Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
França torna a dir ‘no’ al català
03 feb 2005
El català, l’occità, l’euskera, el gascó, el bretó, etc. hauran de continuar esperant per començar a tenir carta de ciutadania a França. Es a dir, que tots els seus parlants encara no tenen reconeguts els seus drets com a ciutadans pel que fa a poder expressar-se en normalitat i llibertat en les seves llengües.
El 26 de gener passat va tenir lloc a la anomenada âAssemblée Nationaleâ? de França un debat sobre la possibilitat de revisar l'article 2 de la Constitució francesa, que des de lâany 1995 consagra que âLa langue de la République est le françaisâ?, a fi de permetre que França pogués incorporar dins el seu ordenament jurídic la âCarta europea de les llengües regionals i minoritàriesâ? del Consell d'Europa.

Es van presentar quatre sol·licituds, per part dels diputats de la UMP Marc Le Fur, pel president i la vicepresidenta del Consell Regional de la Bretanya âJean-Yves Le Drian i Marylise Le Branchu, tots dos exministresâ i pel president de la UDF, François Bayrou.

Els opositors a les modificacions proposades van argumentar dient que això de les llengües regionals era âuna cosa nostàlgica del passatâ?, que tots els esforços de la República sâhavien centrat a dotar França âdâuna llengua comunaâ?, que âreconèixer els drets dâaquestes minories implicaria acceptar que uns pseudopaïsos sâinstal·lesin dins les nostres fronteresâ? i que âacabarem havent de fer servir intèrprets en aquesta Assembleaâ?.

Davant la contundència dâaquests arguments, les propostes de modificació van ser rebutjades per 46 vots a favor i 25 en contra, i per 47 a 30, respectivament. Els partits van votar sense disciplina de vot.

Per tant, no van ser majories en termes dâesquerra-dreta, sinó majories transversals, amb molts vots en contra per part dels diputats dels mateixos grups que havien presentat les propostes.

Per tant, el català, lâoccità, lâeuskera, el gascó, el bretó, etc. hauran de continuar esperant per començar a tenir carta de ciutadania a França. Es a dir, que tots els seus parlants encara no tenen reconeguts els seus drets com a ciutadans pel que fa a poder expressar-se en normalitat i llibertat en les seves llengües.

L'article 2 de la Constitució francesa ha implicat fins ara el bloqueig sistemàtic de totes les iniciatives populars per intentar que les anomenades llengües âregionalsâ? tinguessin una força i una vigència oficials i no sols una existència purament testimonial, com passa actualment, la qual cosa les aboca a una molt pròxima desaparició en els seus territoris històrics.

Resulta, a més, que França va signar, durant el govern Jospin, lâesmentada âCarta europea de les llengües regionals i minoritàriesâ?, però el president Chirac, que sempre es presenta com a defensor de la diversitat cultural, va plantejar que la signatura dâaquest tractat internacional podia estar en contradicció amb la Constitució francesa.

El Consell Constitucional francès va dictaminar lâany 1999 que Chirac tenia raó, que calia modificar la Constitució o rebutjar la Carta. I ara aquesta modificació ha estat impedida per lâAssemblea. Per tant, a França no està vigent la Carta europea de les llengües minoritàries, tot i que el govern la signés en el seu moment i no lâhagi denunciada oficialment.

This work is in the public domain

Comentaris

Ya te digo, tío Rodrigo
03 feb 2005
Sindicat