Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Els tresors ebrencs espoliats: ara l’aire.
per Mario Balagué	09 feb 2005
Milers d'ebrencs han donat la seua vida, i el seu treball, per tirar endavant els seus fills, per tenir una terra digna i decent on viure tots. En un temps van ser l’olivera, la vinya, i el treball que requerien, el que va donar una mica de futur als nostres pobles, a la nostra gent. O la pesca, o la mineria, riu amunt. Amb el temps afegiríem més conreus, més formes de poder viure, i subsistirem com a poble, com a ebrencs, encara que el nom aquest no l’empréssem. I va arribar l’industria, i tímidament va establir-se també. Alguna amb l’agreujant de llençar centenars de milers de tones de residus tòxics al riu o a la terra. I també van arribar les centrals hidroelèctriques que ens van laminar el riu i continuen acumulant més del 90% dels sòlids que ens donaven vida, sobre tot al Delta, però també al les riberes i la pesca.
I del petit espoli varem passar al gran espoli. Convertits, amb el sacrifici del riu i del Delta en subministradors estatals d’energia i lleixius. La balança, amb un trasbals ecològic tràgic, s’avocava en un descens sense fons cap al desequilibri en contra nostra. L'ecologia d’un territori, el sustent de les futures generacions, l’assegurança real d’un futur per a la terra i la gent minvaven dia a dia. Però les hipoteques només van fer que començar. L'urani i els seus riscos gegants aparegueren i una ombra de por roman constantment a sobre nostre. Encara que per a poder sobreviure ens obliguem, dia a dia, a oblidar-la. El cas de l’aigua ha tingut un desenvolupament cíclic i cada tants anys apareix qui la desitja. Alguns ho han aconseguit, els veïns de la "província", d’altres encara no, però continuen insistint. Ara li toca a l’aire. Convertit en una font de negoci i perpetuació del model desenvolupista salvatge, l'aire de les nostres carenes ja no serà, mai més, nostre ni de les aguiles. L’energia eòlica, lluny de constituir-se com una alternativa a les energies no renovables, com les nuclears, tèrmiques o de cicle combinat, ha passat a ser una eina econòmica més per augmentar l’oferta energètica i incitar al consum i la dependència del poble. Una energia més, si. Més neta, en part si. Però, sotmesa als mateixos principis de consum que les altres, sotmesa als mateixos criteris d'insostenibilitat que les altres, sotmesa a les mateixes especulacions que les altres. A la fi, amb el mateix poder destructiu que han tingut, i tenen per a natros les altres industries de la energia. En que ens afecta? En tenir que suportar unes industries que aporten més prejudicis que beneficis al territori, que destrueixen el paisatge amb construccions de centenars de metres d’altura i kilòmetres de longitud, que destrueixen espais naturals i habitats, i que ens marquen amb el segell "Espoliats" per anys i anys. Perquè la major part dels parc eòlics de Catalunya, el 60% , faran cap a les nostres terres. Totes les nostres terres, però, sobre tot Terra Alta i Baix Ebre. I augmentarà el desequilibri territorial (2,5% d'habitants, 80% d'energia produida), i augmentarà l’espoli. I lo nostre empitjorarà al veure els recursos actuals i futurs mal-emprats pels primers oportunistes que arriben. Som els ebrencs qui devem decidir que volem fer del nostre territori, ja que som els que vivim aquí els he hem se suportar el pes d’aquestes decisions. Manca un debat públic i participatiu de quin model de desenvolupament volem. No en tenim prou amb els partits que canvien ràpidament d’opinió amb promeses econòmiques que els beneficiaran només a n'ells i els seus líders. Ni amb els empresaris energètics que sempre fan publicitat dels seus productes emprant el "rentat de cervells". Sinó que també necessitem saber i poder copsar l’opinió de tots els ebrencs i ebrenques. Que volem per a natros i els nostres fills? Això si, que polítics corruptes (moral i econòmicament) i empreses elèctriques no participen, ja ens han dit massa bajanades, ja no tenen torn de paraula. Que parlen els científics* i ens expliquen realment que hi ha darrera de tota aquesta invasió! Volem continuar sent espoliats? Volem continuar permetent que aliens sense escrúpols decideixen per natros? Es hora de dir NO a l'invasió de parcs eòlics a les Terres de l'Ebre. Igual com varem dir NO al transvasament de l'Ebre! L’aire, l’aigua, la terra, i al final la nostra sang i la dels nostres fills i filles no mereixen ser ni venudes, ni robades! L’espoli s’ha d’aturar! I ja fem tard! A la faena ebrencs i ebrenques! Caldrà que diguem de seguida prou! L’aire, la terra, l’aigua i la sang som natros! mario *Lectura recomanada: "LA ENERG�A EÓLICA EN CATALUÑA, ELEMENTOS PARA EL AN�LISIS DEL CONFLICTO", www.gepec.org/ftp/DilemesEolica.doc
Mira també: http://www.gepec.org/ftp/DilemesEolica.doc
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more