|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
|
per un |
01 feb 2005
|
|
El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB Així ho explica l'informe elaborat pel comitè d'experts i encarregat per la Generalitat de Catalunya, altrament anomenat comissió de savis. Segons aquest informe, el primer d'aquesta mena que és impulsat per un organisme públic, al Principat el dèficit no deixa de crèixer, és endèmic i arriba a una mitjana del 7,7% del seu producte interior brut (PIB). El comitè d'experts tenia per objectiu posar al dia la balança fiscal dels últims setze anys, analitzar què ha rebut i què ha aportat el Principat a l'estat espanyol entre el 1986 i el 2001. A més les dades indiquen que el pitjor exercici va sert el de l'any 2000 amb un desequilibri de 10.972 milions d'euros, la qual cosa va suposar el 9,3% del PIB. Per contra, set anys abans, el 1993, el dèficit fiscal va quedar per sota del 5%, 4,4%, per única vegada en aquest període. El 2001, el darrer any analitzat, el dèficit va superar els 11.000 milions d'euros, un 9.2%. Avui a la tarda és previst que es presenti oficialment l'informe i a continuació caldrà veure quina proposta de finançament surt de les converses entre el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el de Comerç, Turisme i Consum, per tal de reduir el dèficit fiscal del Principat. |
|
http://www.vilaweb.com/
http://www.desequilibri.net/cat/default.asp |
Mira també:
http://www.vilaweb.com/
http://www.desequilibri.net/cat/default.asp
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Un |
01 feb 2005
|
|
Hem d'aconseguir l'agència tributaria pròpia com sigui... |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per popart |
01 feb 2005
|
i una ruptura democràtica amb l´estat, també estaria positiu.
Un de ciutat. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Àlex |
10 feb 2005
|
Així m'agrada reclamant a la merda de sistema, destapeu-vos, ara us interessen els diners. Sobretot quan els diners van a les regions més pobres, i recordeu la riquesa de Catalunya en gran part prové de la industria i grans empreses de capitalistes de tota menra, no pas de les vostres butxaques.
Caldrà argumentar millor si voleu posicionar-vos així. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Rodalies de Madrid més barata que rodalies de Barcelona |
11 feb 2005
|
Hi ha qui argumenta que no tributen els territoris, sinó les persones. Un ric ha de pagar el mateix tant si viu a Barcelona com a Badajoz. I el mateix per un pobre. ENTESOS. Però a l'hora de gastar sí que es gasta en un lloc determinant. Per saber si la despesa és justa, cal saber què es gasta a cada lloc. Exemple. Transport Públic.
I mireu què passa si comparem les rodalies de Madrid i Barcelona:
Barcelona-Cerdanyola(és a dir UAB:. Distància entre els dos punts: 15Km. Zona 2: Peu bitllet 1,25€ / T-10: 12,60€
Madrid- Universitat Alcalà de Henares: Distànica entre els dos punts: 30Km. Es considera Zona 1 preu bitllet 1,05€ / T-10: 5,30€
Qui pringa? Els rics que van amb BMW o els estudiants que han d'agafar la Renfe?
Aquestes dades estan extretes de la web de Renfe. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Àlex |
11 feb 2005
|
|
Doncs la RENFE estafa perquè surt més barat 10 billets que una T-10 segons aquests preus... |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per per l'Alex |
11 feb 2005
|
tu si que no argumentes:
"les regions mes pobres"? d'on? de la Mediterrania
del mon? de l'hemisferi oriental? ah, d'España
la riquesa de Catalunya... el desenvolument industrial i capitalista del territori, de la societat ... ve la gestio capitalista del treball huma, emmarcat en una relacions de produccio determinades i una forma de propietat determinada: aquesta es la forma que te el capitalisme i els capitalistes d'apropiar-se de l'unic que genera el que tu en dius riquesa i jo en dic produccio
La burgesia catalana, ara en l'era del capitalisme globalizat res mes que una fraccio de l'elite del diner, s'ha enriquit historicament primer a partir de l'explotacio del propi pais, de la classe obrera i de les classes populars catalanes. Per tant la primera solidaritat que hi ha d'haver es amb la propia classe treballadora d'aquest pais.
De tota manera, em sorpren aquesta noticia a Indymedia, perque tens rao, tal com es ven aquesta historia es d'un interclassisme que fa pudor: "España ens roba" A qui? als catalans. Conclusio: a Catalunya no hi han classes socials; o be, Catalunya es una colonia.
Aixo des dels primers treballs de Fontana no s'aguanta per enlloc. En tot cas Catalunya seria una colonia de la propia burgesia catalana, un dels grups socials que va ser darrera de la formacio de l'Estat liberal, de la revolucio burgesa a l'España posterior a la Guerra del Frances. Si Catalunya no es i segurament mai sera indepedent -mentre existeixi el capitalisme- es perque la propia burgesia i els seus representants, des de Cambo fins l'español del año Pujol no els ha interessat mai. No tan sols pel "mercat interior", reduir les estructures politiques a aixo es fruit d'una lectura economicista que fa feredat, sino principalment per la necessitat de disposar historicament d'un aparell estatal, basicament repressiu aixo si, que qualsevol burgesia necessita per imposar el seu ordre, des de l'il·legalitzacio dels primers sindicats obrers al 1843 fins al financament del franquisme, passant pel pistolerisme anticenetista dels 20 |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per andreu |
12 feb 2005
|
el dèficit fiscal català és un element que perjudica essencialment la classe treballadora. Crec que el dèficit fiscal impedeix fer una política social una mica més justa i equilibrada; la classe treballadora, en tant que principal beneficiada de les polítiques socials, és la més perjudicada en l'expoli fiscal.
El sistema fiscal és bàsicament equivalent en tot l'Estat espanyol. És a dir: el IVA es paga a tot arreu igual (Badajoz, Barcelona, i on vluguis), així com tota la resta d'impostos, directes i indirectes.
Però a l'hora de redistibuir, l'Estat, a través d'una política centralista, ofega Catalunya. Tant els rics com els pobres.
Conclusió: a l'estat espanyol, la política fiscal és bàsicament igual i tothom paga per riquesa; però a l'hora de fer polítiques socials, hi ha zones que són castigades (tant els pobres com els rics). |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per €€€$$$$ |
13 feb 2005
|
Foteu alguna cosa i deixeu de parlar de calers!
PESSETEROSSSS!!!!!!!! |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
per Manolo
catatumbo ARROBA vodafone.es |
14 feb 2005
|
|
Sin entrar en detalles numéricos, es normal que donde más se produzca salgan más impuestos a las arcas del estado (españa, cataluña, barcelona, etc) para luego atender a los gastos generales de todos. Además esta discusión está viciada por el hecho de que la limitación del territorio es arbitraria. Me explico: ¿seria posible argumentar que un pueblo como Sort reclame que sus impuestos se queden en su municipio? ¿o es que realmente el problema es de identidad? Con quién se identifica más un obrero o un izquierdista catalán? ¿con Pujol o con otro obrero o izquierdista... pongamos por caso.. andaluz? ¡Viva la diversidad y viva la unidad de clase! |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
per Manolo
catatumbo ARROBA vodafone.es |
14 feb 2005
|
|
Sin entrar en detalles numéricos, es normal que donde más se produzca salgan más impuestos a las arcas del estado (españa, cataluña, barcelona, etc) para luego atender a los gastos generales de todos. Además esta discusión está viciada por el hecho de que la limitación del territorio es arbitraria. Me explico: ¿seria posible argumentar que un pueblo como Sort reclame que sus impuestos se queden en su municipio? ¿o es que realmente el problema es de identidad? Con quién se identifica más un obrero o un izquierdista catalán? ¿con Pujol o con otro obrero o izquierdista... pongamos por caso.. andaluz? ¡Viva la diversidad y viva la unidad de clase! |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
per vituRiNu
viturinu@gmail.com |
14 feb 2005
|
|
Si,si, viva, viva ,pero els pobres catalans paguen als rics espnayols.Una cosa es ser solidari i una altre ser imbecils |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Els números canten |
15 feb 2005
|
La Generalitat defineix les polÃtiques en salut, ensenyament i cultura, entre d'altres, a Catalunya.
Entre d'altres coses, a l'hora de definir com és l'ensenyament o la xarxa sanità ria, és clar, que és molt important la gestió dels diners (quant gasta i en què gasta).
Per tant la Generalitat és l'administració que gasta, per dir-ho d'alguna manera.
Però resulta que no és l'administració que recapta.
PRIMERA INJUSTÃ?CIA DE L'ACTUAL SISTEMA:
Una administració (La gene) gasta i una altra (el govern central) recapta.
Pregunta:
Què passa si a Catalunya es vota un govern progressita que vol implantar un sistema sanitari i d'ensenyament molt ambiciós.
Resposta:
Que no pot, perquè per fer aquesta polÃtica necessita diners i no té capacitat per posar impostos....
Qué és més just, doncs, que recapti l'estat o la Generalitat? |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Si, la Renfe estafa |
15 feb 2005
|
|
Sí, Àlex, la Renfe estafa. Encara que a tu no et deu interessar perquè deus tenir cotxe. Quina sort tenir pasta, noi. Però no tots som com tu. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per No és això, Manolo, no és això. |
15 feb 2005
|
Tal com tu ho planteges, sembla que l'actual sistema tendeixi a la igualtat de classes. I vés, per on, resulta que després de 25 anys de democràcia, un obrer andalús i un obrer català estan igual de donats pel cul. Per tant, estarem d'acord que l'actual sistema fiscal no és just.
Per què?
perquè els rics no paguen tot el que han de pagar (aquí i a tumbuctú, i per tant, a Sevilla, Madrid, etc.)
Però és que, a més a més, resulta que l'actual sistema fiscal genera més injustícia.
Senzillament, fer una anàlisi de la realitat:
- El cost de la vida no és igual a tot arreu. Per tant no és just, per exemple, que els salaris mínim interprofessional sigui igual a tot Espanya.
(amb els mateixos diners es pot viure bé a un poble andalús i fatal a Madrid o Barcelona). I deixem de banda, evidentment, que l'actual salari mínim és una porquería a tot arreu, per hi ha llocs on és més porqueria que altres.
-Podem dir, exactament el mateix a l'hora de calcular les pensions (per això el quart món es concentra a les grans ciutats i, en gran, part està format per avis i àvies)
-També podem preguntar-nos, perquè uns obrers han de pagar autopistes quan surten de la seva ciutat i uns altres no.
-O per què l'aigua té un preu diferent a Barcelona a Madrid (Potser perque el Canal d'Isabel II, l'empresa d'aigües de Madrid va gaudir d'unes importants subvencions per actualitzar-se quan era pública i un cop sanejada es va privatitzar, mentre que aigües de barcelona, que era privada, va haver de posar-se al dia sense rebre ajuts públics i per tant, passa aquesta inversió a la factura de tothom, inclosos, els obrers)
-Per no parlar del preu del metro, més barat a Madrid que ha Barcelona, malgrat té més estacions i la xarxa és més àmplia.
-Per no parlar que el fet que no hi hagi aeroport internacional a Barcelona és una raó de pes perquè moltes empreseses no s'instal.lin a Catalunya (i per tant no es generi treball per a l'obrer català)
NATURALMENT, un sistema capitalista és per definició, injust. Tant per l'obrer català, com l'andalús, com el madrileny.
Ara bé, dins del capitalisme (que no a tot arreu és igual) hi ha sistemes més justos que d'altres.
El cas del sistema fiscal espanyol, és clarament injust. Per què no fer alguna cosa per millorar-lo?
I no cal confondra-ho amb la identitat, és clar.
Perquè, per exemple, la lluita per deixar de tenir una llengua minoritzada haurà de continuar quan tinguem un sistema fiscal més just. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Johnny |
25 feb 2005
|
Catalunya és rica perquè d'altres zones són pobres. Catalunya és rica perquè, posem per cas, el Terol o Gàmbia són pobres. Així de clar. Els intercanvis econòmics desiguals fan que això sigui d'aquesta manera.
Així que més que parlar de dèficit fiscal, potser podríeu parlar del dèficit comercial que, en relació amb Catalunya, pateixen tants territoris.
És, vertaderament, una pena, que Indymedia doni importància a afers com aquests. Havia nascut al mateix temps que les lluites contra la globalització capitalista, i està esdevenint cada cop més en un altaveu de l'agenda imposada pel joc polític més convencional i insubstancial d'aquestes contrades. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per sdf |
25 feb 2005
|
|
lkjljk |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per Joanet |
25 feb 2005
|
|
Altre vegada amb el tòpic nacionalista espanyol dels catalans explotadors, pero ara no només del espanyols sino del món sencer. On alguns parlaven de conspiració jueva per explotar el món ara d'altres parlen de conspiració catalana, sempre s'ha fet servir per desviar les responsabilitat per les mancances que hi havien a algunes regions espanyoles dels seus culpables als catalans. Pero aixó de carregar-nos els problemes del món sencer a sobre ja es per fer somriure. El més patetic és que alguns sembla que s'ho creguin de veritat. El deficit fiscal que patim els catalans ens perjudica a tothom, perque son milions sumats entre els nostres sous que s'emporta l'estat espanyol i que no tornen. Ser solidari no significa a ser expoliat, i a més si després de 25 anys de solidaritat encara ens exigeixen més milions d'euros cal replantejar-se on van a parar tots aquests calers. Aixó és el que cal, no exigir-nos més diners que ens calen per sanitat, educació i molts altre serveis públics que ja ara no poden servir bé a la gent. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
per angel
anluputar@yahoo.es |
28 ago 2005
|
|
El Estado recauda mucho más en Madrid que en Cataluña y ningún partido nacionalista castellano dice nada, y tantas necesidades hay en la Comunidad de Madrid como en Cataluña.Es normal que más se recaude donde más se gane.Quien reclama soberanía fiscal, por coherencia, debería admitir que los demás tuvieran soberanía aduanera, pero levantar barreras aduaneras y fiscales entre los españoles nos perjudicaría a todos.El superior nivel de renta de Cataluña y Madrid es fruto de ser, respectivamente, las capitales industriales y políticas de España. |
|
Re: El dèficit fiscal del Principat és endèmic i arriba al 7,7% del PIB
|
|
per hola amiguetes |
17 set 2005
|
Turbias intenciones y posturas ficticias
«Ese afán por que hasta lÕúltim cÂ?ntim pagado por los contribuyentes catalanes sea gastado en Cataluña es propio de la más rancia y avara burguesÃa catalana escanyapobres».
«El déficit fiscal de Catalunya con el Estado español nos empobrece». Este es el argumento bajo el que arranca la campaña «El desequilibri» («El desequilibrio», promovida en el entorno de ERC), con la publicación de un manifiesto el pasado 27 de noviembre en uno de los periódicos de mayor tirada en Cataluña. Según ese manifiesto, «el desequilibrio está limitando el crecimiento económico catalán y afecta especialmente a los sectores más desfavorecidos de la sociedad catalana», además de que «no ha servido para que las regiones menos ricas de España se acerquen a Europa, sino para que principalmente Madrid crezca de manera espectacular». ¿Cabe enmarcar este manifiesto dentro de las reclamaciones y las reivindicaciones justas que una nacionalidad hace al conjunto de su paÃs o no? ¿A quién y a qué sirve levantar la bandera de un «déficit fiscal»? ¿Por qué cuestionar la existencia de un «déficit fiscal» y no, por ejemplo, la falta de transparencia en la gestión de los recursos que sà gestionan, tanto la Generalitat (es decir, CiU hasta la fecha) como el área Metropolitana de Barcelona (principalmente el PSC, pero también ERC), dos auténticas mega-corporaciones institucionales de gestión económica, polÃtica y social, que revierte directamente en las condiciones de vida cotidianas de todos los ciudadanos de Cataluña?
El hecho de que una nacionalidad o región tenga un déficit fiscal en relación con el resto de nacionalidades y regiones de su propio paÃs no deberÃa alarmar a nadie. Otra cosa muy distinta es que se mejore el sistema de financiación de las autonomÃas, lo cual será necesario, pero no es lo mismo. Parece, por lo tanto, que el objetivo no es ése, sino el de crear desesperadamente entre la opinión pública catalana un clima favorable a esa idea tan original de Carod-Rovira que quiere ver convertida a Cataluña en otra Luxemburgo. Si Pujol alguna vez suspiró porque a Cataluña se la tratara como a Lituania, si Mas –todo es empeorable– se desvive porque los deportistas catalanes compitan bajo la bandera de Andorra, si Arzallus quiere que la Unión Europea trate a Euskadi «como Eslovenia o Croacia», ahora Carod y ERC, bajo la bandera del déficit fiscal parece que quieren convertirnos en otro «gran ducado carolingio» del sur.
¿No era ERC de izquierdas? El argumento del déficit fiscal es un argumento de la derecha. La reclamación del «déficit fiscal», tal y como está planteada por estos sectores, es ridÃcula. Sólo podrÃa ser asumida por algún sector «agresivo» de la derecha. SerÃa algo asà como si los que pagan más impuestos (y los pagan porque tiene más recursos, más propiedades, más ingresos, o ganan sueldos más altos, tienen una capacidad mayor de consumo y en definitiva, gozan de un mayor nivel de vida y todo lo que eso supone) se asociaran y reclamaran que es necesario que los impuestos que ellos pagan se gastasen únicamente en ellos mismos y sus familias.
Las clases trabajadoras y los sectores más desfavorecidos se verÃan abocados a una situación aún más desesperada al no tener ni siquiera la «compensación» que pudiera ofrecer un determinado nivel de protección social, financiado, lógicamente y como tiene que ser, de forma desigual. A la afirmación «el déficit fiscal de Cataluña nos empobrece» hay que oponer la de que el déficit fiscal de Cataluña es una consecuencia de la existencia de un «déficit de fondo» en toda sociedad. Son las desigualdades generadas por el hecho de que mientras la riqueza se genera socialmente (el ciudadano «de a pie», de Cataluña y del resto de España), hay quienes se apropian privadamente de ella (los que detentan el poder económico, los muy, muy ricos, los que de verdad deciden, los propietarios y representantes de los grandes monopolios en Cataluña y en el resto de España).
Ese afán por que hasta lÕúltim cÂ?ntim (el último céntimo) pagado por los contribuyentes catalanes sea gastado en Cataluña es propio de una rancia y avara burguesÃa catalana escanyapobres que, según ella, lleva un siglo haciéndonos el favor a los trabajadores de pagarnos un sueldo (por favor, ya que tanta propaganda se ha hecho tras su reciente fallecimiento, reléase al poeta catalán y comunista Miquel Martà i Pol).
A principios de siglo, a la clase obrera textil catalana, hace menos, a los trabajadores venidos del resto de España en la década de los 50 y 60, y ahora mismo, a los sudamericanos y norteafricanos de una nueva inmigración. La base intrÃnsecamente insolidaria, injusta y mezquina en que están basadas las reclamaciones del déficit fiscal serÃan ridÃculas sino se dieran otras dos circunstancias que le dan otro carácter. Una, que en España gobierna la derecha de Aznar; y la otra, que los promotores de la campaña «desequilibri» no son inocentes, se dan la mano (y no se molestan en ocultarlo) con el plan Ibarretxe.
Las turbias intenciones
¿Qué defiende ERC? Que el gobierno de Aznar es más bien obtuso a la hora de percibir la sensibilidad de una España plural, constituida por un pueblo rico, diverso y heterogéneo en sus propias raÃces y su propia formación histórica es un hecho. Sin embargo, ni Aznar es España, ni España es Aznar. El maquillaje nacionalista frente a una derecha española uniformadora que se le ha querido dar a la campaña del «déficit fiscal», enfrentando Cataluña con Madrid, e identificando a Madrid (como el centro de poder en España) con España es altamente venenoso, aparte de mentira.
Si la Generalitat tiene que negociar una nueva y distinta financiación, que lo haga. Pero de ahà a sembrar el enfrentamiento y la división entre el pueblo de las nacionalidades, entre los catalanes y el resto, con lo del déficit fiscal ya estamos hablando de otra cosa muy distinta, más acorde con el «estado libre asociado» que Ibarretxe pretende para Euzkadi.
Y por eso son turbias las intenciones. Los argumentos, unidos a las declaraciones que ERC hace sobre el plan Ibarretxe, anuncian un proyecto polÃtico que trabaja abiertamente por la fragmentación de España al que, sin embargo, tratan de revestir con argumentos y banderas que lo hagan más digerible por la sociedad catalana. Por eso intentan crear por todos los medios posibles una corriente de opinión favorable a la desmembración de España: con el argumento «nacionalista» de la Cataluña empobrecida por Madrid y con la promesa de mejores prestaciones sociales.
Tratan de aprovechar el rechazo a la gestión, tanto de CiU (en la Generalitat), como del PSC (en la poderosa área Metropolitana de Barcelona, donde no hay que olvidar que gobierna en coalición con ERC en muchos sitios) manifestada en los resultados electorales. Al «déficit fiscal» se le atribuyen demasiados males. Afirmar que «empobrece» a las clases trabajadoras porque no les deja manejar más dinero que ellos utilizarÃan en aumentar el grado de bienestar es una impostura («una postura ficticia»). Tal vez crean que la gente no se va a preguntar: «entonces, ¿qué han hecho con el que sà disponÃan?».
¿Qué hace un chico como tú en un sitio como éste?
Pero si el argumento del déficit fiscal de Cataluña les parece tan incontrovertible a Carod y ERC, llevémoslo entonces hasta sus últimas consecuencias, apliquemos esa misma lógica en todos los terrenos. Por ejemplo, que La Caixa, la tercera entidad financiera de España y una de la que tiene más oficinas repartidas por toda la geografÃa nacional, se vea obligada a invertir sus multimillonarios beneficios en aquellas comunidades de donde las obtiene. Que se aplique la misma lógica a Gas Natural, a Aguas de Barcelona, a Roca, aÉ.
Y todavÃa más. Ya que las ventas al mercado del resto de España constituyen la parte del león de los beneficios de las empresas catalanas, ¿por qué no propone Carod que se quede y se reinvierta allà esa abundante parte de los beneficios? Levantar la bandera del agravio y la insolidaridad entre unas nacionalidades y regiones y otras no ha sido nunca una polÃtica de la izquierda. Por eso sorprende todavÃa mucho más que entre los firmantes del Manifiesto «El desquilibri» aparezcan los secretarios generales de CCOO y UGT de Cataluña. ¿Qué están defendiendo? ¿Que la clase obrera española abandone sus principios de unidad y solidaridad para caer en la charca del nacionalismo burgués?
Pere Macià |
|
|
