|
|
|
Notícies :: @rtivisme : globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Música en Valencià: l’empenta que calia
|
|
|
per Valencià del nord |
02 feb 2005
|
Ara ja en són més de dos milers de signants individuals. Una seixantena d’associacions, ajuntaments, sindicats i partits, organitzacions juvenils i entitats de tota mena s’hi han adherit. També cal destacar l’adhesió dels músics i associacions dels altres territoris de parla catalana.
I per primera vegada, es pot visualitzar la llarga llista de grups, músics, cantants, discogràfiques i gestors culturals que treballen per la música en valencià. I dues mil no en són prou. És una primera fita. És una petita esperança. La mobilització continua.
www.lavanc.org
www.revolta.org |
Allà per gener del 2003, es van produir les primeres reunions entre uns quants grups, músics i cantants en valencià. Feia tant de temps que no s’havia convocat una iniciativa semblant que molts ni es coneixien.
A Ca Revolta es trobaven per primera vegada diverses generacions: els grups i cantants més joves com Obrint Pas, Arròs Caldós, Soulatac, Riu Sec, Feliu Ventura, Tres fan ball, Sauc, La Folkabanda, Mugroman; alguns més granadets com Nèstor Mont, Òscar Briz, Joansa Maravilla d’Aljub o Eva Dénia; i veterans com Carles Enguix, Miquel Gil i Rafa Xambó.
També donaven suport els qui no podien acudir-hi: Joan Amèric, Al Tall, Paco Muñoz, Urbalia Rurana, Lluís Miquel, entre altres. A poc a poc, la llista es va anar ampliant. Vicent Sangermés, de Cambra Records, va penjar al seu web una primera llista amb adreces electròniques.
Començava així la recuperació del moviment de reivindicació de la música en valencià, tants anys ignorat i menyspreat des que va deixar d’aprofitar als interessos partidistes en tancar la Transició amb els pactes de símbols i l’ocultació del nom de la llengua entre la dreta i el PSOE.
Ara, tots tenien clar el rebuig a qualsevol intent d’instrumentació per part dels partits polítics i el respecte a les diferents maneres d’entendre el treball i les propostes artístiques de cadascú.
El que es compartia era la idea bàsica que patien una ocultació deliberada per part dels mitjans públics, la legitimitat de fer música en la pròpia llengua, i la situació de desballestament que travessa el País Valencià quant a sales d’actuació, festivals i ajudes públiques al treball artístic en valencià.
Per tot açò, quan Canal 9, a l’estiu del 2003, va tenir la poca vergonya d’organitzar uns "Premios de la Música" al Palau de Congressos de Castelló, on la música en valencià senzillament no existia, es va decidir fer una acció de resposta.
A la porta del Palau, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià va penjar una pancarta reivindicativa i va repartir pamflets amb fragments de la Llei de Creació de RTVV on es parla de la promoció de la pròpia llengua i cultura.
La mobilització va ser tot un èxit i va tenir un ampli ressò als mitjans de comunicació. Òbviament, no a Canal 9.
Després va venir l’elaboració de la Declaració que podeu llegir en aquestes planes, la presentació pública al Club Diario Levante i la recollida de signatures. Des de la redacció de l’Avanç donàrem tot el suport a aquestes iniciatives i acceptàrem de molt bona gana penjar la Declaració al nostre web i recollir signatures per internet.
Ara ja en són més de dos milers de signants individuals. Una seixantena d’associacions, ajuntaments, sindicats i partits, organitzacions juvenils i entitats de tota mena s’hi han adherit. També cal destacar l’adhesió dels músics i associacions dels altres territoris de parla catalana.
I per primera vegada, es pot visualitzar la llarga llista de grups, músics, cantants, discogràfiques i gestors culturals que treballen per la música en valencià. I dues mil no en són prou. És una primera fita. És una petita esperança. La mobilització continua.
www.lavanc.org
www.revolta.org |
This work is in the public domain |
|
Re: Música en Valencià: l’empenta que calia
|
|
per proposta d'una radio de Música Popular |
03 feb 2005
|
|
UN DELS GRANS PROBLEMES DE LA MÚSICA POPULAR EN CATALÀ ÉS QUE TÉ MOLTES DIFICULTATS PER ESCOLTAR-SE. SERIA COLLONUT QUE HI HAGUÉS UNA RÀDIO, PER COMENÇAR A INTERNET, QUE POSÉ MÚSICA POPULAR DE QUALITAT, ON NO NOMÉS SONÉS LA QUE ES FA ALS PPCC, SINO QUE TAMBÉ CONTEMPLES MÚSICA D'ALTRES AMBITS CULTURALS I QUE TAMPOC NO SONA. |
|
Re: Música en Valencià: l’empenta que calia
|
|
per Miquel Gil, collonut |
03 feb 2005
|
Us recomano en Miquel Gil. Tant el seu primer disc, Orgànic, com el segon, Katà, són fantàstics, imprescindibles.
L'altre dia va toca a Barcelona, al Luz de Gas. Gairebé es va omplir, però hi havia alguna cadira buida. Si aquest fos un país normal, que tractés de forma normal la seva bona música, l'altre dia el Luz de Gas hauria estat ple com un ou... |
