|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Crònica personal de les manis contra la constitució europea
|
|
|
per Lo gaiter |
13 feb 2005
|
|
Aquesta és una crònica personal del que vaig veure els dos dies de manifestació contra la constitució europea a Barcelona, a veure si us animeu i expliqueu tots les vostres sensacions que d'això es tracta per fer crèixer indymedia. |
El divendres crec que a tots ens va quedar un regust amarg a la boca. Erem poquíssims pel que s'esperava i es preveia, els organitzadors i alguns mitjans parlen de 500, jo crec que ni arribavem, però bé, posem per cas que per allà o una mica menys. Tallar la diagonal sent els que erem feia encara més visible la nostra minoritària situació, un carrer tan ample l'ocupavem nou o deu fileres estirades darrera la pancarta, crec que mentres caminavem entre tots ens anavem mirant i reconeixent-nos en els ulls que així no fariem res, i que per suposat, així no farem front ni a l'Europa del capital ni als seus presidents, en la poca potència dels crits també es preveia aquesta decepció. La marxa va ser molt curta, va sortir amb un retard de prop de mig hora i va arribar al lloc on la policia barrava el pas en pocs minuts. Reitero que la meva sensació era bastant pessimista i amb d'altra gent que vaig parlar de diversos col·lectius aquesta era bastant generalitzada.
És per això que quan vem veure que pràcticament tocavem a un antidisturbi per persona, sense tenir en compte els que es deurien amagar a les teulades i els que estaven de secretes a la manifestació, la sensació encara va ser més trista. Grans mesures de seguretat parlaven els diaris, hi eren i ben visibles. Crec que la situació va començar a ser humiliant quan els antidisturbis sense treure una porra simplement ens van empenyer cap al cantó de la Diagonal per deixar via lliure al tràfic, mentres ens rodejaven i empenyien un d'ells filmava i gravava tots els caretos allà presents, espero que tinguessiu temps de posar-vos la caputxa.
Quan el cordó estava davant nostre i la situació de reculada era general i humiliant, molts havien agafat el camí de la tornada, els propis organitzadors van desconvocar i alguns van mantenir-se en el lloc simplement per dignitat, però res de res, la tornada cap a casa va ser bastant catàrtica. Les cares, els comentaris, tots afegien una nota més en l'humiliant tractament rebut, i no per la violència evident, sino perque ni es van despentinar per, en un minut o dos, per fer-nos fora de la carretera que tallavem. Amb això no defenso una resistència numantina al lloc, haguès estat suicida i encara més humiliant, de res haguès servit mostrar quaslevol tipus de violència, teniem les de perdre i tothom ho sabia, simplement haguès donat les imatges que volien els mitjans i tampoc resultava això. La veritat que no crec que en cap moment ningú dels que allà estavem estès pensant en trencar el cordó ni molt menys en plantar cara a aquella colla de goriles que ens doblaven en nombre, armats i que ens empenyaven sense escuts ni porres.
Així que de camí cap a casa, un cuc de pessimisme ideològic ens va envair de tal manera que alguns inclús es replantejaven el votar NO al referèndum, és broma, je,je,je. En definitva com a punt important allà hi havia gent, pocs però hi erem. Però bé, no hi ha decepció sense alegria i es pot dir que al dia següent aquesta va arribar.
És possible que el nombre d'assistents a la mani del dissabte fos menor de l'esperat per alguns, però sens dubte pels que haviem estat l'anterior dia a la Diagonal allò ens va semblar aigua de maig. De fet, l'anàlisi dels assistents variava molt entre els companys que havien estat el dia anterior i els que no, els que veniem de la humiliació de la Diagonal ens podiem sentir respirar una mica més tranquils, els retrets a la poca gent només els vaig sentir en boca dels que no van estar l'anterior dia, i en part podrien tenir raó no erem tots però erem bastants.
Com a notes personals, vaig trobar impresionant la participació del col·lectiu immigrant, i sobretot, sobretot, la participació dels pakistanesos, eren els més nombrosos i visibles, tot i que també vaig veure sudamericans i magribins, els pakistanesos eren majoria i podriem dir que un dels grups que més va animar la manifestació amb cantics constants, etc, llàstima que al final a alguns se'ls va pujar l'esperit vedette i van abandonar el seu lloc a la manifestació per enfilar-se a les primeres fileres per la foto, lleig però en fi que hi farem.
En quant als altres col·lectius participants amb les banderes es van fer molt presents els independentistes i els sindicalistes de la CGT, és el que té la gran profussió del banderisme, tanmateix en les pancartes i blocs es veia un bon nombre de col·lectius particpant i sobretot molta hetereogeneitat, vaig trobar a faltar i no sóc l'únic un bloc d'okupes i anarquistes, dic que no sóc l'únic perque en tot el recorregut erem molts els que hi erem de diversos centres socials que ens barrejavem durant tota la mani amb els col·lectius que més simpàtics ens queien, tanmateix haguessim fet un bloc important, però bé, allà estavem alguns i anar en bloc tampoc és el que importa mentres estem allà.
No es va fer ni una pintada i no entenc perquè, és una forma de mostrar el nostre rebuig i que perduri més d'un dia, vem desaprofitar l'ocasió de fer un acte de desgreuge davant les seus de CCOO i UGT, i la veritat era el moment idoni per omplir-los de NO tota la façana, només uns xiulets i a continuar caminant. La mani va acabar bé, cap problema, ningú podrà utilitzar l'excusa de que sempre es lia perque no va haver-hi cap incident, etc, etc.
Als telenoticies ni una paraula, almenys jo no la vaig veure ni a TV3, ni a Canal Plus, ni Tele5 ni antena3, de fet em va fer molta gràcia veure com a TVE si que parlaven d'una manifestació pel NO, la de Bilbao, però simplement per aprofitar que uns dels convocants eren Batasuna i titllar a tot el gruix d'il·legals i proetarres, en canvi de Barcelona no van dir res, no existim, no sóm, no comptem per res, els que voten NO només surtirem als mitjans quan trenquem alguna cosa, o quan se'ns acudeixi anar de la mà dels gran diables d'avui: Batasuna. Nada nuevo bajo el sol, censura, manipulació i tots a fer cas del si a cegues i de la campanya manipuladora que parla en abstracte i enganya, enganya i enganya. Ja veurem el dia 20 però tal com estan les coses, no tinc gaires esperances de que el NO sigui contundent. Però si el 20 es dona la casualitat que el NO guanya, almenys a Catalunya, tots absolutament tots s'hauran d'empassar la seva manipulació i fer anàlisis explicant el que ara han volgut censurar: que amplis col·lectius i persones ens neguem a la seva europa del capital i els estats i a les seves constitucions dretanes i neoliberals.
Ja veurem com va el tema, però en tot cas, continuo pensant que l'única forma de fer-los callar és que de cop i volta sense saber-ho i sense voler es trobin un NO que no sabran explicar, perque ells mateixos enganyant-nos a nosaltres s'autoenganyen. Guanyarà la lògica o la manipulació? Crec que per desgràcia i com sempre la última però bé ningú em treurà el gustàs de dir-los NO a la cara els cops que calgui. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Crònica personal de les manis contra la constitució europea
|
|
per alvent |
13 feb 2005
|
Bones reflexions.
Als moviments socials estem ara en un moment de reflux. Venim de les mobilitzacions contra la guerra i contra el govern d'ultradreta d'aznar i era més fà cil de mobilitzar a les mases, ja que tenÃem els mitjans de comunicació del nostre costat (grupo Prisa, el periodico, etc).
Alguns diran que les mobilitzacions contra la guerra no van servir per res, s'ha canviat de govern i ara la gent s'ha acomodat, etc. Però la veritat es que s'han creat unes xarxes entre moviments, unes dinà miques que ens han de servir per crear les nostres pròpies campanyes futures.
La manifestació d'ahir era important per què era la nostra (petita) mostra de força. La campanya del S� es hegemònica i amaga fins i tot les postures dels partits oficials del NO, ja no diguem de la campanya, que encara que fa any i mig que estem currant, no hem existit per ningú en tot aquest temps.
La mani d'ahir era important per això: la nostra mostra de força consistia en quanta gent podem convocar sense diaris, sense radios ni teles, sense partits oficials i contra una campanya del S� que es com una apisonadora per als arguments del nostre NO.
I senyors, senyores, vam omplir via laietana amb més de 15.ooo persones, cridant contra l'europa del capital i la guerra. La gent que ens mirava desde la vorera va poder contemplar que el NO existeix i que es capaç de sortir al carrer en multitut. I a molts els va arribar les raons del NO en format de diari de la campanya i molts es llegiran algo i per a molts el NO ha guanyat legitimitat. Les manifestacions no s'han de fer per als mitjans, han de ser una eina per a la lluita.
Alguns direu que pateixo un greu problema de sobredosi d'optimisme, però que voleu que us digui. Després de currar un any i mig a la campanya central i a la de la meva ciutat per mà es una gran satisfacció veure ahir omplir el carrers amb gent tan diversa que cridaven juntes al vent, la cara al vent, és a dir, contra "viento y marea".
Allò d'ahir és un pas, un petit pas per crear un nou cicle de lluites, contra el capital, contra el PP i el PSOE. Aquest cop ens ho haurem de currar més ja que ja hem vist que els mitjans ara ja no ens aplaudeixen.
Ànim i endavant, que tot està per fer, i tot és possible.
PD: si algú es va quedar amb ganes de manifestació el proper dijous 17 a les 12h. a Plaça Universitat manifestació estudiantil contra la Constitució Europea: CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT, NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA. |
|
Manifestación 12F Barcelona: Somos incómodos
|
|
per x Oscar Grà cia - La Haine |
13 feb 2005
|
 |
El tratamiento realizado desde los medios de comunicación oficiales progres al llamado por ellos ‘movimiento antiglobalización’ desde su aparición hasta no hace mucho ha sido mayoritariamente condescendiente, paternalista y únicamente preocupado en función del uso o no de la violencia, siempre convenientemente descontextualizada.
Se canalizó el descontento social provocado por los avances del capitalismo salvaje hacia conocidos objetivos electorales. La capacidad de movilización perdida hace tiempo por los partidos políticos social-neoliberales era el rasgo identificativo de ese grupo heterogéneo pero unido en protestas puntuales hacia síntomas concretos de la actual fase capitalista.
Así, convenientemente ampliados sus mensajes, acciones y convocatorias por los medios próximos al partido socialista , se aprovecharon sus iniciativas para visualizar una oposición popular focalizada contra el anterior gobierno del PP mientras ignoraba el fondo ideológico anticapitalista del núcleo movilizador de esas campañas.
De esta forma, plataformas contra la guerra , el PHN, la cumbre de la UE en Barcelona 2002, etc. tuvieron un fácil acceso a los medios que permitieron la llegada a amplios sectores de la población de parte de sus mensajes, y especialmente de sus convocatorias.
Una vez alcanzado el Poder, la situación ha cambiado. No podía ser de otra forma.
Las movilizaciones izquierdistas realizadas durante el anterior gobierno no podían ser toleradas en esta nueva fase pues su canalización no es viable hacia ningún objetivo habitual. ¿Contra qué protesta esta gente? La respuesta automática ya no puede ser ‘contra el PP’. ¿Contra qué entonces?
Siendo obvio, visto desde fuera, el carácter izquierdoso (por llamarlo de alguna forma) de las acciones realizadas por estos movimientos sociales y políticos, es cada vez más difícil de ocultar que movilizaciones y resistencias populares no son otra cosa que acciones anticapitalistas, claras y nítidas. Que no se pide un cierto cambio sino que se muestra un asqueo común a la actual dictadura del capital, que esta dictadura es fácilmente identificable una vez mostrada y que el asqueo individual de muchos afectados puede canalizarse, esta vez, contra el propio sistema.
Punto. Hasta ahí se puede tolerar: somos un problema pequeño, pero un problema peligroso en su potencial.
Tomando como ejemplo las actividades de la plataforma contra la constitución europea, y en especial la convocatoria de la manifestación por el ‘No’, podemos tener un ejemplo claro y nítido:
Siguiendo prácticas habituales contra el independentismo vasco, la sincronización entre el ala jurídica y la ejecutiva del estado español junto a la colaboración de los medios de comunicación han sido usados para acosar, atacar y aislar las acciones realizadas y convocadas por esa Plataforma.
Su acceso a los medios ha sido nulo, cortes de la principal vía de Barcelona frente al Palacio de Congresos donde ZP daba un mítin ante sí mismo han sido ignorados, centenares de jornadas de debate por toda Catalunya silenciadas, Delegación del Gobierno y Junta electoral escudándose en una excusa patética ilegalizan la manifestación por el ‘No’ ofreciendo un plazo para recurrir de 24 horas que coinciden en Domingo, ningún medio de comunicación menciona la convocatoria durante la semana, crónicas telegráficas que explican cómo ‘centenares de personas , muchos de ellos inmigrantes’ participaron en una manifestación por el No que se transformó en un ‘Papeles para todos’.
Todo ésto hecho con un único objetivo, a partir de este momento probablemente sistemático: Aislar, callar y atacar las coordinaciones anticapitalistas para impedir su extensión entre la población.
No sé si alguien puede mostrarse pesimista porque ya no es simpático para los medios oficiales; deberían tener en cuenta que si tu enemigo no te ataca es que no eres peligroso para tu enemigo.
Tenemos que seguir trabajando por el ‘No’, pero especialmente por el proceso de toma de conciencia que lleva implícito el gran trabajo de información que estamos realizando. Será grande o pequeña la brecha que podamos abrir, pero lo que es seguro es que es brecha existirá y nadie puede predecir qué pasará después.
Todas, absolutamente todas las acciones y actos de concienciación realizados en esta campaña por el No han nacido de la acción en la calle, de colgar carteles, de conseguir fondos entre compañeros, de machacar y explicar individualmente lo que nos ocultan, de repartir panfletos. Los apoyos conseguidos no son equiparables a aquellos que puedan no apoyar nuestra visión de la barbarie en que vivimos y sus responsables, todos aquellos que voten ‘No’ han sido convencidos de algo más que una opinión sobre una Constitución en particular.
Ya nadie podrá explicarles que el malo en todo ésto es Aznar, el horizonte ya no puede taparse con humo.
No sé si, como dijo Nines Maestro al final de la manifestación, estamos ante el inicio de la recomposición del movimiento obrero y su unión con los movimientos sociales anticapitalistas del estado. Lo que está claro es que una base joven está mirando de cara a la bestia sabiendo cómo es, cómo le afecta y de qué es capaz.
El día después del referéndum hay que continuar avanzando en la concienciación popular. El nulo interés del Poder por manipular nuestras movilizaciones a su favor nos ayudará a hacer comprender el núcleo del problema consiguiendo con el tiempo, quizás no mucho, un número de militantes comprometidos mucho mayor.
Por supuesto, también habrá que plantearse y responder alguna vez las típicas preguntas:
¿Cómo tomar y marcar la iniciativa movilizadora y rebelde? ¿Cómo crear y fortalecer una coordinación estable, nada más, entre diferentes compañeros y grupos anticapitalistas de forma que seamos a medio plazo una amenaza real para el sistema? |
Mira també:
http://www.lahaine.org/b2/lharticulo.php?p=6023&more=1&c=1#comm
|
|
Re: Crònica personal de les manis contra la constitució europea
|
|
per Nemo |
13 feb 2005
|
Gaiter,
Moltes gràcies per la informació i els comentaris. És molt trist veure a quins nivells ha arribat la censura i la manipulació. No només als telenotícies: a cap mitjà ortodoxe de comunicació n'he trobat cap titular ni notícia al respecte. Tret de "El periódico" que donava relleu a la presència d'immigrants, donant la impressió que bàsicament hi eren ells.
Tens raó. Potser només sortirem si trenquem alguna cosa. Però llavors, òbviament, serà per ensenya la "mala gent" que som. És molt i molt urgent que trobem mitjans de comunicació alternatius que arribin a un munt de gent. Televisions pirates, això és el que caldria. Internet, ni tothom en té accès ni la majoria dels qui en tenen l'usen per a informar-se.
Fem circular aquesta notícia i els teus comentaris entre tothom que coneixem, estigui a favor o en contra d'aquest tractat.
Salut i ànim! |
|
Re: Crònica personal de les manis contra la constitució europea
|
|
per un |
14 feb 2005
|
jo vaig estar a la manifestació i em va semblar pobra. I també havia estat divendres ala diagonal, d'on vaig sortir tant deprimit com el que ha escrit el primer text!
Dic que em va semblar pobra perquè, tret del nombrós col·lectiu d'immigrants, el que vaig veure van ser bàsicament les militàncies, i cercles propers, dels diferents col·lectius, però no ho vaig percebre la presència d'una àmplia base social. Crec que aquesta vegada no hem fet arribar el nostre missatge més enllà de crecles propers. La manipulació ha sigut molt forta, i el tema de la constitució ha sigut percebut per molta gent com a farragós i eteri, i a poques persones els ha alçat passions. |
|
Re: Crònica personal de les manis contra la constitució europea
|
per Marc Anda Propp
vscu@hotmail.com |
15 feb 2005
|
Hi ha un video penjat a la galeria media. Si algú el necessites amb major qualitat envieu-me un correu.
Apa... |
|
|
