Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
Programa dels maoistes insurrectes del nepal
16 feb 2005
Els 40 Punts-Demandes dels maoistes. Aquestes demandes van ser presentades pel front polític del Partit Comunista de Nepal (Maoista) Front Unit Popular amb la coalició liderada pel partit del Congrés Nepalès. Aquestes són algunes demandes Aquestes demandes van ser presentades pel front polític del PCN(Maoista), Front Popular Unit al govern de coalició dirigit pel partit del Congrés Nepalès. Aquestes són les mateixes demandes que es van elevar durant el moviment popular dels anys 90 que incloïa la fi de la il·legalització dels partits. El FPU va elevar aquestes demandes durant 5 anys després de la cridada negociació democràtica amb la monarquia. Però els successius governs i el govern del Partit del Congrés Nepalès van actuar just al contrari d'elles. Milers de simpatitzants i treballadors del partit comunista i el FPU van ser empresonats o embolicats en falsos càrrecs i més de 100 fills i filles del poble nepalès van ser assassinats quan protestaven pacíficament. Ara el govern pregunta quins eren les seves demandes. Això significa que va llançar el plec de demandes a les escombraries. Es reprodueixen aquí aquestes demandes (INSOF-JP). I. DEMANDES RELATIVES A LA SOBIRANIA NACIONAL: 1) Retirada de totes les estipulacions i afegits desiguals del Tractat entre l'�ndia i Nepal de 1950. 2) Admissió que l'antinacional acord de Tanakpur és incorrecte, i el Tractat de Mahkali, comprenent el mateix, deu ser anul·lat. 3) Tota la frontera entre Nepal i l'�ndia deu ser controlada i sistematizada. Els cotxes amb matrícules índies, que circulin per les carreteres de Nepal, no deuen ser permesos. 4) Els centres de reclutament de Gorkha han de ser tancats i deuen donar-se treballs decents als reclutes. 5) En diverses àrees de Nepal, on tècnics estrangers estan tenint prioritat sobre tècnics nepalesos en certs treballs locals, es deu constituir un sistema de permisos de treball per als estrangers. 6) Deu acabar-se el monopoli del capital estranger en el sector industrial, comercial i econòmic a Nepal. 7) Es deu generar suficient ingrés per via duanera per al desenvolupament econòmic del país. Cool La contaminació cultural dels imperialistes i els expansionistes ha d'acabar-se. Els videos, el cinema, i tot tipus de periòdics i revistes hindús deuen aturar-se completament. Dintre de Nepal, la importació i distribució de pel·lícules, cintes de video i revistes hindús de mal gust deu cessar. 9) Pel que fa a les ONGs i OINGs: el suborn dels imperialistes i els expansionistes en el nom de les ONGs i les OINGs deu acabar. II. DEMANDES RELATIVES AL POBLE I EL SEU BENESTAR 10) Elaboració d'una nova constitució per part dels representants electes del poble. 11) Fi dels drets especials i dels privilegis del Rei i la seva família 12) Control del poble sobre l'exèrcit, la policia i l'administració. 13) Abolició de la Llei de Seguretat i d'altres lleis repressives. 14) Tots els càrrecs falsos contra els ciutadans de Rukum, Rolpa, Jajarkot, Gorkha, Kavrc, Sindhuphalchowk, Sindhuli, Dhanusha i Ramechap deuen ser revertits i tots els ciutadans acusats falsament alliberats. 15) Les operacions policials en els diferents districtes deuran cessar immediatament. 16) Sobre Dilip Chaudhary, Bhuvan Thapa Magar, Prabhakar Subedi i altres persones que han desaparegut estant custodiats per la policia, el govern deu constituir un comitè especial d'investigació per a aclarir aquests crims i els culpables deuran ser jutjats i donar una apropiada compensació a les famílies. 17) Les persones mortes durant la contesa, deuen ser declarades màrtirs i les seves famílies, i tots els quals hagin quedat incapacitades deuen rebre compensacions. Deuen dur-se accions de duresa contra els assassins. 1Cool Nepal deu ser declarat un Estat laic/ no confessional. 19) Les dones deuen tenir iguals drets que els seus germans. 20) Tota classe d'explotació i prejudicis basats en les castes deuran cessar. En les àrees on tingui majoria un grup ètnic, aquest grup tindrà autonomia al llarg d'aquesta àrea. 21) L'estatus dels Dalits i els intocables deu cessar i el sistema dels intocables deu acabar d'una vegada per sempre. 22) Totes les llengües deuen tenir el mateix estatus. Fins al nivell d'institut es deuen prendre mesures perquè l'educació s'imparteixi en la llengua materna. 23) Deu quedar garantida la llibertat d'expressió i de premsa. Els mitjans de comunicació deuran ser totalment autònoms. 24) Els intel·lectuals, historiadors, artistes i acadèmics ocupats en altres activitats culturals deuen tenir garantida la seva llibertat intel·lectual. 25) Tant en la regió terai com la hilly hi ha prejudicis i incomprensió en les àrees endarrerides. Això deu acabar-se i les àrees endarrerides deuen ser assistides. Es deuen establir bones relacions entre els llogarets i la ciutat. 26) La descentralització en termes reals deu ser aplicada en les àrees locals, les quals deuran tenir drets locals, autonomia i control sobre els seus recursos. III DEMANDES RELATIVES A LA VIDA DEL POBLE 27) La terra per al qual la treballa. (el/la camperol/a deu tenir dret a conrear les seves terres.) La terra dels terratenents ha ser confiscada i distribuïda entre els sense llar i els sense terra. 2Cool Confiscació de les propietats dels agents de borsa (Brokers) i els comisionistes i el seus diners invertits en la indústria. 29) Tot el món deu tenir garantit un treball i un salari mentre ho busca. 30) El Govern de La seva Majestat deu aprovar dures lleis que assegurin que els treballadors de la indústria i l'agricultura rebin salaris mínims. 31) Els sense llar deuran tenir un confortable acomodament. Mentre el Govern de La seva Majestat els proporciona semblant acomodament no deuen ser remoguts del lloc que ocupin. 32) Els camperols pobres deuen veure's lliures de deutes. Els préstecs del Banc per al Desenvolupament Agrícola per als camperols pobres seran completament anul·lats. Les indústries petites deuran tenir ajudes. 33) Els fertilitzants i les llavors deuen tenir fàcil i barat accés, i els camperols deuen disposar d'un mercat de preus propi per a la seva producció. 34) Les mates d'inundacions i vendavals deuran tenir l'ajuda necessària. 35) Tots deuen rebre educació i atenció mèdica científica gratuïta i l'educació per beneficis (escoles privades) deu ser completament eliminada. 36) La inflació deu ser controlada i els salaris laborals augmentats en la mateixa adreça que l'augment dels preus. Els béns essencials diaris deuen fabricar-se més barats i ser més accessibles. 37) Deuen realitzar-se arranjaments per a l'aigua potable, per a millorar les carreteres i l'electricitat en els pobles. 3 La indústria casolana i altres petites indústries deuen tenir garantides facilitats especials i protecció. 39) La corrupció, el mercat negre, el contraban, el suborn, l'acceptar comissions, etc... deuen acabar-se. 40) ALS orfes, els minusvàlids, els ancians i als menors se'ls deu donar ajuda i protecció. Fem una sincera demanda al present govern de coalició perquè compleixi les mesures citades dalt que són essencials per a l'existència de Nepal i per a la vida diària del poble tan aviat com sigui possible. Si el govern no mostra cap interès per al 5 de *Falgun de 2052 (17 de Febrer de 1996), ens veurem obligats a llançar un moviment contra el govern.
Les demandes citades dalt, expressades per Samukta Jana Morcha, dirigit pel dr. Bhattarai, van ser enviades al llavors primer ministre Sher Bahadur Deuba.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
16 feb 2005
BREU HISTÒRIA DE LA GUERRA POPULAR DE NEPAL El Partit Comunista de Nepal (Maoista) va donar inici a la Guerra Popular el 13 de febrer de 1996 en les regions de Rolpa i Rukun, a l'oest del país, contant amb unitats guerrilleres de muntanya i seguint l'estratègia de “voltar les ciutats des del camp�. Al principi el EPL contava amb un centenar de combatents, en l'actualitat aquesta xifra sobrepassa els 10.000. Des d'aquestes posicions l'Exèrcit Popular d'Alliberament, dirigit pel comandant Prachanda ( màxim dirigent del PCN Maoista), ha anat guanyant terreny, guanyant-se el suport d'una població tiranitzada i empobrida pel feudalisme, i creant Governs Populars, que són els quals veritablement ostenten el poder en les zones alliberades. A més s'han anat creant Tribunals Populars on són jutjats els enemics del poble, és a dir, a tot aquell que ha oprimit i aixafat els drets del poble nepalès. Els objectius de la Guerra Popular es poden resumir en: veritable democràcia i sobirania popular i nacional. En la tardor de 1998 el PCN (Maoista) va fer una crida a les nacionalitats i a les masses de les regions més oprimides a anar en ajuda de la Guerra Popular construint Bases de Suport per al seu desenvolupament. Així mateix convidà a les forces d'esquerres, progressistes, patriòtiques i democràtiques a participar en el Poder Popular a nivell local. Durant aquest temps l'Exèrcit Popular d'Alliberament va infligir a l'enemic derrotes contundents fins i tot allí on aquest semblava més fort. Això va suposar un pas de gegant per a la Guerra Popular ja que va augmentar el poder polític de les masses en àmplies zones de l'oest del país. Amb les victòries el EPL obté cada vegada més presoners de guerra i l'Alt Comandament decideix dur la política d'alliberar-los, sempre que no hagin comès delictes contra el poble. Això contrasta amb les matances portades a terme per l'Exèrcit Real. Al maig de 1999 es van celebrar eleccions parlamentàries. El PCN (Maoista) va cridar al boicot alhora que intensificava la seva campanya de construcció de Bases de Suport a la Guerra Popular per tot el país, sobretot en el camp. Les eleccions van contar amb una baixa participació en les zones alliberades. Durant el procés electoral van tenir lloc diverses batalles entre la policia i la insurrecció popular, sobretot en la zona central del país. En diverses zones es van multiplicar les conferències, manifestacions i vagues impulsades des del PCN (Maoista). Durant aquesta època la Guerra Popular suscita grans suports entre les masses. Es publiquen diversos periòdics afins a la GP. Al març es va celebrar una Conferència amb representants de les nacionalitats oprimides en el *mismísimo Kàtmandu en suport de la Guerra Popular. Així mateix es va realitzar una vaga per a protestar per la repressió sobre les nacionalitats minoritàries amb l'excusa de la lluita contra la insurrecció. En l'any 2001 ja havien estat alliberats cinc dels 75 districtes del país. A més el PCN (Maoista) va guanyar influència en altres 25. El 1 de juny d'aquest mateix any l'hereu al tron, Diapendra, va assassinar al rei Birendra i a tota la família real durant un banquet, suïcidant-se més tard. Únicament es va salvar el germà del rei, el príncep Gyanendra, que no va acudir a l'acte. Davant aquest panorama el PCN (maoísta), lluny de creure's la versió oficial de la bogeria de l'hereu, va sostenir la teoria de la conspiració basant-se en la negativa del rei Birendra a utilitzar a l'exèrcit contra l'escamot popular. Pel que sembla aquest tiro no agradava molt a les classes dominants que veien com els insurgentes anaven guanyant terreny davant una policia que no contava amb les simpaties del poble. El 19 de juliol es va produir la dimissió del Primer Ministre Girija Prasad Koirala. Li va substituir Sher Bahadur Deuba, nou líder del governant Partit del Congrés Nepalè. Després de diverses converses el Govern i el PCN (maoísta) van acordar un alt el foc, no obstant això les converses posteriors dels mesos d'agost, setembre i novembre no van ser fructuoses. Encara que el Primer Ministre va acceptar algunes reformes socials del programa del PCN (Maoísta) no va voler acceptar les demandes concernents a l'abolició de la Constitució feudalista i reaccionària i la convocatòria d'unes eleccions per a una Assemblea Constituent, que haurien obert el camí a un sistema republicà. Amb les converses trencades es va reiniciar la guerra. Cap a finals de novembre el PCN (Maoista) va convocar una vaga general de tres dies. Aquesta acció política va ser combinada amb operacions militars en tot el país directament contra l'exèrcit. El EPL va aconseguir notables victòries, entre les quals destaquen l'assolida en l'occident del país al conquistar la caserna de l'Exèrcit de la ciutat de Dang. Aprofitant la lluita antiterrorista que va seguir al “11 de Setembre� el rei Gyanendra va proclamar l'Estat d'Emergència per tres mesos el 26 de novembre. D'aquesta forma els guerrillers maoistes van passar a ser “terroristes� per a aconseguir l'ajuda de l'Imperialisme Nord-americà. L'exèrcit va mobilitzar tots els seus efectius per a doblegar l'EPL, contant amb la inestimable ajuda d'assessors del Pentàgon. Emparant-se en l'Estat d'Emergència es van suspendre amplis drets constitucionals, es van tancar periòdics i es va prosseguir amb la matança i detenció de centenars de camperols. En una visita realitzada el 18 de gener del nou any a Nepal, el Ministre d'Exteriors nord-americà, Colin Powell, va oferir al Govern Nepalès armes i finançament per a lluitar contra els insurgents populars. Això va ser motivat per l'ofensiva portada a terme per les unitats militars guerrilleres, que guanyaven cada vegada més terreny a l'Exèrcit Real Nepalès. També se sumava el temor de l'Imperialisme Nord-americà que el PCN (Maoista) sortís triomfant de la Guerra Popular, amb el que augmentaria la influència política que exerceix en zones de la veïna �ndia, per exemple. Al seu torn el Rei va prorrogar l'Estat d'Emergència amb el que els ja raquítics drets del poble eren aixafats amb més afany per les Forces Armades de Repressió del Feudalisme Nepalès i del Govern Reaccionari (F. A. R. F. N. G. R.), Exèrcit Real i Policia per a entendre'ns. Al maig el Primer Ministre nepalès va visitar la Casa Blanca i va aconseguir 20 milions de Dòlars en ajuda militar i econòmica. Al seu torn el Govern britànic va augmentar de 1 milió a 10 milions de dòlars la seva ajuda en entrenament, equip i logística. Sumant-los a l'equip militar i els vehicles “donats� al novembre del 2001. El PCN (Maoista), en el seu afany de buscar una sortida dialogada al conflicte polític, va fer dos cridades successives a un cessament el foc per mitjà del seu líder el President Prachanda. La resposta del Govern va ser reforçar les operacions de l'Exèrcit contra l'Exèrcit Popular i l'alliberament del poble nepalès. La Guerra Popular va continuar durant la primavera i l'estiu, les Forces de la Reacció van seguir aixafant al poble, el EPL va continuar combatent per a alliberar més zones del país i el PCN (Maoista) va seguir liderant a les masses i creant Governs Populars en el Nepal Lliure. Del 19 al 20 de juny es van reunir a Gran Bretanya representants de Gran Bretanya , Estats Units, �ndia, Xina, Rússia, Japó, França, Alemanya, Noruega, Suïssa, Finlàndia, Dinamarca, Austràlia i una delegació de Nepal, a més de les Nacions Unides i el Banc Mundial per a establir les formes adequades per a acabar amb l'escamot. A l'agost, atenent a la petició del Govern, la Interpol va cursar una ordre de captura contra Prachanda (President del Partit), Baburam Bhattarai (Secretari de Relacions Internacionals del PCN m) i altres sis líders del Partit i el EPL “per terroristes�. La implicació de les Potències Imperialistes en la guerra era ja pública. A principis d'octubre el Rei va destituir al Primer Ministre i va anul·lar la celebració d'eleccions legislatives previstes per a novembre. En el seu lloc va ser constituït un nou Govern, “apolític�, amb Lokendra Bahadur Chand al cap i en el qual estaven inclosos membres de la “societat civil� i polítics estratègicament triats. L'objectiu era dividir a les forces parlamentàries i que aquestes s'embardissessin en lluites intestines per a anul·lar el seu valor polític. Cap destacar que cada vegada eren més les veus entre les forces parlamentàries volia una sortida pacífica al conflicte polític. Per a contrarestar aquesta estratègia del Rei, el PCN (Maoista) va iniciar una doble estratègia: d'una banda van iniciar una política intensiva de cridada al diàleg; mentre que per un altre van intensificar les operacions militars. A la fi del 2002 els maoistes ja operaven en 55 dels 75 districtes del país, augmentant la seva influència cada vegada més entre les masses desfavorides de Nepal. A la fi de gener del 2003, demostrant de nou la seva predisposició a una sortida pacífica al conflicte, el PCN (Maoísta) va declarar un cessament el foc. El Govern ho va acceptar el 3 de febrer . Al març ambdós combatents van signar una espècie de “codi de bona conducta�. Mitjançant aquest “codi� es restringiria la violència d'ambdós bàndols. Les conseqüències no es van fer esperar, mentre es reduïen els marges de maniobra de l'Exèrcit Real s'atorgava legitimitat al Poder Popular de les zones alliberades de Nepal i a les accions portades a terme pel PCN (Maoista) en el seu territori. Amb aquest canvi de rumb de la Guerra Popular, favorable per als interessos de la majoria de la població, el PCN (Maoista) va cridar a totes les forces polítiques i socials a implicar-se en el procés de pau i de reforma. Una vegada més la democratització del país no va ser possible per la negativa del Rei a disminuir el seu poder i acceptar reformes democràtiques. Al juny el Rei va designar com Primer Ministre a Bahasur Tapa, també del Partit del Congrés Nepalès. En resposta a aquesta designació real la societat civil i els partits parlamentaris, cada vegada més desitjosos de trobar una sortida pacífica i crítics amb el Rei, van demanar la formació d'un govern de concentració en la qual estiguessin representats tots els partits. El Rei no ho va acceptar. Finalment, el 27 d'agost es va reiniciar la guerra. Abans, al maig, un nou ambaixador nord-americà va arribar A Nepal amb la missió de coordinar-se amb Anglaterra i Bèlgica per a subministrar armes i ajuda militar al Govern. Això s'unia als 30 militars nord-americà arribats a l'abril per a entrenar a l'Exèrcit Real. L'escamot maoista començava a posar nerviosos als Imperialistes. L'ajuda nord-americana al Govern Nepalès va anar de 17 milions de dòlars. Entre l'armament enviat per Washington es conten 25.000 fusells automàtics M-16. Al seu torn el Govern britànic “va cedir desinteressadament� dos avions d'espionatge, que contaven amb metralladores i equips infrarojos. El 9 de gener del 2004 es va declarar regió autònoma a la zona habitada per la minoria magar en una reunió de 75.000 magars. Abans, del 7 al 8, va tenir lloc una reunió de 130 representants que va triar un Comitè de Treball de 27 persones com inici del nou govern del poble. Per aquestes dates ja s'havien creat Governs Populars en més de la meitat de Nepal. Les mesures portades a terme pels Governs Populars i el PCN (Maoista) eren ben acollits per la població, els delictes i la violència van disminuir notablement. Al març d'aquest any el PCN (Maoista) va llançar dos atacs de gran envergadura contra instal·lacions governamentals. A més va amanir aquests grans atacs amb operacions guerrilleres a petita escala per tot el país. Després de la dissolució del Parlament per part del Rei cinc partits parlamentaris van formar una aliança dirigida a realitzar mobilitzacions contra el monarca. Des de primers d'abril les mobilitzacions van augmentar en nombre i el PCN (Maoista) va fer una crida a sumar-se a elles. Amb la majoria de les forces polítiques en la seva contra el rei veu com el seu poder comença a desestabilitzar-se. Juntament amb les mobilitzacions dels partits parlamentaris opositors, de les nacionalitats minoritàries i oprimides, dels estudiants i de les masses més desfavorides el PCN (Maoista) va seguir amb els combats per a asestar el cop final a la monarquia feudal del rei Gyanendra. A mitjan agost la BBC a través de la seva Web i la CNN per la TV informaven del cèrcol a Kàtmandu per part de les forces populars. Tot fa indicar que el règim nepalí caurà. Estarem atents.
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
16 feb 2005
A continuació presentem una entrevista, amb lleus canvis, a una combatent de l'Exèrcit Popular d'Alliberament dirigit pel partit Comunista de Nepal (Maoista). Va sortir al setmanari maoista Janadesh el 25 de maig de 2004 . Volgués donar-nos el seu nom, edat i domicili? Em dic Himali Goley (Sangrami), tinc 23 anys i viu en el Comitè Popular del Llogaret de Gourimudi, Districte 1, Dolakha. En quin nivell de l'Exèrcit Popular d'Alliberament està? Ara sóc vicecomandanta de la Companyia B del Quart Batalló de l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Nepal Quan va ser la primera vegada que es va integrar a la Guerra Popular? A partir de 1991, mentre estudiava en l'escola Putalikath en Gourimudi, vaig treballar uns anys amb el grup estudiantil Akhil, proper al UML (un partit parlamentari pseudomarxista que dóna suport a la monarquia). Després de prendre l'examen final de secundària en 1997, em vaig adonar que l'UML tenia una línia errònia. En aquest moment, em van entrar ganes de participar en la Guerra Popular. Després de la presa del Banc Khimti en 2000, els camarades del partit maoista, i em vaig decidir. El 10 i 11 de maig de 2000, els policies de la caserna Maina Pokhari van venir al nostre llogaret. A cops, van deixar inconscients al meu pare, mare, germana major i oncle. En la casa del meu oncle, em van copejar i van tractar de violar-me. Primer, cridava i barallava, però em van pegar en la cara i cap fins a que perdés el coneixement. Quan em vaig reposar, em vaig adonar que m'havien violat. Vaig posar un crit en el cel. No em van deixar sortir de la casa. Aquesta nit, vaig fugir a la selva i em vaig refugiar en una cova. Els policies van romandre dos dies en la casa matant i menjant cabres, i robant pertinences. Després, vaig tornar. A l'endemà, em van arrestar a mi i al meu pare i ens van dur a la caserna. Li vaig contar al superintendent de districte que m'interrogava el que els policies m'havien fet. Vaig exigir que prengués cartes en l'assumpte. Després, mitjançant periodistes i activistes de drets humans vaig denunciar públicament els fets. Davant fortes pressions, les autoritats van haver d'arrestar a un subinspector cridat Rakesh. El meu cas va arribar fins a la Suprema Cort, que va manar ficar a la presó set anys a Rakesh. Vaig parlar amb el camarada Rit Bahadur Khadka al novembre de 2000 i des de llavors milito de temps complet en la Guerra Popular. Com es va animar a seguir un camí tan difícil en la complexa situació d'aquest any, de les vils massacres del vell Estat? Des de nens ens influïa el comunisme. Sofríem injustícies, atropellaments i opressió i sentíem la necessitat d'oposar-se-li. Altres dones, com Devi Khadka, havien viscut la mateixa experiència que jo. Per a venjar-me i parar tals coses, penso que la classe proletària oprimida necessita el poder polític i que devem aixecar-nos per a establir aquest poder. La violació també em va empènyer a integrar-me al moviment. Com va ingressar al EPL? Després de convertir-me en activista de temps complet, tenia desitjos d'ingressar al EPL. Després, vaig militar en una esquadra i en un comitè de dones de districte. Un temps després, vaig treballar en un comitè del partit de zona i en una esquadra. Quan el partit va formar les companyies, vaig ingressar en una, on ara va treballar. En quins batalles ha combatut? Vaig tenir oportunitat de combatre en diversos fronts: Kiratechhap, Thokarpa, Jarayotar, Mainapokhari, Khanibhanjyang, Dhobi, Bhakundebeshi, Chainpur, Bhiman, Lahan i Bhojpur. Com va estar la primera vegada que va combatre? Abans d'anar al capdavant, em preguntava com seria, però una vegada iniciats els combats, vaig cobrar valor. M'enorgullia que les dones oprimides tinguéssim *chance de combatre. Es diu que les dones no poden combatre en peus d'igualtat amb els homes. No som més febles que els homes en la guerra. Duem centenars d'anys d'oprimides. Amb una oportunitat, podem fer el que sigui necessari en el combat. La ideologia del Camí Prachanda ens ha enfortit i és sabut que amb una ideologia correcta, podem assolir el que sigui. El partit ens ensenya a no esforçar-nos massa en temps de problemes físics, però de totes maneres les camarades combaten en tals moments. No ens causa problemes. I ja ni penso que som més febles que els homes. Quantes dones hi ha en el EPL? A l'EPL hi ha quantitats gairebé iguals d'homes i dones. El partit ha adoptat una política clara de no afavorir als homes. Encara que la quantitat de dones és gairebé igual a la dels homes, són els líders de l'exèrcit principalment homes? Avui, hi ha dones a la direcció del EPL, com qui tenen els càrrecs de comandanta i comissària de batalló. D'altre costat, entre l'inici de la Guerra Popular en 1991 i 2001, la quantitat de dones era molt limitada. Com els camarades duen molt temps a l'EPL, han adquirit més preparació. Les dones s'han preparat ràpidament en un temps curt. El poder reaccionari ens considera ciutadanes de segona, poregoses i tímides. No obstant, ens estem desenvolupant ràpidament en el curs mateix del combat i a l'aprendre del sofriment del poble. Això ens enorgulleix. Conta'ns sobre la vida quotidiana del EPL A primera hora, fem exercicis. Ens ensinistrem. Estudiem guies militars, obres militars, periòdics i llibres de política. Qui no saben llegir i escriure reben classes, així que molts camarades han après a llegir i escriure a l'EPL. Les tasques quotidianes són menjar, cuinar, alternar-nos de sentinella, etc. I vam participar en els combats, treball de desenvolupament econòmic, serveis per al poble, mobilitzacions de masses i altres campanyes. Com reaccionen les altres dones quan les combatentes van al camp? Quan anem al camp amb el nostre uniforme de l'EPL, les mares i germanes ens mostren molt afecte. AL començament, no veien bé que unes dones es vestissin un uniforme de combat i participessin en l'EPL. Van acudir a nosaltres amb diversos dubtes. Ara, alguns joves diuen que volen anar amb nosaltres i algunes mares grans diuen: "Si tinguéssim menys anys damunt, també combatríem com vosaltres". De vegades, ens conten les seves vides d'opressió i explotació i demanen una oportunitat de combatre. Es diu que a l'EPL les dones sofreixen explotació sexual. Això és fals. Són falses acusacions d'aquells que volen calumniar a l'EPL. El nostre exèrcit treballa d'acord al sistema marxista: l'amor i el matrimoni es basen en la igualtat i els interessos del poble i es castiga severament els abusos contra la dona. Tenim entès que el vell Estat va assassinar al seu pare. Com va ocórrer? El 7 de setembre de 2003, van arrestar al meu pare, Ram Bahadur Llepi Gole, de 52 anys, en la nostra llar i el van assassinar al CPA de Namdu. Va passar quatre anys pres a partir de 1995. Va ser cap del comitè del llogaret i va participar en la Guerra Popular. Com la va afectar l'assassinat del seu pare? Tot món plora quan mori el seu pare. Aquesta és una guerra i la sang de la meva família, i de moltes persones, ha estat vessada per la revolució. Avui, gràcies als grans sacrificis dels líders, quadres i masses, hem obtingut grans avanços. Aquesta és una llei de la guerra. Dec enorgullir-me per l'excelsa mort del meu pare i dec continuar amb major resolució en la guerra. La meva violació i l'assassinat del meu pare es venjaran solament enderrocant al vell Estat. Com se sent estant en el *EPL? Va ser una decisió correcta, però tardana. Vaig deure haver ingressat abans. Confia en la victòria contra el vell Estat? Podem guanyar, d'això no hi ha dubte. Ahir, vam combatre amb pals i pedres, avui tenim la força per a vèncer a l'Exèrcit Nord-americà Real [així es refereixen els camarades nepalesos a l'Exèrcit Real de Nepal perquè combat pels interessos d'Estats Units en contra d'aquells de Nepal] que conta amb búnkers, i armes, plans i entrenament de l'imperialisme yanqui. Avui, el vell Estat té presència solament en la capital i les de districte. En els últims vuit anys, hem forjat la nova ideologia del Camí Prachanda, que és l'arma més forta per a desenvolupar la revolució en el segle 21. La batalla esdevenidora nostra és l'última i més decisiva. Davant la desesperació de l'enemic, la nostra ofensiva continuarà fins al final i els proletaris empunyaran l'estendard de la victòria. Algunes paraules finals? Com integrant de l'EPL, volgués cridar a les masses populars, entre elles totes les dones, a prendre partit amb aquesta guerra final
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
16 feb 2005
QUINA FOnt?
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
17 feb 2005
Ahir vaig beure, ho reconec. Però l'alcohol no pot el culpable que despres de veure aquesta notícia, tingui la sensació de que Daniel el Rojo, apareixerà en qualsevol moment pel carrer per fer una barricada i buscar la platja sota l'asfalt. Sobre tot, ara que ha descobert que la platja està a un altre lloc....
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
17 feb 2005
Escolta, si no vols dir, per què escrius?, friqui, més que friqui, no ens interessa la teva ressaca!
D'altra banda, molt interessant la informació, sobretot en un moment on els moviments socials d'occident es miren el melic amb teories postmodernes i no es donen compte que el món és molt gran, i que per poder estar discutint aquí palles mentals sobre nous subjectes, nous projectes històrics, noves teories de la postmodernitat rebel, etc. hi ha gent en el món que es mor de gana i ha de lluitar pels drets més mínims.
He dit!
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
17 feb 2005
La font? Jo el vaig traduïr, me'l van passar pel mail algú que està al fòrum de rash-madrid, però em sembla que l'havien tret d'una web que es deia gazte "nosequé". És el que hi ha no et puc concretar més.
Re: Programa dels maoistes insurrectes del nepal
17 feb 2005
kina traduccio :S fot mal als ulls "es deu"

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more