Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Moció de censura a Torà (La segarra)
10 feb 2005
Aquest divendres, 11 de febrer, a les 12 del migdia tindrà lloc a lâAjuntament de Torà el ple extraordinari que posarà fi al govern de coalició sorgit de les darreres eleccions municipals, format per Independents per Torà (INTO) i la Candidatura dâUnitat Popular (CUP), i que tornarà lâalcaldia a Mercè Valls mitjançant una moció de censura presentada pel seu grup municipal (CiU) i pel regidor âno adscritâ? Jaume Garrabou, just mig any després de que aquest últim abandonés el grup municipal dâINTO. Es dóna la paradoxa que Garrabou era la persona dels independents que més sâhavia caracteritzat per la seva crítica ferotge a Valls, fins i tot amb al·lusions personals; en un article publicat el 20 de juliol de 2001 al suplement setmanal âUrgell Segarraâ? del diari Segre, Garrabou recomanava a Valls que âacabi com pugui la legislatura i retorni als seus orígens: la gimnàstica, ja que lâacumulació de greixos és perjudicial per a la salutâ?. Que ha passat durant aquest període de temps per a que el regidor no adscrit canviés tan radicalment dâopinió? Quin ha estat el motiu (o el preu) dâaquest canvi?

Recordem que en les eleccions municipals de 2003 les dues forces que ja tenien presència al consistori van perdre representació: CiU va passar de 6 a 4 regidors i la CUP de 3 a 2. Els 3 regidors restants van ser per a Independents per Torà, que es presentaven per primer cop, amb un programa molt semblant al de la CUP i amb un discurs obertament anticonvergent. Recordem també que Jaume Garrabou era el número 4 dâaquesta llista i que, en principi, no va ser escollit regidor.

Les topades de Garrabou amb el nou equip de govern no van trigar en arribar: al cap de pocs mesos va sol·licitar una llicència dâobres que, segons lâinforme del tècnic corresponent, no sâajustava al que preveuen per a aquella zona les normes subsidiàries de Torà i, en conseqüència, se li va denegar. Que potser es pensava que per anar a la llista de lâalcalde se li faria la vista grossa?

Aquesta petita crisi dins dels independents va convertir-se en una crisi de govern amb la dimissió del número 2 dâINTO, Miquel Polo, que va deixar lâestabilitat de lâajuntament penjant dâun fil al deixar el seu lloc a Garrabou, tot i saber que aquest ja estava enfrontat a lâequip de govern. Així doncs el principal protagonista dâaquesta història estrenava lâacta de regidor en una circumstància certament insòlita: com a membre de lâequip de govern dâun ajuntament contra el qual havia presentat un recurs de reposició i havia amenaçat de presentar un contenciós. Una situació que només hauria pogut sostenir-se si Garrabou hagués diferenciat entre els seus interessos particulars i la seva condició de càrrec públic, deixant que els recursos seguissin el seu curs i oblidant-seân mentre exercís de regidor. Aquesta diferenciació no va existir mai i a les comissions de govern va començar a manifestar el que ha estat i és la seva principal preocupació: segons ell les normes subsidiàries de Torà estan antiquades i per tant cal fer-hi una revisió general. Curiosament a lâhora dâargumentar la suposada necessitat de revisar el planejament urbanístic només citava un sol exemple: el PP1, una zona industrial sense desenvolupar on ell té la casa i la granja avícola. Lâequip de govern no va mostrar cap interès en impulsar cap revisió general a curt termini. Al cap de poc temps va abandonar lâequip de govern âper manca de democràciaâ? i va anunciar que des dâaleshores aniria per lliure. Començava el compte enrere.

Amb un govern municipal en minoria, amb el regidor que decideix la majoria més preocupat pels seus interessos particulars que pel be del poble (del que tant sâomple la boca) i amb una cap de lâoposició que per recuperar lâalcaldia pactaria el que fos, la moció de censura era només qüestió de temps. Calia només posar impediments a la gestió municipal durant uns mesos per poder al·legar la necessitat dâun canvi de govern que tragués el municipi de la situació dâinestabilitat creada per ell mateix. Per acabar de reblar el clau van inventar-se una mentida (la revocació dâuna subvenció atorgada per Interior) desmentida públicament pel Delegat del Govern.

El resultat de tot plegat: INTO i CUP a lâoposició i retorn de CiU al govern; un govern sotmès als interessos de Garrabou. Uns interessos que continuen sent molt clars: el 29 de novembre de 2004 Jaume Garrabou va presentar un escrit on formulava al·legacions contra la modificació puntual del planejament urbanístic que havia aprovat lâajuntament per tirar endavant el polígon industrial del Camí de Palouet. En aquestes al·legacions sol·licitava que es deixés sense efecte lâacord adoptat (la creació dâun polígon industrial en una zona consensuada i amb una superfície suficient per al creixement de la població però sense caure en macroprojectes que malmetin gran part del territori) i, a més a més, sense que tingués cap relació amb aquest polígon, aprofitava per demanar un canvi de qualificació de Cal Segués, âla finca on des de temps immemorials estan ubicades les vivendes de la meva famíliaâ?. Evidentment si tirés endavant aquesta modificació puntual (el polígon del Camí de Palouet) seria impossible de justificar, simultàniament, una modificació general de les normes de tota la població que inclogués, enmig de moltes altres modificacions, per a que no es notés gaire, una requalificació de la zona de Cal Segués. En tot cas cal tenir en compte que les al·legacions estan pendents de resolució i que aturar una modificació parcial del planejament per a fer-ne una de general pot suposar la paralització durant un parell dâanys dels projectes previstos en aquella zona.

Aquesta és la veritable raó que possibilitarà el canvi de govern a Torà, ja que si lâactual equip de govern dâINTO i CUP hagués acceptar entrar en el joc de Garrabou no sâhauria arribat a parlar de crisi ni de desavinences internes; sâhauria pogut parlar, amb tota la raó del món, de favoritismes i de corrupció, però abans de pagar aquest preu es va preferir córrer el risc de perdre el govern. El risc ha esdevingut realitat i lâalcaldia torna a CiU, potser a un preu pel municipi que fins i tot lâelectorat convergent pot trobar massa car.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa