|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
Una constitució antidemocrà tica per a una Europa militaritzada
|
|
per Hendrik Vaneeckhaute |
05 feb 2005
|
Una constitució antidemocràtica per a una Europa militaritzada |
Una constitució antidemocrà tica per a una Europa militaritzada.
Hendrik Vaneeckhaute
Juny 2001, actualitzat gener 2005
La nova ‘constitució’ europea, fins ara sense aprovar, és presentada com una cosa meravellosa, un producte de l'avanç i la democrà cia d'Europa. Però, una constitució sol ser un document que defineix l'estructura bà sica d'un estat –o conjunt d'estats-, el seu funcionament i els drets principals dels ciutadans. Alguna vegada has escoltat parlar d’una constitució que obliga als estats a augmentar la seva capacitat militar? Alguna vegada, en una constitució que es proclama ‘democrà tica', et vas imaginar que el parlament només ha de ser informat o consultat, però que no pinta res en l'aprovació de les decisions i de les polÃtiques? Si no creus que és possible, t'interessa llegir aquest article. Perquè dins de poc viurà s en una Europa militarista, disposada a la guerra preventiva, i no podrà s ni queixar-te....
A l'aprovar aquesta constitució, un grapat de persones prendrà decisions a nivell europeu, sense cap control parlamentari. Les decisions del Consell de ministres no estaran subjectes ni a la votació del parlament europeu, ni a la votació dels parlaments nacionals. (Per exemple podran decidir que el nou exèrcit europeu efectue una invasió en qualsevol estat del món, sense cap necessitat de debat, ni aprovació parlamentà ria.) D’aquesta forma s'està creant un poder a nivell europeu que s'escapa al mÃnim control democrà tic, encara que sigui formal. A més, ho faran basant-se en una Sagrada Constitució, plena d'eufemismes com la Llibertat, Democrà cia, Dignitat Humana, etc. Maleïts terroristes seran els que s'atreviran a qüestionar eixa nova BÃblia.
Quins són els valors que servixen per a vendre una constitució europea?
L'article 2 es referix als valors de la Unió:
“La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la lliberta, la democrà cia, la igualtat, l’Estat de Dret i el respecte als drets humans. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerà ncia, la justÃcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.â€? (Article I-2)
Però, com ja sabem, van morir milers d'iraquians en nom d'aquests mateixos valors, i per això no haurÃem de fiar-nos molt de les boniques paraules. Si llegim atentament aquest projecte de constitució i ho analitzem amb altres documents ja aprovats, ens adonem que la realitat és ben distinta.
L'article 3 definix els objectius de la Unió Europea. Entre ells es troba:
“En les seues relacions amb la resta del món, la Unió refermarà i promourà els seus valors i interessos.�
“La Unió perseguirà els sues objectius pels mitjans apropiats, d'acord amb les competències que se li atribuïxen en la Constitució.�
Una de les competències fonamentals de la ‘Nova Europa' (per a promoure els seus valors i interessos) és la PolÃtica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC), incloent la defensa comuna.
"La Unió disposarà de competència per a definir i aplicar una polÃtica exterior i de seguretat comuna inclosa la definició progressiva d'una polÃtica comuna de defensaâ€?.(Article I-12) "La polÃtica comuna de seguretat i defensa inclourà la definició progressiva d'una polÃtica comuna de defensa de la Unió.â€? (Article I-41)
Qui definirà la polÃtica europea de seguretat i de defensa?
El Consell europeu (els caps d'estat o govern, a més del ministre europeu d'Assumptes Exteriors –Javier Solana-) que “definirà les orientacions generals de la polÃtica exterior i de seguretat comuna, incloent-hi els assumptes que tinguen repercussions en l'à mbit de la defensa.â€? El Consell de Ministres (en aquest cas, els d'Assumptes Exteriors, presidit pel ministre europeu d'Assumptes Exteriors –Javier Solana-) “adoptarà les decisions europees necessà ries per a definir i aplicar la polÃtica exterior i de seguretat comuna.â€?
A més, els estats membres tindran l'obligació d'aportar els mitjans militars necessaris.
“Els Estats membres posaran a disposició de la Unió, a fi d’aplicar la polÃtica comuna de seguretat i defensa, capacitats civils i militars per a contribuir als objectius definits pel Consell.â€? (Article I-41)
I el parlament, suposada base d'una democrà cia?
Només figurarà d'espectador que de tant en tant podrà opinar, però no tindrà cap capacitat de decisió.
“Es consultarà periòdicament el Parlament Europeu sobre els aspectes principals i opcions fonamentals de la polÃtica comuna de seguretat i defensa. Se’l mantindrà informat de la seva evolució.â€? (Article I-41)
I si algun estat vol objectar alguna cosa?
Cap parlament, i menys un grup de ciutadans podrà , segons aquesta constitució, anar en contra de les decisions quant a la polÃtica exterior i de seguretat.
"Els Estats membres donaran suport activament i sense reserves a la polÃtica exterior i de seguretat comuna de la Unió, amb esperit de lleialtat i solidaritat mútua, i respectaran l’ actuació de la Unió en aquest à mbit. S'abstindran de qualsevol acció contrà ria als interessos de la Unió o que puga perjudicar la seva eficà cia.â€? (Article I-16)
Quina serà aquesta polÃtica de defensa i seguretat?
Primer, la constitució europea obligarà a l'increment de l'armament dels estats:
“Els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seues capacitats militars.� (Article I-41)
A més, es crearà una agència d'armament (amb militars i delegats de les principals multinacionals armamentÃstiques?) que servirà d'assessora per a avaluar aquesta millora en les capacitats militars. El Parlament és deixat de costat.
â€?Agència Europea de Defensa per a identificar les necessitats (...), participar en la definició d'una polÃtica europea de capacitats i d'armament, aixà com per a assistir el Consell en l'avaluació de la millora de les capacitats militars.â€? (Article I-41)
Segon, els estats membres ‘neutrals', que no formen part de l'OTAN, (Finlà ndia, Suècia, Àustria i Irlanda) es convertixen en membres implÃcits, al definir (per endavant) que la polÃtica de defensa i seguretat serà compatible amb la de l'OTAN.
“La polÃtica de la Unió d'acord amb el present article no afectarà el carà cter especÃfic de la polÃtica de seguretat i defensa de determinats Estats membres, respectarà les obligacions derivades del Tractat de l'Atlà ntic Nord per a determinats Estats membres que consideren que la seua defensa comuna es realitza en el marc de l'Organització del Tractat de l'Atlà ntic Nord i serà compatible amb la polÃtica comuna de seguretat i defensa establida en aquest marc.â€? (Article I-41)
Les tropes militars europees són per a la defensa d'Europa?
No, les tropes podran operar en tot el món.
“La Unió podrà recórrer a aquests mitjans en missions fora de la Unió.� (Article I-41)
A més, les forces armades de la UE han d'estar disponibles per a
“missions en què intervinguen forces de combat per a la gestió de crisi, incloses les missions de restabliment de la pau� “Totes aquests missions podran contribuir a la lluita contra el terrorisme ,entre altres coses per mitjà del suport prestat a tercers països per a combatre’l en el seu territori". (Article III-309).
Qui decideix sobre una intervenció militar?
Per descomptat cap parlament.....
“Quan una situació internacional exigisca una acció operativa de la Unió, el Consell adoptarà les decisions europees necessà ries. Aquests decisions fixaran els objectius, l'abast i els mitjans que calga facilitar a la Unió, aixà com les condicions d'execució de l'acció i, si cal, la seva duració.� (Article III-297)
A més, com sempre cap estat podrà objectar.
“Les decisions europees (...) seran vinculants per als Estats membres en adoptar la seva posició i en dur a terme la seva acció.� (Article III-297)
Qui jutja que la polÃtica exterior sigui legal?
El Tribunal de JustÃcia de la Unió Europea, que “garantirà el respecte del dret en la interpretació i l’aplicació de la Constitucióâ€? (Art. I-29), ne té cap competència respecte a la polÃtica exterior i de seguretat comuna. (Art. III-376) No existeix cap possibilitat de recórrer una decisió del Consell d’envair o d’intervenir militarment en un paÃs.
Ja se sap alguna cosa dels objectius del Consell de ministres quant a les polÃtiques de defensa i seguretat?
Ja hi ha un document ‘ESTRATÈGIA EUROPEA DE SEGURETAT', aprovat pel Consell i escrit per Javier Solana, titulat ‘UNA EUROPA SEGURA EN UN MÓN MILLOR'.
Els tres objectius estratègics per a la UE són definits com
“- crear seguretat en els països veïns
- Un orde internacional basat en un multilateralisme efectiu
- afrontar les amenaces�
D'on ve tant de perill per a la Unió Europea?
“En aquesta època de globalització, les amenaces llunyanes poden ser tan inquietants com les pròximes. Tant les activitats nuclears de Corea del Nord com els riscos nuclears del sud d'Àsia i la proliferació d'armament en Orient Pròxim són motius de preocupació per a Europa.â€? “Problemes com els de Caixmir, la regió dels Grans Llacs i la penÃnsula de Corea tenen repercussions directes i indirectes en els interessos europeus, igual que els conflictes geogrà ficament més pròxims, sobretot en Orient Pròxim.â€?
Quins són els interessos que es volen defendre?
“La competència pels recursos naturals –l'aigua, en particular, competència que en les pròximes dècades es veurà agreujada per l’escalfament del planeta– crearà , amb tota probabilitat, encara més disturbis i moviments migratoris en diverses regions. La dependència energètica és motiu d'especial inquietud a Europa, que és el major importador de petroli i de gas al món. Les importacions subministren prop del 50% de l'energia consumida actualment. En 2030 ascendiran al 70%. La major part de les importacions d'energia procedeixen del golf Pèrsic, de Rússia i del nord d'Àfrica.�
Qui seran els aliats?
Clar, EUA!, junts lluitant en pro del BÉ en el món.
“Actuant junts, la Unió Europea i els Estats Units poden constituir una força extraordinà ria en pro del bé en el món."
I, quan intervindre?
Sempre, “per si de cas�, o dit amb altres paraules, la GUERRA PREVENTIVA.
“El nostre concepte tradicional d'autodefensa, fins al final de la guerra freda, es basava en el perill d'invasió. Amb les noves amenaces, la primera lÃnia de defensa estarà sovint en l'estranger. (...) Açò implica que hem d'estar preparats per a actuar abans que es produïsca una crisi." “Hem de desenvolupar una estratègia que afavorisca la intervenció primerenca, rà pida i, en cas necessari, contundent.â€?
Quant costarà tot això?
“Una Unió de 25 membres, la despesa de la qual en defensa superarà els 160.000 milions d'euros, hauria de poder realitzar diverses operacions simultà niament.� “Perquè nostres exèrcits es convertisquen en forces mòbils més flexibles, capaços de fer front a les noves amenaces, seran necessaris majors recursos per a la defensa i un ús més eficaç de tals recursos.�
Per a tindre una referència, l'any 2000, els països en desenvolupament van rebre (net) de tots els països ‘rics' junts, només, 31.625 milions de dòlars (xifra de l'informe del PNUD, 2002). I amb menys d'una tercera part d'aquests 160.0000 milions, segons el mateix PNUD, es podria aconseguir l'accés universal a nutrició i salut bà sica, l'accés a salut reproductiva per a les dones, l'accés universal a aigua i sanejament i l'accés universal a l'ensenyament bà sic a tots els països del món.
Resoldre els problemes principals dels estats empobrits després de centenars d'anys de conquesta, robatori, colonialisme i intervenció militar, sempre en nom dels mateixos valors de llibertat i civilització, seria un aporte molt més eficaç (i barat) per a la defensa i la seguretat europea. Però per descomptat no assegurarà la seguretat de la prepotència, de la força militar, i sobretot, dels beneficis milionaris obtinguts grà cies a l'explotació de la misèria. I de la seguretat d'aquests beneficis, a fi de comptes, és del que es tracta.
La constitució també servix per a elevar la promoció del Lliure Mercat Capitalista a la categoria d'un deure constitucional.
“El Parlament Europeu i el Consell tractaran d'assolir l'objectiu de la lliure circulació de capitals entre Estats membres i tercers països en el major grau possible, i sense perjuà de les altres disposicions de la Constitució.� (Article III-157)
Però eixa, és una altra història, o no?
Text basat en un article (més detallat) escrit per Tobies Pflüger i publicat en la pà gina web de la WRI (War Resisters' International): http://wri-irg.org/es/eumil-es.htm.
La constitució europea es pot baixar de la pà gina web: http://www.constitucioneuropea.es/
El text de Javier Solana, titulat ‘Una Europa segura en un mundo mejor' la pà gina web: http://ue.eu.int/solana |
This work is in the public domain |
|
|