Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
"El Procés de Bolonya. La reconfiguració de les universitats europees"
02 feb 2005
Article sobre el Procés de Bolonya cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), publicat a la revista del col·lectiu Revolta Global (gener 2005) per Maria del Mar Griera i Antoni Verger.
El procés de Bolonya arrenca lâany 1998 amb la signatura de la Carta Magna dâUniversitats per part dels rectors de les universitats europees. Aquesta Carta Magna es va signar amb lâobjectiu de promoure-la a cada Estat, així com entre les organitzacions supranacionals competents. Deu anys després, el 1998, en una reunió dels ministres dâeducació de quatre països europeus (Alemanya, Itàlia, França i Gran Bretanya) es va signar la Declaració de la Sorbona on ja es dibuixaven els objectius âdâharmonitzar lâarquitectura del Sistema Europeu dâEnsenyament Superior com una funció clau per la mobilitat i lâocupació dels ciutadans, així com pel desenvolupament del continent sencerâ?. En aquesta declaració ja es van establir els principis bàsics del què és lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior (EEES). Un any després 29 ministres dâeducació dâEuropa van signar la coneguda com a Declaració de Bolonya en la qual sâestableixen els fonaments de lâEEES i es decideix impulsar aquest procés establint el 2010 com a data de finalització. Posteriorment en les reunions de Praga (2001) i Berlín (2003) es continuaren perfilant els canvis i nous països se sumaren al procés âen lâactualitat són 40 països. En aquestes darreres trobades es posà de manifest que els ritmes estatals són molt diferents âaixí si hi ha alguns països com Itàlia o França on el procés ja està molt avançat en dâaltres encara està a les beceroles.

Els canvis més rellevants que comporta la implementació de lâEEES són els següents:

i. Lâestabliment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). Lâobjectiu és crear un sistema de crèdits homogeni a tot lâEspai Europeu, per tal dâestablir un sistema dâequivalències que permeti comparar i homologar els estudis cursats en els diferents països per a promoure la mobilitat estudiantil i laboral. El sistema ECTS estableix un volum de càrrega lectiva que significa que mostra que es té en ment un estudiant a temps complet (full-time) . El sistema ECTS comptabilitza els crèdits a partir del treball del lâalumne i no el del professor,, la qual cosa implica que lâalumne pagui per treball que fa ell sol, ja que en la comptabilització horària del crèdit sâinclouen les tutories, el treball a casa i dâaltres activitats de lâalumne.

ii. Nova arquitectura de les titulacions universitàries. Ãs lâestructura de dos graus: BA â MA (Bachelor â Màster) dâuna durada de 3 + 2 anys, que per algunes titulacions podria ser de 4+1, que ja se segueix en alguns països europeus. El primer grau dâensenyament, el Bachelor o Grau, está dissenyat per a que tingui una duració dâentre 3 i 4 anys . En principi és una titulació de caràcter generalista que tindrà un grau dâoptativitat dâassignatures molt reduït, el nombre de crèdits fixats per aquests Continguts Formatius comuns és dâentre 60 i 75% dels crèdits de que consti el Grau en qüestió (percentatge molt superior a lâactual), fet que deixarà poc marge a les universitats per elaborar el seu propi pla dâestudis i que conduirà a la uniformització de les titulacions. Està previst que, a part dels continguts específics, es doti els alumnes dâuna base metodològica per afrontar dâuna manera més adequada la formació continuada que requereix una âsocietat del coneixementâ? caracteritzada pels canvis ràpids i per la mobilitat laboral. El segon grau dâestudis, el de Màster , per cursar-lo caldrà haver aprovat un primer grau.

iii. Suplement Europeu al Títol (SET). Lâinstrument bàsic que sâha establert per a poder comparar les titulacions és el que sâha anomenat el Suplement Europeu del Títol (SET), el qual sâentén com un document que acompanyarà els títols europeus dâensenyament superior i descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i lâestatus dels estudis cursats. Segons la Declaració de Bolonya lâadopció dâun sistema comparable de titulacions universitàries pretén fomentar lâaccés al mercat de treball i incrementar la competitivitat del Sistema Europeu dâEnsenyament Superior perquè esdevingui un destí atractiu per a estudiants universitaris dâarreu.

Els tres canvis exposats pretenen homogeneïtzar els sistemes universitaris europeus per tal dâassolir els següents objectius:

a. Promocionar la mobilitat (estudiantil i laboral): lâèmfasi en la mobilitat constitueix lâelement transversal de tots els acords adoptats en el Procés de Bolonya i, en certa manera, és la clau de volta explicativa de tot el procés. Per una banda, la mobilitat afavoreix la creació del sentiment de pertinença a la UE imprescindible per garantir la lleialtat ciutadana que tot sistema polític necessita. Per lâaltra, les exigències del nou capitalisme requereixen la creació dâuna força de treball mòbil i flexible, la qual es facilita a partir de lâequivalència de titulacions i la ânaturalitzacióâ dels processos de desplaçaments intra-europeus.

b. Fer dâEuropa un espai âatractiuâ per als estudiants i investigadors dâarreu del món: el desenvolupament del mercat educatiu europeu està en força desavantatge respecte el nord-americà la qual cosa condueix al Consell Europeu a afirmar la necessitat de potenciar-ne el creixement i el seu âatractiuâ. Sâinsta als estats a promoure, sobretot, la inversió privada i a facilitar la recepció dâestudiants i investigadors estrangers. El mercat de lâeducació és un dels nínxols de mercat amb més potencialitat dâoferir beneficis a curt i a llarg termini a la UE.

c. Fomentar lâempleabilitat: per una banda, la potenciació de la mobilitat té com a objectiu afavorir la creació dâun mercat de treball dâabast europeu. Dâaltra banda, la nova arquitectura universitària i els sistemes dâhomologació responen a la voluntat dâoferir una formació orientada a les necessitats del mercat de treball. Sâalâ¢lega que el model actual proporciona fracàs universitari, un ensenyament poc orientat als nous llocs de treball, etc.

A continuació detallem alguns possibles efectes de la creació de lâEEES.

1. Dualització del mercat de treball i de lâensenyament universitari: Tot un seguit de transformacions en el sistema productiu i en el mercat laboral influeixen inevitablement en els objectius i continguts dels sistemes educatius. En destaquem lâèmfasi de la formació a base de competències, habilitats i actituds, enlloc de la basada en coneixements profunds i generals que capaciten per a comprendre el món i per a poder adoptar una mirada crítica. El coneixement tècnico-administratiu que esdevé hegemònic a la Universitat és aquell funcional a lâexpansió dels mercats, a la competitivitat de lâEconomia o al control i a la divisió del treball. El procés de Bolonya aprofundeix aquest procés de transformació. En primer lloc, es posa de manifest que lâintent dâescurçar la duració del grau és quelcom que respon exclusivament a la pressió del mercat laboral . En certa manera, lâestabliment dâaquest tipus dâensenyament serà menys costòs per lâestat, ja que es deixarà de finançar tants anys de carrera i disminuirà el fracàs. Ãs a dir, amb menor inversió pública sâobtindrà un títol amb el qual accedir directament al mercat de treball. El sistema dels dos nivells provoca la dualització dels estudiants universitaris: aquells que després dâun període de tres anys, generalista i concentrat, es veuran abocats al mercat de treball i aquells que sâespecialitzaran i formaran lâélite professional.

2. Eliminació de carreres, establiment de jerarquies entre universitats i introducció de mecanismes de mercat en el sistema universitari. El sistema dâhomologació de les titulacions universitàries a nivell europeu pot comportar que nombrosos títols universitaris que no es considerin eficients desapareixin o siguin absorbits sota un títol generalista i de baix nivell. En aquesta línia, la Comissió Europea també adverteixen que âLos sistemas de educación y formación que transmiten (abierta o implícitamente) ciertos valores, como el miedo a tomar riesgos, o que inhiben el espíritu de empresa también pueden generar otros efectos adversos a más largo plazo y más encubiertos que entrañan costes considerablesâ? i que, per tant, sâhaurien dâevitar aquest tiups dâensenyaments universitaris . El sistema dâhomologació europeu, per tant, pot esdevenir el mecanisme per eliminar o devaluar tots aquells ensenyaments que posen en qüestió el model impulsat. Aquest fet, a part de les repercussions més evidents, també pot generar problemàtiques com el desequilibri territorial, la concentració de les titulacions més prestigioses en determinades àrees, etc. amb les conseqüents desigualtats associades.

La introducció de mecanismes de mercat pretén inserir a les universitats, públiques i privades, en dinàmiques de competència. Respecte a aquesta qüestió, lâEEES fa esment a lâaplicació de sistemes dâavaluació - i a la corresponent publicació de rankings de les millors universitats- i a la implementació de polítiques de finançament competitiu, és a dir, atorgar més diners a les Universitats que obtenen millors âresultatsâ?. Aquesta mena de polítiques afavoreixen que: a) es sedimentin circuits dâensenyament superior de diferent qualitat; b) que les universitats hagin de recórrer al marketing per atreure als seus clients- alumnes o c) que aquestes hagin de buscar fonts de finançament alternatives en el sector privat per a esdevenir més competitives: mecenatge, introduir publicitat als centres, establiment de clusters amb empreses per a que financin programes de recerca, etc.

3. Augment de costos privats i desigualtats educatives. Amb la implementació de Bolonya és probable que augmentin els costos dâestudiar per als alumnes ja que qui pretengui accedir al segon cicle universitari (màster o postgrau) a lâEEES haurà de pagar costos més elevats. Per una banda, tot i que seâns garanteixi que els preus del crèdit del segon cicle seran preus públics, està per veure si aquest preu serà el mateix que el preu de la llicenciatura actual o si, al contrari, serà major (com el dels postgraus o doctorats públics actuals). Així mateix, les declaracions, comunicats, etc. dels agents implicats en la implementació del Procés de Bolonya ens mostren com sâaposta per un co-finançament públic i privat de lâenseyament superior. A més, malgrat els canvis que promulga lâEEES en cap cas es preveu un augment notori del finançament públic per subsidiar-los. En conseqüència, podria augmentar la dependència vers el sector privat, la precarització del personal docent âobligat a fer més hores-, lâexplotació dels becaris o la càrrega econòmica sobre lâalumne.

Per altra banda, cal tenir en compte que la flexibilització i el liberalisme que predominen en les polítiques econòmiques i laborals a la majoria de països europeus contribueixen a la precarització de les condicions de vida dels més joves i, en general, a lâaugment de la pobresa en el continent. Per tant, per als sectors de població empobrida augmenten els costos indirectes (és a dir, lâequivalent al càlcul del que es deixa de guanyar mentre sâestudia) dâaccedir a lâensenyament superior. Aquests encara sâagreugen per la càrrega lectiva estipulada que dificulta compaginar estudis amb treball. Un altre factor a considerar és que en lâactual context de crisi fiscal els governs conservadors i liberals opten per contreure el pressupost públic en matèria educativa. Això podria comportar que determinats propòsits del procés de Bolonya, com el que fa referència a afavorir la mobilitat, quedessin reservats a les classes més altes. Per tant, quan processos com el de lâEEES sâapliquen en contextos de desigualtat social i no sâacompanyen de mesures correctores âcom per exemple, programes de beques, augmenten les desigualtats entre aquells sectors de la població amb més capacitat de consumir en lâemergent mercat educatiu i els que no tenen aquesta capacitat.

En definitiva, arràn de processos com el de Bolonya, la construcció dâuna universitat que pugui esdevenir un referent crític al model social hegemònic o, en altres termes, un servei públic i gratuït és un referent cada vegada més llunyà.

Maria del Mar Griera i Antoni Verger
Publicat al nº11 de Revolta Global (desembre-gener 2005)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "El Procés de Bolonya. La reconfiguració de les universitats europees"
02 feb 2005
http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1106_bologna.htm

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat