Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: mitjans i manipulació
Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
La Vanguardia burguesa y clerical publica hoy un artículo dedicado a las corrientes "revisionistas" de la doctrina de Fukuyama - el del final de la historia -, una de las primeras apoyaturas ideológicas del contrapensamiento burgués y clerical que ha abierto las puertas a la fase más destructiva del imperialismo capitalista.
Y Fukuyama gritó: "¡Moisés, Moisés!"

Apenas disuelta la URSS, Francis Fukuyama sorprendió con una discutida aseveración sobre el fin de la historia. Su nombre ha quedado asociado a aquella contestada profecía sobre la democracia liberal como ´acontecimiento final´de la humanidad. Su polémico pensamiento merece ser revisitado

La del fin de la historia quizá era la metáfora que convocaba a las elites a guiar una nueva travesía del desierto

ENRIC JULIANA - 16/02/2005


A Francis Fukuyama le correspone el mérito de haber popularizado una de las provocaciones que, en los últimos veinte años, más han puesto a prueba el sistema nervioso de la intelectualidad europea, aparentemente muy experimentada en el juego transgresor. Para muchos sólo fue un mero enunciado, un flash, una frase lapidaria -"la historia ha terminado"- que apuntaba a una lectura descaradamente distinta del mundo en un momento de esperanza, perplejidad y desconcierto en el tablero mundial. Ante el colapso final de la Unión Soviética, el orden de las emociones variaba según los países y las escuelas de pensamiento, pero en ningún caso se alteraba el producto: un azoramiento generalizado.

El célebre artículo sobre el fin de la historia fue recibido como una auténtica afrenta por todas las corrientes emparentadas con el marxismo. También por aquellas que veían en el derrumbe de la Unión Soviética una bendición del cielo que dejaba finalmente expedito el camino para la socialdemocracia y sus bondades equilibradoras. Tampoco gustó al catolicismo social, ya en aquellos momentos muy baqueteado por el nuevo curso del romano y polaco pontífice. Y ni siquiera emocionó a la democracia cristiana de corte más convencional, entonces entusiasmada a la entronización de la Vírgen María en el glacis ex soviético.

Tanto para los herederos de la izquierda hegeliana como para los albaceas del Concilio Vaticano II afirmar el final de la historia era un atrevimiento sólo concebible por una cabeza de huevo norteamericana. Fukuyama provocó acidez de estómago y no tardó en ser objeto de burla y sarcasmo cuando, apenas arriada la bandera roja del Kremlin, Yugoslavia comenzaba a arder en llamas: ¡toma final de la historia!

Después de la Unión Soviética vinieron las montañas rusas.Muy lejos de la balsa de aceite imaginada por la utopía marxista al formular la hipótesis de una sociedad comunista y más lejos todavía -es un suponer- de los tiempos del Juicio Final, del Acontecimiento Definitivo que nos congregará algún día a todos y a todas en el valle de Josafat, el mundo más bien se asemeja hoy aun tíovivo con los frenos rotos. Al caos que Robert Kaplan auguraba en La anarquía que viene,ensayo publicado en 1994 en The Atlantic Monthly después de que Fukuyama hubiera elaborado los quince folios de su profecía sobre la democracia liberal como remanso final de la historia.

Dado que ambos autores han sido etiquetados como neoconservadores, estaríamos ante un interesante dilema: o bien el encasillamiento no es del todo correcto o bien el movimiento neocon presenta una sugerente pluralidad interna que permite que algunos de sus intelectuales canten la cercanía de la Nueva Jerusalén liberal, mientras otros pronostican, con igual fervor, el retorno de las siete plagas de Egipto. En uno u otro caso, sijn embargo, el mito de la Tierra Prometida sigue en pie.

Quizá Kaplan y Fukuyama hablen de una misma realidad y de un mismo proyecto. El primero, con buena pluma de periodista y con excelentes informes del Pentágono sobre la mesa, oteando, realista, el horizonte; el segundo fabricando metáforas para la recarga del debate ideológico.

El mundo anárquico y con serios riesgos de desagregación estatal que hace más de diez años anticipaba Kaplan legitima la reivindicación del estado-nación como único garante de la civilización occidental, que plantean Fukuyamay de todos demás los autores de la órbita neocon.

La paradoja consiguiente es fácil. Quizá demasiado. Mientras la Unión Soviética daba sentido a sus contrafuertes europeos: la socialdemocracia y la doctrina socialcristiana, el conservadurismo norteamericano era profundamente antiestatalista. Pero muerto el perro, se acabó la rabia. Liquidada la URSS y abierto un periodo de grandes incertidumbres (y acaso de esperanzas, por qué no), el estado-nación debe rearmarsec omo garante de un orden básico amenazado por las nuevas entropías. Pero ello no quiere decir que los conservadores añoren el estado social protector, ese modelo europeo cuya viabilidad pasará una dura prueba en las próximas décadas. La cuestión no es ampliar la Seguridad Social, sino garantizar la ejecución de las leyes, precisa Fukuyama.

Ojo, por tanto, con las caricaturas fáciles. Hay un pensamiento Fukuyama, como hay, con todos sus matices y posibles contradicciones, un sólido pensamiento neoconservador que reivindica el imperio de las elites en la actual travesía del desierto: ¡Moisés, Moisés! |

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
No entenc com a aquestes altures de la história encara es parla del seu final ¿es posible la superació de totes les contradiccions amb el triomf d'una raó que ho tingui en compte tot (per exemple els sentiments)? Doncs no!!! es una utopia, afirmar el final historicament només ha portat a la inmobilització (sant agustí, hegelians de dretes,els historicistes, la URSS, alguns anarkos que anaven de profetes i ara el neoliberal fukuyama). Està clar que de la história no només se n'ha de fer arqueologia del saber, peró d'aquí a pensar que té un final: més aristótil i menys sant agustí!!!.
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
Salut, Revolta i Antideterminisme! La teoria sense praxis es merda!
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
Aristòtil estava equivocat a moltes teories científiques que sostenia contra la realitat experimental, i tenia idees molt dubtoses sobre la "superioritat masculina" però va ser capaç de discrepar del poder imperial de l'epoca i per això el van "exiliar".... però el tomisme dels que ja van recuperar aristòtil a la Edat Mitjana es tan inmovilista com Sant Agustí... i la caterva de "contrapensadors" cristians encarregats d'enfonssar el nivell assolit pels pensadors de la civitització antiga.... vull dir que la irrupció del mòn "cristià", "musulmà" i "jueu" com a dominants al mòn ha significat una involució del pensament que ara estem encara patint...el pensament filosòfic humà no ha avançat gaire desde Sófocles, Pitàgoras i Anaxàgoras....encara que hagi avançat la tècnica.

Penso
.... fixat com han aplastat els pensadors marxistes
16 feb 2005
Els pensadors comunistes, Proudhon, Engels, el propi Marx, suposaven una "revolució" que inquietaba de tal manera els imperialistes dogmátics que van fins i tot possar al poder a Hitler.... i durant desenas d'anys la CIA i el Vaticà han estat perseguint i assesinant militants revolucionaris.......
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
La caterva burguesa y dogmática usa el lenguaje como arma de poder: por eso hay que aprender a entender los términos que emplea.

Cuando Fukuyama escribe "del fin de la historia" no está refiriéndose a tal fin en el sentido nosológico del término sino que lo que está queriendo decir que los capitalistas se han apropiado definitivamente de ella, tras el "susto" que tuvieron con la REvolución Soviética Rusa abortada con la ascensión al poder de Stalin.

Los capitalistas no sólo se apropian de la plusvalía que genera el trabajo de los asalariados, o del propio territorio o del medio ambiente: lo que Fukuyama estaba diciendo es que tenían que apropiarse de la historia.

Por eso mismo cuando se refiere a las "élites" es está refiriendo a los propios capitalistas y sus lacayos ideológicos, los clérigos y asimilados gestores del contrapensamiento.

Como demuestran personajes como Bush o Woytila, ejecutivos señalados del "fukuyanismo", Fukuyama no habló nunca del fin de la historia sino que en realidad lo que estaba señalando es el camino para que las élites capitalistas más furiosas de la Historia, se apropiaran definitivamente y "para siempre" del mundo, aun a costa de destruirlo.

Sobre la "travesía del desierto", aquí pienso que hay un lapsus de Fukuyama que narra sin quererlo el propio resultado de la acción de tales élites depredadoras a las que quiso transmitir su megalomanía.

Una megalomanía que por cierto está completamente extendida, como lo demuestra la cantidad de descomunales 4 x 4 que transitan cualquier ciudad del mundo, los desaforados yates anclados en puertos deportivos y demás síntomas de la enfermedad capitalista.
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
Oye, ¿y la refutación del propio Fukuyama diez años después (en 1999) diciendo que más que la historia lo que se había acabado es el hombre (naturaleza humana moldeada por fármacos y biotecnología), lo habéis leído?
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
Si, ja sabem qui és La Vanguardia. Burgesa, clerical, etc., però també hi ha molt dogmatisme en qui tanca la qüestió amb aquestes dues parauletes i s'omple la boca amb altres de revolucionàries. D'entrada caldria especificar que ho publica "cultura/s", un suplement de La Vanguardia que pels fets sembla funcionar bastant independentment. Sí, està finançat per Endesa, i Endesa són uns fills de puta... però llegir aquest suplement no vol dir que la meva puresa crítica-radical quedi tacada pels capitalistes d'Endesa. Aquest suplement és sorprenent bo, inclús molt bo, segurament uns dels millors (o el millor) que hi ha a tota Espanya, d'entre la premsa convencional. Fa bons monogràfics amb bons especialistes escrivint, i té seccions molt bones en cada una de les coses que tracta. I no em paga La Vanguardia, ni el Vaticà, ni la Cèlula Contrarevolucinària...
Apa, salut, i a quedar-se amb el que val la pena de cada cosa, encara que surti a La Razón, el Wall Street Journal o al Panfleto de Revolucionarios Dogmáticos Pesaos.
Ah, i Fuckuyama.
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
16 feb 2005
"un sólido pensamiento neoconservador que reivindica el imperio de las elites en la actual travesía del desierto: ¡Moisés, Moisés!"

Només cal llegir aixó del "imperio de las élites" per fer-se una idea del veritable rerafons d'aquest "pensament conservador" que no te res de nou o "neo".

Encara que sigui per com n'es de proper aixó del "imperio de las élites" a la "vanguardia revolucionària" del marxisme-leninisme més clàssic. Ambdues expressions tenen un tarannà totalitari molt semblant... i aixó que pretenen ser antagóniques. Sorprenent, o no?

La história no s'acaba mai, no hi ha cap destí a descubrir perque l'história es fa cada día i som nosaltres qui la podem fer.

Aixó és la democracia.

Aixó és el que més emprenya a alguns, per aixó venen a dir-nos que no ens hi esmercem perque el seu "imperio de las élites" ja ho te tot pensat i fet i tot es perfecte.

Aixó fa una ferúm totalitaria que tira p'atrás.
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
17 feb 2005
lo d'aristótil ho deia per la seva cosmovisó i el motor inmóvil que regeix un món etern, i que per tant, al ser també etern temporalment no pot tenir cap final, per açó comparo aristótil i sant agustí que diu tot el contrari, per sant agustí el món es crea exnihilo (de la nada) i aquesta "nada" tampoc inclou temps i al aparéixer el temps poden aparéixer la resta de coses. De la mateixa manera que es crea exnihilo despres desapareix i torna al no res, de manera que la história té principi i final. És el primer en afirmar-ho, després Hegel recuperaria aquesta idea des del idealisme i Karl Marx invertint els valors de hegel postularia també un final de la história però ja en un altre sentit, en un sentiti social al igual que hegel però oposant-s'hi. Referent a la historia medieval de la filo si k hi han involucions però la historia de la filosofia medieval també va tenir la seva evolució i també és interessant. Per exemple es va desenvolupar el metode escolàstic que permeté a descartes desenvolupar la ciència. No conec a Fukuyama i no se k pot haver aportat per des de luegu k el final de la história em sembl aun burrada. Més eternitat i menys finalitat. :P
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
17 feb 2005
"Apa a quedar-se amb el que val la pena de cada cosa"... això amic "antidogmatik" es el que fan naturalment els capitalistes, es queden com lladres que sòn amb tot el que els interessa....s'et veuen les ganes de plantejar una crítica , però no t'atreveixes a ser explícit i en fas una excusa que ningú et demanava sobre si et paguen uns o uns altres.
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
17 feb 2005
Amic "filo", això de més eternitat, qué vol dir en realitat ? Sobre que la escolàstica hagi permés fer avançar la ciéncia, en sòc molt escéptic atenent a la història de l'esglèsia que es el motor impulsor de l'escolàstica de Sant Tomeu: la aferrissada persecució que els escolàstics van fer de Galileu, Bruno, Servet i tants d'altres científics no permet afirmar seriament el que tú afirmes per acabar dient que necessitem més "eternitat". Si volts eternitat només has de pensar en una succció quansevol de números, 1,2,3... si segueixes no acabaràs mai, ni a la bilionesima generació, arrivaries a l'infinit que es por definició allò que no s'acava. Donç els que vulguin dedicar-s'hi a la eternitat son completament lliures de fer-ho pero no podeu pretendré que els altres ens dediquem a fer el mateix.

La eternitat es un concepte erroni perque es refereix a la manca de mort, l'absència de canvis, i la mort i el canvi està indisolublement lligada a la vida i a quansevol circumstància. Ja savem per qué s'ha vingut empran i s'utilitza habitualment pels clèrics de tota condició les promesses de "vida eterna" perque la gent ens ocupem d'aquesta. Es com si diguéssim: penseu en la eternitat i deseu-nos a nosaltres la política i el poder. Oi que sí ?
Re: Fukuyama en la prensa burguesa
17 feb 2005
No barrejem coses: una cosa son els filosofs medievals (clàssics, heretges i/o disidents) i una altre l'esglèsia. No pots ser escèptic respecte la escolastica perquè senzillament és així: la escolastic la desenvolupa per primer cop sant anselm per allà el 1050 (ben bé no sé la data), una altra cosa es que despres sant tomàs postulés una ideologia d'un nivell d'intransigència que portes a la barbarie de l'inquisició i tot el que critiques. El problema es que la Raó només es el camí, peró per si sola esta buida.
Per cert, jo no sóc religiós només miro d'informar ¿que coi dius de l'eternitat? l'eternitat es un concepte abstracte que el pots aplicar a on vulguis peró un lloc on penso que té sentit és on ho feia aristótil: el TOT, el Món-univers, la totalitat de les formes i idees contingudes en l'espai temps. tu l'apliquees a la vida però jo no ho deia en aquest sentit, en la baixa edat mitjana sant agustí (molt abans de sant anselm i tomàs) va postular que la historia tenia principi i final i aquesta idea després de pasar per la utopia de sant tomas moro, hegel i altres filósofs va acabar sent la utopia marxista. Per açó he fet la critica, perqué es una idea que va néixer al meu entendre d'una idea absurda (la de sant agustí) i així ens ha anat. Em va fer rabia trobar filósofs que encar pensin aquestes burrades, res mes. A més Fukuyama utilitza aquesta idea per justificar el capitalisme.
Pel que fa la manipulació de l'esglesia d'eternitat estic d'acord, peró la eternitat no es un concepte erroni (la teoria del coneixement de tots els conceptes té errors adoptis la que adoptis), la eternitat es un concepte metafísic que personalment trobo interesant d'aplicar al temps. A mi personalment em sebla força coherent pensar que el temps es etern ¿com cullons vols que s'acabi el temps?¿no? Així doncs ni sant agustí ni fukuyama, todos al infierno. Apa salut.
Sindicato Sindicat