura en les darreres dècades. Allunyat per pròpia voluntat de la vida pública i de la “culturetaâ€? dels despatxos, l’obra literària del felanitxer ha esdevingut un conjunt d’incisives sagetes contra un sistema que rebutjava de dalt a baix. Tal i com havia afirmat fa uns anys en Joan Quetgles des de les planes del diari l’Estel de Mallorca, “la llibertat conquerida li permet dir coses que ningú altre s'atreviria a dirâ€?.

Des de la tristesa i amb el màxim respecte cap a la seva persona, ens veiem obligades a denunciar aquells personatges de la cultura oficial i del catalanisme panxacontent que s’entestaran a fer-lo passar per un dels seus o tan sols destacaran el vessant més morbós de la seva vida.

Emperò, tanmateix, Miquel Bauçà, no els pertanyia. Es va mostrar sempre lliure, tant en la seva obra com en la seva actitud vital. I de forma ben clara i catalana. Per tot això, reconeixem la petjada que ha deixat en nosaltres: proclamar les nostres idees independentistes i revolucionàries sense complexos ni vergonyes.

Maulets, el jovent independentista revolucionari, volem retre-li el nostre més sincer homenatge. I entenem que aquest no pot ser altre que continuar la nostra lluita, coherent i sincerament, per la independència dels Països Catalans.

Maulets, el jovent indepenentista revolucionari
Països Catalans, febrer de 2005
Mira també:
http://www.maulets.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ha mort en Miquel Bauçà
17 feb 2005
Mal favor li feu a Miquel Maulets!

Deixeu-lo després de mort com ell va voler viure. Perque si el llegiu no l'entendreu.

Aprofitats!


Tret del Diari Avui, 18-02-05


Contra la complaença papanates en la figura del rar, del marginal

Miquel Bauçà tenia raó

Sebastià Alzamora

Ni les circumstàncies que van condicionar la seva vida ni la truculència mediàtica que ha envoltat la seva mort (aspectes sobre els quals ja es va pronunciar fa uns dies Jordi Coca en un article en aquest diari, amb una clarividència que tancava tota disquisició sobre la qüestió): el més incòmode del poeta Miquel Bauçà (un dels escassos escriptors realment importants que ha donat la seva generació; un dels millors de la literatura catalana de les últimes dècades), allò d'ell que, per a segons qui, pot resultar més desassossegant és que tenia raó. Tota la raó.
Amb motiu del decés de Bauçà, tot de titafredes petulants i de dissidents de fireta han corregut a martellejar el personal amb les bajanades que fan al cas: que si Bauçà va viure en una rulot, que si era un misantrop, o un personatge misteriós, o el Salinger català, o un poeta maleït. Els petit-maîtres han pontificat -i més que ho faran, ens podem anar posant bé amb Déu- una vegada més sobre Miquel Bauçà com ho han fet en tantes altres ocasions: des del morbo i l'anècdota de mal gust, des de l'absència del més elemental indici d'educació, i sense entendre (i de vegades, em temo, sense haver llegit) ni una puta paraula de la seva amarga, potentíssima, magnífica obra. El petit-maître català no pot evitar de muntar el seu ridícul circ de pallassos al voltant d'allò que més li agrada: un estereotip. En aquest cas, el del mallorquí extravagant i atramuntanat, que sempre ha tingut un gran predicament entre els titafredes i els dissidents de fireta, i que ja ha desvirtuat la recepció de més d'una obra de primera magnitud: el de Blai Bonet n'és un exemple dolorosament clar. És aquesta complaença papanates i paternalista en la figura del rar, de l'esguerrat, del marginal. En definitiva, del perdedor. Als petit-maîtres del titafredisme i de la falsa dissidència els perdedors amb talent els encanten, perquè es poden permetre el luxe de parasitar-los sense que l'afectat ofereixi a penes resistència. I si, a més, ha comès el descuit de morir-se, doncs avall, que fa baixada.
A Bauçà se l'acostuma a parasitar sota el pretext del seu aïllament voluntari de la societat, allò que en pròpies paraules el poeta anomenava la pràctica de l'eremitisme. La seva suposada extravagància hauria consistit en aquesta voluntat de difuminar-se dins la massa a fi de passar tan completament desapercebut que no li calgués a penes mantenir cap tracte amb els seus conciutadans. A El canvi, llibre de lectura preceptiva, Bauçà defensava l'eremitisme amb arguments com els següents: "El benifet indiscutible de practicar l'eremitisme és no haver de tractar massa sovint amb individuals. Es pot dosificar, més o menys, l'entrada en contacte, car un particular té la virtut de no ser mai un individual [...]. La cretinesa de l'Univers és contaminant. La mateixa, en el veïnat, és radioactiva. En qualsevol aproximació, s'han de prendre totes les precaucions i no són suficients, mai del tot [...]. Plaers de l'eremitisme. El més gruixut és no haver de figurar que assenteixo als disbarats d'un possible interlocutor. Un interlocutor, per essència, sempre diu bajanades, inconveniències...".
Bé, jo no sé veure on són l'extravagància ni la raresa en aquesta història. En aquesta comunitat de maleducats, hipòcrites i covards que fem rodar cada dia entre tots plegats, què té d'estrany que algú opti per desentendre-se'n? Que els altres no tinguem els pebrots necessaris per seguir-ne l'exemple no significa que el qui ha tingut coratge per saltar del tren en marxa i continuar caminant tot sol pels vorals hagi de ser per força un provocador, un orat, ni un estrateg de la pròpia publicitat. Bauçà va saber mesurar els límits de la seva paciència i va ser prou conseqüent per adequar-hi la seva vida i el seu procedir. A algú li ha de fer gràcia, això? Ha de ser tractat com una altra afectació de les moltes que infesten allò que amb comicitat involuntària se'n diu el món de la cultura? És admissible que sigui pretext per a les fastigoses competicions d'anècdotes viscudes o sentides explicar sobre Miquel Bauçà? Per què a molts els resulta tan difícil guardar la compostura, mostrar una mica de respecte i no deposar la verba excrementícia que els delata sobre aquells que no s'adeqüen al sostre tan baix i trist de la seva misèria personal? No pot un decidir de viure i morir tot sol sense que aparegui un cor silvestre de flautistes a fotre-hi la punyeta?
A la vista precisament de les reaccions que suscita, només es pot concloure que, en efecte, Miquel Bauçà tenia raó: no tan sols en la seva literatura, sinó també en la seva vida. A tots aquells que no l'hagueu llegit, no perdeu ni un segon en el que us diguin sobre ell i aneu directes a la lectura de la seva colossal obra poètica o d'aquesta obra seminal, fonamental, que és El canvi. D'on trec una altra cita dedicada als qui necessiten dissimular amb rialletes i gesticulacions l'ofegor que els agafa davant de la càustica llibertat de Bauçà. Diu així: "Cadàvers, tràfec de. És una cosa lletja que, a més, fa pudor, però encara hi ha una cosa més fastigosa que put més mentalment: és l'amor, que mou aquesta indústria. Si el culte dels morts és forçat, més encara ho és l'amor. De natura, un humà no estima. Ja seria hora d'acabar amb tots aquests escarafalls d'imbècil i de pobre". Que el puguem llegir molts d'anys.
Re: Ha mort en Miquel Bauçà
18 feb 2005
acabo de llegir el comunicat de maulets i l'article del alzamora, i em sembla que venen a dir el mateix.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona