Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
article sobre la tortura: Quim Gibert (psicòleg)
06 feb 2005
L´INDEPENDENTISME REPRESALIAT TANCA EL CERCLE
QUIM GIBERT (Psicòleg)

De les desenes d'independentistes catalans detinguts a les envistes de Barcelona '92, tres van haver de ser ingressats en hospitals. No foren els únics torturats de l'Operació Garzón
L´INDEPENDENTISME REPRESALIAT TANCA EL CERCLE
QUIM GIBERT (Psicòleg)

De les desenes d'independentistes catalans detinguts a les envistes de Barcelona '92, tres van haver de ser ingressats en hospitals. No foren els únics torturats de l'Operació Garzón. En el moment de visitar els hospitalitzats, els pares d'un d'aquests no van saber reconèixer d'entrada el seu fill. Tenia el rostre deformat. El jutge Baltasar Garzón, que li va haver de prendre declaració des del llit, en va ser testimoni de primera mà al costat d'una família esgarrifada pel que estava passant. En assabentar-me'n, indignat, em va semblar oportú de fer-ho saber a més d'un conegut. La sorpresa va ser que la majoria feien cara de no creure-s'ho. Vull dir, de no voler creure-s'ho.

Passats uns mesos, quan em vaig retrobar amb un d'aquests incrèduls em va reconèixer que no havia exagerat. La casualitat va voler que aquests mateixos fets els hi tornés a relatar amb moltes més dades un parent d'un dels torturats. I és que hi ha realitats que fan angúnia d'escoltar perquè trastoquen alguns dels esquemes de qui els escolta. Això explica que certes persones s'estimin més posar-les en qüestió deixant anar respostes frívoles. Altrament, se senten obligades a posicionar-se, a haver de fer mínimament quelcom. Per si algú encara en dubta, el detingut Oriol Malló va reviure, amb motiu de les tortures de 2003 a periodistes d'Egunkaria, la impunitat d'aquells uniformats que es divertien fent-li passar una agulla pel braç simulant els preparatius d'una sessió d'electroxocs: «No pagaran el seu crim. Res no els passarà. Seguiran fent mal (...) sabent que gaudiran, de passada, de l'encobriment informatiu car sempre hi haurà sicaris disposats a negar l'evidència» (El Punt, 27-2-03).

Que sigui pública i notòria l'existència d'una colla de sàdics, l'ofici dels quals és el d'escarmentar els catalans rebecs, ha esdevingut un missatge que a Madrid ja els va bé que es propagui de sotamà. Fer-te un objecte inert, sense voluntat ni personalitat, és el que persegueix el sadisme. És a dir, mentre uns fan posats d'escepticisme, d'altres saben molt bé el que es fan. Tant és així, que Pilar Rahola detalla que quan fou rebuda per primer cop pel rei d'Espanya com a diputada d'ERC, aquest li va etzibar la següent frase: «Le he prometido en el lecho de muerte a mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas» (Avui, 8-1-04). De la mateixa manera, probablement per raons d'estat tant el jutge ordinari com el Tribunal Constitucional espanyol van arxivar les denúncies cursades amb motiu d'aquestes tortures. Ha calgut esperar que la demanda judicial arribés a Strasbourg perquè el Tribunal de Drets Humans sentenciés que calia haver investigat les tortures. Com que Espanya no es va molestar a fer-ho malgrat els nombrosos indicis, aquest tribunal internacional la va declarar culpable la passada tardor.

Quan t'han fet mal, molt de mal, cal actuar perquè no torni a passar, cal actuar perquè la lluita dignifica. Callar i oblidar només provoca que el dolor persisteixi. Comprometre's, expressar i projectar horitzons de futur és ressorgir de les cendres. I és que sempre hem de pensar que ens en podem sortir. Entre d'altres coses, perquè no hi ha res predeterminat que els humans no puguem aconseguir. Per exemple, que el Regne d'Espanya hagi estat condemnat a indemnitzar els denunciants. Per aquesta raó, Vic va ser escenari el passat dissabte 15 de gener d'un homenatge a aquest grup de lluitadors, que tanca un cercle que ha deixat al descobert la impunitat en què es mouen els nostres il·lusos enterradors.

Tretze anys després d'aquell estiu olímpic, l'independentisme català continua emergent i amb capacitat per deixar constància en el cor d'Europa que la tortura és incompatible amb la democràcia. L'espanyola inclosa.
Mira també:
http://www.llibertat.com/cup
http://www.alertasolidaria.org

This work is in the public domain
Sindicat