Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
Per què dic NO a la Constitució europea.
per Vilaweb	14 feb 2005
Contra l'Europa dels estats, el capital i la guerra: no a la Constitució europea
per Roser Palol. (Article publicat a vilaweb) Que per què estic en contra de la Constitució europea? Que per què votaré que no quan es dignin a preguntar-nos-ho? Molt fàcil. 1. Perquè qui l’ha fet i com l’ha fet feien esperar el pitjor i, efectivament ha estat així: el 'Projecte de Tractat de la Constitució europea' (en endavant, CE) no és ben bé una constitució, és la legitimació política de suma dels tractats econòmics i de gestió social de Niça (1990), de Maastrich (1992), de Schengen, etc. O sigui, les lleis que necessita el neoliberalisme salvatge per tenir mà d’obra a disposar, a més d’un mercat de molts milions de persones. En un sistema democràtic una constitució necessita un procés constituent, oi? Es veu que aquesta no. El desembre de 2001 es van reunir a Laeken (al costat de Brussel·les) el polític de dreta francès condemnat per més d’un escàndol financer, V. Giscard d’Estaing, i una seixantena d'individus més com ell per escriure una CE neoliberal, militarista, imperialista, estatalista, patriarcal, ecològicament insostenible, impresentable. Després d'aquesta feinada, aquest sant baró es va apujar el sou un 35%... Berlusconi, president de torn de la UE, va trobar el text tan fantàstic que no s’havia ni d’esmenar. A qui l’havien consultada? Als lobbys empresarials amb noms i cognoms: Coca-Cola, Nestlé, Repsol, Opus Dei, el Vaticà... que tenen seu a Brussel·les i 16.000 persones discretes i vestides de gris a les seves oficines i al seu servei. 2. Perquè les institucions que la gestionaran no són ni democràtiques. Han liquidat aquella separació de poders entre executiu, legislatiu i judicial que ens van explicar a l’escola. El poder és dels uns i punt a la línia. Hi ha un consell que manté el poder legislatiu format pels caps d'estat o de govern, que escull un president per dos anys i mig. A més, hi ha un consell de ministres amb els ministres d’Exteriors de cada país. Tenen un president, també. El president que escullen els ministres ho és de la Comissió. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels països (no els parlaments). El Parlament, que és l’únic òrgan que s’escull democràticament, és consultiu, o sigui, un 'florer'. Té el poder legislatiu segrestat pel consell i les competències en política exterior, pel consell de ministres. És una presa de pèl a la gent que vota i una perversió greu de la democràcia representativa. 3. Perquè el Tribunal de Justícia el formen quinze jutges escollits pels governs dels estats de l'antiga Europa. Els deu nous estats membre es veu que no hi tenen veu ni vot. Aquest és el poder judicial, d'aquella manera. Mentrestant, el Tribunal de Comptes farà veure que vigila, i sembla difícil tenint i compte que tots són de la mateixa corda. Però, de fet, no sé per què escric sobre institucions polítiques si qui està per sobre de tot això i no 'patirà' cap mena de control democràtic és el Banc Central Europeu, que serà l’únic autoritzat a emetre euros i garantirà el dèficit zero. Així els estats hauran de mantenir aquest mateix no dèficit i s’hauran acabat les polítiques socials. Per dir-ho fàcil, s’haurà acabat el mal anomenat 'estat de benestar'. 4. Perquè se’n van al carall drets polítics, civils, socials i nacionals que han costat moltes lluites. No han comptat amb ningú per escriure la CE, però mantenen 'el dret polític' a tenir un diàleg 'fluid i constant' (diuen) amb el Vaticà i l'Opus Dei, que per alguna cosa és un dels lobbys amb seu a Brussel·les. Per 'drets civils' entenen l'obligació de mantenir una política d’exteriors i seguretat comuna que els països han de secundar de manera activa i sense reserves. Perquè creen una Agència Europea de l’Armament i afirmen que cada país es compromet a millorar progressivament les seves capacitats militars, asseguren que els estats de la Unió resten a les ordres de l’OTAN i aprova els atacs preventius. Així es legalitzen les declaracions de guerra. Després caldrà informar el consell de seguretat i les Nacions Unides de qualsevol agressió armada i de les mesures que s’han adoptat per fer-hi front. Sovint 'després' ja és massa tard. La seva, és l’Europa de la guerra. El que més limita i es compromet a liquidar la CE són els drets socials. L’únic sistema econòmic permès serà l’economia de mercat i lliure competència, i perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els països europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada país. No es permetrà l’aplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals i, per tant, imaginem que l'especulació econòmica serà considerada un valor. Hi ha drets fonamentals, com el dret de la salut, l’alimentació, l'habitatge o el dret a un salari suficient, que ni s’esmenten. Els drets que s’esmenten no són defensables perquè no són 'drets' com a tals, sinó 'valors'. Per molt que es parli dels 'dret de treballar', això no representa el dret a accedir a un treball digne. Tampoc es preveuen mesures que garanteixin l’efectivitat dels proclamats dret dels joves a ser protegits de l’explotació econòmica i el dret de les dones a ser protegides de l’acomiadament per raó d’embaràs. Mentre el dret de vaga només es podrà exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada país per dificultar la convocatòria de la vaga general europea, permet el tancament patronal ('lockout') per part dels empresaris, les deslocalitzacions, etc., i garantiex la impunitat de les multinacionals. No cal dir que el dret a la propietat privada es manté sagradíssim. El que fins ara en dèiem 'serveis públics' es diran 'serveis econòmics d’interès general' i continuaran sent privatitzats lliurement pel govern de cada país. Per tant, ens podem anar acomiadant de les polítiques socials pel que fa a la sanitat, els serveis a les persones, les pensions de vellesa i d'invalidesa i la possibilitat d'accedir a un habitatge. En l’àmbit de l’educació es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista en tot el sistema educatiu. La privatització dels serveis bàsics (sanitat, educació, atenció a les persones, pensions de minusvalidesa i de vellesa) precaritzaran bàsicament la vida de les dones. Ara per ara, encara predomina de manera aclaparadora l’esquema d'acord amb el qual les dones fem la feina reproductiva i els homes, la productiva. Si es privatitza la vida, les dones ja ens en podem anar cap a casa a fer tota aquesta feina no remunerada i necessària. Les que no tinguem l'obligació (temporal) de fer-ho, tindrem molta feina a no mimetitzar el pitjor que hem vist fins ara dels rols masculins. Quan es privatitza la vida, es condemna les dones a la invisibilitat. La 'novel·la de terror constitucional' que m’estic llegint ara és la Directiva 1/2004, coneguda com a Directiva Bolkestein, que aprofundeix en la privatització del sector públic i realment fa por. La seva, és l’Europa del capital. Pel que fa als drets nacionals, als pobles sense estat ens dóna un únic dret: el de no existència. Ens convida a desaparèixer. Tant hi fa que la CE es tradueixi al català. Només és un llibre i diu el mateix en català que en castellà o xinès. El projecte de Constitució europea no permet als Països Catalans ni a la resta de pobles d’Europa decidir lliurement el futur perquè no recull ni el dret democràtic a l’autodeterminació, ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense estat com la nostra (ja que ni tan sols les reconeix), i perpetua les fronteres estatals vigents. El fet de poder-nos dirigir a les institucions europees (no democràtiques) només en les vint-i-una llengües estatals és ben clar. No és una qüestió de vitalitat de la llengua, ni de nombre de parlants: el català és la novena llengua més parlada d’Europa, simplement es tracta de tenir un estat al darrere. La seva, és l’Europa dels estats. Almenys tindrem l’oportunitat de deslegitimar-la votant no... però quan? El cas és que el 29 d’octubre a Roma els caps d’estat han signat aquest tractat econòmic disfressat de constitució i tan amics, i durant el 2005, alguns governs faran referèndums no vinculants (només faltaria que els ciutadans poguéssim decidir) per ratificar-la. Després de marejar molt la perdiu, que si 13 de juny de 2004, 27 de febrer de 2005, maig de 2005, sembla clar que a l’estat espanyol el referèndum serà el 20 de febrer. I aquesta és tota la participació que volen quan som davant d’una supralegislació (estarà per sobre de la legislació estatal) que hipotecarà el nostre futur, el dels nostres fills precaris i els nostres néts encara més precaris. Podria escriure molt més, m’he deixat moltes informacions al tinter. Potser un altre dia. Avui ho havia de fer 'curt'. I, de bon rotllo, no és que sigui una antieuropeista irreductible: és que si cal fer una Constitució europea, vull que sigui la de l'Europa dels treballador(e)s i de les nacions, dels drets socials, dels drets de les dones, de les llibertats, de la democràtica, de la solidaritat i de la pau, i que no sigui xenòfoba ni ecològicament insostenible. I res més. Roser Palol, portaveu de la campanya dels Païso Catalans contra la Constitució Europea
Mira també: http://www.endavant.org/public/vtema.php?id=77
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more