A l’Estat espanyol el govern de Zapatero ha decidit convocar un refèrendum el pròxim 20 de febrer, pero molt ens temem que no hi hagi garanties suficients perquè en aquest termini de temps tan curt no es pugui difondre la informació ni el debat plural necessaris perquè el conjunt de la ciutadania sàpiga què és realment el què està en joc. Per aquest motiu considerem necessari promoure aquest debat i exposar les nostres raons de rebuig a aquest projecte.

El text aprovat que serà sotmès a ratificació és pràcticament el mateix -i fins i tot en alguns aspectes pijtor- que l’elaborat per la Convenció i el seu contingut resulta alarmant. Estem convençuts que la seva entrada en vigor seria un poderós obstacle per a la lluita per aquesta “altra Europa� que ja està prefigurant el moviment contra la “guerra global� i contra el neoliberalisme.

Revolta Global està radicalment en contra d’aquest text de Constitució europea perquè suposa la “constitucionalització� d’un model neoliberal i elitista, oposat als interessos de la majoria de la ciutadania i dels pobles d’Europa i insolidari amb els pobles del Sud.

LES RAONS FONAMENTALS DEL NOSTRE REBUIG SÓN LES SEGÜENTS:

1. Malgrat que l’article I. 1.1. diu que la Constitució “neix de la voluntat dels ciutadans i dels Estats�, no hi ha hagut un procés basat en un mandat de la ciutadania del conjunt de la Unió a una Assemblea Constituent perquè elaborés el projecte, fos després sotmès al debat dels Parlaments estatals i la ciutadania i, posteriorment, pogués ser esmenat i reelaborat per aquesta Assemblea per ser finalment sotmès a referèndum en tots els Estats membres.

2. El projecte que se’ns presenta imposa un model econòmic neoliberal al qual es subordina qualsevol política social o ambiental i de relació amb el “Sud�1, impedint qualsevol restricció al lliure moviment de capitals no només dins sinó també fora de la UE2 i permetent el desmantellament gradual dels serveis públics, tal com queda recollit tot això en la Part III del projecte, que quasi no ha estat debatuda en la Convenció, malgrat que suposa una constitucionalizació dels Tractats que s’han anat posant en peu des de Maastricht i l’acceptació d’acords com el AGCS, adoptats en el marc de l’OMC.

3. Es manté un tracte preferent amb les esglésies3, permetent així la concessió de privilegis a determinades institucions religioses, especialment les cristianes i excloent una definició netament laica.

4. La Carta de Drets Fonamentals suposa un mer reconeixement “per baix� dels drets que es reconeixen en els Estats membres, no garanteix un dret bàsic com el dret al treball4 ni a un salari just, a una protecció enfront de l’atur o a una pensió de vellesa o viduïtat; aquesta Carta està, a més, devaluada per la seva subordinació a la “flexibilització� del mercat de treball, tal com apareix en la Part III5 i només s’exigeix el seu respecte en el que pertoca a la legislació de la Unió; tot això s’agreuja per l’exigència d’unanimitat en l’adopció de decisions en matèria social i fiscal, amb la qual cosa les pràctiques de “dúmping� tenen via lliure.

5. Les llibertats polítiques i civils estan subordinades a la llibertat econòmica... de mercat i a una concepció cada vegada més policial i penal de la “seguretat�6.

6. No rebutja explícitament la guerra, com va fer la Constitució de la II República espanyola o com declara l’actual Constitució italiana, exigeix de cadascun dels Estats membres el reforç de les seves capacitats militars7, institucionalitza una “Agència Europea d’Armament, Investigació i Capacitats Militars�8 i respecta els compromisos acceptats en el marc de l’OTAN9. Tot això es veu confirmat en el document “Una Europa segura en un món millor�, aprovat pel consell Europeu en la seva Cimera de Brussel·les de desembre de 2003, on, malgrat alguns eufemismes “humanitaris� es comparteix elements fonamentals de la doctrina de “guerra preventiva� nord-americana, només amb la diferència que es busca consensuar les decisions en el marc del Consell de Seguretat de l’ONU.

7. No reconeix el caràcter plurinacional de molts dels Estats membres de la Unió Europea, manté un “Comitè de les Regions� en el qual s’inclou entitats “regionals� d’Estats al mateix nivell que les entitats locals10 i exigeix el respecte de la “integritat territorial� de cada Estat11, i nega el dret d’autodeterminació d’aquells pobles que ho sol·licitin.

8. No reconeix els plens drets de ciutadania per a “nacionals de tercers països en situació de residència�12, malgrat que el nombre d’aquestes persones, en la seva majoria treballadores, segueix creixent dintre de la UE, i respecta el dret de cada Estat membre a establir quotes13.

9. No estableix una veritable divisió de poders dins de la nova arquitectura institucional, reforça l’autonomia del BCE14 i preserva el protagonisme dels governs dels Estats membres en la decisió sobre les qüestions fonamentals en el marc del Consell Europeu; això explica les tensions entorn del repartiment de vots sobre la base d’un sistema de doble majoria en el context d’unes relacions desiguals entre Estats, accentuades després de l’ampliació a l’Est.

10. No estableix les condicions bàsiques de participació democràtica. Defineix únicament un limitat dret d’iniciativa ciutadana de proposta a la Comissió i només “a l’efecte de l’aplicació de la Constitució�15.

11. Es tracta, en fi, d’una Constitució blindada, ja que la seva reforma exigeix la pràctica unanimitat dels governs dels Estats membres16, mostrant així la voluntat de rebutjar qualsevol intent de reforma o revisió en un sentit democràtic i antineoliberal.

Però no podem limitar-nos a la crítica: hem de demostrar que Una Altra Europa és Possible, trencant amb l'actual model d'UE i apostant per una Refundació Democràtica i Social de la mateixa:

1. Per un nou procés constituent d'una altra Europa, enfront d'una Europa construïda per les elits i els "lobbies" dels grans poders econòmics.

2. Per una Europa democràtica i dels pobles, enfront de l'Europa del "dèficit democràtic", que reconegui el dret de ciutadania basat en la residència i el dret d'autodeterminació dels pobles.

3. Per una Europa social, enfront de l'Europa neoliberal de l'"Esperit de Lisboa", de les deslocalitzacions, de les privatitzacions (com la que ara amenaça a RENFE) i de les reestriccions a les ajudes públiques (com estem veient en el cas d'Izar), volem una Europa que estigui basada en l'harmonització per dalt dels drets fonamentals, en la reducció de temps de treball (front el projecte de directiva que qüestiona fins i tot el límit màxim de les 48 hores), en la creació d'una nova plena ocupació i de serveis públics de qualitat i en el dret a una renda bàsica.

4. Per una Europa solidària amb els pobles del Sud i de l'Est i alternativa a l'Imperi nord-americà i a les noves formes de colonialisme, que estableixi unes noves relacions basades en el respecte a la sobirania dels pobles i en la ruptura amb els principis neoliberals del "Consens de Washington", començant per l'abolició del deute extern dels països empobrits i instaurant un impost global sobre el capital especulatiu i l'eliminació dels paradisos fiscals.

5. Per una Europa de la igualtat en la diversitat, enfront de l'Europa dels drets desiguals i xenòfoba, disposada a fomentar el diàleg i el mestissatge entre les distintes cultures i civilitzacions.

6. Per una Europa basada en l'accés a la igualtat plena de les dones i la seva autonomia, enfront de l'Europa discriminatòria i patriarcal, revindiquem una Europa favorable a un nou concepte del treball i del repartiment dels temps, i respectuosa amb l'opció sexual i amb el dret a l'avortament.

7. Per una Europa pacífica i lliure d'armes de destrucció massiva, enfront de l'Europa potència i militaritzada, que aposti per la dissolució d'aliances militars com l'OTAN.

8. Per una Europa disposada a fer les paus amb el planeta Terra, enfront de l'Europa del Prestige, del consumisme i del malbaratament, que compleixi estrictament amb el Protocol de Kyoto i estableixi un pla basat en el tancament de totes les centrals nuclears i el foment d'energies renovables.

9. Per una Europa laica, enfront de la tendència a imposar un tracte discriminatori en favor d'una Europa "cristiana".

10. Per un compromís ferm de sotmetre a referèndum un nou projecte de Constitució en tots els països membres de la Unió com a culminació d'un procés de democràcia participativa del conjunt dels pobles i de la ciutadania de la Unió.

En resum, amb el projecte que se'ns vol presentar es pretén convertir en "llei de lleis" el procés de consolidació d'una Europa imperialista, disposada a competir amb els EUA en el terreny econòmic i monetari però decidida a aliar-se amb aquesta gran potència enfront dels treballadors del "nord" i els pobles del "Sud". Enfront d'aquest propòsit, estem convençuts que en la cruïlla històrica actual -intensificació de l'ofensiva neoliberal però també desenvolupament d'un moviment "altereuropeista"- és possible començar a sortir del dilema en el qual se'ns ha tractat de tancar i que es reduïa a haver d'elegir entre aquesta Europa neoliberal i el replegament a l'"Estat-nació"; avui no només és necessari sinó també possible rebutjar aquest fals dilema, ja que estem convençuts que una "Altra Europa és possible" i que ha començat a caminar, com s'ha demostrat en els Fòrums Socials Europeus celebrats a Florència, a París i, recentment, a Londres.

Revolta Global defensa votar "No" al projecte de "Constitució" Europea al referèndum del pròxim 20 de febrer i per això participem en la campanya unitària que impulsa el rebuig a aquest projecte.

NOTES

1: Artícles I.3.2, I.3.3., I.30, I.53, III.130.2, 131, 132, 146, 148, 167, 168 /2: Art. III.156 /3: Art. I.51 /4: Substituït, a l'art. II.75, por el "dret a trabajar" /5: III.203 /6: Que apareix consagrada en artícles com el III.131, 276 i 436. /7: I.41.3 /8: III.311 /9: I. 41.2 i 7 (veure també Protocol 24) /10: Art. I.32.2 /11: Art. I.5.1 /12: Art. III.267 /13: Art. I.267.5 /14: Art. I.30.3 /15: Art. I.47.4 /16: IV.443