|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Constitució Europea: Els límits de la fe
|
|
|
per Joan Barril |
17 feb 2005
|
|
LA PENA DE MORT està amagada al Tractat. Algú l'ha admès i ara se'ns demana un vot per a aquesta abjecció. Cada un té les seves manies. I la meva és no tolerar que un Estat decideixi qui es mereix morir. |
|
Aquesta paràbola índia no per repetida és menys eficaç. Un grup de nens cecs van a conèixer l'elefant. Un li agafa l'ullal i pensa que l'elefant és com una espasa. Un altre li acaricia la cua i el compara a una serp. Un tercer envolta una de les seves potes i pensa en el tronc d'un arbre. La complexitat de l'elefant no és gaire diferent de la complexitat del Tractat que se'ns invita a votar diumenge. Entre el text, els protocols, els dos annexos i les declaracions que configuren el paquiderm constitucional europeu hi ha motius per actuar com a nens cecs. Almenys així ens consideren els defensors del sí. Nens que hem de creure que Europa encara és el lloc on projecten pel.lícules porques i es mengen ostres pel carrer i els quartets de corda toquen als parcs. Cecs, perquè del que es tracta és que no hi hagi gaire debat. Si és cert, com va dir el professor Valverde, que no hi ha estètica sense ètica, hi ha motius per sospitar del text constitucional, un text del qual s'ha extret la més mínima temptació de bellesa, de claredat i de comprensió. Una vegada més Occident ha tornat a caure en l'error de totes les religions de llibre: la Bíblia, l'Alcorà, la Torà necessiten exegetes que els interpretin. El Tractat de la Constitució europea està redactat perquè els seus beneficiaris no l'entenguin. Però, igual que els seus homòlegs religiosos, se'ns demana que votem pel que diuen els seus sacerdots.
Els que treballem amb les paraules tenim un cert respecte pel seu significat. Així, només s'ha de sotmetre l'enorme text a un simple programa informàtic perquè ens busqui les paraules més significatives del tractat. Només a les quatre parts del tractat la paraula banc hi apareix 176 vegades i la paraula mercat hi surt 88 vegades. Recordo els prohoms de l'ampliació europea, dividits entre els apòstols d'Europa i els seus mercaders. Els primers parlaven d'una Europa de 450 milions de ciutadans i els segons es fregaven les mans pensant en 450 milions de consumidors. Aquesta insistència en els diners i la matussera amenaça amb què els siïstes pretenen fer-nos creure que el vot negatiu ens abocarà a la desgràcia, és força sospitosa. Amb l'edat ja no estem per a actes de fe. L'únic argument sòlid del sí es basa en la demonització dels noistes. El bon demòcrata s'ha d'enfrontar al que té idees diferents, però també hauria d'estar disposat a tot perquè el seu adversari pogués pregonar-les amb tota llibertat.
Com un nen cec davant de l'elefant busco la paraula mort. El text expressa el repudi a la pena de mort. Em sento tranquil, perquè la pena de mort és l'abjecció del millor dels textos. Però sempre hi ha lletra menuda. I aquesta admet la pena capital en casos de guerra o de "perill de guerra imminent" (article 2 del protocol 6). Més encara: admet la mort "per reprimir, d'acord amb les lleis, una revolta o una insurrecció" (apartat 2 de l'article 2). Sabem de l'extrema vaguetat de les raons d'Estat, però si algun dia se'm vol reprimir no m'agradaria que ho fessin amb el meu vot afirmatiu. Massa trampes per a un vot de fe. |
Mira també:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=187795&idseccio_PK=5&h=050217
|
This work is in the public domain |
