|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
França torna a dir ‘no’ al catalÃ
|
|
|
per Corsica |
03 feb 2005
|
|
El català, l’occità, l’euskera, el gascó, el bretó, etc. hauran de continuar esperant per començar a tenir carta de ciutadania a França. Es a dir, que tots els seus parlants encara no tenen reconeguts els seus drets com a ciutadans pel que fa a poder expressar-se en normalitat i llibertat en les seves llengües. |
El 26 de gener passat va tenir lloc a la anomenada “Assemblée Nationaleâ€? de França un debat sobre la possibilitat de revisar l'article 2 de la Constitució francesa, que des de l’any 1995 consagra que “La langue de la République est le françaisâ€?, a fi de permetre que França pogués incorporar dins el seu ordenament jurÃdic la “Carta europea de les llengües regionals i minorità riesâ€? del Consell d'Europa.
Es van presentar quatre sol·licituds, per part dels diputats de la UMP Marc Le Fur, pel president i la vicepresidenta del Consell Regional de la Bretanya –Jean-Yves Le Drian i Marylise Le Branchu, tots dos exministres– i pel president de la UDF, François Bayrou.
Els opositors a les modificacions proposades van argumentar dient que això de les llengües regionals era “una cosa nostà lgica del passat�, que tots els esforços de la República s’havien centrat a dotar França “d’una llengua comuna�, que “reconèixer els drets d’aquestes minories implicaria acceptar que uns pseudopaïsos s’instal·lesin dins les nostres fronteres� i que “acabarem havent de fer servir intèrprets en aquesta Assemblea�.
Davant la contundència d’aquests arguments, les propostes de modificació van ser rebutjades per 46 vots a favor i 25 en contra, i per 47 a 30, respectivament. Els partits van votar sense disciplina de vot.
Per tant, no van ser majories en termes d’esquerra-dreta, sinó majories transversals, amb molts vots en contra per part dels diputats dels mateixos grups que havien presentat les propostes.
Per tant, el català , l’occità , l’euskera, el gascó, el bretó, etc. hauran de continuar esperant per començar a tenir carta de ciutadania a França. Es a dir, que tots els seus parlants encara no tenen reconeguts els seus drets com a ciutadans pel que fa a poder expressar-se en normalitat i llibertat en les seves llengües.
L'article 2 de la Constitució francesa ha implicat fins ara el bloqueig sistemà tic de totes les iniciatives populars per intentar que les anomenades llengües “regionals� tinguessin una força i una vigència oficials i no sols una existència purament testimonial, com passa actualment, la qual cosa les aboca a una molt pròxima desaparició en els seus territoris històrics.
Resulta, a més, que França va signar, durant el govern Jospin, l’esmentada “Carta europea de les llengües regionals i minorità ries�, però el president Chirac, que sempre es presenta com a defensor de la diversitat cultural, va plantejar que la signatura d’aquest tractat internacional podia estar en contradicció amb la Constitució francesa.
El Consell Constitucional francès va dictaminar l’any 1999 que Chirac tenia raó, que calia modificar la Constitució o rebutjar la Carta. I ara aquesta modificació ha estat impedida per l’Assemblea. Per tant, a França no està vigent la Carta europea de les llengües minorità ries, tot i que el govern la signés en el seu moment i no l’hagi denunciada oficialment. |
This work is in the public domain |
